La descripció que fan de la platja de Gandia Jarri, Carlangas i Xavi, membres del grup de punk Novedades Carminha, al blog titulat “Jódete y baila” que mantenen al portal del diari Público, és tan breu com intensa i, alhora, real. Molt real. Massa real per ser veritat i certa. [+] Sota el títol “Fui a
Aquest matí de diumenge ens hem fet un suc de taronja natural. Quatre taronges mitjanes, dures i rodones, acabades de collir, omplin dos gots grans plens a vessar. De taronges acabades de collir sempre n’hi ha hagut a casa. De pròpies o d’algun veí, qualsevol saforenc en té a l’abast tantes com vol. Sona a tòpic, però és
Nova York és una ciutat que es pot recòrrer fàcilment per terra, mar i aire en qualsevol mitjà de transport. Tothom sap que la xarxa de metro és de les més complexes i extenses del món. La flota de taxis grocs és omnipresent, tant que es fa difícil fer una foto i no treure’n un
És molt interessant alçar la mirada cap a munt quan passeges o, simplement, vas tranquil·lament a peu. Ho faig a Gandia, on es poden apreciar els balcons i els sostres de teules que encara hi ha per damunt dels aparadors de les botigues del carrer Major de la capital de la Safor. També m’agrada fer-ho
Ja se sap, una ciutat és alguna cosa més que un conjunt d’edificis, carrers, places, parcs, gent… Es pot comparar a un autèntic organisme, format per una xarxa de funcions interrelacionades que el mantenen viu. D’aquí el títol i el subtítol d’aquest llibre, que vaig trobar ahir a la secció de “Rare, Odd i Curious”
Una de les tres guies que porta Isabel per al viatge que fem junts a Nova York aquests dies explica que ací hi ha més de 13.000 restaurants. Precisament, l’audioguia de l’Empire State Building deia que, entre d’altres coses, Nova York és la ciutat més diversa que existeix al món, i no tant pel nombre
La costa valenciana és molt més interessant des de la mar. Especialment curiós és el contrast que es produeix entre la costa de la Marina Alta i la de la Safor. Hi ha com dos mars diferents. El del peu del Montgó, d’aigües més profundes, d’un blau fosc intens, amb una costa de roca, de
Fa pocs dies que he tornat d’un viatge intens i interessant al Quebec, a l’altra banda de l’Atlàntic, a Amèrica del Nord, molt a prop del centre del món. Hi vaig anar com a membre d’una delegació del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, delegació que encapçalava el conseller Jordi
Enric Navarro fa uns anys que s’ha instal·lat, juntament amb la seua companya, en una de les poques barraques que queden plantades a l’Horta de València. Una de les zones més autèntiques i, alhora, amenaçades del País Valencià pel creixement i l’especulació urbanística de la ciutat. Segons un reportatge publicat recentment a La Vanguardia, Enric
Isabel i jo hem passat uns dies a la Cerdanya a casa d’uns bons amics. Una de les coses que més ens ha cridat l’atenció, quan passes el túnel que travessa la imponent serralada del Cadí i et deixa en aquesta vall situada a més de mil metres d’altura, són les teulades de les cases. I
Res més estimulant que pujar a un veler i navegar per la Mediterrània. Aquest estiu, Isabel i jo, hem fet una nova part d’un viatge que vam començar fa quatre anys a bord del veler Onas al voltant de l’illa de Menorca. Cada any, quan tornem al vaixell del nostre capità Toni Casas, és com
El científic més conegut i important del segle XX, Albert Einsten, va explicar una vegada que si les abelles desaparegueren de la superfície de la terra als humans només ens quedarien uns mesos de vida. Avui hi ha molts estudis que intenten cridar l’atenció sobre aquest fet, amb dades que apunten diverses causes: la proliferació
Per motius de feina, divendres passat, vaig estar a Seròs (el Segrià). No era la primera vegada que hi anava. L’última vegada que vaig estar en aquest poble ja vaig retrobar per casualitat a Guillem Chacon, el director de l’Estació Biològica de l’Aiguabarreig. També per motius de feina, avui diumenge he estat a Tornabous (l’Urgell),
El Fons Monetari Internacional calcula que el preu de l’habitatge a l’Estat espanyol baixarà entre un 15 i un 20% en un “futur no llunyà”, de manera que a poc a poc s’aniran ajustant al “valor real”. Ara dieun això, i ens ho haurem de creure, perquè quan diuen el contrari també acaba sent veritat. Així