El nou director de la RAE, José Manuel Blecua, ha defensat el model d’immersió lingüística que es desenvolupa a l’ensenyament de Catalunya “perquè el català ha de sobreviure”. Per Blecua, no existeix conflicte lingüístic a Catalunya “porto 50 anys vivint a Catalunya i mai no vaig tenir-ne el més petit problema (…) “El català té
Benvolgut president, a França, amb el francès, qui toca els nassos som els catalans –ja que la nostra llengua és allà prohibida, il·legal, clandestina, i també n’hi toquen els occitans, els bretons, els bascos, els corsos, els (…) Sorprèn, president, aquest lapsus tan greu en un nacionalista, quan heu parlat dels 300 anys que fa
Aquestes setmanes m’he enrojolat de vergonya i de fúria per l’actitud de rectors i autoritats acadèmiques del tot intolerable i d’una gran botifleria cap el país i cap el català. Actituds que bé mereixerien la dimissió o destitució d’alguns ells. El que ha succeït a l’entorn dels requisits lingüístics del nou professorat que vulgui impartir la docència al nostre país
“Inicialment, Benet l’ajudà -a Montserrat Roig- econòmicament tant com pogué. Cap al final, però, els diners no arribaven per enllestir-ho. L’antic senador en parlà amb gent forta d’armilla -empresaris, professionals liberals. No res. Un taló estès per Josep Andreu i Abelló donà al llibre l’empenta que li mancava” (…) Rodamots de 25 de gener, va
Des que m’hi vaig apuntar, si fa no fa cinc anys, per a mi Rodamots ha esdevingut una cosa de la que no en puc prescindir. De lectura alhora obligada i plaent. Que t’obre mons, matisos, olors, autors, d’una llengua nacional esponerosa i rica i plena (…) L’invent, o plagi, com diu el seu infantador en Jordi Palou
“El castellà és tan potent que pot deixar la traducció en mans del mercat; nosaltres l’hem de mimar. Per a la nostra cultura el prestigi no és cap caprici: és una qüestió de supervivència” (…) Documentat article del responsable d’Edició de l’AVUI, a qui, des d’aquí, seguim amb interès i del qual hem manllevat ja
És el títol d’un bellíssim article signat per l’Albert Pla. Compte, no pas el cantant sinó un escriptor “amagat”. M’explicaré, l’Albert Pla Nualart és el cap d’edició del diari AVUI (…) L’home que té cura de la llengua emprada, de la seva pulcritud, correcció, genuínitat. I això ho fa, segons tinc entès, des de fa
Els perills i amenaces principals que pateix la nostra llengua nacional provenen, no té dubte, de l’actitud dels parlants (…) , i de més coses, esclar. Hi combrego, doncs, amb el punt de vista de la doctora en filologia romànica M. Carme Junyent què hi teniu expressada en aquesta entrevista. . El crim del
Sóc un militant actiu (…) 100.000 adhesions per un Estat propi! per la normalització lingüística, i des de la seva creació, faig servir, tot sovint, els serveis ?mitjançant denúncies- de les Oficines de Garanties Lingüístiques-OGL de la Generalitat de Catalunya. Fa uns dies, en vaig cursar sis, de reclamacions. Contra una escola estrangera a Sant
Ja fa una colla d?anys que opera un web dedicat a la difusió i coneixement (…) 100.000 adhesions per un Estat propi! de la llengua catalana. Tot imitant una iniciativa prou reeixida en anglès, Rodamots tria un mot per dia, ens el defineix, l?il·lustra amb un exemple procedent ben galdós i llegidor mitjançant un text
Benaurat país de rucs i beneits (…), societat dimitida: en coneixeu cap altre que tingui lleis de defensa i promoció de la llengua i que hi renuncia a la coerció i, doncs, les hi fa inaplicables, les lleis?. Doncs, sí, n?hi ha un d?excels i engrescat: Catalunya. L?altre dia, el beneitó d?en Carod Rovira es
Per segona vegada consecutiva he fet ús, per Internet, (…) de les Oficines de Garanties Lingüístiques de la Generalitat de Catalunya, en contra del Museu Nacional d’Art de Catalunya-MNAC presidit per l’exministre Narcís Serra. Em queixo que el personal del bar, a la planta baixa i dins la gran sala oval, només sap parlar castellà.
N’hi ha que estan de pega, ara que el tripartit anava ràpid i rodat, va, i per boca del titular d’Educació, diu: “senyor, sí, senyor” (…) a l’obligatorietat d’impartir una hora més de castellà o en castellà a l’ensenyament primari d’aquí. L’honorable conseller , en declaracions a Televisió de Catalunya, afirma que “veu bé l’ampliació
¿Pot considerar-se un idioma un producte com qualsevol altre i aplicar-li tècniques comercials perquè eixampli el seu nombre de consumidors/parlants? (…) Les autores i autors de l?assaig "Màrqueting lingüístic i consum" pensen que sí. El màrqueting lingüístic és un concepte procedent de l?àmbit anglosaxó, singularment del Quebec, on el francès lluita, dia a dia, i
Conversa celebrada dissabte 21 d’octubre de 2006, a la plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet. No hay duda, amigo mío: vivimos en una sociedad bilingüe. Em sap greu però no hi estic ben bé d’acord amb tu. Aquí se’n parlen, efectivament, dues llengües –bé sigui el català-espanyol, o el català-francès-. Això