Ve el títol d’aquesta setmana per culpa de les galtes que hi fiquen els polítics espanyols i perquè també es podria llegir tot seguit “Encara dura”, referit al ridícul mundial que està protagonitzant la política espanyola. El primer somriure va pel socialista Pedro Sánchez que, ves per on, va passar 15 dies de vacances a
La setmana acaba amb una nova perla monumental d’en Rajoy. Es veu que el pobre xicot, rodejat de tants assessors incultes i ineptes com vulgueu, no estava informat que als EUA no és permès entrar productes alimentaris com a equipatge de mà per via aèria. I, com a bona democràcia, això no exclou ningú, ni
Aquesta setmana els polítics han deixat poques frases humorístiques. Però el que sí han hagut són postures còmiques i declaracions impressionants per explicar sense reconèixer que molts han perdut. Les cares dels capdavanters d’En Comú Podem en aquest sentit eren tot un poema, amb ulls vidriosos, senyal inequívoc d’haver plorat, sobretot Ada Colau, perquè suposo
He arribat a la conclusió, tantes vegades confirmada, que la política cal prendre-se-la amb un cert sentit de l’humor. Sobretot, si no ens volem fer mala sang, i que el nostre fetge pugui anar-se enverinant. És a dir, cal sentit de l’humor per salut i per mirar la vida amb un cert optimisme. Treure dramatisme,