Llegia, quin vici eh!, un article de l’Helena Resano a infoLibre amb el titular “una mina d’or… de vergonya” en el que parla de tot això de Gaza, be fa referencia exclusiva a allò de que “sense cap tipus de pudor, alguns ja s’estan repartint com serà la reconstrucció d’aquella zona” i tot amb la única finalitat
Quan no es “la Vuelta” es “Eurovision”, qualsevol esdeveniment es utilitzat per guerrejar políticament pels electes espanyols, i tot amb el rerefons del que esta passant ja fa temps a Gaza, ara sembla ser que això d’Ucraïna ha quedat en un segon terme; branden llurs armes dialèctiques fotent-se allò que es diu “els plats pel
Fa dies que per alguna de les xarxes em va sortir un muntatge fotogràfic on es veien dues imatges, entre ambdues 80 anys de diferencia, una era de d’Hiroshima després de ser bombardejada per acabar una guerra van dir, l’altra de Gaza en el decurs d’una guerra que encara es ben viva i ben actual.
Actualment quan es parla de guerres al mon, les primeres que ens venen al cap son les dels ucraïnesos amb els russos, o la dels israelians amb els palestins, si més no per diferents motius possiblement son les que la premsa en parla més. Es parla d’enfrontaments, atacs amb tot tipus d’armes, s’han provat i