El juny de 2007, en la secció “L’Avenir” del setmanari “El Triangle” on escrivia cada set dies, vaig publicar aquest article que ara Enric Garcia jardí m’ha fet recordar, ara que #boadapregonar Que quedi i no s’ompli de pols. Cada matí, el Boada obre la porta del seu bar a Tarragona per donar conversa, parlar
A l’amic Marçà Giné Tu a dalt, com cabdill d’ignotes gestes tens el castell, fortalesa i palau de la Miloca, de resumides festes. Tens la carena i el cel molt més blau. T’envejo el que no tinc: els àmbits ingràvids l’horitzó dilatat, la verdor canviant… la muda presència d’aquell sers impàvids que et fan companyia,…i
Darrerament són constants els intents d’assimilar les CUP i els CDR, o de dir que els segons són un instrument dels primers. No sols ho fan la Policia Nacional i la Guardia Civil en els informes que lliuren a la fiscalia perquè ens imputin a membres d’uns i d’altres, sinó que també ho fan intencionadament
El règim franquista va exercir una severa repressió contra aquell qui pensés diferent: judicis sumaríssims amb tribunals d’excepció, depuració de mestres, censura als mitjans de comunicació, càrregues policials contra gent pacífica… això va derivar en una llarga llista de represaliats. Tot i així el règim franquista va voler fer veure que existia una situació de
http://blocsocialdeterrassa.blogspot.com.es/2018/05/anna-muria-en-badia-i-el-meu-testimoni.html “Puix parla català, Déu li dó glòria.” He oblidat qui fou l’autor d’aquesta sentència guerxa. No es pot trobar glorificable tot allò que és català, encara que tingui intenció patriòtica. Hi ha patriotismes perversos que no ens agradaria veure a Catalunya. És somni dels catalans que a la nostra terra, petiteta en el món,
Després de debats i debats, m’ha resultat impossible trobar a la xarxa el manifest anticapitalista per a aquest 1 de Maig de 2017. És per això que, amb el cartell unitari del Camp per a l’1 de Maig, enganxo el manifest de la CGT de Catalunya per a aquest dia. http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12811#.WueMYdH950w Som força creixent Fa
Vivim temps d’incertesa, d’un vell món que es nega a morir i d’un nou món que no pot veure la llum encara. La necessària ofensiva obrera i popular no està arribant, més per desarticulació de les forces populars que per la manca de desitjos de bona part de la població, completament farta de la situació
Des d’Embat, Organització Llibertària de Catalunya, ens sumem al clam popular que s’oposa activament al règim autoritari espanyol. La tenalla conformada entre el Govern de M. Rajoy, el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, el Delegat de Govern, els partits polítics unionistes, els mitjans de comunicació… entre d’altres, s’està tancant
Nosaltres, els treballadors i treballadores organitzades tenim molt clar qui són els nostres enemics. Precisament si ens organitzem al voltant de l’anarcosindicalisme és perquè reconeixem en la burgesia i l’estat aquells que ens exploten i oprimeixen cada dia. No importa quin estat o quina burgesia. Siguin aquesta burgesia i aquest estat espanyols, catalans, europeus, etc.
Comunicat del SP Confederal de la CGT http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12717 Les Administracions Públiques van apostar i aposten pel que eufemísticament denominen “la gestió indirecta per a la prestació dels serveis bàsics”, és a dir, per la privatització i mercantilització dels mateixos. L’argument “tècnic” i polític en el qual s’han basat totes les privatitzacions és “l’eficiència”. Des del
La nostra gent: J. Salvat-Papasseit Jo mateix m’he posat en aquesta secció, on hi aniran sortint els millors i els més nous dels joves d’ara. Jo no sóc, doncs, modest. Estic enamorat d’aquests ulls meus, petits, però profundes, perquè esguarden al lluny, i d’aquest front tan alt, que ho és per tant que pensa. No
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya Diversos sindicats vam convocar vaga general a Catalunya pel 3 d’octubre de 2017. Aquell dia es va viure una jornada massiva de mobilització que va afectar molt fortament al funcionament econòmic del país, amb centenars de milers de persones al carrer tota la jornada. Unes hores
Avui a mitjanit donem el tret de sortida a les eleccions i ho fem assumint les contradiccions (una més) que implica concórrer a una imposició mitjançant la qual es va destituir un govern legítim i es va aniquilar una República segurament massa poc defensada. I precisament avui hem sabut que l’Estat mantindrà com a ostatges
Llibertat presos i preses polítiques (també els d’ara) Ho hem cridat i cridat. Fins quedar-nos afònics. Quan érem unes desenes en manifestacions envoltades de l’estigma dels grans mitjans de comunicació i també ara, en manifestacions massives emparades per alguns d’aquests mitjans. Reclamem, exigim, la llibertat de tots els presos i les preses polítiques. I, també, dels