Veig que a Saltamartí hi ha alguns exemplars del llibre Porno para mujeres, de què vaig parlar fa unes setmanes. I que la pila no baixa. Vull dir, que diria que no se’n venen. Ja en vaig fer prou propaganda, o sigui que ara no hi tornaré. Només una qüestió: vols jugar-t’hi que no es
Últimament només he escrit cada 15 dies. Demano perdó públicament; com ja sabeu tots els meus fans, des que vaig començar el bloc he escrit puntualment cada setmana. Però és que… (poseu una X a l’opció que més us agradi): A: M’ha abduït una nau interestelar plena d’extraterrestres de color verd ampolla que tenien molta
Sí, amics i amigues que em llegiu, veïns coneguts de vista, turistes del QL! i tieta Maria Engràcia –ja sé que la cosina Mercè et llegeix aquests textos des que vaig parlar de tu; records a totes dues–: he tingut un somni, que deia aquell. I s’ha fet realitat: he conegut en Matthew Tree! Perdoneu
Demano disculpes als milions de seguidors de fans del bloc de la Tafanera perquè, tal com em fan notar en els seus nombrosos fòrums, aquest bloc canvia de manera inesperada. Doncs sí, ho reconec. Quan de tant en tant repasso el que he escric sempre hi trobo cosetes. Cursives que falten, adjectius que sobren, alguna
Ja hem entrat a la canícula. Al món real fa una xafogor mortal, però al carrer d’en Cueta sempre és primavera! La frescor dels aires acondicionats s’escola cada cop que s’obre la porta d’una botiga, i el nostre amic Bryan, canta, sempre enamorat, pels altaveus. Però al Saltamartí suen. Què passa? Acompanyo el meu fillol
(Si no heu llegit el Mecanoscrit, salteu-vos aquest text) Tenia dotze anys. No devia tenir deures o no m’importava, perquè portava moltíssima estona seguida llegint, estirada al llit. I de cop, la mala notícia em va caure com un gerro d’aigua freda: en Dídac havia mort! I en aquell moment precís, el meu germà va
Els nens fan moltes preguntes. Algunes són curioses i ens fan somriure; d’altres ens permeten lluir els coneixements que, vés a saber per quina meravellosa casualitat, han quedat incrustats al nostre cervell; hi ha aquelles que també sabem com es contesten però que les fan en llocs i en moments desafortunats i que ens fan