Gènere literari: ASSAIG D’AUTOAJUDA. Títol: “CURS DE FEMINISME PER MICROONES”. Autora: NATZA FARRÉ, que diuen que és pessimista d’origen i persistent d’adopció. Va néixer dona i creu que morirà dona. Viu a Barcelona. Treballa als mitjans de comunicació i és autònoma en el sentit fiscal del terme. Quan no escriu, fa fotografies o dorm. No
Gènere literari: ASSAIG BIOGRÀFIC. Títol: “EL CAS VINADER”. Autor: XAVIER MONTANYÀ (Barcelona, 1961) és un periodista i escriptor català, autor de reportatges i llibres d’investigació i director de diversos documentals televisats. Es va llicenciar en Ciències de la Informació. Inicialment va treballar en premsa escrita (Diari de Barcelona i El Temps), a la ràdio i
Gènere literari: NOVEL·LA. Títol: “EL TEMPS DE LES CIRERES”. Autora: MONTSERRAT ROIG (Barcelona, 1946-1991) va dedicar-se al periodisme d’investigació i a la narrativa. Es va donar a conèixer el 1970 amb “Molta roba i poc sabó”, un recull de contes, i el 1989 en va publicar un altre, “El cant de la joventut”. El 1972
En un apunt anterior recordava la figura de Shangay Lily, el primer ‘drag queen’ de l’estat espanyol, amb motiu de la publicació aquest mateix any de les seues valuoses memòries pòstumes, “Adiós, Chueca. Memorias del ‘gaypitalismo’: la creación de la ‘marca gay’”, on feia palès el seu activisme sense defalliment per la causa de l’alliberament
Com deia al juny, quan encetava aquesta secció dins del meu blog, la meua intenció en aquesta sèrie d’apunts és mostrar-vos la meua modesta i personal opinió sobre alguns llibres que he llegit en el període considerat; normalment aquells que no he tingut ocasió de comentar ací, bé per manca de temps, bé perquè el
A l’apunt anterior concloïa que tenim dues urgències pel que fa al model energètic actual, brut i quasi esgotat: cercar alternatives viables que no ens facen tan dependents dels recursos fòssils i dels seus escassos posseïdors, amb el seu esgotament pocs anys a venir, i alhora frenar l’escalfament global i el daltabaix climàtic. I una
Aprofitant que des de l’any 1999 l’ONU ha instituït el 25 de novembre com a dia internacional contra la violència de gènere, aquest any, al voltant d’aquesta data, he volgut portar al meu blog un llibre que, tot i no tractar-lo directament, va més cap a l’origen del problema; perquè exemplifica una mostra de la
En un apunt anterior reflexionava sobre el militarisme, una qüestió que trobe cabdal a la nostra vida i a les nostres societats a causa de la important pèrdua de llibertat que porta associada i, doncs, de benestar per a tothom, i això malgrat la falsa promesa d’augment de la seguretat nacional amb què ens el
<<La ràbia, ira o enuig és una emoció bàsica que serveix per a lluitar contra allò que trobem injust o indignant i per a defensar allò que trobem just i que estimem. Com la por, fa concentrar l’atenció en l’objectiu i posa les capacitats personals físiques i psicològiques en estat d’alerta. A diferència de la por, indueix a actuar o atacar (en
De primer antuvi, quan el vaig veure a la llibreria, me’l vaig emportar. Coneixia i m’agradava l’autor, coneixia i em trasbalsava el tema, i finalment el vaig desar per a més endavant. Pensava que en tenia massa referències i vivències, per lectures i per experiències de la meua família de llauradors. Nosaltres teníem un tros
Si em permets que te tutege, Fernando, vull dir-te que et felicite i t’estic molt agraït pel teu coratge en compartir amb tots nosaltres fets, emocions i pensaments íntims de la teua vida; experiències privades, tant felices com doloroses, que tens tot el dret a servar-les en silenci, les quals finalment has volgut publicar per
Cal ser crítics també amb la identitat. Sembla evident que les identitats es construeixen amb l’educació. La identitat tribal o col·lectiva ens la posen al cap des de ben petits: la família, l’escola, els amics i els diversos mitjans d’adoctrinament no paren de repetir la tornada “nosaltres, els tals… (poseu el que corresponga)”, seguint les directrius
Aquest estiu he gaudit de la bellesa de les darreres troballes de la ciència, mitjançant la passió, la claredat i la senzillesa amb què acostuma a fer-ho en Carlo Rovelli, Físic teòric i divulgador científic italià. És una petita joia que enriqueix el nostre coneixement del món i de la vida. Al seu “Set lliçons
Quan vaig fullejar la novel·la per primera vegada, pensava que es tractava d’una clàssica història d’enamorament adolescent, de la descripció d’una d’aquelles neurosis que ens ataquen a traïció, per la descàrrega d’un còctel d’hormones al cervell, i ens menen a aproximar-nos a una altra persona fins a l’acoblament, on totes les nostres emocions es trastornen,
Ha estat un plaer llegir aquestes memòries d’infantesa de na Carme Riera, anomenades “Temps d’innocència”, tot i no sentir-m’hi plenament identificat, partint dels migrats records que conserve d’aquella època, més o manco coincident amb la meua, que fou la d’una família de llauradors valencians i no de classe mitjana com la que ens hi descriu.