Raül Romeva i Rueda

En arribar al Parlament Europeu, ja fa prop de 4 anys i mig, vaig constatar com un dels temes als quals calia dedicar una atenció especial al llarg de la legislatura era la promoció del català en les institucions europees i, més concretament, en el Parlament Europeu. I així ho he anat fent (vegeu d’altres apunts a la categoria Llengües (català a la UE, multilingüisme,…) ). Ja he explicat sovint algunes de les dificultats que ens hem trobat els diputats/des que hi hem treballat. Tanmateix, cal admetre que, per molt que puguem fer tres, quatre, o deu diputats/des, res d’això tindrà prou força si al darrera no hi ha, també, una demanda i, per tant, un suport, cívic, social i institucional. El cas, però, és que aquest suport cívic hi és. I a manta. Només cal veure el volum d’entrades de la versió ‘oficiosa’ del web del Parlament Europeu en català el.laborada pel lleidetà Miquel Català (veure la crònica d’Albert Segura per a l’AVUI a Eurotelevisió pirata.cat). Tot suma, penso, i aquesta demostració ciutadana de ‘voluntat de relacionar-nos amb les institucions europees en la nostra llengua, tan europea o digna com la que més’, és clau. Cal recordar, un cop més, que el problema de fons rau en la poca, o nul.la, voluntat del govern de l’Estat, abans del PP i ara del PSOE, en desbloquejar aquest assumpte. I considero, en conseqüència, que la primera arena política, i la més important, on cal batallar és, precisament, a Madrid. Per què, no ens enganyem, tot aquest assumpte seria molt senzill de resoldre si de part del Govern del PSOE hi hagués una mica més sensibilitat plurinacional que la que han mostrat fins ara. Tanmateix, penso que també ajudaria, i molt, un increment de la presència de les institucions catalanes a Brussel.les. Em consta, i vull reconèixer-la, la tasca que fan en aquest sentit tant les oficines de la Comissió i del Parlament Europeu a Barcelona, així com la incansable Delegada del Govern davant la UE, Anna Terrón. Allò que trobo a faltar, però, (segueix…)

i que per tant demanaria, és una major presència a Brussel.les, i més concretament als passadissos de la Comissió i del Parlament Europeu, de Consellers/es, Secretaris/es Generals, Directors/es Generals, o d’altres nivells institucionals. I no necessàriament per parlar de l’assumpte del català, sinó per fer lobby català a Brussel.les, tal i com d’altra banda fan molts d’altres governs estatals i regionals, els quals segueixen de molt a prop els debats i processos legislatius europeus, la qual cosa els permet preveure, prevenir i, per tant, evitar lamentar, a posteriori, mals innecessaris. 

Aquesta major presència permetria que molta gent que encara no entén la dimensió del problema, i per tant de la reivindicació, en fós més conscient. 

Es tracta, en definitiva, que Catalunya, com a país, esdevingui una clara referència per a funcionaris/es i responsables polítics de les institucions comunitàries. Aprofundint en aquesta direcció s’aniran esvaint moltes de les confusions (i alguns temors) que molts i moltes col.legues d’altres països tenen en relació a l’assumpte del català, i deixaran de tenir tanta influència aquells/es funcionaris/es, que n’hi ha, i força, que fan campanya anti-català.

Ningú diu que sigui fàcil ni, encara menys, ràpid. Em limito a dir que és necessari i, al cap i a la fi, més constructiu que lamentar-nos sempre que ‘no ens entenen’. Perquè és cert, que no ens entenen, però és que per què ho facin ens hem de fer entendre.

Per tot plegat, saludo la tenacitat de gent com Miquel Català qui, amb la seva tasca, ens permet a qui treballem des de Brussel.les a fer més sòlida la nostra demanda. Una demanda justa, per altra banda, i penso que totalment necessària per mirar de frenar el sentiment de desafecció creixent que s’està incubant en una Catalunya històricament europeïsta convençuda, en relació a la idea d’Europa. I és que detecto símptomes d’euroesgotament, i d’una certa eurofrustració, front als quals cal reaccionar.

Compte, però, que llençar la tovallola europea és un dels errors més greus que un país com el nostre podria cometre mai. Així doncs, ben al contrari, allò que toca és reactivar la reivindicació europea.

Com? doncs fent de país europeu. Essent presents allà on els governs dels Estats es troben habitualment per fer la seva Europa. Però no només per reivindicar poder parlar en català, que també, sinó per explicar, a tots els nivells possibles, tot allò que Catalunya pot aportar a Europa, que és molt, entre d’altres coses perquè em dóna la impressió que des de les delegacions estatals no estan massa per aquesta feina.

***

Adjunto sencera, a continuació, la crònica d’Albert Segura per a l’AVUI (Eurotelevisió pirata.cat), en relació a Europarltv.cat:

Eurotelevisió pirata.cat

El català que va traduir la web del Parlament Europeu fa el mateix ara amb la seva TV ‘online’ . Recollirà firmes per l’oficialitat del català a la UE

El hacker per la llengua catalana a Europa ataca de nou. L’informàtic lleidatà autor de la rèplica il·legal de la web del Parlament Europeu traduïda sense permís al català torna a desafiar Estrasburg, disparant ara contra el flamant canal de televisió online que acaba de llançar l’Eurocambra.

La web clandestina del Parlament Europeu que va fer Català ja ha rebut més de 110.000 visites d’usuaris únics des que l’AVUI se’n va fer ressò el 3 de febrer

Europarl TV emet, des d’aquest 17 de setembre, en 22 llengües diferents però no en català; totes les oficials de la UE, tret del gaèlic. I a Miquel Català, veí de 27 anys de la Granja d’Escarp (Segrià) li ha faltat temps per tornar a copiar i traduir la versió oficial, per a desesperació de molts.

Precisament aquesta setmana, els europarlamentaris catalans estan enregistrant uns vídeos que es penjaran a la nova web.
Assolit aquest primer objectiu, Català es planteja ara un altre repte: recollir signatures per reclamar l’oficialitat de la llengua catalana a les institucions europees. I aprofitarà la rèplica il·legal que ha fet d’Europarl TV per aconseguir-ho. Així, quan els internautes es connectin a www.europarl.cat, que començarà a funcionar a ple rendiment aquest 15 d’octubre, no trobaran l’emissió del canal de televisió traduïda al català sinó un formulari, en 24 idiomes, en què se’ls demana les dades personals per donar suport a l’oficialitat del català. “Els espanyols, els finlandesos o els maltesos podran firmar pel català en les seves pròpies llengües”, explica Català, que no es planteja copiar i traduir també a la llengua catalana les pàgines web del Congrés de Diputats o del Senat.

Europarl TV té un pressupost anual de 9 milions d’euros i una plantilla de setanta persones, però més d’un terç d’aquests recursos es destinen als serveis de traducció, ja sigui a través de dobladors o de subtítols. Precisament l’eurodiputat català del PP, Alejo Vidal-Quadras, vicepresident responsable de comunicació de l’Eurocambra i ferm opositor que el català es pugui fer servir als plens, és l’impulsor del projecte, que només cobreix parcialment el gaèlic i deixa fora les llengües que no són oficials.

Font foto: Europarltv.cat

En relació a l’afer Europarl.cat he constatat com alguns mitjans han obviat, no sé si de manera intencionada o no, el reiterat suport que he donat, en públic i en privat, al jove enginyer català Miquel Català que va el.laborar el lloc web en qüestió. En qualsevol cas voldria, novament, deixar palès el següent: des del primer moment en què el jove Català ens va comunicar als eurodiputats i eurodiputades la seva intenció de fer una versió en català del portal de la web del Parlament Europeu el vaig felicitar per la iniciativa, vaig procedir immediatament a ‘linkar’ el lloc a la secció de preferits d’aquest bloc, i li vaig donar tot el meu suport, tant en privat com en públic, a través de diversos mitjans de comunicació (alguns exemples són aquest article de l’AVUI del 6 de febrer o aquest de La Vanguardia d’ahir mateix). Avui, però he llegit amb preocupació la columna de Narcís Genís (Les claus de la UE), a El Punt, columna que, per cert, segueixo habitualment amb gran interès cada dilluns. (segueix…)

I dic que l’he llegit amb preocupació perquè en Narcís Genís fa dues afirmacions que, si més no, són incorrectes. La primera, que només Ignasi Guardans s’ha manifestat públicament en favor de Català. En aquest sentit, per exemple, vull deixar ben clar que si en alguns mitjans, com va passar per exemple en la peça que va fer fa uns dies TV3 en relació a aquest afer, no vàrem sortir altres veus va ser, simplement, perquè no se’ns hi va convidar, almenys en el meu cas, ja que sempre que se m’ha demanat l’opinió l’he donada, i en el mateix sentit, és a dir, favorable a la iniciativa. 

El segon motiu de preocupació en relació a la columna esmentada té a veure amb l’afirmació segons la qual ‘no sabem què fan la majoria dels eurodiputats’. Un cop més no puc, ni vull, parlar d’allò què fan o deixen de fer altres col.legues d’altres forces polítiques, però sí reitero el meu compromís amb la transparència i la rendició de comptes el qual exerceixo a través d’aquest bloc, actiu des de ja fa uns anys.

Per altra banda, mai he amagat la meva voluntat i decisió en favor de fer avançar el català en tant que llengua ‘normal’ a les institucions europees, i particularment al Parlament Europeu. Són nombroses les iniciatives que he emprès, de manera individual i col.lectiva, i malgrat que s’han aconseguit algunes coses gens menyspreables (per exemple que un/a ciutadà/na pugui dirigir-se al PE en català i rebre’n resposta també en català) no ens podem donar encara per satisfets, per la qual cosa la meva convicció i tenacitat per anar més enllà es mantenen intactes. 

En definitiva, en relació al cas Europarl.cat, confio encara en què el tema es podrà reconduir d’una manera raonable i, tal i com he dit en diverses ocasions, es podrà aprofitar l’enorme feina feta per Miquel Català, que és allò que toca fer, enlloc de criminalitzar-lo, de la mateixa manera que, malauradament, vull recordar també que la correlació de forces actualment en el si de les institucions europees és altament desfavorable, i que fa falta encara molta pedagogia, a tots nivells, per tal que alguns estaments entenguin que promoure l’ús del català no és només un dret que reclamem els qui som catalanoparlants, sinó que és, fins i tot, una obligació institucional en termes de reduir el dèficit actualment existent entre les institucions europees i la ciutadania. 

Així mateix, en quant a la Columna de Narcís Genís, espero seguir-ne gaudint cada dilluns, ja que sempre se n’aprèn alguna cosa, malgrat que de vegades, com avui, em vegi obligat a matitzar-ne el contingut. 

Font foto: Europarl.cat/El Punt

La seu de la Comissió Europea a Barcelona acaba de presentar la primera web de la UE en català (el nom del portal és: La UE a Catalunya i les Illes Balears). Vegeu-ne la nota que n’ha fet Vilaweb. Cal felicitar-se per la iniciativa. Per part meva ja l’he afegida a la secció Més sobre Europa d’aquest bloc.

Foto: Manel Camós, en la presentació. Font: Vilaweb

Ara fa unes hores n’Ignasi Guardans, na Maria Badia, na Teresa Riera i jo mateix hem estat rebuts pel President del Parlament Europeu, Hans Gert Poettering i pel Vicepresident responsable dels assumptes de multilingüisme, Miguel Ángel Martinez (a qui de fet debem la reunió), per tal de tractar, novament, la qüestió de l’ús del català a l’Eurocambra. Malgrat que el tema de l’ús del català en plenària per part de diputats i diputades no era a l’ordre del dia de la reunió, el tema ha sortit ben a l’inici de la reunió recordant tots nosaltres que no érem allà en qualitat estrictament personal sinó en representació de milions de persones que no se senten plenament representades lingüísticament a l’única institució europea directament elegida per la ciutadania i que, simbòlicament, per a nosaltres  (segueix….)

és fonamental poder-nos expressar en català en un exercici que entenem, a més a més, absolutament necessari per tal de recuperar, ni que sigui una mica, la pèrdua de confiança que, cada vegada més, es respira a Catalunya en relació a les institucions europees. En relació a aquesta qüestió, se’ns ha simplement recordat que la decisió ja es va votar fa uns mesos a la Mesa amb el resultat que ja coneixem: no pot ser. No obstant, la reunió d’avui la vàrem demanar sobretot per tal de tractar un altre relacionat com és el fet de poder presentar les preguntes escrites a la Comissió i al Consell en català, cosa que sí podem fer en tant que ciutadans/es, però no oficialment en tant que representants. Tal i com ja vaig explicar en el seu moment (Pöttering respon en català, però no n’hi ha prou) els arguments suposadament ‘tècnics’ que se’ns ofereixen per tal d’impedir-nos fer això tant simple no ens han convençut mai, per la qual cosa li hem demanat formalment que ens faci saber quins són, més concretament, aquests suposats impediments tècnics, així com quines podrien ser les suposades ‘conseqüències’ negatives a les quals també sovint fan referència per tal de justificar la negativa.

La reunió ha acabat sense cap compromís concret més que un ‘en seguirem parlant’ o, més exactament, en paraules del propi Poettering, en un ‘a long journey starts with a step‘. Tot plegat, però, em porta novament a la necessitat de recordar que la situació a Brussel.les/Estrasburg és especialment complicada que, malgrat que poc a poc anem fent un mica de forat, necessita d’algun gest més clar i inqüestionable de la voluntat per part de les autoritats espanyoles en relació a aquest afer, el qual podria ser, per exemple, resoldre el tema d’una vegada al Congrés amb la qual cosa ja no se’ns podria dir que demanem a Brussel.les allò que , de fet, ni tan sols tenim a Madrid.

Una altra possibilitat seria que Andorra esdevingués membre de la UE. Però és clar, aquesta ja és una possibilitat que, malgrat que òbviament m’agradaria veure concretada per moltes raons més que no pas la lingüística, em temo que no em pertoca tan directament

NOU COMUNICAT CONJUNT EURODIPUTATS CATALANS

Europarlamentaris catalanoparlants conviden el President del Parlament Europeu a conèixer la realitat de la llengua catalana sobre el terreny

En una reunió mantinguda aquesta tarda entre els europarlamentaris Maria Badia, Ignasi Guardans, Teresa Riera i Raül Romeva amb el President del Parlament Europeu, Hans Gert Poettering, i el vicepresident Miguel Ángel Martinez (responsable de les qüestions de multilingüisme de la Mesa del PE) els eurodiputats catalans han reiterat la importància simbòlica que té per a milions de persones catalanoparlants que el català sigui una llengua usada amb normalitat a l’Eurocambra.

En concret, el motiu de la reunió té a veure amb la petició que diversos eurodiputats van fer fa uns mesos de poder dirigir les seves preguntes escrites a la Comissió i al Consell en català. Aquesta petició va ser llavors rebutjada per l’oficina del Parlament Europeu que tramita les preguntes al·legant motius tècnics. Davant d’aquest fet, els eurodiputats van demanar reunir-se amb el President per tal d’explicar-li de primera mà la rellevància de la petició i per mirar de trobar una solució als eventuals problemes tècnics que poguessin haver-hi.

Durant la reunió, els eurodiputats han posat de manifest la paradoxa que suposa el fet que, en tant que ciutadans i ciutadanes puguin dirigir-se i rebre resposta en català al Consell i a la Comissió) i en canvi no puguin fer-ho en tant que representants dels ciutadans i ciutadanes.

Finalment, els eurodiputats han agraït que el president de l’Eurocambra els rebés per tal d’escoltar la seva valoració de la situació i l’han convidat a visitar Catalunya per tal de conèixer la realitat de la llengua catalana sobre el terreny.

Foto: Eurodiputats i eurodiputades catalanes amb Hans Gert Poettering, President del Parlament Europeu i altres membres de la Mesa. Font: Parlament Europeu.

Benvolgut Bernat:

Confesso que no m’ha sorprès conèixer que seràs el substitut de Miquel Pueyo al capdavant de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat. He compartit amb tu tres anys al Parlament Europeu, formant part del mateix grup (Verds/ALE) i constatant l’enorme interès i coneixement que tens en els temes lingüístics. Hem patit, de manera conjunta amb els altres eurodiputats i eurodiputades catalanes (Guardans, Obiols, Badia, Riera…), les dificultats de fer avançar el reconeixement del català en un espai, el Parlament Europeu, massa vegades dominat per lògiques estatalistes, i en què el desconeixement de moltes i molts col.legues sobre la realitat de la nostra llengua i el nostre país els fa ser sovint víctimes de manipulacions interessades per part d’altres que sí la coneixen, però que fan bandera política i personal de la seva obstrucció. Què t’he d’explicar que no sàpigues? (segueix…)

Nota segons Vilaweb (dijous 28/06/07): El català no és cap dels vint-i-tres idiomes oficials reconeguts per la Unió Europea. En aquest vídeo Ignasi Guardans (CiU), Raül Romeva (ICV), Antonio López-Istúriz (PPIB), Raimon Obiols (PSC) i Aleix Vidal-Quadras (PP), tots diputats del parlament europeu, analitzen la situació de la llengua catalana a les institucions europees i exposen les possibilitats que creuen que es poden donar en el futur en aquest àmbit.

Font foto: Vilaweb

El President del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, ha tingut la delicadesa de respondre a la carta que li vàrem enviar alguns i algunes membres del Parlament Europeu (veure Preguntes en català a la Comissió i al Consell: Pla B i Eurodiputats i eurodiputades pregunten en català al Consell i a la Comissió), demanant-li poder-nos dirigir en català, en tant que diputats i diputades, a les diferents institucions europees: Comissió, Consell i el mateix Parlament Europeu. Seguint amb la unitat d’acció que els eurodiputats i eurodiputades de parla catalana hem dut a terme des de fa ja molt de temps, hem preparat una resposta conjunta al President Pöttering que avui comentarem, a més a més, amb el mateix President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i en base a la qual afrontarem les properes iniciatives. Tal i com ja he comentat en altres ocasions, aquesta és una qüestió que requereix d’una gran tenacitat i unitat, però també d’ambició i convicció. I val a dir que, amb l’excepció del PP, la resta de formacions polítiques catalanes representades al Parlament Europeu estem per aquesta via, convençudes que no podem defallir (segueix…).

Comunicat conjunt dels eurodiputats i eurodiputades de parla catalana

En resposta a la carta rebuda del President de l’eurocambra Hans-Gert Pöttering

Els eurodiputats signataris de la carta enviada a Hans-Gert Pöttering el passat 3 d?abril sobre l?ús del català al Parlament europeu hem rebut del President de l?Eurocambra la carta de resposta que s?adjunta (veure arxiu adjunt). Els eurodiputats catalans voldríem però matisar tres qüestions:

-En primer lloc agrair la delicadesa del President del Parlament europeu en redactar la resposta en català.

-En segon lloc, no compartim el contingut de la resposta del president del Parlament Europeu ja que existeix un acord amb el Govern espanyol pel qual es pot intervenir en català a la Comissió Europea i al Consell de la Unió Europa. Per aquesta raó, demanem fer el mateix a la cambra europea, tant pel que fa a les intervencions en plenària com pel que fa a les comunicacions escrites a les altres dues institucions europees.

-I en darrer terme anunciem que en els propers dies demanarem una reunió amb el president Pöttering per mantenir un intercanvi d?impressions i expressar-li les nostres inquietuds i reivindicacions pel que fa a l?ús de la llengua catalana a la cambra europea.

Nota: veure les diferents iniciatives que estem duent a terme en aquesta qüestió a la categoria Llengües (català a la UE, multilingüisme,…).

Font: Hans-Gert Pöttering, President del Parlament Europeu. Foto: Wikipedia

Em sembla una molt bona noticia que TV3 hagi optat per subtitular la sèrie el Cor de la Ciutat en àrab i castellà. Confesso que no sóc seguidor de la sèrie però, per definició, estic a favor de promoure la subtitulació per davant del doblatge. I si, a més a més, això serveix per facilitar l’aprenentatge de la llengua local (en el nostre cas nacional) i per tal que les persones que vénen d’altres zones o països (que en el cas de Catalunya acostumen a ser de llocs de parla castellana o àrab, entre d’altres) vegin en la Televisió Catalana una eina per millorar el seu català i, en conseqüència, les seves possibilitats de sentir-se més acollides, doncs millor. Ara bé, aquesta regla de tres trobo que caldria aplicar-la també a les produccions externes que es projecten aquí. És a dir, (segueix…)

enlloc de fomentar el doblatge, si allò que volem és apostar per una societat que domini, a més a més del català, altres llengües com l’anglès, el francès, l’alemany, o fins i tot el xinès i el japonès, una eina, entre d’altres, és fomentar la visualització de films i sèries en versió original subtitulada en català (VOSC).

En resum, des del meu punt de vista allò que cal fomentar és el subtitulat, com a norma general, sigui quina sigui la llengua original de la producció. 

Foto: Imatge del Cor de la Ciutat amb subtítuls en àrab. Font: TVC/El Punt

Quan ara fa uns dies presentàvem, en català, dues preguntes parlamentàries a la Comissió i al Consell demanant poder usar aquesta llengua en les preguntes escrites a ambdues institucions (veure  Eurodiputats i eurodiputades pregunten en català al Consell i a la Comissió) ja sabíem que no seria gens fàcil. Efectivament, ahir mateix em varen telefonar de l’oficina que gestiona les preguntes a tràmit confirmant que tenien ‘un problema’ relatiu a dues preguntes que havia presentat conjuntament amb d’altres diputats i diputades ja que estaven redactades en català, i que, com que el sistema de tramitació de preguntes estava informatitzat només acceptava les llengües oficials del Parlament. Veure Noticia TV3. (segueix…) 

Ens trobem, per tant, amb el primer escull. Això ens obliga a passar al pla B.

Ara podem fer tres coses. En relació al Consell i a la Comissió, podem enviar les preguntes igualment, però en forma de carta, cosa que ja està contemplada en els acords signats entre el Govern espanyol i cadascuna de les dues institucions, i que de fet, en tant que ciutadà/na, qualsevol persona pot fer.

En relació al Parlament Europeu, però, que és de fet on ens hem trobat amb la primera dificultat administrativa, allò que toca és dirigir una carta a la Presidència explicant la situació i demanant que, en virtut a l’Acord al qual es va arribar el passat mes de juliol en la mesa del Parlament (veure Ús del català al Parlament Europeu: un pas petit, però important, i que comença a fer justícia), caldria solventar aquesta circumstància.

La tercera opció seria presentar novament les dues preguntes, aquest cop en una llengua oficial, adjuntant en annex la versió original en català. Així, almenys, la pregunta quedaria registrada, i en qualsevol cas hauria de ser resposta tant pel Consell com per la Comissió.

La meva proposta és fer totes tres coses, simultàniament, i així ho he fet saber a la resta de companys i companyes que varen signar la pregunta.

Font foto: Parlament Europeu

Barcelona/Estrasburg (14.03.07): Diversos eurodiputats i eurodiputades, seguint una iniciativa de l’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva i Rueda, han presentat avui una pregunta a la Comissió Europea i al Consell de la UE, en la qual demanen quins mecanismes tenent previstos les dues institucions per tal de garantir que els eurodiputats i eurodiputades de parla catalana puguin formular preguntes i rebre?n la pertinent resposta en la seva llengua materna, tal i com ja poden fer els ciutadans i ciutadanes a títol particular en virtut dels respectius acords signats entre el govern de l’Estat espanyol i la Comissió, el Consell i el Parlament Europeu. (segueix…)

Aquesta iniciativa de Romeva ha estat molt ben acollida i secundada pels parlamentaris i parlamentàries europeus procedents de territoris de parla catalana. Així, a part del propi Romeva (Verds/ALE; Catalunya), signen també les preguntes Inés Ayala (PSE; Aragó), Maria Badia (PSE; Catalunya), Josep Borrell (PSE; Catalunya), Ignasi Guardans (ALDE; Catalunya), Bernat Joan (Verds/ALE; Balears), Raimon Obiols (PSE; Catalunya), Gérard Onesta (Verds/ALE; Toulouse, França) i Teresa Riera (PSE; Balears).

La petició, que demana que s?estableixin els mecanismes adequats per a tal propòsit, es basa en el marc dels acords signats entre l?Estat espanyol, i el Consell i la Comissió respectivament a finals 2005, pel qual els ciutadans i ciutadanes europeus poden dirigir-se a les institucions europees en la seva llengua materna, sempre i quant aquest gaudís d?oficialitat dins el seu Estat, com és el cas del català.

Romeva ha justificat aquesta iniciativa considerant-la ‘una més de les nombroses iniciatives que han de servir per tal d’acostar les institucions europees a la ciutadania ja que -ha afegit- aquest acostament passa, entre d’altres mesures, per normalitzar que les principals institucions reconeguin l?ús de les llengües que es fan servir habitualment a la UE, entre elles el català, independentment de si es tracta de llengües d?àmbit estatal o no’.

Les preguntes plantejades són les següents:

A la Comissió:

En el marc de l’acord administratiu signat entre la Comissió Europea i l’Estat espanyol el passat 21 de desembre de 2005 segons el qual s’estableix els termes per a l’ús del català les institucions europees, els ciutadans i ciutadanes que desitgin fer arribar les seves consultes a les institucions europees en català disposen no només del dret a fer-ho, sinó que la resposta que rebin des de la Comissió haurà de ser també en català.

Aquest acord s?alinea amb l?objectiu d?acostar la Unió Europea a la ciutadania, a través del reconeixement de la seva pluralitat lingüística, tot facilitant-li l?ús de la llengua materna en la comunicació amb les institucions, voluntat que es fa extensiva als seus i les seves representants.

Aplicant l?esmentat principi els eurodiputats i eurodiputades signants d’aquesta pregunta demanem poder dirigir les nostres preguntes escrites a la Comissió en llengua catalana, així com rebre’n resposta també en català, per la qual cosa voldriem saber quins mecanismes té previstos la Comissió per tal de garantir el compliment d’aquest dret.

Al Consell:

En el marc de l’acord signat entre el Consell i l’Estat espanyol el passat 7 de novembre de 2005 segons el qual s’estableix els termes per a l’ús del català a les institucions europees, els ciutadans i ciutadanes que desitgin fer arribar les seves consultes a les institucions europees en català disposen no només del dret a fer-ho, sinó que la resposta que rebin des del Consell haurà de ser també en català.

Aquest acord s?alinea amb l?objectiu d?acostar la Unió Europea a la ciutadania, a través del reconeixement de la seva pluralitat lingüística, tot facilitant-li l?ús de la llengua materna en la comunicació amb les institucions, voluntat que es fa extensiva als seus i les seves representants.

Aplicant l?esmentat principi, els eurodiputats i eurodiputades signants d’aquesta pregunta demanem poder dirigir les nostres preguntes escrites al Consell en llengua catalana, així com rebre’n resposta també en català, per la qual cosa voldriem saber quins mecanismes te previstos el Consell per tal de garantir el compliment d’aquest dret.

Font foto: Parlament Europeu, seu a Estrasburg

El nostre company de Grup, Bernat Joan i Mari (ERC és membre d’ALE, un dels dos components que conforma el Grup Verds/ALE), ha estat el responsable de redactar l’informe relatiu al nou marc per a l’Estratègia del Multilingüisme. He tingut ocasió de poder intervenir en el plenari per donar-li suport (malgrat que el debat ha tingut lloc passades les 23.00), ja que considero que es tracta d’una eina fonamental per tal de promoure una major consciència en favor del multilingüisme en el si de la UE. En la meva intervenció he expressat el següent: (segueix…)

En el minuto que tengo de intervención quiero apoyar de forma clara y explícita el informe que ha presentado el colega Joan i Marí. Si la Unión Europea quiere ser consecuente con su eslogan ‘Unidos en la diversidad’ debe asumir como elemento bandera el multilingüismo más allá de las lenguas oficiales.

Así como la protección de la biodiversidad es, y debe ser, un valor central en las sociedades actuales, así también la protección de la diversidad lingüística debe entenderse como un elemento central del progreso, la promoción de la paz y el desarrollo.

Teniendo en cuenta que en las raíces de muchos de los conflictos armados actuales se encuentran la vulneración de los derechos culturales, lingüísticos e identitatarios, urge ver en la promoción del multilingüismo una herramienta de promoción del diálogo, del encuentro.

Y si ello es importante en el mundo en general, especialmente lo es en una Unión Europea que, siendo ya una Unión de valores, aspira a ser, algún día, una Unión Política.

Promover el multilingüismo en Europa, significa, por tanto riqueza y progreso. Tender hacia el monolingüismo, en cambio, nos hará más pobres.

Malauradament, com sabeu, el català encara no és una de les llengües que poden ser usades en plenària per part dels/de les eurodiputats/des, raó per la qual els/les catalano parlants hem d’usar alguna de les altres 20 llengües oficials. Tanmateix, tal i com hem insistit diverses vegades, aquest és un assumpte no tancat encara, i seguim reclamant aquest dret el qual, tard o d’hora, estic segur que s’assolirà (de moment, allò que ja s’ha aconseguit és que els/les ciutadans/es puguin dirigir-se al Parlament Europeu en Català, i ser contestats en aquesta llengua).

En aquest sentit, aquest informe del company Bernat Joan contribuirà sens dubte a fer veure que la defensa de les llengües, més enllà d’un element identitari (que ho és) és també un instrument en favor de l’entesa, el diàleg i la comunicació entre persones i pobles.

Finalment, vull reconèixer també la gran tasca que han fet en l’elaboració de l’informe tant l’European Bureau for Lesser-Used Languages (EBLUL)  així com el CIEMEN.

No obstant, no vull deixar de mencionar també la gran influència que ha tingut en la meva formació i sensibilització personal el projecte Linguapax de la UNESCO, del qual n’és el president d’honor una persona a qui respecto i admiro de fa temps, i de qui he après no poques coses en termes de multilinguisme, diàleg i promoció de la pau, en Fèlix Martí. per cert, que recomano vivament la lectura del seu darrer llibre Diplomàtic sense Estat.

Foto: Leonard Orban, rumanès, futur comissari europeu de multilingüisme.

La Mesa del Parlament Europeu ha aprovat aquesta tarda l’ús del català pel què fa a les comunicacions escrites (tot i que no encara pel què fa a intervencions en les sessions plenàries per part dels/les eurodiputats/des que desitgem poder-nos-hi dirigir en la nostra llengua). Així, tal i com ja havia comentat en anteriors ocasions que passaria (veure aquí), s’ha corregit l’anomalia que es va produir la darrera vegada que es va discutir la qüestió, i s’ha superat aquest cop la carrera d’obstacles que el PP, amb Vidal-Quadras al capdavant, han intentat imposar a l’Eurocambra. Aquest cop no se n’han sortit, tot i que ho han intentat, i de debò. Veure nota Europa Press aquí. Per cert, personalment vull destacar la feina i el coratge demostrat pel representant del Grup Verds/ALE a la Mesa, el vicepresident Gerard Onesta, qui ha estat un ferm defensor d’aquest tema des del principi.

Segons l’acord arribat aquest vespre, el Parlament Europeu accepta poder usar el català/valencià, el gallec i l’euskera en les comunicacions escrites dels/les ciutadans/es a la institució, i caldrà que aquesta respongui en la mateixa llengua que ha rebut el requeriment. En aquesta ocasió, el vot de qualitat del President del Parlament, Josep Borrell, ha resultat determinant, ja que la decisió comptava amb set vots a favor, i set en contra (els del PPE), mentre que el diputat lliberal que en l’anterior ocasió va votar-hi en contra en aquesta no ha participat en la votació. (segueix …)

Finalment, em complau certament posar de manifest que aquest és el resultat d’un treball que hem dut a terme de manera conjunta, cadascú en el seu àmbit, diferents actors: els eurodiputats catalans, especialment Maria Badia (PSC), Bernat Joan (ERC), Ignasi Guardans (CIU), i Raül Romeva (ICV), i lògicament també el President de la Càmera, Josep Borrell; la Delegació del Govern de Catalunya a Brussel.les, encapçalada per Anna Terrón; el Govern de l’Estat, especialment en la persona del Secretari d’Estat Alberto Navarro; i el President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. Es tracta, en definitiva d’una victòria en equip que, a més a més, recull també els fruits de la feina que anteriors eurodiputats/des catalans/es van dur a terme durant anys.

Adjunto a continuació la valoració  que n’hem fet des d’ICV:

L’eurodiputat d’ICV ha destacat que "es tracta d’un moment històric" tot i que "encara queda pendent que els i les eurodiputades puguem usar el català a les sessions plenàries"

RAÜL ROMEVA ES FELICITA PER L’APROVACIÓ DE L’ÚS DEL CATALÀ EN COMUNICACIONS ESCRITES AL PARLAMENT EUROPEU

L’eurodiputat d’ICV adscrit al grup dels Verds/ALE, ha mostrat la seva satisfacció per l’aprovació de l’ús del català i d’altres llengües cooficials en comunicacions escrites del Parlament europeu. Per això, Romeva ha destacat que "es tracta d’un moment històric".

Romeva ha dit que la decisió "és un pas endavant ja que permet que els ciutadans puguin dirigir-se a la Institució europea amb la llengua cooficial que desitgin, ja sigui el català, el gallec o l’euskera".

Tot i així, Romeva ha matisat que "encara queda pendent que els i les eurodiputades puguem usar el català a les sessions plenàries perquè la situació sigui plenament satisfactòria". "Estem molt contents, perquè amb aquesta decisió s’equipara el Parlament Europeu amb les altres institucions europees, però encara ens queda feina per fer" ha dit.

En aquest sentit l’eurodiputat d’ICV s’ha compromès des del grup els Verds/ ALE a "seguir reclamant l’ús del català en les sessions plenàries perquè és una qüestió de justícia".

El tema del reconeixement del català al Parlament Europeu no està tancat encara, malgrat que alguns ho voldrien.

Adjunto la carta que els co-presidents del Grup Verds/ALE, Daniel Cohn Bendit i Monica Frassoni, varen enviar al President del Parlament Europeu, Josep Borrell, per tal de reobrir el debat aquest dijous, a Estrasburg, en la Conferència de Presidents. (…)

Per conèixer la història d’aquest debat podeu anar a la següent entrada.

Bruxelles, le 9 mai 2006

M. Josep Borrell

Président

Parlement européen

Monsieur le Président,

En date du 26 avril 2006, le Bureau du PE a rejeté suite à un vote très serré la demande de signature d’un accord avec le Gouvernement espagnol sur l’utilisation des langues co-officielles de l’Etat espagnol. Les autres institutions et organes de l’Union européenne ont déjà signé de tels accords avec le Gouvernement espagnol et il s’avère qu’ils ne rencontrent aucune difficulté technique dans l’application pratique de ceux-ci.

S’agissant d’un sujet qui, au delà de ses considérations techniques, a des connotations résolument politiques, je vous saurais gré de bien vouloir inclure un débat à ce sujet à l’occasion de notre prochaine Conférence des Présidents à Strasbourg.

Je vous prie de croire, Monsieur le Président, à l’assurance de ma plus haute considération.

Daniel COHN-BENDIT                                                      Monica FRASSONI

   Co-Président                                                                 Co-Président

(Article publicat a Actual, setmanari català d’informació general, el dia 4 de maig de 2006)

En la llarga lluita pel català a Europa ha estat tradició que els i les membres del Parlament Europeu catalanoparlants en fessin conjuntament bandera. Així, en iniciar la present legislatura els quatre diputats catalans integrants de l’Intergrup sobre minories i regions subestatals (Maria Badia, Ignasi Guardans, Bernat Joan i jo mateix) vàrem redactar una carta que vàrem fer arribar al president de l’Eurocambra, Josep Borrell, en la qual exposàvem els següents fets: que el català és una llengua viva, utilitzada amb total normalitat per uns 10 milions de persones pertanyents a tres països de la UE i un d’associat (Andorra); que al PE són oficials llengües que compten amb molts menys parlants que el català; que la Constitució espanyola (article 3) considera el català una de les quatre llengües cooficials de l’Estat espanyol; que és una llengua d’ús habitual en l’administració, el sistema educatiu, els mitjans de comunicació i en tots els àmbits culturals; i, finalment, que donat que el respecte per la diversitat lingüística és una de les bases democràtiques i culturals de la construcció europea, tal i com queda establert en l’Article 22 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió, resulta profundament injust discriminar una llengua amb l’argument que no s’utilitza en tot l’Estat. …

Per altra banda, cal reconèixer que mai un govern de l’Estat espanyol havia arribat tant lluny com l’actual en reclamar aquest fet, de tal manera que ja al mes de desembre de 2004 el govern va demanar en un Memorandum que el Consell modifiqués el règim lingüístic de les institucions de la Unió per tal que la Unió Europea reconegués com a llengües oficials aquelles que ho són en el seu país encara que no ho siguin en tot l’àmbit territorial. En aquests moments, i en una situació sense precedents, les llengües cooficials de l’Estat, és a dir, el català, el gallec i l’euskera, ja han estat utilitzades amb normalitat al Consell, a la Comissió i al Comitè de les Regions. En canvi, el tema segueix encallat en el si del Parlament Europeu, especialment pel bloqueig imposat pel seu Vicepresident primer, d’origen català, Aleix Vidal-Quadras, qui paradoxalment és, a més, el responsable de comunicació de la mesa del Parlament, i per tant el responsable de potenciar i facilitar l’accés de la ciutadania a la institució.

El passat dimecres 26 d’abril, la mesa del Parlament Europeu, formada pel President i els 14 Vicepresidents del PE, havia de decidir sobre tres aspectes que tenen a veure amb aquesta qüestió: que els ciutadans i ciutadanes poguessin preguntar i ser respostos en català al PE; que es traduïssin els principals textos jurídics al català; i que els/les europarlamentaris/es poguéssim usar la nostra llengua en les sessions plenàries.

Si bé ja érem conscients que la tercera mesura costaria una mica més, confiàvem en què almenys la primera i la segona de les peticions sí serien acceptades. Finalment les tres propostes van ser rebutjades per 7 vots (PPE i un d’ALDE) contra 6 (PSE, Verds/ALE, GUE i un d’ALDE). I un altre cop va ser Vidal-Quadras qui va liderar la línia opositora. 

Els seus arguments es basen en què acceptar aquestes peticions suposaria un problema tècnic i un elevat cost econòmic. Cap de les dues apreciacions és certa. Pel què fa al cost, tant el govern català i el Parlament Català com el mateix govern espanyol han acordat fer-se càrrec de les despeses. Pel què fa a la dimensió tècnica, aquest problema és certament menor: primer per què al Parlament Europeu el 40% dels intèrprets són catalanoparlants o entenen el català, i en cap cas es demana que hi hagi més cabines; i en segon lloc, la traducció de la documentació es pot fer de manera molt senzilla, amb una ínfima bona voluntat de part de les institucions.

Un altre argument usat sovint és que fins que no s’accepti l’ús ple del català, el gallec i l’euskera al Parlament espanyol, no podem demanar-ho al Parlament Europeu. Tot i que aquest argument té un fons de raó i ens porta a la necessitat d’insistir en què comencem per donar exemple a Madrid (cosa que en aquests moments depèn exclusivament del PSOE) tampoc pot ser excusa per no normalitzar l’ús d’aquestes llengües al Parlament Europeu, especialment quan aquesta és ja una pràctica habitual al Consell, a la Comissió i al Comitè de les Regions d’Europa.

En definitiva, caldrà seguir insistint. Es tracta, simplement, d’una qüestió de justícia. Això sí, per tal que ens en puguem sortir cal que comptem amb la complicitat dels actors socials i mediàtics sensibles, i que fem d’aquest tema un afer de país, que no de partit. Som clarament europeistes, però volem poder-ho ser en català.

(NOTA: Us animo, un cop més, a participar en la campanya d’Eurotribune)

… 

Aquesta tarda la mesa del Parlament Europeu ha votat sobre la petició que el català s’anés normalitzant a les institucions europees. En concret, calia decidir si els ciutadans i ciutadanes podien preguntar i ser respostos en català al PE, traduir els principals textos jurídics, i que els/les europarlamentaris/es poguéssim usar la nostra llengua en plenària. Si bé la tercera mesura ja sabiem que costaria una mica més, confiàvem en què almenys la primera i la segona de les peticions sí serien acceptades. Finalment les tres propostes han estat rebutjades per 7 vots contra 6. I un altre cop ha estat Vidal-Quadras qui ha liderat la línia opositora. … 

… S’argumenta per part dels crítics amb què acceptar aquesta proposta suposaria un problema tècnic i un elevat cost econòmic. Cap de les dues apreciacions és certa, ja que tant el govern català i el Parlament Català com el mateix govern espanyol han acordat fer-se càrrec de les despeses, i la gestió tècnica és certament menor.

Un altre argument usat sovint és que fins que no s’accepti l’ús ple del català, el gallec i l’euskera al Parlament espanyol, no podem demanar-ho al Parlament Europeu. Tot i que aquest argument té un fons de raó i ens porta a la necessitat d’insistir en què comencem per donar exemple a Madrid, tampoc pot ser excusa per no normalitzar l’ús d’aquestes llengües al Parlament Europeu, especialment quan aquesta és ja una pràctica habitual al Consell, a la Comissió i al Comitè de les Regions d’Europa.

El tema es podrà reprendre en plenària, però certament aquesta és una qüestió de la qual els/les eurodiputats/des catalanoparlants (excepte Vidal-Quadras, és clar) n’hem fet bandera, particularment la Maria Badia (PSC), n’Ignasi Guardans (CiU) en Bernat Joan (ERC) i jo mateix, no només per respecte a la població catalanoparlant, sinó sobretot perquè entenem que és una qüestió de drets fonamentals que van a l’essència mateixa del projecte de construcció europea.

I tot plegat la mateixa setmana que el Parlament Europeu aproba una resolució per fomentar el multilingüisme a la UE, insistin en la importància de reconèixer la diversitat lingüística com un valor.

En definitiva, no puc sino lamentar que un cop més s’hagi desaprofitat una oportunitat d’or per avançar en el reconeixement del català com  a llengua plenament normal a la Unió Europea. Caldrà seguir insistint. I estic plenament convençut que més d’hora o més tard ho aconseguirem. Es tracta, simplement, d’una qüestió de justicia. Entretant, us animo a participar en la campanya de Eurotribune que diversos/es eurodiputats/des hem recolzat.