Connexions des de #Badalona

"Si jo hi sóc i tu també / la terra és meva i és teva." (Joan Argenté)

Arxiu de la categoria: Llibres que llegeixo

Llibres al llimb

0
M’acompanyava de feia anys a la tauleta de nit. Una edició d’Un Diamant gran com un Ritz, recull de narracions curtes de Francis Scott Fitzerald, editat en tapa dura per Edhasa Clàssics Moderns. Començat en diverses ocasions, i abandonat, cada vegada, a les poques pàgines. No era el seu moment. No us passa, això? Hi ha llibres que us ve de gust llegir, que sabeu que us agradaran… però que seguint alguna mena de codi ocult, al marge de tota racionalitat, resten en una mena de llimb literari esperant a ser cridats. Aquests darrers dies he entrat, finalment, a l’eufòric i desesperat Nova York dels anys vint que proposa Fitzerald. El recull salvat de la pols de la tauleta de nit diria que ha quedat descatalogat, però és molt recomanable. Hi trobem la prosa enlluernadora i tot l’estil, tot el bon estil, del mestre: irònic, complex, enfocat, compromès, d’una sinceritat brutal. Però no sempre és còmode llegir aquest autor: la seva generació perduda -la dels anys vint- s’assembla força a la meva. És la festa contínua, el brogit sens fi, la intel·ligència tastaolletes del que no vol escollir. ‘Mostra’m un heroi, i t’escriuré una tragèdia’, deia el novel·lista. L’abisme dels seus personatges era el crack del 29 i, finalment, la segona guerra mundial. I l’abisme de la meva generació?

[FOTO. Primera edició de Flappers and Philosophers, en la qual trobem alguns dels relats inclosos en l’edició catalana comentada. És el cas del brillantíssim ‘El bol de cristall tallat’, que obra l’edició d’Edhasa]

PUBLICAT EL 21 DE JUNY DE 2008 A ALBUMDERETALLS.BLOGSPOT.COM.

Un home qualsevol mira enrera

0

L’editorial, potser per aprofitar la tirada de l’última pel·lícula d’Isabel Coixet, Elegy, ha decidit canviar el títol de l’última novel·la de Philip Roth, l’autor del llibre en el qual es basa el film de la directora catalana. D’Everyman, que és com es diu en la seva versió original, a Elegia, l’opció escollida en les traduccions de la versió castellana i catalana, a càrrec de Mondadori i la Magrana. D’Elegy a Elegia… l’equívoc està servit, a la desesperada búsqueda del lector despistat. ‘Elegia’, aquest ‘Everyman’ furtat, comença en aquell moment ‘on tan sols pensar és estar ple de dolor’. Així ho diu el vers de John Keats que obre, encertadament, aquesta novel·la curta. Roth dibuixa amb una prosa elegant i lúcida la història d’un home qualsevol al final de la seva vida. L’home qualsevol és, naturalment, un home concret. Concret en la ficció, s’entén. Però universal en el significat, enorme en la petja que deixa en el cor del lector sensible. El protagonista és un publicista d’èxit, ja a la setantena, al final de la seva tortuosa vida. Mira enrera, amb ulls adolorits i cansats, però encara vius. El foc de les preguntes sense respondre encara brilla en els ulls del nostre ‘everyman’ a les portes de la mort. La pèrdua, el dolor físic, la degradació del cos, les decepcions, la paternitat, el compromís amb la feina, el batec de les vocacions somortes… tot això és expressat amb delicadesa i rigor, en aquesta obra d’una intimitat trasbalsadora.


PUBLICAT EL 3 DE JUNY DE 2008 A ALBUMDERETALLS.BLOGSPOT.COM