Amb l’arribada del turisme als anys cinquanta del segle XX, la societat espanyola, tancada i beata, va començar a deixar de mirar-se el melic per a mirar el de les estrangeres. Això, que també ens pot fer riure, tenia implicacions morals. Per Bartolomé Sanz Albiñana L’alacantina Amanda Segura Hernández es va fer tristament famosa l’estiu
Presos republicans al Monestir de Sant Miquel dels Reis de València. / © Biblioteca Valenciana Per a obtenir un dictamen favorable de la comissió d’examen de penes i poder beneficiar-se d’una commutació o llibertat condicional, l’expedient del reclús n’havia de manifestar, sobretot, la submissió al nou règim. Per Bartolomé Sanz Albiñana Fa huitanta-cinc anys, acabada
Presos republicans a Sant Miquel dels Reis. Fotografia: https://valenciafranquista.dival.es No abaixar el cap i mossegar-te la llengua, en moltes ocasions era posar en risc no sols la vida pròpia, sinó també la de la família; i això amb la por a les delacions per enveges en un estat continu de terror. Per Bartolomé Sanz Albiñana
Quadern escolar de Bartolomé Sanz (1961) Mai, de cap de manera, havíem sentit pronunciar la paraula “democràcia” ni sabíem com lletrejar-la. Ni la paraula “dictadura”, perquè ningú s’atrevia a dir que vivíem en dictadura Per Bartolomé Sanz Albiñana A primers d’enguany, una néta meua de huit anys em va demanar que li parlara de la
Fotografia: presos al penal d’Ocaña La finalitat de la repressió era alliçonar, o si ho prefereixen, escarmentar tothom qui tinguera in mente alguna idea revolucionària o simplement algun experiment amb reminiscències democràtiques de la Segona República. Per Bartolomé Sanz Albiñana És molt difícil de quantificar, ni tan sols de manera aproximada, el nombre de militars
Crist del Calvari d’Atzeneta d’Albaida. Processó del 300 aniversari de la construcció de l’ermita. 2008 (Arxiu: Bartolomé Sanz Albiñana) En una de les cases del carrer de Sant Roc va “reaparéixer” la imatge del Sant Crist del Mont Calvari, que havien amagat en guerra en diversos domicilis Per Bartolomé Sanz Albiñana Si volem tindre una
Presos republicans a la plaça de bous de Badajoz, 1936 Arribat a aquest punt, u se’n puja per les parets quan sabem que els colpistes, autoproclamats “regeneradores de España”, passaven a la fase d’exterminadors sense contemplacions Per Bartolomé Sanz Albiñana L’ordre del 25 de gener de 1940 del cap d’estat a què em referia en
No oblidem que no havia passat ni un any del final de la guerra i un es tira les mans al cap només de pensar en la maquinària legislativa en versió repressiva que ja s’ha posat en funcionament. Per Bartolomé Sanz Albiñana El títol complet d’aquests articles, com veurem, hauria de ser “Franco dóna faena
Fotografia: Carrer de la Mare de Déu del Carme de l’Olleria És el tercer ollerià afiliat a la Dreta Regional Valenciana mort o desaparegut en les files en què lluitava però no en les que militava Per Bartolomé Sanz Albiñana Sovint em pregunte qui tria a qui hem de recordar en cada moment, és a
Fotografia: Carrer de la Trinitat de l’Olleria. A la dreta, la casa familiar de Juan Beneito Valls La tensió ideològica entre la CEDA i els partits esquerrans del Front Popular va esclatar amb l’inici de la guerra, quan la coalició de dretes va donar suport als sollevats liderats per Francisco Franco. Per Bartolomé Sanz Albiñana
Declaració de Teresa Casells Ortolá. Fragment del doc. 59 de la Causa General-Ram de l’Olleria Dos dies després (document 132-133), una providència del fiscal Castro ordena al jutjat de l’Olleria que remeta el certificat de defunció (en realitat de desaparició) reclamat pel jutjat de primera instrucció i instància d’Albaida. Per Bartolomé Sanz Albiñana Al fil
Luís Lucia, fundador de la DRV Tot i que la DRV fou col·laboradora principal dels militars revoltats a València, el telegrama que Lucia havia enviat el 19 de juliol de 1936 es va convertir en una prova contra ell. Per Bartolomé Sanz Albiñana Els antecedents de la DRV es troben en els moviments carlistes i
Era una formació fidel al tradicionalisme molt influït per l’Església. Defensava la propietat privada i els anomenats valors regionals, i atreia petits propietaris agrícoles, obrers i artesans, patrons agraris i industrials, clergat regular i secular, confraries, etc. Per Bartolomé Sanz Albiñana A mesura que escric sobre les morts violentes d’elements dretans i de membres de
Fotografia: Làpida del nínxol d’Antonio Vidal Micó, soterrat fins fa poc al cementeri de l’Olleria. La conclusió final, encara que no hàgem arribat a la fi del trajecte, és clara: “Mai més”, com llegia en un monument memorial en un poble de Vall d’Albaida. Per Bartolomé Sanz Albiñana El 13 de novembre de 1941, el
A la dreta, la Casa Roja, on vivia Antonio Vidal Micó (Fotografia: arxiu Col·lectiu l’Olla) La paraula “requeté” em transporta una vegada més a la infància. Els requetés eren enemics del marxisme i defensors del catolicisme; vestien camises de color caqui i duien boines roges Per Bartolomé Sanz Albiñana Recordem una vegada més quin era