El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

Impressions de viatges

Mirar i de vegades entendre

22 de juliol de 2007

Mirar i, de vegades, veure-hi clar. Mirar i, de vegades, entendre. Mirar i, de vegades, viure en la mirada.   El paisatge contra l’ull com una busca airada, contra l’òrbita de l’ull – un món rodó que constata – com un insult i, de vegades, sentir-lo com una llàgrima, com la carícia d’una llàgrima, un

Llegir més

L’acant floreix a Efes entre les oliveres

17 de juliol de 2007

L’acant floreix l’esvelta tija blava, sorgint de les fulles nervades, entre les oliveres i els prats. Les clívies tremolen, enmig de les lloses, com llengües enamorades. Rere les pedres s’amaguen els soldats que van morir cos a cos, quan això era un honor, i les lúbriques llobes, amarant-los de somnis les nits, abans de morir,

Llegir més

La pell de la mar

15 de juny de 2007

La pell de la mar Egea és viva. Suara fina, com un xal de seda, teixit per àgil mà, polida com un marbre, petjat pels visitants, amorosida durant segles. Suara és fràgil, com una pell centenària d’un rostre venerable, arrissada, per una brisa feble, falaguera, com un vestit a l’ample, com d’aigües somes. Si algun magnífic

Llegir més

L’horitzó

13 de juny de 2007

“El  pitjor és que l’home no pot estar a l’horitzó que veu i, si allí fos, desitjaria trobar-se a l’horitzó on ara està”  J.Saramago   Un viatge és com un horitzó, passa davant nostre com un present continuo que no es pot aturar i quan s’acaba, ens deixa la impressió de estar en terra de ningú, a

Llegir més

Liorna o el port que no va poder acollir els jueus conversos mallorquins i Florència

11 de juny de 2007

“Anar-se’n tot d’una, lluny, ben lluny, que la sagetia llevi l’àncora i es perdi falaguera , de pressa, enfora, molt enfora, dins el darrer blau” Així acaba na Carme Riera la seva esplèndida novel·la Dins el darrer blau, on es narra el destí tràgic dels jueus conversos mallorquins que volien fugir d’una delació, partint cap a

Llegir més

La rada de Villefranche, entre el cap de Niça i el cap Ferrat, o la vie se vit a fleur de peau

8 de juny de 2007

La rada de Vilafranca (Villefranche), una bella badia propera a Niça, sovintejada pels antics grecs i romans perquè s’hi podia fondejar i arrecerar una flota, saquejada pels bàrbars i el pirata Barbarroja i defensada per la Ciutadella de Sant Elm, mostra una aigua vertaderament blava, que fa honor al nom de la Costa d’Atzur. Petits muntijols, de vista ample

Llegir més

Fa dues estacions que vaig collir el tren de Vilaweb i deu mil cops d’ull m’han acompanyat

27 de març de 2007

Fa dues estacions que vaig collir el tren de Vilaweb, vull dir que vaig decidir pujar a la pedania dels blocs de Vilaweb. Amb el meu pèndol de petites oscil·lacions, com una parpella perplexa, per compartir mirades i consideracions, ruixats i nuvolositat variable, des d’un punt petit, en prou feines posseïdora de gravetat. Han passat

Llegir més