L'ESFERA PORPRA

Escriure

21 de març de 2020

  Escriure En escriure obrim camins silenciosos, amb calçades nues i transparents, que són llàgrimes lluents com cristalls i també rialles, de paret seca que alcen marges que menen a l’entranya del bosc. Roures i alzines, vetllaran allí les benèvoles paraules de la nostra soledat compartida amb les hores que no hem viscut. Encetarem el

Llegir més

Nocturn boscà

21 de març de 2020

  Nocturn boscà S’obstina el llostre cada dia, en vestir un celatge definitiu, ara que l’hivern despulla els roures i l’escàs brancatge dels pins blancs no oculta el mantell d’estrelles de la nit que entra.   Teixeixen un sostre boscà humil i esclarit, quasi translúcid, i permet a la claror de la nit de desembre,

Llegir més

Fredor

21 de març de 2020

Fredor El febrer silenciós, ha aturat l’alzinar en un verd fosc olivaci i el sotabosc, catatònic i esclarissat, no gosa ni tan sols arrecerar els llimacs bavosos. Amb la  llum d’aquest hivern al moll de l’os, l’eixida del darrera de la casa, projecta un pati fred, agònic i distant, que no reconec. Distingeixo les figures

Llegir més

Verdaguer

21 de març de 2020

    Verdaguer A la falda del gep del Bassegoda, s’ajeuen moltes tardes de pastors, i al davant mateix a la llinda del llevant, el Mont fent migdiada, acull encara, fidel i malenconiós, un gruix de paraules i versos del poeta de la terra, de l’enyorança i el somni: Verdaguer. Gener 2018

Llegir més

Ombres

21 de març de 2020

  Ombres   Ni tan sols saps si camines, t’empeny la inèrcia del teu propi avorriment disfressada d’excentricitat.   Deixa-ho estar, les ombres no es poden entabanar, sempre són fidels a la teva projecció entre la llum i el terra, són el mur mòbil de l’existència  evanescent. Mira cap a d’altres bandes donat que vols

Llegir més

Simetria

21 de març de 2020

    Simetria   Quina estona, amb cos, tangible,  flairosa, de setí, emergeix del silenci, quan bades les mans simètricament , i em prens els cabells per a jugar amb ells.   Tremolo a la llinda de la poesia, i tenaç, busco la paraula que m’endinsi en el teu vers.   El matí, pascut, planarà

Llegir més

Somriures forçats

21 de març de 2020

    Somriures forçats   Confusa processó la dels germans de la congregació, malfien oracions i creen pregàries i en cercles tancats i concèntrics, s’autoestimulen.   És la seva incapacitat, un adelitament  silenciós pactat en secretes reunions de nits de lletres i veus, amb  petjades lleugeres i ombres  paoroses que assenyalen el camí fet, que

Llegir més

El parany de la llum

21 de març de 2020

    El parany de la llum   La llum és un parany, debades defugim la lucidesa de la seva claror. Ella traça els nostres perfils altius, contrastats damunt d’un  silenci vibrant que dibuixa a cada moment, l’espera impacient del nostre desig  afuat.   Ens atrau indefectiblement i esdevenim  la  carnassa de la seva glòria

Llegir més

Alba

21 de març de 2020

    Alba   Hem vist, hi ha un sol ixent imparable, tanca les nits de cridòries, de freds rous inerts estèrils i de vols d’ocellassa espantadissa.   Però més enllà encara, encén matins lluminosos transparents i fèrtils seguits de tardes de collita i flaires de farigoles.   Ben teus.   A la fi dels

Llegir més

Hi ets

21 de març de 2020

    Hi ets   Que després de tants anys de provar tot allò assimilable, de beure totes els licors destil•lats als innombrables cellers de cap lloc concret, s’obri la porta il.luminada que crèiem impenetrable, em confirma que no sabem res, que tot és possible.     A l’altra banda de la pineda algú com

Llegir més

A flor de pell

21 de març de 2020

    A flor de pell   Encara he trobat encenalls d’aquell foc de paraules enceses, que eren íntims desitjos de trobar-vos. Mots d’ànima que perduren, que remouen amb benvolença el lloc on sóc. Em crideu pel meu nom i ja estic llest de la feina. Agafaré els ormeigs, i m’embarcaré mar enllà fins l’horitzó

Llegir més

Barba de sucre

21 de març de 2020

    Barba de sucre Quan esperes les hores que vénen, s’esvaeixen les que s’allunyen, aquelles del temps de la innocència, rere d’escenaris desdibuixats. Bagul d’hores que t’han macat, hores de silenci, i s’emporten de tu íntims crits de colors, que jeien -despreocupats- a l’eixida del jardí de casa. Xuclen, fins la petita plaça del

Llegir més

El bosc de la receptivitat

19 de març de 2020

    El bosc de la receptivitat   El viatge de la reciprocitat, és un bosc esponerós on rau l’afecte, el bé gratuït, l’acolliment, el joc. On recordem els records de la festa de la vida, refem els abrils florits i les cançons secretes del banquet d’Eleusis per a commemorar la primavera. El bosc on recuperem

Llegir més