ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

Arxiu de la categoria: Letters

CON-/-CURS

Deixa un comentari
CON-/-CURS

No en són tots, però,
n’estan els claudàtors.
Embrutem esborranys.
Tovallons taquem.
Somiem. I ensomniem.

A l’inici, sents la foscor.
Sents el vent, refilar fullams.
S’endevinen tes mans,
lletres que acompanyen.

A l’inici sents salnitre,
ensordidor bategar de cors.
Entre costats d’un arbre,
besllumem clarors.

Una música finíssima
t’adorm, mansívola sent,
s’apodera de la ment.

Mescladissa coneixedora,
agredolça de l’averany.
S’imposa retronadora,
arrauxada, corprén el seny.

Ta essència cridanera,
retruny, endins d’idees.
Cerquera i masovera.
Ataülles ça i lla. Salpes.

No n’hi ha, de braus mariners,
que solquen els teus oceans?

Natura acompassada.
N’aprens. Eficaç tornada.
Quan n’eres. T’embolcalla.
Defuig d’incontaminacions.
Autodisciplina contaminant
d’antigues civilitzacions.

Positius albirons,
d’éssers i encontorns.
Obssessiva satisfacció.
Comunicativa obstinació.

Bases que cerquem,
basses on s’ofeguem.
Diagonals vèrtex tomben,
s’alliten incertes.
Secció àuria divinal,
retallada lateral.

Ta presència, és
oogàmia dels cors.
Sageta mental,
cleda on romandre.

Arc, on tu, gairebé,
no tens lloc jamai.
Blanc de l’ànima.
Negra fermesa.
Ònix envermellit,
Tulipa.Verd de mar.

Persones inànimes
poblen els espais.
Cerquen robins d’amor,
troben rovellons coures.

Triangles mironians.
Segments mondrianians.
Rectangles fractals.
Mons fragmentats.
Colors banals.
Urbs, banalitzacions.
Oblidats precedents.

Deixes caure la marca,
peungla encastada.
Talles a colp sec. Eixut.
Silent. Brogit sorrut.

Aquesta entrada s'ha publicat en Letters el 22 de març de 2012 per josep_blesa

“THE STONES OF VENICE” by John Ruskin.

Deixa un comentari
La crítica arquitectònica de la intervenció en el patrimoni* ha creat dos pols de tensió divergents des d’un punt de vista epistemològic.
D’un costat la intervenció filològica (erudita en el sentit arquitectònic) que arriba a emmascarar l’antic amb la impossibilitat de diferenciar lo nou i reproduir i reconstruir peces a un estat que mai no va existir. Qui comanda aquest tipus d’intervenció és Viollet-le-Duc. Retindreu en la retina Notre-Dame, Vezelay, Carcasona, etc. Suscitant un debat posterior al voltant de l’autenticitat. Per una altra banda està la línia conservacionista propugnada per John Ruskin que proposava un manteniment continuat dels monuments i que en cas de no arribar a temps la seua conversió en ruïna. Prenent aquesta línia discursiva s’ha introduït l’actuació per constrast per tal de diferenciar allò antic del nou, amb una intervenció de faiçó contemporània.
Ruskin fou un influent pensador, dibuixant, escriptor moralista i crític victorià que ens llegà uns llibres meravellosos: “Les set llànties de l’arquitectura”, “Les pedres de Venècia” i un petit llibret al qual li tinc força estima: “Les tècniques del dibuix”. Una sorprent evolució des d’un aristocraticisme estètic fins a veure’s enrolat en posicions filantròpiques i obreristes sota els auspicis d’una contrarrevolució industrial antimanchesteriana.

Si passeu al “Vull llegir més …” podreu veure un extracte de “The stones of Venice” animat des d’un retrat d’en Ruskin que li fa honor per la lectura del text molt enginyosa.

PS:(*) em pense que sempre hi actuem en el patrimoni, mai estem entremig d’un no-res, per pura consciència sostenible i panteista.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Letters el 27 de juliol de 2011 per josep_blesa

LLUNY DEL PARADÍS.

Deixa un comentari

01. Temporada en què tot es regira.

02. Censors dient-te que és pel teu bé.

03. No l’encertes ni de casualitat.

04. Tot es pot encabir en la meitat de l’embalum que empres fa anys.

05. Demanes si tindrien barra a dir que sobren la meitat dels versos d’Estellés que mai no han llegit ni cinc seguits, però segueixen el flautista d’Hammelin.

06. Comences a estar fins la tonsura de tanta estrelleta mediàtica.

07. Hi ha tant de triomfador al teu voltant que restes esmaperdut.

08. Coneixes i tractes d’altres mons més operatius, ara sí, de  debò.
      Callats. Introvertits. Però eficaços.

09. Lluny de la teologia utòpica. Fas introspecció i revises la
      trajectòria personal.

10. Què fas ací entremig?

Conclusió: és molest amidar un metre vuitanta-cinc.
  

Aquesta entrada s'ha publicat en Letters el 18 de març de 2010 per josep_blesa

WONDERLAND. RUNNER UP

Deixa un comentari

I think about this video-clip:

– That’s society reversed in calm.
– The space used in time function.  It is slightly jarring, though interesting to note that nobody around her seems to take notice of her admittedly nonconformist behaviour.
– Time practice works on the real time of new technologies, if it wants to or not. The temporary practices leave the historical time, falling on the worldtime.
– So I believe,  there are other calmer uses than the ‘perception fields’ suggested by Paul Virilio . It isn’t only the ‘field of battle’. As far back as the oldest conflicts in human history . 
– Life time can be compressed and reversed, too.  In any order creating different performaces. 

03- january-2009

 Artist: Hye Yeon Nam. 

The winning videos in the Metropolis Art Prize 2009 will be screened on the giant jumbotron monitors in Times Square, New York, on December 17 2009. The event is open to the public, so if you’re in the area, come along! 

To find out more, visit the Art Prize page

Space takes on multiple definitions. For me, I understand space as the sum of cultural and social forces that act on me. Through the space, my body feels all changes around me instantly and intimately. When I move from Korea to the United States, my body became a gauge that felt my displacement and recognized not only the conformity inflicted on me in the United States, but it also allowed me to deconstruct the rule from my hometown that I had taken for granted as normal. In my video piece, I attempt to convey the feeling of displacement and conformity by acting of walking. I perform walking forward and other people seem to be walking backward. However, I was walking backward in the real scene and I made it simply reversed. The space of being neither here following correct rule nor there following incorrect rule is precisely what I try to convey in this video. I finished NYC Time Square version and will make Portugal version next week. It will continue in several cities. 


If you want to keep on reading about this experience just click on “Vull llegir la resta…”

Thinking against Paul Virilio: Logistics of perception

In contemporary warfare, logistics does not just imply the movement of personnel, tanks, fuel and so on but also implies the movement of images both to and from the battlefield. Virilio talks a lot about the creation of CNN and the concept of the newshound. The newshound will capture images which will then be sent to CNN, which may then be broadcast to the public. This movement of images can start a conflict (Virilio uses the example of the events following the broadcasting of the Rodney King footage). The logistics of perception also relates to the televising of military maneuvers and the images of conflict that are watched not only by people at home but also by the military personnel involved in the conflict. The ‘field of battle’ also exists as a ‘field of perception’.

We’re trying to find the happiness state.

Aquesta entrada s'ha publicat en Letters el 3 de gener de 2010 per josep_blesa

PRISMA FALS

Deixa un comentari

La mateixa “netedat” de què pressumeix li priva d’innocència. N’hi ha quelcom de tèrbol en ella, amb tanta de claredat, per molt diàfans que siguen els seus postulats. Sempre amaguen la puresa de quitrà i carbó al seu interior que difracta la llum blanca entre foscors.

PS: Fet i fet, la llum blanca incidint zenitalment sobre la rosa els fa bastant més bells a tots dos, fins fondre’ls, com mostra la fotografia feta al Jimmy Glass.
Reflexiones sobre el signo de Virgo
por J.E. Hueso  

()….Si tenemos algo que decir no recurramos a la adulación o a la elevación de voz para llamar la atención, si lo que emite nuestro corazón no es escuchado, no perdamos el tiempo con explicaciones por que tampoco nos escucharán, y lo único que vamos a conseguir es que nos oigan algunas palabras fuera de contexto que serán interpretadas bajo prismas falsos, si no se puede establecer relaciones basadas en la intuición e intención pura, en lo correcto, no recurramos a formas incorrectas, rompamos el ciclo de lo incorrecto, son los Devas Solares los que nos traen a las personas que emiten en frecuencia similar a la nuestra, deleguemos en ellos, que el silencio de nuestro corazón emita la nota mas pura, porque tenemos a las personas que necesitamos para aprender, si hay conflicto en las relaciones solo es un efecto del conflicto que hay en el corazón y en la mente, si hay Paz interna los devas nos traerán a personas con Paz y la relación será de Paz. Empecemos cuanto antes para que las nuevas relaciones lleguen a toda la humanidad.

Aquesta entrada s'ha publicat en Letters el 15 d'octubre de 2009 per josep_blesa

LABERINT

Deixa un comentari

Complexa tria de dreceres.

Galeria d’imatges revellides.

Perdre’s en les incoherències.

Visualitzacions interiors.

Minotaure esmaperdut.

Territoris lineals,

que semblen esquifits….


Menys és més, o

més és més,

si s’és digne.

El contrari de divertit:

és avorrit. No seriós;

com creu manta gent.

Rengleres murades.

Mostra de vides.

Cruïlla dels sentits.

Junyent de decisió.

Mentrimentres et perds,

et construeixes complert.

No parasites l’acompanyant.



El laberint és l’obertura cap a endins

per a escampar-te, suaument, cap enfora.



Aquesta entrada s'ha publicat en Letters el 31 de maig de 2009 per josep_blesa