UN ALTRE CUINER
26 de novembre de 2016
0 comentaris
Ha mort amb els guants posats, esgotat, després d’acabar la feina. Extraordinària paret del grafiter ARIZ en un edifici industrial de Trentapasses (Vallès Oriental) . foto©ddm
Ha mort amb els guants posats, esgotat, després d’acabar la feina. Extraordinària paret del grafiter ARIZ en un edifici industrial de Trentapasses (Vallès Oriental) . foto©ddm
A la pobra Antònia, després de tants anys de dormir poc per culpa dels llibres de filosofia i de les novel·les d’amor, que també li agradaven, el son se li va anar aprimant, aprimant. Els de casa i els veïns pensaven que se li havia dessecat el cervell, com passa de vegades als
TE I TARONGES Els diumenges són el millor. El millor de la vida, de veritat: Són l’hòstia. A mi m’agradaria que el dimecres ja fos diumenge per poder anar a la ribera amb el Sam i fer volar palets plans damunt l’aigua. Però no. Estem aquí traginant el carbó amb els camions.
La il·lusió per tornar a calçar-se els mitjons, les tardes que fugen cap a l’hora de sopar, la llum més reposada, les mandarines, la flaire dels bolets, l’enamorament darrere la porta.
Seguir la ratlla negra de la teva pestanya i caminar cap al pòmul, baixar per la galta, cap als llavis i dibuixar-te un petó. Imatge: paret de Sant Celoni foto ©ddm
És temps de cremar esporgues i marges. Cada dia quan torno a casa veig les fumarades espesses i blanques aquí i allà, prop d’alguna casa de pagès als aiguavessos de la Garriga o de Cardedeu. M’imagino que cremen canyes o fulles seques de noguera o brancam de cirerer. M’imagino l’olor. Veig el
El Roque cada dia feia el mateix ritual quan al matí entrava al corral per munyir: obria l’aixeta del safareig, esbandia la galleda i s’ajupia darrera la cabra que ja tenia a tocar rosegant-li els pantalons, sempre la mateixa: “Quieta, Morena”. Les altres, amb les mamelles inflades, esperaven el torn per ordre, per l’ordre
Si vols tenir unes parets boniques, no les deixis en mans de paletes i guixaires: contracta un graffiter. Obra de Roc Blackbloc al Casal de Joves d’Argentona Foto ©Rosa Vila
Envoltada de la cort, la reina espera. Mira l’escut de ferro del que farà donació a Cristòfor Colom, el castell daurat i el lleó vermell. N’està satisfeta. Seu a l’escó del Tinell una mica impacient perquè Colom s’està retardant i ella ja té ganes de veure els valuosos regals que sap que li farà.
El jove, ocupat amb la seva música i les seves cabòries, arriba al tren. S’asseu i estira les cames. Posa els peus damunt el seient del davant. La dona asseguda amb les cames juntes, i també amb les seves cabòries, es troba de cop amb unes irritants bambes al seu costat. Protesta, addueix
Quan vaig aconseguir fer la foto, els follets ja havien fugit escales amunt. (bolets d’esca a l’escorça d’un pi ©ddm)
Fet i fet, la meva connexió amb el món depèn d’uns treballadors arriscats penjats d’un fil d’acer. Escrit al cel. Les Franqueses, 17 de setembre 2016 foto ©ddm
Publicat a El9Nou el setembre de 1995. Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també. Si la història hagués estat diferent, avui potser seriem una comarca de producció vinícola. Però els designis de l’economia, que són inescrutables, o el pas devastador de la fil·loxera o senzillament l’atzar han reduït les
Aquell matí a Barcelona s’havien produït més de mil col·lisions a les cruïlles de l’Eixample. El nou controlador de la senyalització urbana, com es va descobrir l’endemà, patia daltonisme.
No es podria trobar una manera tan gràfica, sostenible i de proximitat per donar el missatge. foto: Sta Eulàlia de Ronçana (Mireia Margenat)