vicentgalduf

XafaNúvols

Arxiu de la categoria: Terres Edetanes

Curiositats que desconeixen en Nàpols

… perquè allí,  a la capital de la Campània,  no saben res de l’existència d’aquest gelat (com tampoc de les galetes “napolitanes” o els dolços, o salats, de pasta de full que també anomenem així o “canya”)…

Però a la “Xixonenca” de Llíria, des del 1963, són els polos prèmium per excel·lència del Camp de Túria… gens de gel, tot crema… i els Napolitans de vainilla, paraules majors: èxtasi pur!!!

+info

Un somriure de pau i plaer a la mirada

Google Fotos em recorda que tres anys enrere, en 2019, així naixia el dia des de Sant Miquel de Llíria, en el Camp de Túria i al cor de l’antiga Edeta…

El sol trencant l’alba entre el Port de Sagunt i la Pobla de Farnals, tot just a la frontera entre el Camp de Morvedre i l’Horta Nord, besant la Mediterrània i amb la Calderona i el Montgó, a cada extrem, com a testimonis…

+info

 

“Llíria prepara la festa”… (vicent andrés estellés)

… la fira… a Llíria tenim la fira en marxa des de fa dies… (i anys, des del 1326 quan Jaume II la va institucionalitzar)… després de Sant Miquel, a la capital del Camp de Túria tot s’apaga i entrarem de ple en l’hivern i això que estem des de la matinada ja en tardor… malgrat tot però, aquests dies a #Llíria amb la fira allargarem festivament l’estiu…

Llíria prepara la festa

de Sant Miquel, el gran dia,

quan arriba als seus carrers

un aire de romeria.

Les opulentes magranes

esclaten ja, d’alegria,

i en l’aire vibren cançons

que diran el goig de Llíria.

Llíria prepara la festa

de manera ben complida.

I en Sant Vicent, si Déu vol,

una paella a migdia.

Vicent  Andrés Estellés (“Las Provincias” 26-09-1964″)

+info: Vicent Andrés Estellés i la romeria a Sant Miquel de Llíria

Romeria a Sant Miquel de Llíria als anys trenta del segle XX

 

Els repobladors balears al Camp de Túria (1609-1650)

El present llibre tracta sobre la repoblació siscentista d’alguns pobles del Camp de Túria que van quedar buits després de l’expulsió dels moriscos el 1609. Però es posa l’accent en un fet poc conegut fins ara: l’arribada d’un important contingent de famílies procedents de les illes Balears, principalment de Mallorca.  Certament es tenien notícies confuses sobre la qüestió, però el llibre documenta clarament, a partir de la recerca arxivística, 27 grups familiars de mallorquins i eivissencs que es van instal·lar al Camp de Túria a partir del 1611, concentrats bàsicament a Vilamarxant. Alguns d’aquests grups han arribat fins als nostres dies, com ara els Miquel de Vilamarxant, procedents de Lloseta. D’altres cognoms s’han diluït en el magma onomàstic amb el pas dels anys. Aquest estudi vol ser l’inici d’una sèrie d’estudis posteriors que aprofundisquen més en aquesta qüestió comarcal.

El divendres 16 de setembre al Camp de Túria va ser la presentació oficial del llibre a Vilamarxant amb els seus autors, Josep Mas Martí i Joan Bell-lloc, Joanjo Adrià qui ha fet el pròleg de la publicació, Sílvia Garcia de l’Associació Nou d’Octubre Vilamarxant i Xelo Tomàs de l’Institut d’Estudis Comarcals Camp de Túria.

+info: Un ancestre dels “Antonia Font” pel Camp de Túria als inicis dels 1600

L’adéu a Palmira Motes: l’última representant de l’exili republicà a Llíria

El 18 de juny de 2022  moria a Llíria de manera molt discreta Palmira Motes Zorita, a punt de complir els 98 anys, considerada l’última representant a Llíria de l’exili republicà que s’inicià a finals de la Guerra Civil. Palmira ha conservat fins al final plenes facultats mentals i una gran memòria de la seua intensa i llarga existència. La seua vida estigué molt unida a la de son  pare el qual també li va influir en la visió del món, i per tant és necessari prèviament conéixer la personalitat i l’activitat política del progenitor…

(Des d’ací llegireu l’article complet de Francesc Rozalén Igual)

Diumenge passejant pel Camp de Túria

Molí Mulló… on el molí és realment el mulló que marca els termes de Benaguasil i la Pobla de Vallbona… i les pedres sols són  consubstancials, metàfora del seu simbolisme…

… la séquia Major de la Vallbona… arranca des del riu Túria per Benaguasil fregant el terme de Pedralba i des d’allí cerca el pendent constant… cap a la Pobla… per acabar a l’Eliana…

… però, previament, eixquerem des Llíria pel Camí Fondo passejant per l’horta bella edetana…

Beniali de dalt…

Beniali de baix…

i pel Cabeçolo a Benaguasil…

…  vàrem sorprendre els últims raigs del dia damunt Benissanó…

…  i poc després, amb el capvespre, el sol encenia en flames la Lloma de l’Ermita de Benaguasil…

…  i acabarem saludant al Trenet de Llíria, circulant entre la Pobla de Vallbona i Benaguasil, al que cantava constantment #VicentAndresEstelles, aquest diumenge 4 de setembre dia del seu natalici… #ProFundEstellés

… i amb els Ministrils ens impregnàrem de música: Suite edetana en dos moviments (II). Pòdcast

Segona Temporada – Episodi 8   segona part (programa 13):

AMERATS DE MÚSICA (Joan Bell-lloc)

La música, a les terres edetanes, travessà el llarg carreró medieval acompanyada i guiada de prop per unes institucions que la vetlaven i dirigien amb mà ferma: l’església cristiana i l’aljama musulmana. Si l’Islam, com l’església bizantina, prohibia les imatges, també prohibí els instruments, causa de tants abusos i tanta disbauxa. Al contrari, l’Església catòlica promocionà i promogué les imatges i també la música i els instruments dins dels oficis religiosos. Però el resultat fou el mateix: el control d’una de les expressions més profundes i més elevades de l’ésser humà, la música. A la nostra comarca, la música sacra, i possiblement la profana, estava regulada des del bisbat, però sobretot des de Portaceli i les seues vicaries de Llíria i la Pobla.

Sime Galduf ens mostra, al llarg d’aquests segles, dos aspectes imprescindibles en el desenvolupament musical: els diversos tipus de notacions melòdiques (amb pneumes, xifres, quadrets…) i la riquesa i complexitat de les famílies instrumentals. Posa l’accent en el rei dels instruments, l’orgue, que al s. XV ja està present a la Sang de Llíria i a Sant Jaume de la Pobla, amb partitures incloses. Tanmateix, els organistes necessitaven poc aquestes guies musicals, ja que molts d’ells, generalment els millors, eren cecs i els déus els havien dotat d’una especial sensibilitat que els feia innecessàries les partitures. Després venen els baixos, els baixons i els baixonets, la tuba i el fagot, el sacabutx i les cornetes. També hi ha la gralla, la xirimia, la dolçaina i l’oboé… I entre tants instruments, Sime Galduf ens presenta la figura d’un músic edetà amb nom i cognom, Pere de Pastrana, la relació de Llíria amb la cort musical del Duc de Calàbria i ens fa veure que ací tenim un teixit musical de gran espessor que ja observà també el poeta benaguasiler J. B. Antequera en ple segle XVIII.

I això ens porta al darrer capítol de la música edetana, l’aparició de les bandes, un fenomen lligat a les bandes militars que, en terres valencianes, tingueren una evolució que ens ha portat a la situació actual, una metamorfosi semblant, però no igual, a la que va donar peu al naixement de les bandes de jazz al sud dels EUA, lligades al cant del gòspel. El cercle de la història es tanca tornant al principi. La dona edetana, conservadora i transmissora de les històries de la tribu, per mitjà dels cants, reapareix ara als magatzems de cebes de Benaguasil i la Pobla, en forma d’encaixonadores, que transmeten la música i les històries a un públic femení que, arribat el moment, reprendran el testimoni musical de les seues avantpassades i, com noves trobairitz medievals, com antigues dames ibèriques, continuaran rodant la vella roda de la música edetana.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 8 de la Segona Temporada, “… i amb els Ministrils ens impregnàrem de música: Suite edetana en dos moviments (II)”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM

+ Ací des de Spotify 

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

Amb Edeta nasquérem com a músics: Suite edetana en dos moviments (I) Pòdcast

Segona Temporada – Episodi 7  (programa 12):

EDETA I LA MÚSICA RESPIRABLE (Joan Bell-lloc)

Entre les boires equinoccials de la lluna de Nissan, se’ns apareix un ministrer que, cobrant vida des del fang on va ser pintat, sobrevola les ruïnes fumejants d’Edeta. Ha pres cos i ànima, de nou i, sense deixar el seu aulos, ens guia pel passat musical de la seua terra. Sime Galduf ens acompanya en una càlida conversa i va deslligant, una darrere l’altra, les qüestions que van sorgint sobre la música, en general, aplicada a la nostra terra.

Una primera època, de la qual desconeixem el llenguatge però tenim lluminoses i magnífiques imatges, és la Edeta ibèrica, als fonaments de Sant Miquel. Les figures són datables entre finals del segle III i les primeres dècades del segle II aC. Entre altres trobem el conegut “vas del combat dels flautistes”, un recipient que presenta una decoració en què apareixen uns combatents. Una mica al marge de la batalla, dos músics toquen els seus instruments enfrontats entre si: un home que toca una llarga tuba, i un segon individu que manipula un aulos. L’escena potser representa una competició entre els dos músics, desvinculada del combat que ocupa la resta de la decoració.

Sime Galduf no comprén què passa ací, però té molt clar, i ell ho sap molt bé, que des dels aulos i tubes del vas de la Dansa Guerrera fins a les tubes i els oboés de les bandes de hui, la gent de tota l’Edetània naix i mor amb la música ficada dins del cos.

Els ibers, amb els grecs i els romans, van marcar una primera època daurada de la música edetana; després vingueren els moros i els cristians que amb tabalets i dolçaines ompliren de notes els carrers i de monodies els temples i les mesquites. I amb el Renaixement apareix la polifonia, que revolucionarà tot el món musical i ens retorna als mites clàssics. I arribats en aquest punt, Sime Galduf ens resol la qüestió central de la conversa per mitjà del mite de Màrsias, l’heroi semihumà que s’enfronta als déus en una competició musical desigual. Només la música, que parla i acompanya, ens iguala a les bèsties, als humans i als déus. Els déus no ho pogueren resistir, però Màrsias, tot i saber el gran risc que corria, no podia deixar de tocar. És la música que es respira a la nostra terra, des d’Edeta fins als Certàmens de Juliol…

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 7 de la Segona Temporada, “Amb Edeta nasquérem com a músics: Suite edetana en dos moviments”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM

+ Ací des de Spotify 

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

La Unió Musical de Llíria en un documental de 1965

L’amic Francesc Rozalen ens informa que RTVE acaba de fer públic un documental antic, gravat en 1965, on apareixen tres minuts “simfònics” edetans, concretament de la banda la Unió Musical de Llíria.

Les imatges pertanyen al documental sobre València que s’anomenava “Entre naranjos” i el locutor era el pianista i compositor José Iturbi. Formava part del programa de TVE “Conozca usted España” que s’emeté entre 1966-1969.

En la gravació de la Unió és curiós comprovar el que era una banda amateur, abans de la professionalització dels músics,

i ens mostren un assaig al Teatre de la Unió dirigit pel mestre José M. Barrachina, alhora que ens dóna a conèixer a alguns dels seus recordats músics.

Li fan una entrevista a un músic xiquet d’onze anys ( és Medina, el que treballava en el Banc de València). Li pregunten que vol ser de major i diu que treballar en una oficina, quan anys després tots els xiquets músics volien ser músics professionals…

També ens envia l’enllaç al documental sencer, d’uns 25 minuts, (al minut 20 del programa és quan van els 3′ de la Unió) perquè finalitza amb una altra curiositat, amb Raimon cantant “Al vent” amb imatges de l’albufera, cosa estranya quan el franquisme estava celebrant els “25 años de paz“…

+info

Pòdcast “Un exemple de recerca d’història local” amb Ferran Zurriaga

Segona Temporada – Episodi 6 (programa 11): T’agrada la història local? Estàs fent un treball d’investigació i necessites referències? Saps com identificar els fets rellevants en el teu estudi?

L’Institut d’Estudis Comarcals, IDECO, del Camp de Túria, el Centre d’Estudis Locals, CEL, de la Pobla de Vallbona i l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona organitzaren el passat abril un taller on Ferran Zurriaga, amb el seu llibre “La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova”, ens va donar les pistes i exemple de recerca d’història local. Ara, des de Cròniques Edetanes, te l’oferim íntegrament.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 6 de la Segona Temporada, “Un exemple de recerca d’història local amb Ferran Zurriaga”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM 

+ Ací des de Spotify  

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

JOAN FUSTER A LLÍRIA: Alguns records en el centenari del seu naixement

+Des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet, i amb tots els detalls, de Francesc Rozalen Igual

«Llegir Fuster és sempre una ocasió per a la sorpresa, per a l’assentiment o per a la discrepància. Són les respostes que ell demanava» (Francesc Pérez Moragón)

«Fuster ens fa reflexionar sobre la nostra idiosincràsia. Va somoure els fonaments de l’ordre, va sacsejar consciències i ens va obligar a pensar sobre qui érem i quin era el futur a que podríem arribar com a poble en funció dels moviments que férem» (Juli Capilla)

Les visites que Joan Fuster féu a Llíria

I.- Visita per a assistir al Primer Aplec de la Joventut del País Valencià celebrat a Llíria el  16-10-1960 

… Sabíem que aquest dia  es va celebrar a la Font de Sant Vicent el Primer Aplec de la Joventut del País Valencià, que es pot considerar el primer acte públic de l’incipient valencianisme que havia estat organitzat pel sector de joves més inquiets de Lo Rat Penat. En l’escrit  de crida, així es dirigiren als joves:

«Els joves de València criden als joves tots del País Valencià (…). Perquè cal conéixer-nos tots els qui sentim la valencianitat amb força de contemporaneïtat exigent (…). Té necessitat de nosaltres el recobrament de la personalitat del País Valencià, la nostra llengua, la nostra literatura, el nostre art, la nostra economia, el nostre estil de fer la història, les nostres possibilitats cara la nova Europa.»…

II.- Visita per a recollir informació per a redactar la guia “El País Valenciano”

… El 1962 Fuster va publicar en castellà la  guia de viatges El País Valenciano, un llibre descriptiu de les terres valencianes però escrit amb la intenció de desmitificar els tòpics més arrelats del tipus jardín de flores. En aquest llibre dedica unes quantes pàgines a Llíria  a través de les quals podem observar que Fuster la va recórrer bé i per tant també la visitaria…

III.-  Visita a l’Associació de Veïns el 21-02-1981 per a assistir a un sopar-tertúlia

… sopar al qual assistí moltíssima gent, omplint  totes les dependències d’aquell antic i gran casalot amb la seua llarga i típica entrada per al carro. També participaren algunes autoritats municipals com l’alcalde Josep Maria Jordan i el regidor de cultura, Enric Llopis. El qui va fer les gestions perquè Fuster vinguera a Llíria fou el seu amic i escriptor Vicent Ventura el qual també va assistir al sopar. Aquest fet ens ho confirma una carta que Fuster dirigí a Ventura en gener de 1981 la qual entre altres coses li deia:

«També he repassat el meu calendari, i el sopar de Llíria  podria ser el dissabte dia 21 (de febrer). Ja em diràs el diumenge si et convé la data.»…

…En el sopar, Fuster també va dirigir unes paraules en defensa de la llibertat d’expressió i  es va solidaritzar amb la revista La Veu de Llíria que publicava l’Associació de Veïns i en aquell moment estava en procés de judici. Cal recordar que en desembre de 1979 els regidors de l’Agrupación Independiente Valenciana de l’Ajuntament havia denunciat la revista per «desacato a la autoridad» i la Guàrdia Civil la va segrestar de les llibreries…

IV.- Altres visites a Llíria 

… Fuster i l’escriptor i periodista Vicent Ventura eren amics, millor dit, gaudiren d’una intensa amistat que ja era antiga, de més de 40 anys. Ventura, almenys des dels inicis dels setanta, ja tenia un xalet a la urbanització Sant Gerard de Llíria (situada a 2 quilòmetres del nucli urbà) on residia tant els caps de  setmana com a l’estiu i li servia per a treballar amb més solitud. De fet en octubre de 1975 Ventura escrivia una carta a Fuster dient que «he estat uns dies reclòs a Llíria per acabar el llibre  El País Valencià i després he rodat pel món uns altres dies»…

… En aquestes visites Ventura portava a Fuster a Ca Susi, el forn llirià  més popular, del qual era un fidel client a més de mantindre bona amistat amb la propietària. Vicent Ventura era partidari de comprar en les botigues tradicionals de Llíria i per això també era client de la Bodega Ca Tino…

+Des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet, i amb tots els detalls, de Francesc Rozalen Igual