Algèria, el gran estat del Magrib, és a les envistes d’una nova crisi d’estat (potencialment equiparable a la patida arran de la victòria electoral del FIS l’any 1992 i el posterior cop militar) arran de la crisi econòmica derivada de la baixada de preus dels productes d’un model obsolet centrat en l’explotació del petroli i
Centenars de cabíls -la notícia ha aparegut significativament al diari de Beirut L’Orient-Le Jour avui mateix- s’han aplegat a Tizi Ouzou, el cap i casal de la Cabília, amb banderes berbers i el propòsit de denunciar la islamització i l’arabització del seu país fomentada des del poder algerià. Els dies del ramadà són de dejuni
Ahir, 5 de juliol, va fer cinquanta anys que Algèria va esdevenir un estat independent després d’una cruenta guerra d’alliberament nacional iniciada l’any 1954. He esperat a veure com havien anat les celebracions oficials per contrastar-les amb l’actitud dels amazics. El Govern Provisional de la Cabília va emetre una declaració denunciant la repressió contra
Aqueix és el titular de la crònica que Kader Dahdah (periodista cabil resident a França) va publicar el proppassat 30 de maig al digital amazic Tamurt.info sobre el viatge a Israel d’una delegació del Govern Provisional de la Cabília, (territori berber comprès dins l’estat algerià), un fet històric que ha passat desapercebut als mitjans catalans: “La
Un amic català militant de la causa nacional del poble amazic va animar-me a assistir a la concentració convocada en suport dels tuareg que han proclamat la independència d’Azawad, a l’antic Mali, prevista per ahir a la tarda a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Dissortadament per a mi, que era a lloc
Ferhat Mehenni (Illoula, 5 de març del 1951) signa, com a president del govern provisional de la Cabília, aquest article a l’edició d’avui de Le Monde (un fet per si mateix força significatiu). La Cabília és el territori d’Algèria amb més consciència nacional amazic, altrament dit berber. Des de fa anys la lluita per
Aquest és el resum, revisat, de la meva intervenció al col·loqui ” L’estatut d’autonomia regional en dret comparat”, celebrat a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona, el 16 de maig d’enguany. Es tractava d’analitzar la situació dels saharauis, els amazics i les estructures d’estat. «Bonjour à tous, je vous salue. Je ne parle
Aquest és el títol de la comunicació que vaig presentar a l’encontre que va tenir lloc a Barcelona els dies 13 i 14 de setembre de l’any 2002, del qual tot just ara se’n publiquen les actes en el llibre “Kabylie-Catalogne: identités nationales et structures étatiques dans le contexte méditerranéen”, Editions Berbères, Paris, 2008, (www.editions-berberes.com).
Avui he presentat una comunicació amb aquest títol a la jornada de debat sobre “L’estatut d’autonomia regional en dret comparat”, organitzada a Barcelona per la Universitat de Perpinyà, l’Institut Franco-Català Transfronterer i la Revue Marocaine d’Administration Locale et de Desenvelopement. Joan Becat, un dels organitzadors de l’encontre i professor de la Universitat de Perpinyà,