Deliciós cap de setmana amb repicó. A part de festejar i fer sudokus amb l’A. i de passejar aquest matí tots dos amb Vespa pels revolts de Collserola he pogut paladejar “L’aeroplà del Raval”, el no menys deliciós llibre que acaba de publicar Tina Vallès i que des d’aquí recomano ferventment. Quin gust envolar-se per
Reunió, dijous passat, del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes amb un punt estel·lar a l’ordre del dia: el nomenament del nou Degà de la Institució. La cosa va anar entre Josepmaries: va entrar en Castellet i va sortir en Benet i Jornet. L’amic Papitu. Josep Maria Castellet accedeix, doncs, a un càrrec
Mira que en fa d’anys que em dedico a això de parlar i opinar sobre llibres en els papers i encara ara, quan em truca algun escriptor per agrair-me un comentari favorable, no ho puc evitar: em quedo tallat com un estaquirot i acabo fent un paper d’allò més lamentable. En aquestes situacions -que es
He començat a llegir “La invención de Carmen Broto”, una crònica periodística sobre el famós crim comès contra una prostituta de luxe i molt relacionada amb les altes esferes de la societat barcelonina de finals de la dècada dels 40. Una història que, a més a més, ha inspirat articles, reportatges, llibres i pel·lícules a
Una constatació no gaire engrescadora d’aquest Sant Jordi ha estat la quasi total absència de llibres de poesia a les parades del carrer. Vaig preguntar en dues de les principals llibreries de Barcelona i en els dos casos em varen remetre a l’interior de la botiga. Al racó ombrívol on malviuen durant tot l’any (sobretot en una de les dues llibreries
Si tot va segons el previst d’aquí a molt poques hores m’enfilaré a un avió que em durà a terres gallegues. Un país que estimo de manera molt especial i on sempre m’han tractat de meravella i he estat molt feliç. Aquest vespre, doncs, (mentre a l’Auditori Josep Maria Dutrén i el seu equip estrenen la nova etapa post-L’Espai amb
Fa uns quants dies Quim Monzó escrivia a la secció “El runrún” de La Vanguardia unes consideracions sobre el poc nivell que acostumen a tenir els xats amb gent famosa i, més concretament, amb escriptors. Ho feia a propòsit d’un “encuentro digital en El Mundo” (el diari d’en Pedro Jota) entre Arturo Pérez Reverte -que està
Suposo que em passa com a molta gent: sóc sensible a la bellesa física (sobretot la de les senyores, he, he…) i, en canvi, altres atributs com el poder, la fama, la sort o la riquesa em deixen totalment fred. Hi ha, però, una qualitat que quan la trobo en algú que es creua en
“Extraordinària, commovedora i memorable”. Amb aquests tres adjectius definia jo el passat 25 de gener l’exposició “Literatures de l’exili” que durant uns mesos es va poder veure al CCCB de Barcelona. I puc assegurar que no eren gratuïts els meus elogis ja que tant l’exposició com el material complementari que se n’ha generat -el catàleg,
Només un apunt de dietari gairebé telegràfic: diumenge vinent és l’últim dia que es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’exposició -extraordinària, commovedora, memorable- “Literatures de l’exili”. Les meves previsions són de parlar-ne aquí amb una certa extensió quan tingui una mica de temps. De moment un simple avís pels qui puguin seguir
La literatura espanyola té dos autors catalans que jo m’estimo molt especialment, Juan Marsé i Manuel Vázquez Montalbán, i que em serveixen per il·lustrar amb exemples concrets les relacions sempre complicades que hi ha entre la literatura i el cinema. Començo per Marsé, un home que fins ara no ha tingut gens de sort quan
Dinar de feina amb gent de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Mentre fem temps perquè arribi tothom se m’acut parlar del llibre “Tor. Tretze cases i tres morts”, de Carles Porta, escrit arran de la investigació que va generar un “30 minuts” dedicat al tema. Els pregunto si han pensat de comercialitzar en
ACCEDIREU A LA PÀGINA PRINCIPAL DE "TOTXANES, TOTXOS I MAONS" FENT CLIC AQUÍ. Una de les novetats agradables que m’ha portat el nou any ha estat veure la incorporació a la parròquia de blocaires mesvilagüepencs d’Agustí Pons, home de llarga experiència professional com a periodista cultural i amb una interessant bibliografia com a narrador, poeta
Drapaire com sóc de mena aquests dies faig festa major amb la publicació als diaris i revistes de suplements que apleguen els esdeveniments més notables de l’any que agonitza. Passat festes els posaré en un sobre gran i cap a l’arxiu. Aquest estiu, que m’he dedicat a classificar tots els papers de casa, he endreçat
Només un apunt ràpid per dir que acabo d’assabentar-me que la meva crítica es publicarà en el suplement de demà passat i tal com va sortir del meu ordinador. Si a algú no li fa peça el que s’hi diu, doncs, les culpes a mi.