Et fan miques un somni. De sobte s’ha convertit en milions de petits trossets d’il·lusions que no saps com gestionar. Els has de transformar i no saps ni com, ni en què. En llàgrimes? Això seria expulsar de dins teu parts del que més has desitjat. En retrets? No n’hi han ni en vols. Els
Si em diguéssin que has mort, se m’encongiria tant la vida que només restarien els dies que vam passar junts. I em sabria a tant poc…
ballen, tots ballen i dos es besen. Entre les freqüències baixes que colpegen les oïdes de tothom ells es besen… Tenen allò que fa temps que no existeix, tenen dolçor d’esperança i tendresa per demà. Ho noto en la velocitat ralentida i la torsió dels seus llavis. Un bes i ja en tinc prou. L’enyorança
Els dies formen cadena. Sento el so metàlic del seu pas incessable.No la puc aturar.Tampoc crec que s’hagi de fer. La sents?
Sento com la clau vibra a l’entrar al pany,però sóc conscient que en veritat tremola.
Papallones al sol d’hivern. Moren al poc d’enlairar-se. Però s’enlairen.
A vegades tinc la sensació que estem tant immersos en la desinformació que no veiem la realitat. Som realment conscients del món on vivim? Imatge: www.informatica.com.do
La construcció de la realitat és un procés necessari, individual i respectable. Cada persona té les seves necessitats, vergonyes, pors i pretensions. A partir del que vol transmetre i el que vol acceptar de si mateix, construeix el seu propi discurs del que ha passat. En el trencament d’una parella es veu clar com les
Segons diu una amiga meva, algun dia 4 serà un gran dia. L’últim dia 4 va ser dimarts i plovia. A mig mati no era a casa, vaig obrir la llibreta i vaig començar a escriure:“M’he assegut a l’aparador a prendre un tallat amb un croissant mentre llegeixo Egosurfing i veig com plou. La gent
Jo abans escrivia en papers quadriculats. Potser va ser entre setè i vuitè d’EGB que vaig començar a escriure en papers en blanc. Al principi me’n sortia prou bé, les línies feien petites ones, però eren acceptables. En aquell temps vaig adonar-me per primera vegada que sentia la necessitat de fer coses que no duien