A Matute, una triomfadora al seu temps i amb un currículum que impressiona a través d’una aventura que s’inicia als anys quaranta, sovint se li van negar mèrits (…) http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans Article de David Castillo
Acabava de tornar a la ciutat, era diumenge al vespre, aquelles hores que no s’assemblen a cap altra, ni de descans ni de treball ni de son, a l’espera del dilluns que aviat caurà, quan, al carrer, després de deixar el cotxe al garatge, carregada amb les meves coses, la vaig sentir (…) http://twitter.com/perermerono CANIGÓ,
“Jo vaig entrar d’adult a la vida amb una flla morta als braços… Tenia pocs mesos, i un dia, diríem, es va oblidar de respirar i es va morir” (…) “Allò més fotut de la mort no és la mort en sísinó que els altres viueni t’editen els apers que compremetran la teua molt digna(memòria)”. “La
Está próxima la descolonización de Marruecos. Y un matrimonio mixto -hebreo, él, y no hebrea, ella-, observan con preocupación su futuro como pareja y el de sus dos hijas. Años 50. Melilla. Los judios sólo conservan derechos en esa ciudad y en otras del Protectorado. Ninguno en el resto de España (…) Conoceremos, de primera
L’entrevista que li va fer la revista l’Avenç em va enlluernar: una vida tan diversa, plena, viscuda -parella d’Alberto Moravia, amiga de Pasolini…, la de la dona nada a Fiesole el 1936. I començà una història d’amor entre lector i autora (…) Dacia ens fa cinc cèntims sobre la seva vida a Sicília, a Bagheria
A pesar de que la vida la puso en medio de los grandes, ella se mantuvo siempre al margen, como si mirara desde fuera del carnaval literario. No era desdén; era el sitio que buscó (…) Artículo de Juan Cruz http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Dacia Maraini ens agafa de la mà per conduir-nos a un viatge meravellós a l’entorn de la contemporàniai còmplice de Francesco, Chiara, filla –a l’igual queFrancesco, de famílies benestants i que acorden d’esmerçar la seva vida al servei dels pobres, amb una vida austera, sacrificada, dura (…) Efectivament, l’escriptora s’empesca una treta per fer-nosmés proper
El viaje a pie acabó siendo un género literario (…) Noticia http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
…y esa niña huérfana de amor que desde pequeña hizo las veces de madre de su mamá y de su hermana, un día descubrió lo que quería ser y cómo conseguirlo … Así, la niña desamparada se convirtió en Susan Sontag (Nueva York, 1933-2004), una de las intelectuales más destacadas de la segunda mitad del
Carlos Zanón proposa una travessia pels escenaris més emblemàtics del territori Marsé. Bars, carrers, ponts, esglésies i places on literatura i realitat es fonen a la magistral obra de l’escriptor més barceloní (…) Reportatge http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Sóc un gran lector de l’obra de Manuel Rivas –a qui he llegit i llegeixo en llengua gallega-. Doncs bé, va ser Rivas el primer que seriosament, a consciència, ple d’adjectivació elogiosa, va descobrir-me en John Berger. Fet del qual li estic ben agraït (…) Amb tot, Berger desconcerta pel seu domini – i manlleu
És un aplec de proses (poemes, pensaments, cròniques, introspeccions) del dramaturg –el segon més publicat als EE.UU-, poeta, músic, actor i narrador originari d’Illinois que respon al nom de Sam Shepard (i espòs, de la senyora Jessica Lange) (…) … són proses de l’oest, de l’Amèrica fonda de llargues i polsegoses carreteres… … de
Denny es una gordita lista y adorable, mujer de un gran pragmatismo vital claro y explícito que realiza las funciones de secretaria y amante del psicoanalista Ernest Wright. Al mismo tiempo es amiga de la mujer de Ernest, y tiene buena relación con los hijos de la pareja (…) En medio de la rutina familiar,
Un pequeño racimo de cuentos, algunos muy del principio de la trayectoria literaria de la escritora georgiana. Escritura límpida, precisa, evocadora. Puro genio (…) Historia dura de soledad y lucha; que incluye trampa, engaño, desfachatez, cariño, amor no correspondido (La balada del café triste). Una historia fedunda, minuciosa, casi una pieza de orfebreria lozana y
“El Hombre de Bodie se echó gaznate abajo media botella del mejor whisky que tenían en el Sol de Plata; así se limpió de polvo la garganta y se sintió más dispuesto a sonreír cuando Florence, la pelirroja del lugar, avanzó hacia él por la barra” (…) Doctorow, judio ruso –de segunda generación-, nacido en