En el nou suplement de llibres dels dijous al diari Avui procuro no perdre’m mai la secció de Patrícia Gabancho, batejada amb el significatiu nom de “Animus Molestandi”. En el seu article d’ahir comentava “Los 70 a destajo” (RBA, 2007), el llibre de memòries de Pepe Ribas, fundador de la mítica revista Ajoblanco, i ho feia amb seny,
187. E esperam aqui don Pero Corneyl de sent Miquel tro a Nadal: acordam nos que faessem vna caualgada en ribera de Xuchar, e poguem esser tro a •CXXX• cauallers de parage, e dalmugauers tro a •CL•, e peons tro a •DCC•, e trasnuytam de Burriana, e sus quant nos fom endret Almenara que anauem
No sé si és un símptoma de la llei del mínim esforç (del mínim cost, en aquest cas) tan pròpia dels temps que corren o bé és una fita més en el procés que des de fa uns anys ens va abocant sense aturador cap a una societat àgrafa en la qual valors com la lectura, l’escriptura o
Anit vaig assistir a la darrera sessió del cicle "La meva experiència a Frankfurt" que ha organitzat la Institució de les Lletres Catalanes i que ha consistit en una sèrie de conferències celebrades a deu indrets del domini lingüístic català -Lleida, València, Vic, Figueres, Cambrils, Perpinyà, Tortosa, Palma de Mallorca, Andorra i Barcelona- amb l’objectiu que
Uf! Gràcies a Déu no tot han de ser notícies tristes. Per exemple la nit del dia de Reis, sense anar més lluny, va produir-se un esdeveniment que em fa molt de gust poder dir que m’omple de satisfacció: el jurat del premi Josep Pla de narrativa va decidir atorgar el premi d’enguany a la novel·la "La batalla de Walter
M’arriba la revista "Faristol" de novembre i de seguida m’adono que aquest número no és com els anteriors. El motiu salta a la vista des de la mateixa portada: la celebració del primer quart de segle d’existència del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, altrament conegut com ClijCAT (vegeu aquí) M’apresso a deixar clar de bon començament
Quines coses, això dels Blocs, que generen lligams insospitats, contactes fora del comú, relacions fugaces i ben curioses… Ve a tomb aquesta introducció perquè resulta que ahir, diumenge, vaig tornar a rebre correu del meu desconegut "2666" del qual ja vaig parlar en aquestes Totxanes encara no fa una setmana (vegeu aquí) quan me’n fotia
Ja ho vaig escriure aquí mateix el passat mes d’abril (vegeu aquí): algun afeccionat a la psicologia social recreativa deu haver explicat als editors catalans que el que els lectors busquen en els llibres són sensacions fortes que els sacsegi i els deixi ben atuïts i trasbalsats. Si més no això es el que es desprén de
6.7.2007: "Avui manca un mes per al final. Faig la vida de cada dia sense diferències. Però, com val cada minut!" 10.7.2007: "Arribo als meus setanta-cinc anys i dono la meva vida sense que ningú me la vulgui prendre, ben lliurement, per certificar-me i certificar-vos que, en tota la meva lluita anterior, tenia la voluntat
Dies fortament marcats pel record de Jordi Sarsanedas, ara que fa justament un any que ens va deixar. Dilluns vinent els meus alumnes de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i jo assistirem a l’espectacle-homenatge que es farà en la seva memòria a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. A tall de preparació hem dedicat un parell de
En el barri de la meva infantesa -encara hi viu mon pare- el diumenge passat es va inaugurar una biblioteca. És al carrer del Comte Borrell, entre els carrers Manso i Parlament. A tocar del Mercat de Sant Antoni. A causa, precisament, d’aquest veïnatge la nova instal·lació surt amb una dotació inicial de 18.000 documents una
Sé d’una nena que és molt afortunada. Des de ben petita la majoria de les nits s’adorm amb el pare o la mare al seu costat explicant-li un conte. La nena aprèn també que de tant en tant arriben dies que són diferents dels altres. Dies que porten incrustada una festa; però no pas una festa diguem-ne normal
Acabo de llegir que els jurats de dos premis del cartell dels Octubre -el Ramon Barnils de periodisme i el Vicent Andrés Estellés de poesia- han decidit declarar desert els premis a la vista de la baixa qualitat de les obres presentades. Em sembla una decisió summament encertada per bé que em consta, per experiència de quan em
(la sèrie comença aquí) Ahir, amb les presses, no ho vaig dir: "Mil cretins" està dividit en dues parts. No és un costum gaire habitual de Monzó dividir en blocs els seus llibres però en aquest ho ha fet. El primer bloc -dos terços del llibre- està format per set històries llargues i el segon per una dotzena de
Ni fet expressament, tu. Després d’un dia atrafegat, de xerrar molt i no badar gens, amb tres reunions encadenades pel matí, tres quarts d’hora només per anar a casa amb la moto, dinar i tornar, i una quarta reunió per la tarda arribo al despatx a punta de vespre i, entre la pila d’entrades del dia, em trobo l’inconfusible paquet de cartró