Ahir tela.Amb bon senderi vaig estar tota la tarda fent el ronso al llit dansant en el llindar del son.Arribant a La Ginesta em vaig trobar l’amic Roger Torres, doble camarada (Orquestra Alternativa i CUP de Manresa) i vam anar a la Plaça a fer uns salts. Allà vaig trobar-me l’Imma Arnau que havia vingut
Escric des de l’altra Berga, des de la Berga de Patum. Aquí tot va molt bé, va com sempre. No ha de millorar, no pot millorar. Ahir vam apretar de valent. Ho vaig seguir tot. la barana, La Ginesta, Cal Negre, la Guita Xica, els músics, La Geganta Vella, els tirabols de la Plaça Sant
És dimecres i són tres quarts de 12.Marxo corrent a la plaça Sant Pere. Estic a punt d’enprendre novament el viatge. Un any més, disposat, vora milers de conciutadans i alguns patumaires de foravila.El procés és senzill i a l’hora apassionant. Pujaré la pendent de la plaça fins al Bar La Barana: Pere, posa’m una
Avui ha estat el dia cansat. Hem acabat tots baldats. La resta se n’han anat a sopar i jo he vingut al local del Casal Independentista La Falç a actualitzar el diari. Els camarades de La Falç de banyoles han estat molt amables al deixar-nos el local per fer totes les tasques cibernètiques que convinguessin.
Aquesta tarda no hem pogut fer els dos passes previstos. No importa. El que hem fet ha funcionat bé. Hem estat analitzant tots els conflictes de coordinació musical (això és un eufemisme de cagades) de la gravació del passe del matí i els hem anat mirant de solucionar. Com que n’hi havia uns quants només
Ahir tot el dia núvols i clarianes. I al vespre va caure un ruixat. Avui ha fet un bon sol.Això no només és una crònica meteorològica, també és una crònica del ritme d’assajos. Ahir em vaig acollonir una mica. Per sort sabia que això formava part del guió habitual d’un stage. Si no ho hagués
Aquesta tarda no ens les hem vist tan felices. Ja em podia imaginar que passaria. Crec recordar que ha passat sempre que hem fet un stage. Va passar amb els stages de Brams a Alpens (Lluçanés) de les gires Aldea Global [2002] i Energia [2004] i al de Camprodon (Ripollès) del Sempremés [2005]. Ha passat
Aquest matí la cosa ha estat bastant accidentada. Per començar pràcticament tots els que venien avui s’han perdut, en major o menor mesura.Els campions però, han estat la Míriam i el Xevi Capdevila que han arribat a les 11 en comptes de les 9 com havíem quedat. Per aquest motiu els ha estat concedit el
Avui hem arribar a Porqueres.La feina no comença fins demà però hem fet una primera incursió d’avantguarda per preparar una mínima infraestructura per poder començar demà a les 10 del matí. Hem pujat el Nasi i jo. Hem quedat amb en Quim de la Comissió i el regidor competent i ens han deixat les claus
Fa uns anys en un concert que feia a Sant Andreu, Joan Isaac deia “aquesta és una cançó que vaig fer fa vint anys…”. Més tard “A la guitarra Joan Garrobé, que ja fa vint anys que m’acompanya…”. Llavors, en sentir-se va dir. “Quan de tot fa vint anys, merda!”Aquest dissabte vam celebrar el 20è
No en vaig tenir prou amb una setmana voltant-hi. Vaig baixar-hi amb l’Anna a les festes de Moros i Cristians, convidat, un cop més per la Sandra i en Pau.És preveia una festa tranquileta atès que els dies de celebració (22, 23 i 24) eren entre setmana i mai hi ha l’afluència forana de quan
Amb l’excusa de presentar el llibre, fa una gairebé una setmana que estic a Alcoi, a casa de Sandra i Pau.Des d’aquí vaig aquí i allà. Amb el meu rotllo i alguns llibres al maleter per si algú és tan amable… Ahir vaig estar a Beniarrés (1.200 hab. aprox.) un petit poble del Comtat on
En aquests moments el camí a Porqueres passa per Alcoi. M’hi he instal·lat uns dies en tant que quarter general de les presentacions del llibre que estic fent aquests dies al País Valèncià: … ahir a Elx, avui a Alcoi mateix, demà a Sueca i Burjassot, diumenge a Beniarrés, dilluns a Pedreguer i dimarts a
Arran del darrer post he revisitat les parets parlen un fotobloc dedicat a pintades curioses que feia setmanes que no xafardejava. Els hi he enviat un retall d’El Periódico de l’any 87 on comentaven una pintada que havia aparegut a Sitges uns dies abans, pintada que tinc el dubtós mèrit d’ostentar-ne l’autoria.“No trempo amb tanta
Aquesta pintada és, des de fa temps, al carrer Anselm Clavé de Berga. La veig sempre que aparco el cotxe a la Torre de les Hores per anar a fer el got a La Ginesta.Res. Que sempre m’ha fet gràcia i la volia compartir.