CIMERA. Com si no es fes prou teatre a la política catalana, divendres vam assistir a l’enèsima representació dels Pastorets per part dels partits i les entitats que diuen defensar el dret a decidir. Una trobada que només té sentit per la foto i els titulars que genera. La foto va quedar molt bonica; els
És molt interessant l’enquesta que ha publicat El Periódico, sobre un referèndum sobre la independència de Catalunya. Però discrepo d’algunes de les interpretacions que se n’han fet. S’ha dit que les dades de l’enquesta presenten una Catalunya empatada, dividida en dues meitats. Això sembla cert quan es parla de quants votarien que si (48,9 per cert),
Tres incògnites, tres, planen sobre el camí del referèndum. La primera són els pressupostos. La segona es diu Ada Colau. La tercera és el moment en què serà substituït per unes eleccions políticament constituents però jurídicament autonòmiques. Primera, o s’aprova el pressupost de la Generalitat o el procés se’n va en orris. Segona incògnita. Dilucidar si
Catalunya Oberta.cap / Carles Puigdemont, president de la Generalitat, va ser el protagonista d’un dinar-debat organitzat per la Fundació Catalunya Oberta que va girar al voltant del referèndum i dels reptes i incerteses que planteja la desconnexió d’Espanya. El president català, amb el discurs decidit i optimista que ha mantingut des que va acceptar el
PUBLICITAT. Fa tota la impressió que el govern espanyol, per afrontar el problema català, no s’està assessorant amb juristes ni amb economistes, sinó amb creatius publicitaris. No m’estranyaria que això que la premsa monàrquica anomena operació diàleg no fos altra cosa que un powerpoint elaborat per alguna mena de Risto Mejide, un venedor astut d’aquests
“Yo soy convergente, del Partit Demòcrata”, subraya Marta Pascal (Vic, 1983). satisfecha de haver encontrado un gentilicio que le permite definirse en esta nueva etapa de su partido (…) http://www.lavanguardia.com/gente/20161203/412359232456/marta-pascal-joven-desea-levantar-partido.html http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
M. Eugenia Ibáñez Periodista. Patria tiene 640 páginas pero asegura que en su totalidad son el prefacio de una escena final que ya tenía decidida cuando empezó a escribir la primera frase. Así pues, Fernando Aramburu ha hecho de Patria, su última novela, una larga introducción en la que nueve personajes reconstruyen las vivencias más íntimas
No fer el referèndum és el mateix que fer-lo però donant per guanyadors els qui volen preservar l’”statu quo” (…) Els resultats de les eleccions nord-americanes han portat alguns analistes a parlar d’una societat profundament dividida. Els vots, segons l’últim recompte, donen un 47,8% a Clinton i un 47,5% a Trump. I suposo que és
El independentismo volvió a demostrar ayer en Barcelona tres cosas: sigue teniendo una capacidad de movilización envidiable, más que cualquier otro movimiento en Catalunya; su base supera con trabajo y voluntarismo cualquier desconcierto generado por las disputas partidistas; y se mueve de forma reactiva ante la presión de los poderes del Estado, poniendo el foco sobre
DIVISIÓ. El socialisme català no es dividirà. Per una raó principal: ja es va dividir en el seu moment, a causa del Procés. Potser no va ser una fractura traumàtica en la cúpula, però va tenir un reflex electoral inequívoc. Una part del socialisme va deixar el partit (per formar MES, Avancem i altres plataformes),
En la fase actual, és difícil imaginar un desenllaç positiu al conflicte constitucional que ha provocat l’auge del moviment independentista català en els últims anys. És assenyat esperar que alguna de les dues parts desisteixi de les seves posicions? No ho sembla. Els fets indiquen més aviat que ambdues parts avancen en una escalada d’enfrontament,
Tengo un amigo italiano, nacido en una ciudad marinera, que utiliza una expresión que me gusta mucho: “siamo in alto mare”. Estamos en alta mar. ¿Qué significa este refrán? Tener problemas sin solución a la vista, estar lejos de cualquier salida, vivir una situación incierta y complicada y también –atención– perder los puntos de referencia
DINÀMIQUES. Catalunya viu un conflicte intern en què tothom es juga quina posició ocuparà en el futur mapa polític. Un mapa que tindrà poc a veure amb el del 1978, i que essencialment no depèn del que passi a Madrid. Més enllà de cotilles jurídiques, hi ha una mena de sobiranisme mental que està fent
… Fins on està decidit a arribar l’Estat amb la pressió repressiva contra l’independentisme? ¿Són conscients els dirigents del bloc sobiranista de la capacitat intimidatòria de les institucions espanyoles?¿Hi ha en l’independentisme una avaluació real de les relacions de forces? En aquest país està molt instal·lada la idea que la independència ha de sortir de
ENTESA. Continua la pugna entre l’independentisme i els comuns pel domini del relat. Mentre CSQP celebra que el referèndum torni al centre de l’agenda sobiranista, Junts pel Sí saluda les paraules de Xavier Domènech a favor d’un referèndum “viable” encara que no tingui l’aval de l’Estat. Molt bé. Encara que sigui una entesa tàctica,