Ferran Aisa; Les avantguardes. Surrealisme i revolució (1914-1939). Editorial Base. Barcelona, 2008, 358 pp. Les avantguardes artístiques i literàries, amb formes i continguts transgressors van sacsejar l’Europa del primer terç del segle XX. Des del moment en què Tristan Tzara, al mateix cafè on Lenin conspira, estableix les bases del moviment Dadà, fins el
L’estiu del 2002 vaig llegir el clàssic de la literatura catalana Incerta Glòria, de Joan Sales. Es tractava d’una edició on s’havien suprimit les parts censurades i aplicat algunes de les reescriptures de l’escriptor i editor. La primera impressió fou positiva, perquè, encara que sembli mentida, la novel·lística sobre la guerra civil no és tan
Durant les darreres setmanes he simultanejat la lectura de Obras completas, de l’escriptor guatemalenc Augusto Monterroso, i Mil Cretins, del barceloní Quim Monzó. Ha volgut l’atzar que al llarg del lapse de temps en què mirava els contes d’ambdós autors, les circumstàncies incloguéssin episodis propis de narradors aparentment distants, i a la pràctica, tan propers.
Nota. Aquesta és una ressenya publicada fa algunes setmanes al Diari de Girona Óscar Jané Checa; Catalunya i França al segle XIX. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700) Afers, Catarroja 2006, 459 pp. Contràriament al que agradaria a bona part de la nostra classe política, la qüestió identitària centra els debats intel·lectuals
Comentari del llibre Temps líquids. Viure en una època d’incertesa, de Zygmunt Bauman. Viena Edicions, Barcelona, 2007, 136 pp. Bauman és un dels grans pensadors a cavall del segle XX i XXI. I, en el meu cas, he de reconèixer que és un dels que més ha influenciat en el meu discurs. La seva narració,
Aquests darrers dies he estat llegint el llibre de Miguel Artola La guerra de la independencia, Espasa, Madrid, 2007. Volia fer un tast del que ens ve a sobre amb el seguit de commemoració del bicentenari de la coneguda Guerra de la Independència (1808-1814), denominada per la historiografia catalana com a Guerra del Francès. No
Comentari del llibre La doctrina del Schock. L’ascens del capitalisme del desastre, de Naomi Klein, Empúries, Barcelona, 2007, 739 pp. Per elaborar i analitzar teories econòmiques sol haver dos sistemes diferents. La primera, apriorística, basada en idees prèvies i servidora d’interesos foscos, és plena de certeses absolutes i basada en dogmatismes inflexibles. Més o menys,
Comentari del llibre d’Ángel Pestaña Informe de mi estancia en la URSS, zyx, Madrid, 1968 Aquests darrers dies he estat llegint aquest document històric que resumeix el viatge de l’anarcosindicalista Ángel Pestaña a la celebració del primer Congrés del Komintern. Portava a la butxaca l’adhesió provisional de la CNT i l’encàrrec d’esbrinar què passava a
Avui, al suplement Accents del Diari de Girona, apareix la meva ressenya sobre el llibre L’escena del futur, coordinat per Francesc Foguet i Pep Martorell. Ressenya del llibre; Francesc Foguet, Pep Martorell (coord.), L?escena del futur. Memòria de les artes escèniques als Països Catalans (1975-2005) El Cep i la Nansa. Col. Argumenta Vol. 6, Vilanova
Comentari del llibre de Lluís Busquets i Grabulosa; Última notícia de Jesús el Natzarè. Proa, Barcelona 2006, 498 pp. Em confesso un escèptic. Em sento incòmode amb els creients acrítics i amb els ateus fanàtics. Considero que la realitat és farcida de matisos, i el món ple de contradiccions. Des del punt de vista religiós,
Cometari del llibre; Ferran Soldevila; Els dietaris retrobats (1939-1943) Edicions 3 i 4 València, 2007, 624 pp. Edició a cura d’Enric Pujol L?Enric Pujol és un dels historiadors més prolífics ?diria que hiperactius- de la darrera dècada. Les seves recerques sobre l?exili, sobre els corrents historiogràfics i l?epistemologia de la disciplina, la seva passió per
Benvolguts, benvolgudesFinalment, després de deu anys de començada, cinc anys de conclosa, quatre anys de llegida i tres anys de reescrita, adaptada i traduïda a l’espanyol, la meva tesi doctoral ha estat publicada.El resultat… prefereixo que jutgi el lector. Tanmateix, he d’admetre que aquest dimarts, quan la sostenia entre les mans per primera vegada, tot
Comentari del llibre de Víctor Alexandre; La paraula contra el mur. La independència no és un privilegi. La Busca Edicions. Barcelona 2006. No sóc un lector assidu de literatura independentista. En les poques obres llegides al llarg dels vuitanta i noranta, sentia un déjà vu que complementava uns discursos poc sofisticats adreçats al voluble món
Nota: Ressenya publicada al Suplement Accents, del Diari de Girona. Superats ja els perills de l?exotisme, aquest català de cognom Bezsonoff ?en definició d?Antoni Puigverd-, ens presenta una obra de maduresa. Els elements latents en la seva obra anterior s?exhibeixen sense recances a Els taxistes del tsar, el treball més personal publicat per l?escriptor perpinyanenc.
Quan ja l?estiu es marceix, arriba l?hora de fer algun balanç. Diuen que aquests mesos, amb vacances o feines a mig gas són propicis per a la lectura. Potser sí que és veritat. No pas per un clima especial, sinó per la bella anarquia que regeix aquest període de l?any, on uns quants recuperem una