El divendres passat un jove de Castelló, militant d’Endavant, va ser agredit per un grup de neonazis quan tornava sol cap a casa. Després de colpejar-los i amenaçar-lo de mort li gravaren una esvàstica amb un cúter a la galta de la cara. Però no va ser l’únic. A l’hospital d’urgències on va ser atès
Avui no m’he pogut quedar callat davant tot el que està passant al País Basc. Per sort o per desgràcia tots coneixem les diferents peces del dramàtic puzzle que conforma aquell país. Un país cansat però viu, que es debat per resoldre i decidir el seu futur. Perquè la solució del drama no passa per
Enguany, en el 15è aniversari de l’assassinat amb arma blanca de Guillem Agulló, aquesta és la trista realitat a què ens hem d’enfrontar a València: Un jove fou apunyalat fa dos dissabtes a la Plaça del Cedre de València per un nombrós grup de neonazis que havien anat de cacera. Per sort, la punyalada no
Ahir, el Miquel Ramos i jo vam acompanyar l’Hèctor i l’Antoni a la presentació del seu llibre Del Sud a Catarroja. Allí ens esperaven un bon grapat d’amics i veïns d’aquesta ciutat de l’Horta Sud. Un d’aquest veïns era el nostra gran company Miquel Gil, fill de Catarroja, i del qui poc puc dir que
El dissabte passat vaig acompanyar als meus vells amics Vicent, Lucas i Aurora a entrevistar a Ruhel Ahmed per a L’Avanç i Telesur. Hi tenia interès a anar perquè els fets que el Ruhel ens va explicar ocorregueren quan jo m’encarregava de la secció internacional de L’Avanç i vaig tenir l’ocasió de seguir-los de prop.
L’Ana Sofia és una xica portuguesa que no conec però que m’ha escrit demanant-me per a traduir alguns articles d’aquest bloc al portuguès. Diu que li interessa molt les nostres problemàtiques i que aquestes són del tot desconegudes a Portugal. M’ha fet molt il·lusió, la veritat, saber que es llegeixen els apunts des d’allà baix
El Litus de Propaganda pel Fet m’envia aquest enllaç a l’entrevista que el periòdic alemany Antiberliner em va fer el passat mes d’octubre. La veritat és que m’ha fet molta gràcia veure’m parlant en alemany… (Actualització: El Francesc Poblet m’envia aquesta traducció resumida de l’entrevista. Gràcies company!) "Obrint Pas, que significa com obrir camins, empaqueten
Ahir van tancar els repetidors de la Carrasqueta. Ho van fer sense avisar, de nit, un diumenge, intentant despitar a la premsa, amb la intenció de driblar a tots aquell que l’havien defensat uns mesos abans. És una llàstima. Però és el que hi ha. A partir d’ahir a les comarca del sud d’aquest país
Ací teniu l’anunci de la Generalitat Valenciana del què vos parlava ahir. L’he vist al metro i no me’n he pogut estar de compartir-lo amb vosaltres. Claro como el agua, no? I ací vos deixe dos dels articles apareguts a la secció ‘Cartas de los Lectores’ del Diario Información d’Alacant: "Señor Camps: ningún río tira
No, no estic a Nova York ni en cap pel·lícula de Woody Allen. Us parle de Cullera, de la Ribera Baixa, del País Valencià i del macrocomplex urbanístic que han projectat amb el suggerent nom de, atenció, música per favor: ‘MANHATTAN DE CULLERA’. Doncs sí, ja és una realitat. Ahir el Tribunal Superior de Justícia
Es deia Carlos, era veí de Vallecas, militant castellanista i antifeixista i només tenia 16 anys. Ahir es dirigia al barri madrileny d’Usera a tractar d’impedir una concentració racista i xenòfoba. No hi va arribar. Un grup de neonazis els van sorprendre al metro. Segons més tard, un dels racistes, soldat de l’exèrcit espanyol, li
Irurtzun, Navarra, País Basc. Hostal Matxain, habitació 12. A la televisió les notícies de l’ETB. Manifestació abertzale a Donostia. Tensió. Dos diputats europeus visiten Arnaldo Otegi a la presó de Martutene. Un escocés de l’SNP, l’altre flamenc del NVA i advocat especialitzat en Drets Humans. Aquest últim fa unes declaracions a la premsa. Mostra el
Aquest dies que hem estat a Alemanya ens hem retrobat amb molts amics i companys de l’Acció Antifeixista. Aquesta és una organització descentralitzada que actualment es vertebra amb assembles locals autònomes repartides arreu d’Europa. Alemanya però és el país d’Europa que més en concentra i fins i tot protagonitzà un intent d’unir totes les agrupacions
Avui escric des de Berlín. Estem ací de gira amb el grup i la veritat és que la ciutat em resulta molt familiar. És estrany però a Berlín hi hem tocat moltes més vegades que a ciutats més properes com per exemple Madrid. En total ho hem fet en mitja dotzena d’ocasions. Sempre que hi
Aquestes setmanes ha estat viatjant pel sud el país i us he de dir que sempre em commou fer-ho. Sempre és especial fer la ruta per interior que travessa les comarques centrals valencianes fins a endinsar-se perles terres meridionals de la nostra existència. Creuant la Ribera, la Costera i la Vall d’Albaida puges el port