Qui no ha rebut alguna vegada un colp al colze, si, veritat?, precisament en un lloc on tenim un osset anomenat l’os de la música o de l’alegria, que és extremadament sensible als colps secs, fent-nos sentir una sensació estranya: al remat no sabem si riure o plorar, si cridar o callar. Doncs bé, és
“Les mans de la deixebla” és una novel·la que ens desperta els cinc sentits: olorant la mort, la por, la sang, la ferum de podridura….; espiant de reüll, darrera de la porta, a recer de la foscor, amagat al jardí…; escoltant els silencis, els brams, les complicitats…, acaronant el desig, la nuesa, la imperfecció,
Fuster, i el que representa la seua obra escrita, per als nostres governants continua sent incòmode i per això no en volen sentir a parlar. Des de la dècada dels seixanta ençà, per a la dreta valenciana, blavera i espanyolista, la seua obsessió ha estat demonitzar, perseguir, arraconar… el fusterianisme. Però res més lluny de
La lectura del llibre La dama de Gris, del professor i amic Leandre Iborra m’ha recordat tots aquells moment. Un llibre interessant que aconselle la seua lectura, en especial per als joves i no tant joves que no van viure aquells moments, per entendre la situació actual al País Valencià. Per adonar-se’n que res ens
Acaba d’editar-se un nou llibre de l’historiador Jordi Bilbeny, El dit d’en Colom.Catalunya, l’imperi i la primera colonitzacio americana (1492-1520). Bilbeny fa molts anys que dedica part de les seues investigacions a demostar, amb mil i una proves, que la descoberta d’Amèrica va ser una escomesa catalana. Les seues aportacions han estat criticades, sense proves
Fa unes setmanes a la Cambra de Comerç d’Alcoi va tindre lloc la presentació del darrer llibre de Vicent Soler, L’ofici de raonar. La presentació va estar a càrrec de la sociòloga Sandra Obiol i de Joaquín Azagra, professor d’Anàlisi Econòmic de la UV. El seu currículum, tant acadèmic com cívico-polític , és ben
No hi ha cap dubte que l’aportació del treball de Josep Martínez ( i encara resta molt per investigar) marcarà un abans i un després en l’obra de Joan Baptista Pastor i Aicart. A partir d’ara els filòlegs i els estudiosos de la nostra llengua hauran d’incloure l’escriptor de Beneixama en el lloc que, ben
Com veiem, ací rau l’autèntica finalitat de l’autor en escriure aquest llibre: la història, a més d’ajudar-nos a conéixer, analitzar, interpretar i comprendre el món que ens envolta, ens ajuda a cercar la nostra identitat, una identitat que, com deia Jordi Font, “ Les identitats no s’estableixen d’una vegada per totes. Més aviat al contrari:
Moltes coses haurien de canviar els actuals partits d’esquerra valencians, fonamentalment en l’estratègia, si volen impedir, com diria Alcaraz, que el PP persevere en el seu model que tants èxits li està donant. Dimecres 16 de juny a la sala de la UNESCO d’Alcoi el professor Manuel Alcaraz presentà el seu darrer llibre “ De
Solitud, exili, amagatalls, ceguesa, presoners, obscenitats…, mirades, tot un ventall de sensacions, d’emocions, de frustracions, de tendresa. Isabel, amb aquesta veu que la caracteritza: preciosa, potent, fresca, dolça…, encisadora, i amb aquest posat de jove desacomplexada i segura, aconseguí esborrar les imatges de terror i barbàrie que hores abans m’havien perseguit. Hi
Aquest llibre ens hi dóna moltes pistes, ens obri camins per facilitar-nos el treball i en definitiva, com ens diu Àngel Velasco en el pròleg del llibre, un llibre que ens ajuda a “superar límits, desobeir, rebel·lar-se, decidir per nosaltres mateixa, en definitiva transgredir ”. Sols així serem capaços de “viure nacionalment”. De