Aquestes són les meves fotos de la consulta independentista d’aquest 25 d’abril de 2010 a Calella. Podeu agafar-les, si us interessen. Només cal citar la font.
Ni el mateix diari que ahir publicava el globus sonda del Tribunal Constitucional d’Espanya se n’ha fet ressò avui, amb reaccions informatives. L’espantall no funciona, perquè el recurs de les filtracions periodístiques interessades està massa suat. S’han repetit molts cops, i ni als mitjans ni als polítics catalans els inquieta aquesta o aquella intoxicada. Que
Espanya no acceptarà que Catalunya sigui nació ni de preàmbul, que ja és trist. El degoteig de filtracions periodístiques de la sentència del Constitucional a través de mitjans afins al socialisme espanyol o rotatius editats a Barcelona és un camí tortuós. Per acabar-ho de rematar, Zapatero ens va advertir que la sentència no satisfaria tothom,
Raül Romeva, eurodiputat d’ICV: Jo vaig votar… síPere Nieto: 30 anys de Nacionalistes d’Entesa i Bones consultes, males reflexions Josep Puigdengolas: La meva opinió sobre les consultes Oriol Ferran: El 13D no és una anècdota i no es pot menystenir Lluís Suñé: Sant Jaume de Frontanyà, la metxa està encesa Arnau Funes: 13D, dia de
Alba Serra: Guanya el síAnna Maria Pérez: Consultes democràtiques Titon Laïlla: 13D Carles Campuzano, diputat de CiU al Congrés: Hem votat Carles Puigdemont, diputat de CiU al Parlament: El dia que hem començat a dir sí Carme-Laura Gil: Els vots del 13D: la bestreta del futur Guillem Carol: 13D: una suma més (II part) Josep
Jordi Coronas: Breu anàlisi d’un 13D històric Josep Romeu: 13D, resposta vinculant Isaac Peraire: Històric 13D Lluís Soler: 13D, avancem cap a la independència Marcel·lí Reyes: El ressó mediàtic del 13D Miquel Bofill, senador d’ERC: Torroella de Montgrí i l’Estartit: 2.055 ciutadans diuen sí a la independènciaMiquel Roman: Un cap de setmana decisiu Jordi Casals:
Daniel Fernández, diputat del PSC al Congrés: ¿Por qué lo llaman “consulta” cuando quieren decir “recogida de firmas”? Albert Balada, exmilitant del PSC: Realitat vs Manipulació Jaume Pros: Consulta popular sobre la independència: calent, tebi, fred Jordi Pedret, diputat del PSC al Congrés: Diumenge de propaganda i de divisió Roger Casero: 13D: el dia de
Hi ha una idea en tot el tema de les consultes independentistes que no comparteixo del tot, o que matiso d’alguna manera. Es diu que els referèndums sorgeixen de la societat aliena als partits. Es diu que són un cas de democràcia participativa al marge de les sigles i les formacions polítiques. Es parla d’un
Participació molt acceptable (30%) tractant-se d’unes consultes simbòliques, sense vinculació directa. Triomf espectactular del sí (94,71%). Dues-centes mil persones han participat d’una marató democràtica sense precedents. No només per l’excel·lent organització, pel civisme exemplar, per la capacitat de mobilització de l’independentisme de carrer, per l’enorme transversalitat sobiranista que sintetitzen aquests referèndums, sinó pel punt d’inflexió
Les consultes per la independència de Catalunya d’aquest cap de setmana, tot i ser simbòliques i comptar amb el menyspreu d’alguns sectors interiors, capten l’interès mediàtic a l’estranger. Si el que fan 166 municipis catalans fos una irrellevància, ni Le Monde ni la BBC ni un munt de mitjans internacionals hi haurien parat atenció. Mireu
Quan es va aprovar la reforma de l’Estatut, Pasqual Maragall va anar fins a Sant Jaume de Frontanyà, el municipi més petit de Catalunya, amb una trentena d’habitants, a “inaugurar” simbòlicament el nou text com si d’una constitució es tractés. Maragall va dir que Catalunya era el que més s’assemblava a un nou Estat dins