Ferran Soldevila, Dietaris de joventut i de vellesa (1922-1966), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1922, 108 pp. Si coneixem i reconeixem Ferran Soldevila (1894-1971) com a un dels més importants historiadors del nostre país és, en bona mesura, gràcies a l’esforç i dedicació d’Enric Pujol, que li va dedicar una tesi doctoral i que ha estat
Boris Pahor, La pira al port, Periscopi, Barcelona, 2020, 285 pp. Traducció i pròleg Simona Škrabec Una de les troballes literàries dels darrers mesos ha estat Boris Pahor. L’autor de Trieste, de llengua eslovena, és un dels darrers supervivents de l’holocaust nazi, i, tot i que un autor que ha tingut una trajectòria tardana, encara avui sembla actiu als seus cent
Rosa Cañadell, Albert Corominas, Nico Hirtt, El menosprecio del conocimiento, Icaria, Barcelona, 2020, 143 pp. En els debats educatius actuals s’ha anat imposant una estranya línia ideològica en què organismes internacionals obsessionats per l’ortodòxia econòmica (OCDE, UE, Grup de Davos, i diversos Think Tanks associats) acaben imposant un neoliberalisme disfressat amb un llenguatge progressista. És, per posar un exemple, el que ha succeït amb la Fundació Bofill,
Francesc Serés, La casa de foc, Proa, Barcelona, 2020, 592 pp. Un dels problemes d’acumular anys i lectures consisteix en un cert enduriment de la sensibilitat. Cada vegada més, costa experimentar sorpresa o entusiasme. Si, a més, com és el cas, hi ha dedicació, ni que sigui parcial, a la crítica, s’afegeix una contenció afectada
Manel Aisa Pàmpols, Tras las huellas de una vida generosa. Aurelio Fernández Sánchez y Los Solidarios. El Lokal, Barcelona, 2017, 311 pp. Vaig conèixer en Manel Aisa el 1996, quan jo era un estudiant de doctorat de trenta anys i volia fer una tesi sobre l’anarquisme. En Pere Gabriel em va adreçar tot seguit
Ramon Cotarelo i Enric Pujol, Ramon Cotarelo. Vivències i creences. Una conversa entre Ramon Cotarelo i Enric Pujol, Llibres del Segle, Girona, 2020, 292 pp. El pas de ser un acadèmic reputat a un personatge públic, derivat d’una situació de crisi sistèmica és, probablement, dels episodis menys desitjats per a un pensador. Ramón Cotarelo, fa
Libros del Zorro Rojo ha tingut l’encert de reeditar algunes narracions curtes de l’escriptor espanyol i paraguaià Rafael Barrett (Torrelavega, 1876-1910) un dels autors habituals als catàlegs de les editorials llibertàries i col·laborador freqüent a la premsa anarquista de principis del segle XX. Tanmateix, si bé aquest és un nom freqüent per als investigadors del moviment anarquista, també per als
Dionisio Pereira, Escritos africanos. Entre Galicia y el Rif. Una mirada desde la periferia, SPCAM, Melilla, 2019, 224 pp. Dionisio Pereira (A Coruña, 1953) és un economista i historiador gallec que ha publicat nombrosos volums sobre història de Galícia, anarquisme i nacionalisme, i amb qui he col·laborat ocasionalment. De fet, juntament amb altres historiadors de
Andreu Navarra, Devaluación continua: informe urgente sobre alumnos y profesores de secundaria. Tusquets, Barcelona, 2019, 288 pp. Aquests darrers dies he pogut llegir, finalment, aquest llibre del qual m’havien arribat bones crítiques i opinions des del món docent. Ja havia tingut de la seva publicació, i les opinions emeses en algunes entrevistes promocionals a la
Amb set llibres de narrativa i un poemari, està clar que Damià Bardera (Viladamat, 1982) és un dels autors consolidats i interessants d’una literatura catalana que, encara en ple segle XXI, no té massa clar què vol ser quan sigui gran. L’autor empordanès, que ha passat de jove provocador (i reflexiu) a adult provocador (i
Simona Levi (Dir.) Fake You. Fake news i desinformació, El Raig Verd, Barcelona, 2019, 224 pp. En el nostre país inquiet amb tirada a la dissidència, col·lectius com Xnet o noms com Simona Levi sempre apareixen per aixafar algunes guitarres que desafinen. En una societat amb certa addicció a deixar-se ofegar en gots d’aigua, la
Joan Martínez Alier, Demà serà un altre dia. Una vida fent economia ecològica i ecologia política. Icaria, Barcelona 2019, 389 pp. Fa alguns mesos, Joan Martínez Alier (Barcelona, 1939) m’escrivia per enviar-me un esborrany del que semblaven unes memòries. També m’informava, com havia fet amb tanta altra gent i com explica ell mateix cap al
Aquests dies estic llegint Feixisme persistent. Radiografia de la Itàlia de Matteo Salvini, de la periodista i corresponsal Alba Sidera. Tot i que aviat espero publicar una ressenya de caràcter més tècnic, he de dir que és un llibre d’aquests que impressiona. No pas per les indubtables qualitats tècniques, sinó per la capacitat de l’autora
Entrevista que em fa el Portal Cazabaret, a propòsit del meu llibre “Una història crítica de les esquerres Cazarabet conversa amb Xavier Diez: -Amic Xavier, què t’ha fer escriure aquest llibre? Què és el que t´ha abocat a analitzar a les esquerres des de la “crítica”… -Diverses coses. La primera, la constatació de la crisi
Joan Francesc Dalmau, La Pell dels Altres, Pagès Eds., Lleida, 2007, 253 pp. La ficció en català té una gran capacitat d’autoinfringir-se ferides de mal guarir. Malgrat que el món del llibre, al nostre país, és una de les principals indústries que fa de Barcelona una de les capitals de l’edició, i que una ciutat