Las al jaç

El blog de Marcel Campà

Llengua

Préssec de poma

22 de gener de 2009

L’empresa de fusteria metàl·lica, la que em va arreglar la porta del balcó, plega. Han tingut creixement negatiu. PS. Avui el diari posa en boca de Monzó: “el català té el plus negatiu d’actuar com un calc d’una altra llengua”. Per un plus que tenim…

Llegir més

Autosuïcidar-se, èticament immoral

5 de desembre de 2008

Qui té boca s’equivoca, i més si parla en públic. Amb tota la comprensió per als qui rellisquen, heus aquí algunes de les últimes redundàncies que he incorporat a l’inventari: – “Assassinat l’ex antic espia rus Litvinenko” (Bàrbara Arqués, TVC). – “A vegades no aconseguim reeixir” (Jordi William Carnes a Com Ràdio). – “Amb això, considero que

Llegir més

La bianual de Venècia

14 de gener de 2008

A la feina em toca llegir molts papers i en general estan mal escrits. Un error habitual és fer servir la paraula “bianual” per a referir-se a coses que passen cada dos anys. Fa temps, el Barça havia organitzat unes exposicions biennals d’art, amb obres de tema esportiu. Diuen que, en l’acte de clausura d’una

Llegir més

Es ca ja luda!

14 de juny de 2007

L’altre dia, en l’acte de lliurament del premi d’honor, Porcel va explicar per què la seva creació literària és en català. Quan ell era nano, Andratx era un univers aïllat. L’única llengua que hi havia al carrer era la catalana. La pròpia llar familiar era tot un món: el català que s’hi parlava era amanit

Llegir més

La Blancaneu

18 de maig de 2007

Fa anys, cada vegada que en Carod es referia a la “dreta espanyola” afegia “valgui la redundància”. Era una ironia ben trobada. M’hi ha fet pensar la notícia que he sentit avui a la ràdio, segons la qual el 60% de les persones que maltracten la dona “tornen a reincidir”. (CONTINUA…) Les redundàncies són una

Llegir més