Fernando Barbero Carrasco, Breve y somera Historia del Anarquismo, Queimada Ediciones / Colectivo Burbuja, Madrid, 2018, 248 pp. El ritme de novetats bibliogràfiques sobre anarquisme s’ha anat normalitzant en els darrers anys, amb unes quantes desenes de títols anuals que demostra l’interès creixent sobre aquesta part substancial de la nostra història, així com un grau
Un dels textos més influents d’aquest inici de segle és, sens dubte Nacionalisme Banal, llibre del psicòleg social Michael Billig, publicat el 1995, i que fou traduït al català per Afers el 2006. L’autor britànic estableix aquest concepte per definir totes aquelles pràctiques, creences, actituds i comportaments col·lectius, que assumeixen el nacionalisme del seu respectiu
Una de les escenes més interessants de la pel·lícula de Steven Spielberg Amistad (1997) cap al final, és quan després que un tribunal independent acorda la il·legalitat –i la immoralitat- del tràfic d’esclaus, i de requisar el vaixell espanyol que els transportava, els diplomàtics de Madrid tracten de subornar el mateix president dels Estats Units
La insistència. Anarquismo, cultura, autogestión (Volapuk, 2018) Alguna cosa està passant en el món de les idees. Els naufragis ideològics presents ens obliguen a mirar enrere per –des de les arrels– plantejar-se un futur més habitable. L’orgia reaccionària actual ens obliga a renovar un pensament que, a còpia de llibertat i valors il·lustrats, cercava una existència caracteritzada per
Aquest article me’l van publicar la setmana passada a Diario 16, i sembla que ha tingut molta repercussió. El comparteixo aquí en la seva versió original. Imagino que no soy el único que creció con la impagable ironía de las historias de Mortadelo y Filemón, Agentes de información. Para mi generación, ambos personajes eran los
En el projecte de divulgar l’extensa documentació que Josep Tarradellas va llegar a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del monestir de Poblet, ara Edicions Dau i la Diputació de Barcelona publiquen el tercer volum relacionat amb l’actuació política de qui esdevingué el 125è president de la Generalitat i que la va mantenir viva en els
l llarg de la història recent, va haver-hi un moment en què el poder establert va trobar una expressió per defensar-se de tot qüestionament de l’statu quo. “Constitucionalisme” o, “constitucionalistes” ha esdevingut una fórmula màgica per tractar de desautoritzar tota crítica respecte a aquells que consideren els seus enemics o adversaris, l’escut que fan servir
Hi ha una categoria en què Catalunya és líder mundial: la de les revolucions. Segons el poc sospitós de revolucionari, l’historiador Jaume Vicens Vives, Catalunya ha protagonitzat onze revolucions des de finals de l’edat mitjana. Aquesta circumstància no li resultava precisament simpàtica a un home que, quan tenia vint-i-sis anys va comprovar, aterrit, que no
Ferran Archilés (Ed.) Inventar la nació. Cultura i discursos nacionals a l’Espanya contemporània. Afers, Catarroja, 2017, 358 pp. En els sempre polèmics debats sobre la qüestió nacional, la dècada de 1990 semblava marcada per les tesis de Benedict Anderson sobre La nació imaginada, segons la qual l’existència de les nacions com a categoria social es vincularia a una identificació
De vegades sembla com si l’eclosió del republicanisme català hagués propiciat alguna mena de desequilibri còsmic capaç d’invocar els fantasmes del franquisme, i el país se’ns hagués omplert de zombis carregats amb cúters i tenalles a la infatigable recerca de llaços grocs i pancartes on es reclama llibertat. O com si el desinhibit independentisme de,
Alerta Joan Soler, a la seva tesi doctoral, sobre les dificultats de consens respecte al concepte “Renovació Pedagògica”[1]. En certa mesura, el propi concepte “renovació” té un punt de reactiu, de protesta respecte a un model educatiu oficial insatisfactori. Ara bé, sovint s’obvia que tot projecte de renovació pedagògica respon sempre a unes finalitats polítiques,
La Càtedra Ferrater Mora té l’encert de convidar anualment figures rellevants del món del pensament contemporani a impartir cursos a la Universitat de Girona, complementats amb conferències obertes a la ciutat a la seva Casa de Cultura. El 2009, i mitjançant el que aleshores era el seu director, Josep Maria Terricabras, la personalitat triada fou
És sabut que les comparacions històriques les carrega el diable, i que en tota discussió política, els anacronismes serveixen com a pots de fum per confondre l’adversari. L’encomiable tasca intel·lectual del president Quim Torra no escapa al linxament públic de la trinxera mediàtica espanyola pels seus escrits sobre un període com el republicà. Qui ens
El 1972, en un sopar preparatori de la represa de les relacions diplomàtiques entre Estats Units i la Xina, s’explica que el secretari d’estat Henry Kissinger preguntà al primer ministre, Zhou Enlai, quina opinió li mereixia la Revolució Francesa. El xinès es va prendre el seu temps per contestar, i afirmà, diplomàticament, que era massa
Enguany que el Departament de Cultura dedica l’any a Maria Aurèlia Capmany és bo recordar l’obra de teatre que, de manera conjunta amb Xavier Romeu, l’escriptora i activista va dedicar a l’assassinat de Francesc Layret i Foix (1880-1920), Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret (1971). En el procés de