La pissarra digital

apunts perduts, idees brillants

Arxiu de la categoria: Life in slow motion

Seguirem somiant

0
Publicat el 17 de febrer de 2012

Vas marxar sense deixar cap rastre…
cap pista per on sortir a cercar el teu pas.
Les teves empremtes es fan borroses
i comencen a patir l’erosió
d’un silenci que desfà el nus
del temps que vam compartir.

He oblidat tantes coses…
però en recordo encara tantes…
la teva veu, el teu somriure,
el perfum fresc que deixaves al teu pas…

Cap paraula, cap gest…
cap mirada.
Silenci, erosió…
tot és borrós.
Record i oblit es confonen
en una terra de ningú
arrassada
com un camp de batalla
després de llargs combats.

Vas marxar sense deixar cap rastre…
les teves empremtes…
els records,
el perfum fresc del teu pas…

Publicat dins de Life in slow motion | Deixa un comentari

Anchorage

0
Publicat el 26 de gener de 2012
Lentament comença a clarejar.
Hem caminat insegurs entre la fosca
de les llargues nits d’aquest hivern
que ja fa temps que dura…
Després del llarg viatge,
es perfila l’horitzó d’un nou temps
carregat de promeses.
Només tu i jo coneixem els somnis
que hem escrit en el comfort de les nits més fredes.

Publicat dins de Life in slow motion | Deixa un comentari

Tarda d’hivern

0
Publicat el 9 de gener de 2012
Voldria donar veu als secrets
que amago en els racons de l’ànima.
El temps que no hem compartit
és la raó de l’espai que ens allunya.
Mai no podré desfer els camins traçats,
només em queda l’esperança d’un nou temps
que alimento en el refugi dels meus versos.

Publicat dins de Life in slow motion | Deixa un comentari

Tornar tau cujalar

0
Publicat el 22 de desembre de 2011
Cada nit enceníem un foc
per escalfar-nos dins aquella borda amagada
en la muntanya del Béarn…

Què en deu ser ara de la vida a les valls?
Enyoro la vida austera i senzilla
d’aquell temps que vam viure sense presses
lluny de l’ombra del nostre segrest particular.

Aquesta darrera nit de tardor,
a la vora del meu foc a Barcelona,
escolto els cants del Béarn
que em recorden
que hi ha una altra manera de viure
ben lluny d’aquí.

Michel Miro – Tornar tau cujalar (Retour à l’enclos)

Publicat dins de Life in slow motion | Deixa un comentari

Jag flyger ensam…

0
Publicat el 20 de desembre de 2011
Vençut per l’abisme del temps
que ens separa,
el capvespre em mostra la cruesa
d’aquest temps de silencis
que hem de viure en solitud.

Lluny de tu,
encara he d’aprendre a viure
sense el confort de la teva mirada.

Després de la llarga migració
tornaran els dies càlids
i ens trobarem de nou
en el confort dels capvespres
de primavera.

Nu jag flyger ensam

Publicat dins de Life in slow motion | Deixa un comentari

Aprendre a estimar-se la vida…

0
Publicat el 15 de desembre de 2011
Alguna cosa em fa pensar que la distància es farà encara més gran…
que el meu llarg viatge em portarà encara més lluny…
arribarà un dia en què deixarem de parlar amb la mirada…
aquest futur incert el sento ara més a prop que mai…
i em fa por…
em fa por el meu record borrós de tu…
del refugi dels teus ulls, sempre alegres,
del teu somriure, tan proper,
de l’elegància del teu gest…
del teu nom.

                                                                              Aprendre que res no acaba,
                                                                       si, dintre meu, abans no acaba…

Publicat dins de Life in slow motion | Deixa un comentari

Nàufrag

0
Publicat el 2 de desembre de 2011
No em queda gaire cosa més que oferir-te les meves cançons…
des dels primers dies de l’estiu -quan tot just escrivia les primeres paraules de comiat- he fet una llarga de travessia plena de silencis que definitivament m’han allunyat de tu.
El teu nom és ja un record de temps passats que s’escola entre el dies tristos del nou temps que he de viure. Res no ha canviat per a tu; accepto amb dolor que no em guardis cap racó dins la teva memòria. En dies com avui les notes tristes del piano i els llums de nadal em fan pensar que ja tot s’ha acabat.
El silenci ens allunya i certifica la fi del llarg viatge.

Derrota,
silenci,
desolació,
naufragi…

Esperaré un rescat, seguiré mirant cada dia a l’horitzó…
Mentrestant, escriuré postals al cel… trobaràs la correspondència dalt d’un núvol.
No em queda gaire cosa més que oferir-te les meves cançons… acompanyades de les paraules que mai ens direm.

Downshifting…
game over.

Publicat dins de Life in slow motion | Deixa un comentari

Els llums de Nadal (ii)

0
Publicat el 30 de novembre de 2011
Christmas night, another fight
Tears we cried a flood
Got all kinds of poison in
Poison in my blood

I took my feet
To Oxford Street
Trying to right a wrong
Just walk away 
Those windows say
But I can't believe she's gone
 
When you're still waiting for the snow to fall
Doesn't really feel like Christmas at all

Up above candles on air flicker
Oh they flicker and they float
But I'm up here holding on
To all those chandeliers of hope

Like some drunken Elvis singing
I go singing out of tune
Saying how I always loved you darling
And I always will

Oh when you're still waiting for the snow to fall
Doesn't really feel like Christmas at all

Still waiting for the snow to fall
It doesn't really feel like Christmas at all

Those Christmas lights
Light up the street
Down where the sea and city meet
May all your troubles soon be gone
Oh Christmas lights keep shining on

Those Christmas lights
Light up the street
Maybe they'll bring her back to me
Then all my troubles will be gone
Oh Christmas lights keep shining on

Oh Christmas lights
Light up the street
Light up the fireworks in me
May all your troubles soon be gone
Oh Christmas lights keep shining on.

Coldplay

Publicat dins de Life in slow motion | Deixa un comentari

Un somni vençut però immortal…

0
Publicat el 17 de novembre de 2011
Corren les nostres ànimes, com dos rius paral·lels,
fem el mateix camí sota els mateixos cels…
No podem acostar les nostres vides calmes,
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

            Cançó a Mahalta
            (Màrius Torres, Març 1937)

Des de la humilitat del meu retir,
escric poemes que il·luminen,
amb el teu nom,
la penombra dels meus capvespres.

Publicat dins de Life in slow motion | Deixa un comentari

Camp de batalla

0
Publicat el 16 de novembre de 2011
No ha quedat res després de la llarga lluita.
Cap rastre, cap senyal.
Només el silenci que atravessa el camp de batalla en les llargues nits de la nostra pau.
El vent recòrre l’espai desolat que ara s’obre entre nosaltres.
Abandonarem les nostres posicions.
Acceptarem la derrota.
Potser algun dia recordarem plegats el llarg combat.

Publicat dins de Life in slow motion | Deixa un comentari