DOCTOR LIVINGSTON

El bloc de Salvador Balcells

Arxiu de la categoria: LA MARXA DEL LLOBREGAT

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (26) per Jordi Moners

Dilluns 28 d’agost   Manresa

Arribem tard a la cita del matí. Havíem de ser-hi a les nou i hem arribat a tres quarts d’onze. No té massa importància. Ens hem llevat tard i encara hem romancejat una mica. A la plaça Sant Domènec els artistes manresans del Cercle Artístic fan set murals de diferents estils al·lusius al riu i al medi ambient del Llobregat. En honor i solidaritat amb la Marxa. Les filles del pintor Vila Closes, un dels artistes més destacats, es belluguen molt. Venem material i adhesius descontaminants… fem la primera pela.

Anem a dinar tard. A les cinc de la tarda, assemblea. Els temes que tractem: 1. Assistència a la inauguració de la llar de vells al Xup (finançada per la Caixa de Manresa) dimarts a les set. 2. Anada simbòlica de la Marxa a Cabrianes. 3. Sortida del dimecres cap a Sant Vicenç de Castellet. 4. Organització interna.

Es tracten els tres primers temes, però el quart, malgrat que el forcem, la gent més “crítica” no vol entrar-hi i s’acontenta creant una “comissió” per comprar menges per a un ressopó comunitari després del concert de les bandes municipals de Manresa i Sabadell.

Anem a sopar i després al concert. Escoltem i no ens agrada gaire. Dolent de contingut i d’interpretació per part dels sabadellencs; també ens en fotem d’un guàrdia urbà encarcarat que fa parar uns marxaires que ballaven la mar de bé, creativament i irònica, al compàs de la música.

Ressopó al carrer. Balls, jocs i cants. És Festa Major, però l’urbà de torn arriba i em diu que uns veïns s’han queixat… Acabem. Són prop de la una. L’endemà, la ‘Gazeta de Manresa’ esmentarà aquest fet. Com ho ha sabut? Potser ens van denunciar ells?!

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (25) per Jordi Moners

Diumenge, 27 d’agost Puig-reig – Navars – Balsareny – Sallent – Manresa

A part dels marxaires forasters, se’ns n’hi afegeixen tres o quatre de Puig-reig. A Navars ja ens esperen a les onze. Anem a la plaça i llegim els manifestos. (La UCD i la CDC locals no s’han volgut adherir a la Marxa). En una taula hi ha mostres de les aigües més o menys negres de les diferents rieres i el riu (aquesta més neta que les de les rieres). Vénen els gegants i es fa una ballada. A l’hora de marxar, també ens acompanyen un tros. És Festa Major. Bona rebuda i força gent.

A Balsareny hi arribem a la una, amb una acollida semblant a l’anterior, però sense gegants. Anem a dinar a una font. De pressa. A les cinc hem de ser a Sallent.

A Sallent més gent encara, bastant de caliu. Un municipal se’ns acosta i, xarrupejant el català, se’ns ofereix per tot i per a tot. Estan a la nostra total disposició. Sense exagerar tant, això ho experimentem arreu. Es veu que la carta del govern civil ha tingut els seus efectes. Els guàrdies civils se’ns van aparèixer ahir a Puig-reig i ja no els hem vist més. Però sabem que ens anaven seguint la petja a distància fins aquí.

A Sallent, sardanes amb cassette a la plaça. A mitja audició hem parat perquè ens notifiquen la mort d’un sardanista local que vivia a la mateixa plaça. Llegim els manifestos i coordinem una Marxa “ràpida”. Demanem cotxes per anar fins a Manresa i se’ns n’ofereixen més del compte. Una família d’aquí que viu a Frankfurt, coneguda meva, compra molt de material i també ofereix el seu cotxe.

La gent cansada, la majoria, continua cap a Manresa en auto. Els voluntaris a peu, inicialment uns trenta, encetem poc després de les sis la marxa de catorze quilòmetres. De mica en mica hi ha renúncies i dels trenta n’arribem uns quinze a peu. Els altres han anat pujant als cotxes. Ens trobem tots a l’entrada de Manresa. Sóm força més d’un centenar. Entrem a la ciutat amb més gent que ens ha vingut a rebre expressament. L’entrada és grandiosa. Encara a la carretera ens precedeixen els motoristes municipals. Ocupem mitja carretera. Ens demanen que caminem per la vorera però no és acceptable. Amb això arriba un jeep amb guàrdies civils amb mala cara. Hi ha un aldarull. Ens volen forçar a passar per la vorera. Incidents. Amenaces. Em pregunten si tenim l’autorització. Volen detenir un fotògraf que ha fet fotos indiscretes. Finalment els engeguem a fer punyetes i continuem per la calçada tot deixant un tros de pista lliure. En dos minuts se soluciona el problema de trànsit. Tot ho havien emmerdat els teòrics guardadors de l’ordre.

Arribem al Passeig, on hi ha tot Manresa i tota la comarca. És Festa Major. Ens hem d’obrir pas. Amb el megàfon, quasi m’esgargamello i faig feina a base d’eslògans cada vegada més crítics i contundents. Davant d’una paradeta de minusvàlids en hi solidaritzem i jo, amb el megàfon, faig referència a les marginacions que pateixen determinats col·lectius en la nostra societat.

Passem per la plaça Sant Domènec i cap a la plaça de l’Ajuntament. Allí llegim els manifestos, cantem la cançó i, amb en Jordi Lleida, lliurem els patracols als representants municipals.

Els marxaires ens repartim per cases particulars (com a la Pobla de Lillet i a diferència dels altres llocs). Després, els que encara no estem cansats anem a donar un vol per la ciutat en festes. Jo, el Salvador i alguns altres visitem el local de PSAN i després anem a veure una demostració de ballets populars (dansa de Campdevànol, ball pla d’Alinyà…). Després, morts de cansament, a sopar i a dormir. El Juanjo, la Núria i jo a can Joan Forn. Esgotadíssims de peus i de veu. Dormim com uns socs en uns matalassos a terra.

A l’entrada de Navars el tècnic de TVE ens havia filmat. L’endemà sortim a les dues del migdia, al programa Miramar.


Conveni entre la Marxa i l’ajuntament 

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (24) per Jordi Moners

Dissabte, 26 d’agost Gironella – Puig-reig

Sortim cap a dos quars d’onze. A mig camí se’ns afegeixen dos biciclistes. Avui arribem a ser trenta vuit. Cap a dos quarts d’una, arribada a Puig-reig. Rebuda pel poble fins a la plaça de les tendes. A l’arribada, he deixat el cap de la Marxa i des de la reraguarda estant crido amb el megàfon els eslògans habituals, que la colla reprodueix:

“Sí, sí, sí, la Marxa ja és aquí!

No, no, no, a la contaminació!

Veïns al carrer, el problema és de tots!

Ens ofereixen, a més dels aplaudiments, fruita fresca i càntirs d’aigua. La Maria Antònia i jo mateix llegim el manifest.

Dinem al col·legi. A les cinc, cercavila amb cuca i capgrossos. Després titelles. Llavors arriba el Salvador. Abans n’havien arribat cinc o sis del Prat, la colla de Sant Boi, uns de Sabadell, etc.

Assemblea. Alguns participants anarquistes em critiquen, tot acusant-me de paternalista i autoritari, i de monopolitzar el megàfon. Em defenso. Dic que si els el dono no saben què dir. Proposo fer grups responsables de diferents temes. Però alguns prefereixen de deixar-ho per al dilluns a Manresa.

Sembla clar que sense el independentistes i ecologistes del Prat de Llobregat a la Marxa li hauria mancat empenta i contingut.

Sopem al col·legi i després anem a la plaça de les tendes, on es passa l’audiovisual del Congrés de Cultura Catalana. En acabar es fa un foc de camp. Després, a dormir tots a l’altre col·legi. Som ben bé una setantena.

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (23) per Jordi Moners

Divendres, 25 d’agost Berga – Gironella

El matí encara el passem a Berga tot mandrejant. Ens rentem a cases de simpatitzants i passem a màquina el Manifest. Voltem, alguns anem per la Rambla fins el Cementiri. Allí ens ensenyen la tomba de mossèn Armengou. A les dues veiem el “Miramar” de TVE. Sort que no han donat res de la Marxa com ens havien promès, perquè l’hauríem cagada!.

Cap a les quatre marxem. Uns quinze. A la colònia Rosal s’hi afegeixen dues noies i més endavant d’altres. Abans d’arribar a Guardiola som uns vint-i-cinc. Ha tornat el xicot gran de Manresa amb la dona i la filla, la Xenia, de set anys i propensa al vegetarianisme.

A Guardiola el secretariat local no ha funcionat i no hi ha res preparat. Això si, ens han habilitat un bon lloc per a dormir. El Cau dels escoltes. Fem el cercavila amb pancartes i megàfon. Anem al bar de la Font del Balç, però allí no ens poden fer sopar i retornem al Cau. En tornar, xerrada sobre vegetarianisme per part del Joan i l’Antònia, de Molins de Rei. Després, sopem com podem (alguns només fruita) i cap a dormir.

A la Font del Balç ens havien vingut a “saludar” el guàrdies civils, xapurrejant el català.

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (22) per Jordi Moners

Dijous, 24 d’agost     Berga

Al matí, podem dutxar-nos en cases particulars de simpatitzants. Després d’esmorzar, excursió al santuari de Queralt. Passem pel trencacames, l’obaga de Queralt, la font de Mossèn Guiu i amunt. Dalt, reposem i xerrem. Arriba la TVE que ens vol filmar. La “moquem” i deixem com un drap brut. Filma tanmateix una petita escena i ens demana de “posar” una neteja de la Font Negra. No acceptem la comèdia i continuem avall. A mig camí encara ens demanen de filmar la Marxa i la parada de la tarda. Els diem que en aquest moment no és oportú; molta gent s’ha quedat a Berga i som la meitat, uns quinze. Encara ens faria quedar malament, la TVE. Com el diari AVUI de dimarts: “Quatre gats, quatre excursionistes i un petit partit independentista amb bona voluntat…”. Ens volen fer avançar l’hora de plantar la parada amb samarretes, cartells, mapes, adhesius, etc. Diuen que si és massa tard no els anirà bé la llum. Ens hi oposem. Perquè no havien vingut a filmar-nos quan érem il·legals? Aleshores ho necessitàvem. Ara se’n volen aprofitar ells. No hi volem passar!

Volem fer paradeta a les set a la plaça de Sant Joan. Mitja hora abans esclata un temporal d’aigua. Malgrat tot, a dos quarts de vuit obrim parada en un porxo de la plaça i més tard sortim al carrer. Amb el megàfon anunciem la mercaderia i fem propaganda de la Marxa.

A les deu, conferència d’en Castelló: unes seixanta persones. Col·loqui llarg, intens i interessant. En Castelló, fluixet. Es nota que és funcionari de la Diputació. És un tècnic, però de polític res.

Xerrem en un cafè i allí coneixem un altre company que demà s’afegirà a la Marxa. L’estada a Berga, malgrat la pluja, ha anat bastant bé. Les samarretes surten com bolets… amb l’ajuda del megàfon.

Una noia que ha arribat avui ens ajuda a la parada. S’ha ofert per tot i en tot. Se’n va avui mateix i tornarà dissabte.

A Queralt se’ns han afegit quatre nois de la UEC de Molins de Rei. Un d’ells, el David, estudia medicina. Ha fet tercer i té interès a conèixer la medicina natural. També un xicot gran de Sabadell vol saber coses de vegetarianisme. Jo n’hi faig cinc cèntims. El Jordi tímid de les cançons també és vegetarià i un de la CNT que se n’ha anat avui també ho era a mitges. El xicot gran de Manresa ha marxat al matí. Ha dit que tornarà demà.

Els guàrdies civils ens han visitat a la paradeta. No han volgut comprar les samarretes que els oferíem. Ens han preguntat programa i itinerari. També han vingut un moment abans de començar la conferència i poc abans d’acabar.

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (21) per Jordi Moners

Dimecres, 23 d’agost Guardiola de Berguedà – Berga

Al matí, cap a les onze, sortim amb pancartes cap a l’interior de Guardiola. S’hauran de canviar les piles del megàfon. Quan, al mig del poble comencem a cridar propaganda de la Marxa veiem uns guàrdies civils que han sortit d’un bar corrent cap al jeep. Què passa?. Els diaris ja han donat la bona notícia i ells, els verds, ni piu. Havien parlat amb els companys del poble però no els havien descobert res. Imbècils! Amb megàfons al vent i les pancartes a l’aire sortim de Guardiola cap a Berga. Ens aturem a la Font Gran de Cercs a dinar. Se’ns afegeixen dues noies del Lluïsos de Gràcia. Una vindrà només fins a Berga, l’altra continuarà. Vénen també gent de la Pobla de Lillet i Bagà. Marxem uns quinze o vint.

No podem acabar de dinar pel gran temporal que espetega. Aigua a ramats, trons i llamps. Ens aixopluguem a la fonda i a la tarda, entre clars i xim-xims, arribem a Berga cap a les set. Fem l’entrada amb pancartes i banderes mig cargolades perquè no s’hi vegi l’estel. Ara anem uns vint-i-cinc (amb els amics de Berga), les pancartes de la Pobla de Lillet i una cançó improvisada.

Diu així:

Ja arriba la Marxa del Llobregat,

lluitem per un riu no contaminat.

L’equilibri ecològic ja s’ha trencat,

pels molts interessos que s’hi han creat.

Visca la Marxa del Llobregat,

lluitem per un riu no contaminat.

Els peixos no poden ni respirar,

de tanta brutícia com hi han llançat.

A Berga ja arriba molt embrutat,

les mines de Fígols hi han col·laborat.

Visca la Marxa del Llobregat,

lluitem per un riu no contaminat.

La Marxa ja arriba a l’Alt Berguedà,

vine amb nosaltres al Baix Llobregat.


Arribada a Berga. Jordi Moners amb el megàfon 

Em processó, sota un xim-xim de pluja, arribem, cantant, a la plaça de la Patum i fem una crida al poble. Continuem pel carrer Major fins a la plaça de Sant Joan. Allí es llegeixen els manifests, de Berga i de la Marxa. Venem molts adhesius.

El Salvador l’hem trobat quan arribàvem pel carrer Major. Ens i el felicitem. Ha dut samarretes, però les té al cotxe. Dificultats per sopar. El cau de Sant Pere no és gens hospitalari, però paciència. Xerrem fins tard amb els amics de Berga i de Puig-reig a les escales de l’església i després a dormir. En Lluís, de Berga, vé a dormir amb nosaltres.

Al cau hem tingut la primera discussió. Uns anarquistes no accepten que es venguin adhesius de l’Assemblea de Catalunya ni que es duguin banderes estelades. Jo defenso l’Assemblea de Catalunya con a organisme unitari, però finalment ens posem d’acord a seguir només amb les pancartes i adhesius ecologistes.

Avui els guàrdies civils eren entre la multitud. Els hem endossat alguns adhesius. Ens han donat l’enhorabona per la legalització. El més petit ja ha dit alguns mots en català.

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (20) per Jordi Moners

Dimarts, 22 d’agost. Guardiola – Bagà – Guardiola

Repòs accidentat a Guardiola. A part de viatges al poble per telefonar, a mig matí venen els guàrdies civils i ens demanen quatre o cinc dni. Jo, el Salvador i l’Albert som els sacrificats. De moment s’acontenten (el dia abans el capità s’havia ventat de no saber la nostra filiació). Aquesta nit érem tretze a dormir. Ara n’hem quedat onze. Estem preocupats, però decidits a continuar. Mitja hora més tard arriba el capità demanant per senyor Salvador Balcells. Diu que el governador civil l’espera. Vol parlar, no és urgent, pot ser ara o demà. Insisteix que no podem entrar als pobles ni fer mítings ni actes públics, etc. I que podem disposar d’ells en cas de necessitat (la seva botiga no tanca mai i té més sucursals que la mateixa funerària). Decidim que el Salva hi vagi demà. Dinem. Alguns van a la piscina i d’altres es queden al campament. Jo vull anar a Bagà a la tarda. Després de fer la becaina, quan soc a punt de sortir, arriba en Jordi Lleida. Diu que la Núria ha telefonat. El governador vol parlar amb en Salvador, però també amb mi i amb en Josep Huguet, com a signants de la petició per fer la Marxa (però aquest darrer és de vacances). Ens temem que volen desarticular la Marxa. Ara som onze. Si marxem els dos caps quedarà tot desmuntat. Decidim que se’n vagi el Salvador i, en cas que es queixin, que digui que jo ja havia marxat a Bagà (ho havia informat ja als guàrdies civils, que sempre volen saber el nostre programa detallat i ens segueixen arreu: al matí, abans de venir a Sant Llorenç ja havien estat a Riutort).

Deixem un xicot -l’Albert gras- de guarda al campament i els altres ens n’anem a Guardiola. Només sortir ens trobem amb els guàrdies civils, que ens demanen on anem. Els ho expliquem de manera que es desorienten: uns a Bagà, altres a Guardiola i altres al campament. Massa llocs per a controlar! Ens avisen que les sardanes sí, però res de conferència ecològica (tenim el permís escrit de l’alcalde).

A Guardiola trobem la gent de l’Alt Berguedà que han començat a organitzar els actes. A les set les sardanes. Venem adhesius i ballem alguna sardana. Molt poca animació. Els “civils” ronden i cerquen conversa; es volen fer simpàtics, però són intransigents. “Complim ordres superiors” diuen. Fins s’interessen per aprendre el català, quan s’assabenten que en sóc professor.

Acabades les sardanes, amb els altaveus de dalt del campanar anuncien la conferència per a dos quarts de deu. Com uns espiritats venen els “civils” i ens increpen que això no era el que havíem quedat. Els ensenyem el permís de l’alcalde i que ho discuteixin amb ell. No donen fe del que veuen. Se’n van a la caserna a demanar consell. Tornen poc abans de dos quarts de deu i ens deixen fer.

Ve molta gent del poble, som uns setanta. Improvisem un col·loqui perquè el Salvador ja no hi és. És en Toni Cabra que fa la introducció i després parlem tots. Sembla que es podrà crear algun grup ecologista, molt moderat, això sí (amb pescadors, etc.), però pensar en quelcom més és impossible. En quedem molt satisfets. El poble ha respost. Sortint anem al bar. Un got de llet, una aigua, etc… i cap a dormir. Tornem a Sant Llorenç. Uns ens fiquem als sacs i uns altres canten al recer de l’església. Cap a dos quarts de dues de la matinada arriba un cotxe, s’atura. Expectativa… Crits d’alegria. Què passa? És en Jordi Lleida que torna de Barcelona: la Marxa és legal. En Salvador ho ha aconseguit! David ha vençut Goliat. La premsa i la ràdio s’han portat molt bé. Malgrat la frescor de la nit ens hem llevat mig despullats. Ara tornem al llit tranquils i encara sense acabar-nos-ho de creure. Em costa d’adormir-me. Els “civils” punyeteros, quan han vingut a quarts de deu a deixar-nos fer la conferència ja devien saber-ho. I no ens ho han dit! Cabrons! I encara ens volien agafar la filiació a tots els assistents!

A mitja tarda s’han incorporat un xicot gran de Manresa i un noi de Martorell.


Una de les poques vegades que La Vanguardia informa de la Marxa 

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (19) per Jordi Moners

Dilluns 21 d’agost.  La Pobla de Lillet – Guardiola de Berguedà

Encara a la Pobla, passejada fins a Santa Maria de Lillet (romànic primerenc). Arc de portal apuntat per dotze figuretes als capitells de quatre columnes laterals molt primitives. Petit claustre d’idèntic primitivisme.

El Puigllançada amb clapes de neu. En ple agost!. Veiem la Rotonda de Sant Miquel dalt d’un repetxó.

Tornats a la Pobla, se’ns adrecen per primer cop els guàrdies civils. Diuen que el capità en vol veure a mi. Els citem a Riutort a dos quarts de set de la tarda. Dinem. Plou una estona. Camí de Riutort, els civils ens aturen i m’interroguen una estona. M’inviten a pujar al seu cotxe. Mala informació del xofer del capità, que en lloc de portar-me a Riutort va a la caseta d’Icona. Finalment Riutort. Conversa amb el capità de la guàrdia civil. Diu que està enfadat per com ha anat tot fins ara i critica la premsa. M’informa que ens permetran de continuar la marxa amb condicions: que no passem pels pobles, que no fem mítings ni manifestacions, que no duguem banderes ni pancartes i no deixem escombraries en llocs “sagrats” (com a la plaça de la Pobla). Es vol fer l’amable i diu que aprecia el nostre interès per la natura. Que ell també l’estima. Però l’ordre públic, el respecte a les lleis i…, hauria calgut tenir els papers en regla. Fins fan brometes. Jo quasi els regalo adhesius.

Continuem fins a Guardiola, on muntarem el campament als afores, a tocar del monestir de Sant Llorenç. Pel camí se’ns uneixen dos nois de Sabadell i el Jordi de les ulleres (el cantaire tímid).


La premsa internacional també es fa ressò de la Marxa 


Malgrat la prohibició, la Marxa segueix 

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (18) per Jordi Moners

Diumenge, 20 d’agost       Castellar de N’Hug – La Pobla de Lillet

La Marxa del Llobregat, malgrat la prohibició del Govern Civil, comença amb una activitat molt més que simbòlica: un centenar llarg de persones, moltes d’elles vingudes del Prat de Llobregat i d’altres poblacions de la conca del riu, ens concentrem al matí a les Fonts del Llobregat, a Castellar de N’Hug, per procedir a la seva neteja.

El “botí” és de trenta grans sacs plens de deixalles de tota mena, recollits en aquest indret bonic i atractiu. La major part dels residus han estat deixats per visitants incívics.

En l’assemblea que es fa a continuació, tothom està decidit a seguir.

 

Amb la feina feta, i després d’atendre un periodista de l’agència EFE, dinars lleugers de carmanyola o entrepans, abans d’emprendre la marxa cap a la Pobla de Lillet, on ens esperen a les quatre. La majoria baixem a peu.

D’altres, baixen els cotxes fins la Pobla i després fan caminant un tram de carretera amunt fins unir-se a la Marxa. Presència ostensible de la guàrdia civil, però sense intervenir.

Cent marxaires entrant al poble amb banderes i pancartes fan molta patxoca. En arribar, molts veïns ens reben amb aplaudiments.

Aquí fem també una neteja de les vores del riu, amb el resultat d’altres vint grans sacs de deixalles, que dipositem a la petita plaça que hi ha al davant de l’Ajuntament. Al voltant d’aquest sacs ballem una sardana.

Després, acomiadaments dels que només ens poden acompanyar els caps de setmana, la majoria. Els pocs que quedem, deu o dotze, anem a veure els llocs on dormirem, diferents cases particulars de simpatitzants de la Marxa. Un cop instal·lats, toca la primera xerrada col·loqui, que té lloc en un local municipal. Molta gent. Recels inicials de caçadors i pescadors, que consideren els ecologistes contraris a les seves activitats. Els diem que el respecte a la natura ha de ser obra de tots, també d’ells. S’arriba a un acord de mínims, ja que el deteriorament del medi ambient no interessa a ningú.

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (17)

El dia 20 d’agost de 1978, d’aquí a deu dies, farà exactament trenta-cinc anys que va començar la Marxa del Llobregat.
A partir de demà i fins el dia 9 de setembre, anireu trobant aquí mateix els vint capítols del Dietari que va escriure al llarg del recorregut en Jordi Moners i Sinyol, un dels pocs caminaires que va fer la Marxa sencera.
L’escrit anirà acompanyat de múltiples fotografies.
Aquí al costat teniu el cartell, d’un disseny prou modern i que reflectia molt bé l’estat del riu, on aleshores, si es trobava algun peix, acostumava a ser cadàver.
El 10 de setembre publicarem el darrer dels capítols d’aquesta sèrie.
 

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (15)

A principis d’agost continuaven els preparatius de la Marxa i la premsa en seguia informant a bastament. Encara no se sabia que el Govern Civil tenia la intenció de prohibir-la tot al·legant estúpides qüestions burocràtiques.
Al Prat de Llobregat l’activitat era frenètica. Grups de joves, amb predomini de membres de l’agrupament escolta Anton Vilà i de militants del PSAN, pintaven murals reivindicatius a les parets i col·laboraven en altres tasques de difusió.
Alhora, personatges locals com ara l’esciptora Ramona Via, el periodista Jaume Codina i el director teatral Josep Costa, aportaven també el seu gra de sorra.


Pintant un mural al Prat


Fragment d’un altre mural al Prat

 

Ramona Via parlant amb la Núria Codina sota l’atenta mirada d’en Joan Josep Consuegra. La Núria i el Juanjo foren dues de les persones que més van treballar per fes que la Marxa fos un èxit.


La premsa hi va dedicar pàgines senceres 

Codina

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (14)

LA PROHIBICIÓ (SEGONA PART)
L’intervenció del PSAN tampoc no va aconseguir desbloquejar el tema. El Govern Civil seguia amb la seva intransigència i ara l’argument era que els terminis ja no permetien començar la Marxa en la data prevista. Es va demanar la mediació de la Generalitat provisional i alguns altres partits polítics van fer gestions al respecte, sense resultat.

La comissió organitzadora de la Marxa va fer pública la següent nota de premsa:

Indignats, consternats, assistim una vegada més a una de les irracionals
incongruències i contradiccions dels organismes oficials. Mentre TVE i els mitjans
oficials fan campanyes hipòcrites, cares, acientífiques i superficials per a la “defensa del patrimonio natural”, els organismes que ens governen han prohibit per dues vegades la Marxa del Llobregat. Mentre es permeten i legalitzen actuacions industrials que atempten brutalment contra la salut del nostre poble, es prohibeix laMarxa del Llobregat.
Aquesta marxa espontània, cívica i popular, es proposava defensar el nostre riu i els seus encontorns en un ambient de convivència i d’intercanvi d’informació,
d’investigació i d’estudi de les causes autèntiques de la degradació progressiva i
alarmant d’elements vitals: aigua, aire i muntanyes.
Aquestes causes són molt sovint marcades pel pillatge i l’expoliació per part
d’empreses capitalistes, que avantposen els seus interessos particulars als
col·lectius, a costa de la salut del poble. ¿Quines forces subterrànies i interessos
impulsen l’administració a prohibir actes que haurien de ser impulsats i fins i tot
subvencionats pels poders públics?. Considerem aquesta prohibició un atemptat
gravíssim al poble català, a la llibertat d’expressió i a les llibertats democràtiques en general.
Conscients d’exercir un dret democràtic emparat per les lleis vigents, ens trobarem aquest diumenge, dia 20, a Castellar de N’Hug, i allí decidirem democràticament el tipus de continuïtat que donarem a la Marxa.

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (13)

A mitjans d’agost, quan faltaven pocs dies pel començament de la Marxa del Llobregat, va arribar la prohibició del Govern Civil de Barcelona. L’argument era que l’entitat sol·licitant, el Grup de defensa del Medi Ambient del Prat de Llobregat, no constava inscrita al registre d’Associacions.
Tot seguit, es va fer arribar al governador una altra petició, aquest cop per part del Partit Socialista d’Alliberament Nacional del Països Catalans (PSAN), legalitzat l’any anterior. 
Aquesta segona sol·licitud fou també rebutjada, en aquest cas amb l’argument d’haver estat presentada fora de termini. 
Tot plegat va provocar que els mitjans de comunicació se’n fessin un gran ressò, cosa que contribuí a donar a conèixer encara més la convocatòria.
En aquest capítol i el següent s’exposen tot de retalls de premsa i documents relatius a la prohibició.


Gestió del PSAN per mirar de desencallar el tema


Editorial de Mundo Diario 


Acudit d’en Cesc a l’AVUI 

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (12)

Aquest és el segon lliurament dels manifestos locals de la Marxa del Llobregat (en la majoria de casos, fragments del document original).
Una de les tasques encarregades als Secretariats locals i comarcals de la Marxa, era l’el·laboració del corresponent Manifest, complementari del Manifest General.
Un i altre eren difosos i llegits públicament quan la Marxa passava per la zona.

Sant Vicenç del Horts


El Papiol


Sant Just d’Esvern


Sant Joan Despí


Esplugues de Llobregat


Cornellà de Llobregat


Sant Boi de Llobregat


Viladecans


Gavà


El Prat de Llobregat