Chào ông Viêt Nam

Ja fa més d’una setmana que més de sis mil persones  teníen previst de pujar en un avió a l’aeroport de Bangkok per tornar al seu país, i no sabem res més. Ara diuen que més de 100.000 passatgers han perdut el seu vol ! On són ? Encara a l’aeroport? Al.lotjats als luxosos hotels ? Evacuats ? Qui pagarà els danys i el díes perduts? Els ‘grocs’ continúen amb la seva protesta i no deixan marxar a ningú dels dos aeroports de la capital del país. Sembla, que tot just ahir, va començar l’evacuació de milers de turistes que van ser trasl.ladats a un aeroport d’una base vietnamita. Avui, ara mateix, han informat d’una explosió al palau del govern de la capital. Un turista anglès, a Pattaya, va informar que hi han unes 2,000 persones que han de marxar, però els hi diuen de no moure’s perque ‘els grocs’ arribaran. 
Des de la base naval vietnamita està previst organitzar 40 vols per poder evacuar els turistes i altres viatgers atrapats.
També he llegit que molts van decidir agafar el tren fins a Chiang Mai, al nord del país, on podíen volar sense problemes amb la Thai o Singapore Airlines, sense por de que ‘els grocs’ vinguéssin. El nord és la zona ‘dels vermells’, lleials al primer ministre destituït l’any passat.
Per nosaltres tot és embolicat i estrany, però el que m’ha sorprès és que ja fa molts díes que ningú en parla i la gent continúa sense poder sortir de Bangkok !
Thitinan Pongsudhirak és professor i catedràtic de Ciències Polítiques de l’Universtat Chualongkorn a Bangkok. Paga le pena llegir els seus articles, perque podem entendre una mica millor què passa en aquest país, l’antic Regne de Siam, que mai ha estat colonitzat. Un país que ténen una monarquia constitucional des de l’any 1932 i que ha patit ja 17 cops d’estat militars ! Els generals són sempre a punt per intervenir.
L’últim va ser prou important; el primer ministre Thaksin Shinawatra (setembre 2007) va haver de marxar del país, per corrupte i jutjat amb sentència ferma de presó. Ara viu a Anglaterra. Va comprar el club de futbol Manchester City, però ja l’ha venut a un magnat àrab. Va ser un avançat en el tema de comunicacions i política oberta i bastant coherent. Deixant de banda les corrupteles. que van ser moltes i grosses, ha estat l’únic primer ministre que es va preocupar de la gent de les terres rurals del nord del país. Aquesta oposició que veiem vestits tots de color groc són, per entendre’ns, els rics, burgesia a la tailandesa, amb privilegis, propietaris d’establiments turístics, de Ciutat. No s’atreveixen d’anar al nord del país, perque allà els esperen els que estàn a favor del govern, i van vestits de vermell !
He llegit amb veritable cara de sorpresa, que més del 60% de la població, està d’acord en rebre diners dels candidats polítics per votar-los !!  No puc imaginar-me, o sí, els candidats dels nostres partits polítics repartint diners a la gent si el teu vot es per el meu partit. 
Preocupa ara el fet d’aquesta explosió a Bangkok, al Palau del Govern, i també quan i com podràn marxar els milers de persones atrapats en mig d’aquest conflicte.
Las fotografía és ben explícita; de la BBC News i en l’arxiu un acudit del diari The Irrawaddy. Com sempre, els birmans amb el seu sentit de l’humor.

El tribunal de La Haya va sentenciar, l’any 1962,  en favor de Cambodja la propietat d’una zona fronterera amb Tailàndia on es troba el temple hindú Preah Vihear del segle XI i que era motiu de litigi i disputes entre els dos països desde feia molts anys.

Tot plegat hem de situar-nos en els temps de la colonització francesa. La Cochinchine, és a dir, Cambodja, Laos, Viêt Nam, va ser durant anys colonitzat per els nostres veïns. Cal dir, però, que Tailàndia o el regne de Siam, és l’únic país del sudest asiàtic que mai ha estat colonitzat per ningú. Avui, i ja fa molts anys, Tailàndia és un regne amb un govern de dictadura ‘toba’.