Davant l’ofensiva decidida del capitalisme especulatiu i financer radical a través dels governs estatals i autonòmics contra la societat europea, mediterrània i catalana en particular, és necessària una reacció decidida de tots. No caben ni dubtes ni maniobres dilatòries, la resposta és la independència i la regeneració democràtica i ecològica en un estat propi. Ja
Crec que la causa independentista no entra en l’àmbit de les preocupacions imminents que demanen una til·la . A temporades o dies m’he pres una til·la abans de dormir quan un cúmul de preocupacions o si tenia que fer un viatge al dia següent em feien preveure que dormiria malament. Però torno a demanar-ne ¿una
AUTONOMISME FRACASSAT. Cada dia s’evidència més la mort de la via autonomista, tant per la ineficàcia dels instruments competencials, legals i pressupostaris com per la inadequació dels agents polítics, partits i persones amb els seus propis interessos, actius col·laboradors del poder espanyol i financer, tant a Madrid pel bé d’Espanya com a Catalunya contra el
CIU considera trencat el pacte constitucional, Solidaritat Catalana per la Independència explica com aquesta és la constitució de l’enemic que va contra Catalunya, Reagrupament va editar en el seu dia una constitució catalana que per ser efectiva necessita prèviament l’afirmació de sobirania dels catalans al marge de la constitució espanyola i el procés d’independència política
Perquè es tracta de no defugir el problema i identificar l’enemic real, no crear enemics fàcils als que vèncer per guanyar unes eleccions. A Espanya a cada comunitat autònoma hi ha partits i polítics que difonen un concepte clau entre els electors: L’Estat tracta injustament la nostra autonomia davant altres autonomies, que se n’aprofiten. En
Parlant de les properes eleccions del 20N, hi ha gent que diu que per als catalans no hi ha res a fer a Madrid, que no s’ens ha perdut res allà, que les eleccions importants i que compten són les catalanes. Amb aquests raonaments terminen proposant l’abstenció. Aquestes eleccions efectivament són espanyoles, però desgraciadament també
Solidaritat Catalana per la Independència dóna llibertat als seus militants per no votar (es a dir, abstenir-se) o votar a les properes eleccions del 20- N. El ventall de la llibertat de vot és ampli: Votar en blanc, vot nul o votar una candidatura que el militant consideri que facilita el camí cap a la
En una entrada anterior vaig plantejar un sil·logisme paregut al següent: Si votar el 20N fos útil per a Catalunya, l’Estat Espanyol hauria prohibit votar als catalans. No n’hi ha cap notícia de prohibició. Per tant, a Catalunya no existeix el vot útil a les properes eleccions espanyoles. Qui diu a Catalunya, diu al País
Solidaritat Catalana per la Independència (SI) va presentar-hi 101 propostes de resolució dividides en 9 blocs (no dèien que eren monotemàtics?) subsegüents al debat de Política General del Govern català. Aquestes propostes de resolució són el compendi de la feina feta pels diputats de SI durant els nou mesos de legislatura dividides en nou àmbits
Adivina qui diu això: “ERC, SI, CUP, RCat i DC. Pel cap baix, cinc organitzacions que aposten per l’estat propi. El sentit comú diu que són massa grups, i diu una cosa encara més fonamental; que es fa molt complicat confiar en unes sigles que professen un ideal molt ambiciós i laboriós (la llibertat nacional),
Cal superar el nacionalisme català en dos vessants, per l’etiqueta i pel referent estatal. L’etiqueta nacionalista a Europa i resta del món és mal vista per ser aplicada a partits ultra-dretans totalitaris racistes nazis o feixistes etc. quan aquí a Catalunya es tracta de tot el contrari, els nacionalistes apareixen com a reacció davant la
¿Com aconseguir un grup de catalans independentistes a les corts del Rei Joan Carles I d’Espanya. En una entrada anterior comentava que cal passar de l’atenció als grups polítics independentistes catalans (si s’ajunten o es separen, qui és la figureta que encapçala, etc.) a posar l’atenció i l’accent en els electors independentistes, que volen una
Com deia en una altra entrada, crec que aquest grup de diputats es pot aconseguir. Tot això no s’ha de quedar en un somni inassolible . Podem tenir representació allà si passem de l’atenció als grups polítics catalans (si s’ajunten o es separen, qui és la figureta que encapçala, etc.) a posar l’atenció i l’accent
Penso en la novel·la de Mark Twain “Un ianqui en la cort del rei Artur” (A Connecticut Yankee in King Arthur’s Court The book was originally titled A Yankee in King Arthur’s Court. Some early editions are titled A Yankee at the Court of King Arthur.). Suposo que és una de les primeres novel·les que
L’Ajuntament de Vic penjarà l’estelada al balcó els dies 10 i 11 de setembre, d’acord amb aquesta notícia de VilaWeb de la qual faig un extracte de la moció que interessa a continuació. Fa un any vaig anar de visita turística i participar al Lipdub per la independència. Visca la llibertat!!!! (segueix l’extracte ?) Aquest