SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

Arxiu de la categoria: LA MARXA DEL LLOBREGAT

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (11)

Una de les tasques dels Secretariats locals i comarcals de la Marxa, era l’el·laboració del corresponent Manifest, que seria llegit i divulgat paral·lelament amb el Manifest General quan la Marxa passés per la zona.
En els manifestos, a més de parlar del riu, també s’hi incorporava la resta de la problemàtica ambiental, en alguns casos també la social, de la població corresponent.
En aquest capítol i el següent hi trobareu sengles reculls d’imatges de fragments d’aquests manifestos originals. 

 
Alt Berguedà


Balsareny


Navàs


Manresa


Monistrol de  Montserrat


Olesa de Montserrat


Anoia


Martorell

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (9)

Les setmanes prèvies al començament de la Marxa, la comissió organitzadora va rebre moltes adhesions d’entitats i particulars. Aquestes es van incrementar a partir de mitjans d’agost, arran de la prohibició per part del Govern Civil, i van seguir rebent-se un cop la Marxa ja havia començat. 
A continuació, alguns exemples:


Adhesió la la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA)

Adhesió de la Comissió Antitèrmica de Cubelles


Adhesió del Grups de l’Alt Pirineu




Adhesions de particulars 

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (8)

La premsa catalana es va fer un ressò considerable dels preparatius de la Marxa i, posteriorment, del seu seguiment. Va destacar especialment el diari Avui. Però també Mundo Diario, El Correo Catalan, Tele-eXpres i Diario de Barcelona en van informar puntualment. La Vanguardia, en canvi, es mostrà especialment insensible a l’esdeveniment, ja que amb prou feines hi va dedicar un parell de breus.


El Correo Catalan, 19 de maig. Pàgina sencera


Avui, 24 de maig


Avui, 20 de juny (fragment)


Avui, 9 de juliol (fragment)


Gazeta de Manresa i Avui


Tele-eXpres, 31 de juliol (fragment)

 

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (7)

Per tal de conscienciar la població de l’estat de degradació del Llobregat i el seu entorn, durant les setmanes prèvies al començament de la Marxa, en van realitzar algunes accions de carrer, com ara la realització de murals.


Fent un mural al Prat de Llobregat

Paral·lelament, la comissió tècnica continuava la seva tasca de redacció d’informes sobre l’estat de l’aigua del riu.


Informe de sis pàgines sobre contaminació

A més de les samarretes, la venda d’adhesius fou també una font de finançament de la Marxa.


Adhesiu
 

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (6)

Mentre es seguien establint contactes arreu de la Conca del Llobregat per tal d’involucrar en la Marxa el major nombre de persones possible, les diferents comissions que s’havien constituït en el sí del Secretariat general continuaven la seva tasca.
Els responsables de premsa, farcint diaris i emissores de ràdio de notícies referides a l’organització de la Marxa.
Els responsables científics el·laborant o encarregant estudis sobre l’estat de l’aigua i de l’entorn del riu Llobregat.
I els responsables de materials i promoció començant a preparar i encarregar samarretes, cartells, auques, adhesius, etc.


Tele-eXpres


El Correo Catalan, Mundo Diario i Avui


Estudi de vuit pàgines sobre l’estat de l’aigua al Prat 


La venda de samarretes va ser una bona font de finançament de la Marxa 

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (5)

Tot aprofitant la meva condició de corresponsal del diari Avui al Baix Llobregat, vaig publicar diversos articles parlant de la Marxa que preparàvem. Aquest en fou el primer, que va aparèixer el dia 31 de març:

Un dels primers materials impresos de promoció de la Marxa fou aquest pamflet, consistent en un foli doblegat:


Portada


Interior


Contraportada 
 

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (4)

Ara fa trenta-cinc anys, al llarg dels mesos d’abril i primera quinzena de maig, van començar les reunions preparatòries de la Marxa. Primer al Prat de Llobregat, després a d’altres poblacions del Baix Llobregat i finalment al Bages i Berguedà.


Reunió informativa comarcal al Prat de Llobregat

A partir d’aquestes reunions informatives, es van anar constituïnt les coordinadores locals i comarcals i es va començar a preparar l’itinerari i el calendari de la Marxa.


Primer projecte d’itinerari i calendari


Instruccions complementàries
 

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (3)

EL MANIFEST GENERAL

Els Secretariats general i locals van consensuar un Manifest que es llegiria públicament en els tots els actes d’arribada de la Marxa a cada població del recorregut. També se’n repartien còpies per a la premsa i les autoritats.
Deia així:

El riu Llobregat a complert a partir dels inicis de la industrialització de la seva conca dues funcions molt definides: la de font de subministrament d’aigua per a l’ús domèstic, industrial i agrícola, i la de conducte per l’eliminació de residus de tota mena.

Aquesta doble utilització, si bé fins fa pocs anys no presentava problemes greus,
actualment s’està demostrant incompatible, perquè s’ha trencat l’equilibri a favor dels residus i la contaminació.
Això és així perquè es busca a tot preu el màxim benefici immediat i perquè els
interessos privats passen per davant dels col·lectius.
Aquestes raons han provocat als Països Catalans i especialment a la conca del
Llobregat, atemptats al paisatge, aigües enverinades, caos urbanístics, degradació i reculada de l’agricultura, tallades massives d’arbres, contaminació atmosfèrica, industrialització caòtica, creixement monstruós d’algunes ciutats i desintegració d’algunes zones rurals.
Molt sovint, quan l’economia privada no hi arriba és el mateix estat el que provoca aquest desgavell. Qui pateix més directament les conseqüències d’aquest estat de coses són les classes populars (obrers, pagesos, etc.).
 
PER TOT AIXÒ: perquè la conca del Llobregat recuperi l’equilibri ecològic i perquè els que hi vivim puguem assolir unes condicions de vida dignes, en un ambient sa i no degradat,
 
EXIGIM:
·La depuració prèvia de tots els residus urbans i industrials que van a parar al riu.
·Una administració correcte dels recursos hidràulics de la conca del Llobregat.
·La democratització de la comissaria d’aigües del Pirineu Oriental, per tal que els
pobles riberencs tinguin veu i vot en les qüestions que els afecten.
·La creació de zones agrícoles permanents i protegides, que, tot respectant les terres de conreu permetin la recuperació social i econòmica de les comunitats rurals.
·Una ordenació racional del territori que posi fre als desequilibris entre la ciutat i el camp, i entre la franja litoral i les comarques interiors del Principat.
·Una industrialització basada únicament en les necessitats reals del poble.
·Una atenció preferent als serveis col·lectius, sobre tot a les zones rurals i a les
barriades obreres.
·Una delimitació d’espais protegits, tant els d’interès científic i cultural com els
d’interès econòmic i social.
·Incorporació efectiva del coneixement directe de la natura a tots els graus de
l’ensenyament.
·Repoblació forestal immediata amb espècies autòctones arreu on sigui necessari i principalment a prop de les zones industrialitzades.
·Respectar el curs natural del riu, sense desviar-lo, i fer una canalització racional del tram final que permeti la implantació de zones verdes i d’esbarjo.
·El control per part del poble, a través d’ajuntaments democràtics, de la utilització privada dels recursos col·lectius, sobretot l’aire i l’aigua.
·Una limitació estricta de les explotacions d’àrids (sorres i graves), les quals han
provocat la contaminació de les aigües subterrànies, l’empobriment de les millors
terres agrícoles i l’ensorrament i destrucció del pont de Molins de Rei.
·La retirada del projecte de fer canals paral·lels al llarg del riu, tant per a l’aigua
potable com per a les aigües residuals, pels costos socials que comportaria, perquè dificultaria el control del abocaments i els legalitzaria i perquè permetria l’increment de la contaminació.
·La protecció del mar Mediterrani, actualment en perill de mort, per tal que les seves aigües, sobretot a les zones litorals, recuperin l’equilibri perdut a causa dels abocaments incontrolats, que posen en perill l’economia i la vida de milions
d’habitants de les seves conques.

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (2)

INTRODUCCIÓ

Salvador Balcells i Vilà
 
El mes d’abril de 1976 aparegué el llibre ‘Natura, us o abús: Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans’, coordinat per Ramon Folch i Guillen. La seva lectura contribuí a despertar moltes consciències ecològiques i ecologistes. El 17 de setembre del mateix any, la població del Prat de Llobregat es manifestava en massa contra el projecte de desviament del tram final del riu. I dos mesos després, al novembre, s’inicià la Campanya de Salvaguarda del Patrimoni Natural en el marc del Congrés de Cultura Catalana.
Aquests tres esdeveniments foren la inspiració del Grup de Defensa del Medi Ambient del Prat de Llobregat, la gestació i origen del qual s’esdevingué a primers de 1977. Un any després, aquest grup tingué la idea d’organitzar la Marxa del Llobregat.
L’agost de 1977, dos membres del Grup, Núria Codina i Salvador Balcells, havíem
participat en l’ocupació i defensa dels Aiguamolls de l’Empordà, una mobilització que aconseguí, després d’una batalla dura i desproporcionada contra bancs, immobiliàries i algun economista de “prestigi”, aturar les màquines que anaven a convertir aquest patrimoni natural excepcional en una zona residencial a l’estil de la veïna Empuriabrava.
També l’any 1977 tingué lloc el retorn del president Tarradellas i el restabliment de la Generalitat provisional. El mateix any es produí la legalització del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans), que jugà un paper important en l’inici i desenvolupament de la Marxa del Llobregat.
El Grup de Defensa del Medi Ambient del Prat de Llobregat va tenir, ja des dels seus inicis, un triple vessant: exercir de consciència crítica enfront de les agressions que patia el medi natural i humà del Baix Llobregat, fer aportacions positives adreçades a donar a conèixer la riquesa natural del Delta i col·laborar activament en les mogudes ecologistes d’arreu dels Països Catalans.
En el primer d’aquests objectius s’han d’incloure des d’innombrables escrits públics de denúncia fins a murals pintats en parets del poble, passant per exposicions i cicles de conferències.
En el segon vessant, les aportacions més importants del Grup foren la publicació de l’Itinerari per l’Estany de la Ricarda, una guia pensada per a escolars i públic en general, realitzada amb la col·laboració d’un equip de biòlegs, així com la publicació de la primera edició del llibre ‘Visca la terra’, escrit per Salvador Balcells.
I la participació en altres activitats ecologistes d’arreu es concretà, a banda de
l’ocupació dels Aiguamolls de l’Empordà ja citada, en la presència activa a
manifestacions i a coordinadores ecologistes i antinuclears. També en qualitat de conferenciants i col·laboradors en programes de ràdio.
La idea de fer la Marxa del Llobregat sota el lema “Lluitem per un riu viu”, sorgí de forma natural en constatar que els problemes de degradació i contaminació del riu eren comuns a tota la conca i s’anaven acumulant ja des del seu naixement a Castellar de N’Hug. Però una cosa era tenir la idea i una altra dur-la a la pràctica. Com que no es podia fer tot des del Prat es van haver de cercar complicitats i col·laboracions. I es van trobar en primer lloc en els militants del PSAN de les diverses poblacions de la conca del Llobregat.
Els mesos previs foren d’una activitat frenètica. Després de constituir el Secretariat general, bàsicament amb gent del Prat, de Sant Boi i de Gavà, es va elaborar l’itinerari de la Marxa en paral·lel a l’establiment dels Secretariats locals a moltes poblacions del llarg del riu, cosa que obligà a fer innombrables desplaçaments per tal d’engrescar la gent en el projecte. L’equip tècnic i artístic del Secretariat, encapçalat per l’arquitecte santboià Pere Pugès, s’encarregà de la realització del material gràfic i de promoció (cartelleria, mapes dels itineraris, adhesius, samarretes…), mentre que d’altres membres elaboraven el Manifest General, que s’hauria de llegir al llarg de la Marxa junt amb els respectius manifestos locals redactats pels diferents secretariats. També es cercaren estudis i treballs tècnics i científics sobre l’estat del riu, no només de l’aigua
sinó també dels seu entorn.
Amb tot aquest bagatge en marxa, arribà el moment de sol·licitar els permisos
corresponents i aquí van començar els problemes. A finals de juliol es demanà
l’autorització al Govern Civil per part de l’entitat impulsora, el Grup de Defensa del Medi Ambient del Prat de Llobregat. Però el 12 d’agost se’ls comunicà que la sol·licitud no havia estat admesa a tràmit perquè l’esmentat Grup no estava inscrit en el registre d’associacions del mateix Govern Civil.
Immediatament, el dia 14 d’agost, es tornà a demanar el permís, aquest cop per part del PSAN. Signaven la petició dos membres del seu Comitè Executiu, Jordi Moners i Sinyol, del Prat de Llobregat, i Josep Huguet i Biosca, de Manresa.
La petició fou de nou rebutjada. Aquest cop el Govern Civil al·legà que havia estat presentada fora de termini.
Reunits d’urgència els secretariats general i locals s’acordà, malgrat tot, seguir amb els preparatius de la Marxa, donat que les traves burocràtiques no podien frenar un projecte tant necessari, que havia despertat tanta expectació i en el que hi havia tanta gent implicada. Si de cas, una assemblea a Castellar de N’Hug, el primer dia, decidiria si se seguia endavant.
A partit d’aquí, el ‘Diari de la Marxa del Llobregat’, escrit per Jordi Moners, explica, dia a dia, com va anar tot. Només afegir que, en la nostra entrevista del 22 d’agost amb el governador civil José Maria Belloch Puig, amb la Marxa ja iniciada, aquest, amb un aire que qualificaríem de paternalista, després d’esbroncar-nos per organitzar mobilitzacions sense permís, acabà autoritzant-la i, fins i tot, ens donà un número de telèfon directe per si de cas teníem problemes (?). És de suposar que algú el devia aconsellar bé ja que, d’haver-se mantingut la prohibició, probablement encara hauria tingut més ressò.
Entre les diverses personalitats i col·lectius que van donar suport a la Marxa cal
destacar, en lloc preferent, l’aleshores senador Lluís Maria Xirinacs. I, en el terreny de la comunicació, el Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya (Santi Vilanova, Jaume Reixac, Xavier Garcia, Josep Català, etc.).
El 9 de setembre de 1978, en el context dels actes finals de la Marxa del Llobregat, va tenir lloc al Prat de Llobregat la 2ª Assemblea dels Ecologistes Catalans, amb la participació de més de 25 grups. Com a cloenda de la Marxa, al capvespre es celebrà una festa a la desembocadura del riu, amb música, ball, fogueres i llançament simbòlic al mar d’una ampolla d’aigua neta recollida a les Fonts del Llobregat.

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (1)

Enguany en fa trenta-cinc de la Marxa del Llobregat, una caminada popular, ecologista i reivindicativa al llarg del riu, des del seu naixement a Castellar de N’Hug fins la desembocadura al Prat de Llobregat.
La Marxa pròpiament dita va començar el diumenge 20 d’agost i va acabar el dissabte 9 de setembre. Però la preparació s’havia iniciat mesos abans.
La idea de fer una Marxa fou del Grup de Defensa del Medi Ambient del Prat de Llobregat, un col·lectiu ecologista vinculat al PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans).
Al llarg del mes d’abril es van fer els primers contactes, primer al Baix Llobregat i tot seguit al Bages i Berguedà. Posteriorment també es va intentar engrescar, amb més o menys èxit, col·lectius i persones de la resta de comarques que formen la conca del riu: Anoia, Solsonès, Lluçanès, Alt Penedès i Vallès Occidental.
La Marxa s’havia proposat la sensibilització dels habitants de la conca del Llobregat sobre l’estat de degradació del riu i el seu entorn. El Llobregat era aleshores una veritable claveguera a cel obert. Però també es cercava la coordinació de les accions reivindicatives que es duien a terme en molts pobles. 
La segona quinzena del mes de maig ja hi havia Secretariats locals de la Marxa a Sallent, Avinyó, Manresa, Sant Fuitós de Bages, Sant Boi, Gavà i el Prat; i eren en període de constitució a la Pobla de Lillet, Berga, Martorell, el Papiol i Cornellà.
Un Secretariat General, format inicialment per persones del Prat, Sant Boi i Gavà, va configurar el calendari i l’itinerari i s’encarregà de cercar els primers estudis i treballs tècnics i científics sobre l’estat del riu.
Finalment, un dels promotors de la Marxa, el pratenc Jordi Moners i Sinyol, fou dels pocs que van fer a peu tot el recorregut i va encarregar-se de redactar un dietari completíssim de cada una de les etapes. Aquest dietari l’anirem reproduint aquí coincidint, dia per dia, amb el trenta cinquè aniversari dels fets que s’hi expliquen.
Abans, però, d’avui fins el 19 d’agost, aniran apareixent tot de documents, notícies de premsa, fotografies i la resta de materials que configuren el dossier complert d’aquest esdeveniment, que figura, amb lletres d’or, en la història del moviment ecologista català.