Europarl.cat i europarltv.cat: més Catalunya a Brussel.les, més Europa a Catalunya
En arribar al Parlament Europeu, ja fa prop de 4 anys i mig, vaig constatar com un dels temes als quals calia dedicar una atenció especial al llarg de la legislatura era la promoció del català en les institucions europees i, més concretament, en el Parlament Europeu. I així ho he anat fent (vegeu d’altres apunts a la categoria Llengües (català a la UE, multilingüisme,…) ). Ja he explicat sovint algunes de les dificultats que ens hem trobat els diputats/des que hi hem treballat. Tanmateix, cal admetre que, per molt que puguem fer tres, quatre, o deu diputats/des, res d’això tindrà prou força si al darrera no hi ha, també, una demanda i, per tant, un suport, cívic, social i institucional. El cas, però, és que aquest suport cívic hi és. I a manta. Només cal veure el volum d’entrades de la versió ‘oficiosa’ del web del Parlament Europeu en català el.laborada pel lleidetà Miquel Català (veure la crònica d’Albert Segura per a l’AVUI a Eurotelevisió pirata.cat). Tot suma, penso, i aquesta demostració ciutadana de ‘voluntat de relacionar-nos amb les institucions europees en la nostra llengua, tan europea o digna com la que més’, és clau. Cal recordar, un cop més, que el problema de fons rau en la poca, o nul.la, voluntat del govern de l’Estat, abans del PP i ara del PSOE, en desbloquejar aquest assumpte. I considero, en conseqüència, que la primera arena política, i la més important, on cal batallar és, precisament, a Madrid. Per què, no ens enganyem, tot aquest assumpte seria molt senzill de resoldre si de part del Govern del PSOE hi hagués una mica més sensibilitat plurinacional que la que han mostrat fins ara. Tanmateix, penso que també ajudaria, i molt, un increment de la presència de les institucions catalanes a Brussel.les. Em consta, i vull reconèixer-la, la tasca que fan en aquest sentit tant les oficines de la Comissió i del Parlament Europeu a Barcelona, així com la incansable Delegada del Govern davant la UE, Anna Terrón. Allò que trobo a faltar, però, (segueix…)
i que per tant demanaria, és una major presència a Brussel.les, i més concretament als passadissos de la Comissió i del Parlament Europeu, de Consellers/es, Secretaris/es Generals, Directors/es Generals, o d’altres nivells institucionals. I no necessàriament per parlar de l’assumpte del català, sinó per fer lobby català a Brussel.les, tal i com d’altra banda fan molts d’altres governs estatals i regionals, els quals segueixen de molt a prop els debats i processos legislatius europeus, la qual cosa els permet preveure, prevenir i, per tant, evitar lamentar, a posteriori, mals innecessaris.
Aquesta major presència permetria que molta gent que encara no entén la dimensió del problema, i per tant de la reivindicació, en fós més conscient.
Es tracta, en definitiva, que Catalunya, com a país, esdevingui una clara referència per a funcionaris/es i responsables polítics de les institucions comunitàries. Aprofundint en aquesta direcció s’aniran esvaint moltes de les confusions (i alguns temors) que molts i moltes col.legues d’altres països tenen en relació a l’assumpte del català, i deixaran de tenir tanta influència aquells/es funcionaris/es, que n’hi ha, i força, que fan campanya anti-català.
Ningú diu que sigui fàcil ni, encara menys, ràpid. Em limito a dir que és necessari i, al cap i a la fi, més constructiu que lamentar-nos sempre que ‘no ens entenen’. Perquè és cert, que no ens entenen, però és que per què ho facin ens hem de fer entendre.
Per tot plegat, saludo la tenacitat de gent com Miquel Català qui, amb la seva tasca, ens permet a qui treballem des de Brussel.les a fer més sòlida la nostra demanda. Una demanda justa, per altra banda, i penso que totalment necessària per mirar de frenar el sentiment de desafecció creixent que s’està incubant en una Catalunya històricament europeïsta convençuda, en relació a la idea d’Europa. I és que detecto símptomes d’euroesgotament, i d’una certa eurofrustració, front als quals cal reaccionar.
Compte, però, que llençar la tovallola europea és un dels errors més greus que un país com el nostre podria cometre mai. Així doncs, ben al contrari, allò que toca és reactivar la reivindicació europea.
Com? doncs fent de país europeu. Essent presents allà on els governs dels Estats es troben habitualment per fer la seva Europa. Però no només per reivindicar poder parlar en català, que també, sinó per explicar, a tots els nivells possibles, tot allò que Catalunya pot aportar a Europa, que és molt, entre d’altres coses perquè em dóna la impressió que des de les delegacions estatals no estan massa per aquesta feina.
***
Adjunto sencera, a continuació, la crònica d’Albert Segura per a l’AVUI (Eurotelevisió pirata.cat), en relació a Europarltv.cat:
Eurotelevisió pirata.cat
El català que va traduir la web del Parlament Europeu fa el mateix ara amb la seva TV ‘online’ . Recollirà firmes per l’oficialitat del català a la UE
El hacker per la llengua catalana a Europa ataca de nou. L’informàtic lleidatà autor de la rèplica il·legal de la web del Parlament Europeu traduïda sense permís al català torna a desafiar Estrasburg, disparant ara contra el flamant canal de televisió online que acaba de llançar l’Eurocambra.
La web clandestina del Parlament Europeu que va fer Català ja ha rebut més de 110.000 visites d’usuaris únics des que l’AVUI se’n va fer ressò el 3 de febrer
Europarl TV emet, des d’aquest 17 de setembre, en 22 llengües diferents però no en català; totes les oficials de la UE, tret del gaèlic. I a Miquel Català, veí de 27 anys de la Granja d’Escarp (Segrià) li ha faltat temps per tornar a copiar i traduir la versió oficial, per a desesperació de molts.
L’Eurocambra ja va amenaçar de denunciar-lo si no tancava la versió clandestina de la seva web. Però Català va negar-se a desendollar-la i aquesta tossuderia, sumada a la pressió d’alguns eurodiputats i de la cap de l’oficina de la institució a Barcelona per vèncer les reticències, donarà molt aviat resultats: el Parlament Europeu estrenarà web oficial en català a finals d’octubre o principis de novembre, com ja va avançar l’AVUI i com van tornar a confirmar ahir fonts de l’Eurocambra.
Precisament aquesta setmana, els europarlamentaris catalans estan enregistrant uns vídeos que es penjaran a la nova web.
Assolit aquest primer objectiu, Català es planteja ara un altre repte: recollir signatures per reclamar l’oficialitat de la llengua catalana a les institucions europees. I aprofitarà la rèplica il·legal que ha fet d’Europarl TV per aconseguir-ho. Així, quan els internautes es connectin a www.europarl.cat, que començarà a funcionar a ple rendiment aquest 15 d’octubre, no trobaran l’emissió del canal de televisió traduïda al català sinó un formulari, en 24 idiomes, en què se’ls demana les dades personals per donar suport a l’oficialitat del català. “Els espanyols, els finlandesos o els maltesos podran firmar pel català en les seves pròpies llengües”, explica Català, que no es planteja copiar i traduir també a la llengua catalana les pàgines web del Congrés de Diputats o del Senat.
Més de 110.000 visites
La web clandestina del Parlament Europeu que va fer Català ja ha rebut més de 110.000 visites d’usuaris únics des que l’AVUI se’n va fer ressò el 3 de febrer i ha superat el mig milió de pàgines vistes. I les seus de la mateixa Eurocambra a Brussel·les i Estrasburg són un dels llocs des d’on més connexions s’han registrat a www.europarl.cat. Ahir el personal que treballa en l’elaboració de la web oficial en català va adonar-se que l’informàtic lleidatà també ha fet una rèplica il·legal del canal de televisió per internet. El portal general del Parlament Europeu rep uns 60.000 visitants diaris.
Europarl TV té un pressupost anual de 9 milions d’euros i una plantilla de setanta persones, però més d’un terç d’aquests recursos es destinen als serveis de traducció, ja sigui a través de dobladors o de subtítols. Precisament l’eurodiputat català del PP, Alejo Vidal-Quadras, vicepresident responsable de comunicació de l’Eurocambra i ferm opositor que el català es pugui fer servir als plens, és l’impulsor del projecte, que només cobreix parcialment el gaèlic i deixa fora les llengües que no són oficials.
Font foto: Europarltv.cat