Ahir va fer 563 anys de la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs, una data oblidada des de fa molts anys en la memòria col·lectiva dels catalans, també per la resta de la cristiandat, llevat encara dels darrers cristians d’Orient que fins fa dugues generacions encara remembraven enmig de planys la seva dissort sota
El proppassat 6 d’abril, l’historiador i arxiver reusenc Ezequiel Gort Juanpere va pronunciar una conferència a la seu de l’Arxiu Municipal de Reus que duia per títol “El llarg camí cap a la formació de la Comuna del Camp“, que ara ha estat divulgada pel bloc de l’Arxiu de la ciutat que n’ha publicat aqueix
Joan Alavedra i Segurañas (1896-1981), escriptor i periodista de formació autodidacta, fou també seguidor i secretari del president Francesc Macià, amic dels germans Badia. Aqueixa és la transcripció de la seva alocució radiofònica diària a Ràdio Barcelona, “El fet del dia”, corresponent al 29 d’abril del 1936, l’endemà del seu assassinat, reproduïda pel butlletí d’Estat
El crit de guerra “No passaran !”, que expressa la determinació de defensar una posició contra l’enemic i que ha estat popularitzat en diverses llengües al llarg del segle XX, és d’origen català, “No passareu”. Un fet que és poc conegut ja que fins i tot l’entrada d’aqueix eslògan en llengua catalana a la wikipèdia n’atribueix
Avui, l’Associació Catalana d’Amics d’Israel ha divulgat mitjançant Facebook un extracte de les paraules de salutació del President Companys als voluntaris jueus (segurament participants a l’Olimpíada Popular que s’havia de celebrar aquell juliol tot denunciant els Jocs organitzats pel règim nazi a Berlín) que reproduïdes a la vigília del setanta-cinquè aniversari del seu afusellament adquireixen
La vigília de la Diada Nacional de Catalunya que enguany commemorem en circumstàncies crucials pel futur del nostre poble reprodueixo aqueix manifest del Consell de la Democràcia Catalana (publicat pel butlletí del Front Nacional de Catalunya, “Opinions”, -fet a Perpinyà-, número 56, corresponent al 15 d’octubre del 1946), com a homenatge a tots els patriotes que en els
Aqueixa mateixa pregunta es formulà ja fa anys la revista d’història Sàpiens i la resposta que hi donà el redactor Roger Costa fou la d’establir un paral·lelisme entre les invasions de Polònia i Catalunya pels exèrcits alemany i espanyol, respectivament. Abans d’ahir, al digital Tot Tarragona el periodista Sebastià Barrufet i Rialp es feia la
Aqueix vespre que TV3 emet el documental “L’estelada de Verdun”, tot recuperant la memòria del voluntaris catalans que van participar a la Primera Guerra Mundial amb l’exèrcit francès, em ve a la ment el llibret editat l’any 1938 pel Departament de Cultura de la Generalitat titulat “Fets d’armes dels catalans” en el qual hi ha
Avui s’escau el vuitanta-tresè aniversari del referèndum sobre l’Estatut d’Autonomia del 1931, una bona ocasió per reflexionar sobre el moment actual que viu Catalunya en vistes a una eventual consulta el 9 de novembre vinent. L’amic i mestre, José Antonio González Casanova em va obsequiar fa anys, quan compartíem la condició de consellers del Consell
El desembre del 1976 apareixia el número zero d’una nova revista de caràcter mensual, “L’Avenç”, subtitulada significativament “Història dels Països Catalans”. En una primera etapa van sortir sis números i després d’uns mesos d’interrupció, el número doble 7/8, corresponent a l’agost-setembre del 1978 va aparèixer tot simplement subtitulada “Revista d’història”, obviant sense cap explicació la
El patriota català resident a Cuba, Joan Ferran, ha enllestit aqueix treball sobre Josep Conangla i Fontanilles que apareixerà properament editat i que avanço amb l’autorització de l’autor. En el cementerio de La Habana hay un panteón que luce una estelada1 en su cabecera. Forma parte de un epitafio con la siguiente leyenda2: En toda
Avui mateix, Hèctor López Bofill publica aqueix article al diari El Punt/Avui on hi fa encertades reflexions sobre la transcendència històrica de la derrota de Muret que són de plena actualitat. El vuit-cents aniversari d’aqueixa batalla decisiva contra França i el Papat passarà tan desapercebut com la commemoració del sis-cents aniversari, l’any passat, del Compromís de
Avui s’escau el trenta-cinquè aniversari del retorn de Josep Tarradellas a Catalunya (passant prèviament per Madrid a retre vassallatge a la monarquia restaurada que l’acabaria nomenant marquès), una data i un personatge que mereixen una remembrança crítica. En el context de la transició de la dictadura franquista a la monarquia parlamentària constitucionalment imposada, la
Avui s’escau la festivitat de Sant Ignasi, un nom que els jueus conversos que restaren als reialmes dels Reis Catòlics imposaven per tal de remembrar l’últim dia del termini que els fou atorgat per triar entre fugir o adoptar el cristianisme. Albert Arnavat, bon amic, historiador i reusenc de pro, em va fer a
Avui s’escau el vuitanta-unè aniversari de la conclusió dels treballs del Projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya redactat a la vall de Núria. Un referent històric que convè tenir present avui dia ERC havia estat la força guanyadora a les municipals del 14 d’abril del 1931 i havia proclamat l’Estat català integrat en una república federal