ERC ha donat una resposta política, intel·ligent, i assenyada al repte plantejat per l’exconseller de Governació (…) La intel·ligència i mesura, denoten prudència i por davant del gran perill representat per aquesta sòlida i qualificada veu dissonant. Més encara en un partit i en un país que sap quin pa hi donen en això
Els rumors i els dos articles a l’AVUI sobre i d’en Josep Carretero, han esclatat com una traca en la mar calma i embadocada de la política catalunyesa (…) Un tal impacte feia temps que no es produïa, per aquest país de dimitits i mil homes. El nombre de visites, literalment fabulós, de les notícies
Les eleccions del passat mes de novembre, la formació del nou govern de la Generalitat i el comportament del partit que va fer possible que el govern fos aquest i no un altre, ERC, han estat objecte, en els últims mesos, d’una gran quantitat d’anàlisis. Jo he deixat passar, intencionadament, un temps més que prudencial
N’han passat de l’alçada d’un campanar, aquests darrers mesos, a casa nostra: un estatut molt lamentable; l’enfrontament fratricida entre ERC i CiU; l’orientació anacional de l’executiu català dirigit pels socialistes; les posicions d’Esquerra (…) A tot això sembla que vol donar resposta en Joan Carretero, antic batlle de Puigcerdà i conseller de Governació de la
En resum, exposàvem com ?la independència amb el permís d?Espanya? és una fal·làcia i que no hi haurà independència sense diferents formes de ruptura amb la legalitat vigent. Seguint el propòsit que anunciàvem al darrer número d?aquesta revista, tornem a abordar ara un tema que ja hem tractat en aquestes pàgines i també en diferents
L?aprovació de l?estatut de la Moncloa aferma l?statu quo 25 anys més, i ha estat un cop duríssim a la voluntat d?anar més enllà de les engrunes, la subsidiarietat, i de fer el ploricó. No ajuda pas tampoc, gens ni mica, la guerra civil entre CiU i ERC. Ni la voluntat de president de la
En el primer lliurament d?aquesta sèrie, assimilàvem, parlant de definicions, sobiranisme a independentisme. En aquest segon, breument, també, en parlarem dels origens d?aquest corrent polític. D?entrada una obvietat, sense catalanisme ?com a fonament de l?edifici, i de mínims, de la consciència nacional- no n?hi hauria, de sobiranisme. De forma simplificada, voldria ressenyar tres dolls d?on
Enraonar sobre sobiranisme és (…), segons com es miri, referir quelcom d’esfilagarsat, amb poc o molt trellat, cotonós. Gairebé inaprensible. Fet i fet, talment passa amb altres conceptes, vivim una època de prostitució dels mots: res no és allò que sembla. Moment, doncs, confús, efímer, canviant. D’embolica que fa fort. Hom té la sospita, parlant,
Des d’ahir, ja té nou govern el paíset de les 4 províncies. Bocí, només, de la nació sencera sotmesa i negligida. I catalanistes; som un país de catalanistes, tots plegats: catalanistes que parlen, sempre i pertot, i a la mínima, en espanyol o francès. catalanistes dels que encara duen el document d’identitat, de l’altre país,
Acaba de dir, durant la sessió parlamentària d’avui, el proper president senyor Josep Montilla, que el millor estatut és el que tenim ara. No, que us dic jo. El millor, d’Estatut, és el que tinguérem durant segles i segles: nació independent, sobirana i lliure. Gran potència europea de l’època. Ara, per contra, sols som un aplec de
Origen? Un grup de quatre blocaires catalans (Jaume Ortí, Octavi Fornés, Xavier Mir i Marc Roca), entre ells el promotor de la Campanya ?Jo també vull un Estat propi? (Xavier Mir), i per tal de donar continuïtat a l?esmentada campanya, ens hem posat d?acord i hem creat el web XBS (Xarxa de Blocs Sobiranistes). Aquest
Ahir, un cop més, i aviat hi tornarem, la RENFE va protagonitzar un nou i gros tort. D’una llista dilatada, inacabable, de pífies volgudament acceptades i eficaçment oblidades. Fa unes setmanes, algú, ben lúcidament, posà el dit a la nafra: tot plegat rau en el dèficit d’inversions de manteniment de les velles i col·lapsades infrastructures
Els darrers informes de la comissió independent de supervisió, diuen que l’Exèrcit Republicà Irlandès, està fent bondat i sembla que vol deixar de donar la tabarra. L’IRA, curt, aposta, decididament i clara, per les vies polítiques tot seguint les ordres –hi afegim nosaltres- del Sinn Féin –Nosaltres Sols, en català-. Sensacional notícia davant d’una realitat,
Visita als diferents actes de l’11-S. Al monument a en Rafael de Casanovas: gent aglomerada, col.locació de flors, cant dels Segadors, algun crit, i algun xiulet. Al llarg del carrer del davant, persones que s’ho miren. També els estands: Òmnium Cultural; Maulets, ERC; MDT; PSAN … Al Fossar de les Moreres, acte polític unitari (?). Un
Parlem, esclar, del NO nacional català i d’esquerres. Nosaltres som gent diversa en edat, gènere, formació, condició social, i antecedents polítics i associatius. Gent que no s’arronsa. Gent Valenta. Gent que vol censurar un procés, un mètode, uns resultats, una cotilla, una via (de tot n’hi ha en la vinya del senyor) Gent que vol