Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Arxiu de la categoria: Hà Nôi

Hà Nôi: Conèixer l’Oncle Quy un any després

Publicat el 4 d'octubre de 2010 per rginer

L’any passat vaig ser a Hà Nôi durant unes dues setmanes, tranquil.lament, gaudint de la Ciutat, dels amics, de la convivència, d’un viatge a Ha Long.
A Hà Nôi mirant encuriosida com anàven treballant per poder acabar tot el que era previst per commemorar ara, enguany, el seu mil.lenni.

Vaig anar fent fotografíes a dojo … i avui mentre llegia un diari vietnamita, em trobo amb un article dedicat a l’Uncle Quy, un sabater dels anys 50 i reconvertit en gravador d’inscripcions i dibuixets en fusta, plàstic, ceràmica i fins i tot en els bolígrafs.

Les fotografíes em van fer recordar alguna que tinc dins el meu arxiu i … VOILÀ …

Jo vaig voler fotografiar el tronc de l’arbre, un banian espectacular, al costat del llac Hoan Kiem, i apareix l’Oncle Quy a qui jo ni coneixía ni sabía de les seves habilitats artesanals.

L’any 1950 no tothom podia comprar sabates ni en portàven; així que el sabater Quy va haver de deixar la seva professió. Després de guanyar la batalla de Dien Bien Phu, l’Oncle Ho Chi Minh va decidir que tothom havia de portar sabates i amb el cautxu es van fabricar unes xancletes, que avui encara es porten, i que tothom anomena ‘xancletes Ho Chi Minh’.

D’aquests gravadors tan especials a Hà Nôi n’hi havien molts, però avui sembla que només és l’Uncle Quy que pot fer aquesta feina. Cada dia, des de fa 50 anys, seu tranquil.lament sota el banian, a partir de 2/4 de 8 del matí fins a les 6 de la tarda, esperant els clients.
Té la seva caixete d’eines on es pot veure un tornavís i uns petits ganivets especials per poder fer els minúsculs gravats.
Depèn de la dificultat, pot cobrar entre 3.000 a 10.000 dongs ( 15 a 35 cèntims d’euro). En un mes pot guanyar un milió de dongs – 40 Euros -.

La feina de cada día el fa sentir viu, alegre. Viu amb la seva dona i dues filles i té quatre fills més a l’estranger. No té problemes econòmics, i he de dir també que les necessitats de la gent no són ni de bon tros les que tenim a occident.
La seva dona li porta el dinar i moltes vegades mengen plegats sota l’ombra d’aquest imponent banian.

També és un bon espai per trobar-se amb els amics, petar la xerrada, fer una partideta d’escacs i tornar a casa seva content de la feina feta.

I jo, que la curiositat em pot, ni tan sols em vaig apropar a veure a l’Oncle Quy ! Ara tindría els meus bolígrafs amb una inscripció o un dibuix! 
Passejant per el meu arxiu de fotografíes, quasi sempre em trobo amb veritables sorpreses.

Publicat dins de Hà Nôi | Deixa un comentari

Imatge de Hà Nôi en el seu mil.lenni

Publicat el 1 d'octubre de 2010 per rginer

Sí, avui comencen les commemoracions del mil.lenni d’aquesta Ciutat que em va seduïr i encara avui la seducció continúa.

Fins el dia 10 d’octubre, la Ciutat serà una festa, sense perdre aquest aire de poble-ciutat. 

Us deixo aquest link i us recomano d’entrar-hi i veure aquesta imatge de la Ciutat.

                        

http://www.hanoi1000.vn/

Podeu apropar-vos tant com vulgueu i escoltar la música fent un senzill ‘click’ a baix a la dreta. La cançó Nho’ Mùa Thu Hà Nôi, és molt popular i el seu compositor encara més; Trinh Công So’n. Amb l’ajut del diccionari puc traduïr el títol d’aquesta música:
Enyorar el temps de tardor de Hà Nôi.

La imatge és del centre de Hà Nôi i es veu el llac Hoan Kiem. Podeu moure la imatge i ‘visitar’ virtualment el centre de la Ciutat. Els vietnamites són uns fotògrafs magnífics i aquest és el treball de’n Duong Vi Khon i de’n Trung Dung. Van fer 1.000 fotografíes i durant 24 hores les van processar per fer una sola imatge digital. És la fotografía de Viêt Nam més gran que mai s’ha fet.
Després de veure el resultat ja estan treballant per fer-ne més. Els joves són els grans protagonistes d’aquestes celebracions.

Sí, puc veure la farmàcia de la cantonada, però els arbres m’impideixen veure la meva gelateria preferida ”Fanny”.  L’edifici amb el rel.lotge és Correus, i al costat mateix es pot veure la plaça on està situada l’escultura gegant del fundador de la Ciutat, l’Emperador Ly Thai To. Aquest llac i el parc és una bellesa i és un dels més de vint llacs que hi han dins la Ciutat. La petita pagoda de la Gran Tortuga construïda al secle XIX en mig del llac. Més enllà es pot veure el West Lake, el llac de l’Oest, el més gran de la Ciutat.

Arxiu : L’autopista d’entrada a la Ciutat és a punt, i  podem veure en la fotografía com les bicicletes i els scooters hi circulen; un carrer del barri antic engalanat amb banderes i fanals de colors, i acabant les instal.lacions de luminotècnia davant el Teatre de l’Opera .

Avui comencen les celebracions. Per molts anys de pau Hà Nôi !

Publicat dins de Hà Nôi | Deixa un comentari

Hà Nôi – Mites – Mil.lenni – 1010-2010

Novament faig esment de la ‘Ceramic Road’, ja acabada del tot i una icona de la ciutat de Hà Nôi per commemorar el seu mil.lenni.
Una de les parts que més m’agrada és la dedicada al gran pintor Bùi Xuân Phái. Es pot veure la reproducció en ceràmica d’un dels seus quadres i la seva fotografía. Ja vaig escriure un apunt parlant d’aquest pintor.  – ACÍ -.

Però Hà Nôi és alguna cosa més que una ciutat, la capital. I es pot copsar quan hi ets. La majoria dels turistes que tornen ens expliquen les seves experiències de creuar el carrer, milers i milers de motocicletes, el transport peculiar de mercaderíes en un scooter, mercats, arbres, llacs, parcs,  semàfors que no funcionen, menjars als carrers, la gent, un veritable batibull; edificis colonials entre petites edificacions de poble, però Hà Nôi va nèixer fa més de mil anys, i els mites són presents i formen part de la seva història.
No és bonic saber que la teva ciutat va ser concebuda per un drac ? 

Les festes, els actes culturals, les desfilades, teatre, música, tot és ja a punt per commemorar aquest mil.lenni, encara que la gent, no només de Hà Nôi, expliquen i no acaben les històries del drac, del geni de les muntanyes, de l’infant fort i poderós com Hèrcules.
En aquest el nostre món, desmitificat, els mites ofereixen sempre la clau per entendre el passat llunyà d’una civilització, d’un poble, i perquè no, de les seves aspiracions per aquests nous temps.

Hà Nôi és una ciutat perfectament embolcallada entre el mite, la història i les aspiracions del poble de Viêt Nam. El Rei Drac, l’ancestre del poble vietnamita, el Geni de les Muntanyes, salvaguarda dels torrents i inundacions del riu Roig; l’infant fort com Hèrcules que va guanyar la batalla davant les hordes invasores del nord, el Drac i el seu poder en el naixement de la capital. Tots aquests mites de gran significat nacional encara perviuen avui, als carrers, les places, dins les cases, als pobles.
Allà on les creacions immemorials de la imaginació popular es retroben amb l’arqueologia i la història.
És durant l’edat de bronze que s’han trobat restes de la civilització Viêt, als marges del riu Roig, que no era més que una badia immensa i poc a poc per les erosions de les muntanyes es va convertir en un llac immens, amb diferents sortides i rius, boscs, poblats d’animals salvatges i on l’home i la dona van transformar aquest territori en un delta frondós i ric.
Neolític, edat de bronze, identitat cultural viêt, mil anys A.C,, dominació xinesa de quasi mil anys, fins l’any 939. Principi del secle XI, van decidir construïr la nova capital a Thâng Long ( Ciutat del Drac poderós), per ser anomenada posteriorment Hà Nôi (Ciutat submergida en els rius).
La dinastía Ly va ser la que va marxar de Hoa Lu i va establir la capital a Thang Long-Hà Nôi. L’emperador Ly Thái Tò es considera el seu fundador, perque així ho va decidir i així ho va deixar per escrit per consultar i fer la proposta als seus mandarins. Va convertir el petit poble en capital l’any 1010.
— El seu emplaçament és el suficientment gran i en una vall fèrtil, però també amb l’elevació suficient per no patir grans inundacions del riu Roig. El poble podria estar segur i ben resguardat. La terra és bona i hi han grans extensions per poder conrear l’arròs. És el lloc ideal perque l’home es retrobi amb les riqueses que ens ofereix la natura. La dinastía podrà sobreviure durant deu mil generacions. Vull aprofitar aquesta vall, aquest poble, per constituïr la nova capital.–

Hi ha una escultura de Ly Thài Tò tot just al costat del llac Hoan Kiem, en una plaça, on tots els matins centenars de persones fan els seus exercicis i on molts estudiants es troben per acabar de preparar els treballs a fer de l’escola.

En aquesta ‘Ceramic Road’ res no falta; la història, els mites, l’art, les dinastíes, els dracs, els infants, les dones, la natura, les flors, els búfals, els pobles, el riu, l’arròs …. tot el que aquest poble estima.

Publicat dins de Hà Nôi | Deixa un comentari

HÀ NÔI Ceramic Road – Record Guinness

Hà Nôi està de festa i grossa !  De l’1 al 10 d’octubre celebra el seu mil.lenari. Els actes són diversos; culturals, artístics, de festa. Ja hi treballen fa més de tres anys. Les obres s’estàn acabant a temps i ho volen tenir ja tot a punt el 26 de setembre.

L’any 2007, una periodista, Nguyen Thu Thuy, va guanyar el premi per la originalitat de la seva idea en un concurs organitzat per les autoritats locals de Hà Nôi en temes urbanístics.

Construir un mural de quasi 7 km de llargada i 0,95 m d’alçada, al llarg d’una de les avingudes més importants de la Ciutat, fins arribar al pont Long Bien que travessa el Riu Roig.
Els motius d’aquest mural havíen de representar els sis periodes de les diferentes dinastíes gobernants al llarg del mil.leni, més dibuixos fets per els infants, pintura contemporània i també obert a artistes d’altres països.

La veïna Bat Trang , el poble ceramista més important de Viêt Nam, sería el proveïdor de les tessel.les, les petites peces de marbre, o terra cuita o vidre amb les que es fan els mosaics. Més de cinquanta entitats culturals i ambaixades de diferents països van voler contribuïr  en la construcció d’aquest mural tan peculiar.
Con duong gom su (la carretera de ceràmica) ja és a punt, i la periodista Nguyen Thu Thuy ha informat que els resposables del Llibre Guinness arribaràn a Hà Nôi per certificar aquest record tan peculiar.

Finalment el mural té una llargada de 3,95 kms al costat mateix del Riu Roig. Uns 7.000 m2 de peces de ceràmica dels diferents artistes que hi han col.laborat.

Aquí en teniu, i també en l’arxiu, algunes fotografíes per poder admirar aquesta ‘Ceramic Road’. El novembre de l’any passat quan vaig ser a Hà Nôi anava veient com diferents artistes treballàven al seu ritme en aquest mural. De vegades tota una classe d’una escola de la Ciutat, o un home o una dona en solitari. 

Serà una setmana de joia per els habitants de Hà Nôi o Thang Long. Celebraràn el seu mil.lenni, no pas cap victòria, ni aniversaris de guerres, de lluita, de violències. Seràn unes festes de pau, d’alegria i per damunt de tot, l’orgull de ser vietnamites.

Publicat dins de Hà Nôi | Deixa un comentari

Passeig de bon matí per Hà Nôi

Publicat el 30 de maig de 2010 per rginer
Avui pel matí en aixecar-me he volat fins a Hà Nôi. De fet ací són només 2/4 de 7 del matí, i a Hà Nôi ja són quasi les dotze del migdia. Però continuem fent volar la imaginació ….
Exercicis i estiraments, respiració i un poquet de meditació. Fruita: papaia, pinya, plàtan i al carrer. Travesso la plaça on em trobo amb poca gent, ja han tornat a casa o han anat a esmorzar després dels exercicis; alguns nois i noies d’institut repassant els deures i els treballs, un parell d’homes sentats llegint el diari; jardiners arreglant les flors i els jardins al voltant del llac Hoan Kiem, unes noies jugant al badminton, i això sí milers de motocicletes, bicicletes i algún cotxe i  bastants autobusos, estudiants i treballadors, dones i homes, joves i grans, que marxen a treballar, a les escoles; vinga fem un passet fora vorera i ja hi sóc, segueixo caminant sense parar, lentament, sense presses, i les motocicletes em van esquivant, i jo sense perdre el rumb … buuuf, arribo a l’altra banda de la plaça i entro al barri vell.
Vaig a esmorzar un Pho; avui menjaré el de carn de bou, un ‘Pho’ Bò’. M’assento en una de les cadiretes, que semblen d’escola bressol entre un munt de gent que fa el mateix, que ja ha sortit de casa, esmorzen, i a treballar.
La fotografía és un dels milers de petits establiments on cuinen esmorzars i dinars. Cal llegir sempre el tipus de menjar que ofereixen. En aquest cas el menú és :
Chào lòng : farinetes d’arròs amb menuts de porc.
Bún lòng: Fideus d’arros amb menuts de porc.
Thiêt canh: Sopa de bou.

Mentre pels carrers van passant gent, motocicletes, no tantes com en les grans avingudes, carretons, plens de mercaderíes; flors, verdures, hortalisses, peces de ferreteria, diaris, llibres, sacs de peix assecats. Miro amunt; els ocells no paren de cantar dins unes gàbies precioses fetes de bambú; entre un dels pocs cotxes aparcats, apareixen unes gallines; tots parlant aquesta llengua vietnamita tan i tan difícil d’entendre, però que té una certa musicalitat en els seus sis tons diferents.

El Pho’ Bò m’ha sentat molt i molt rebé;  – ací –
Entro en una casa rehabilitada que s’ha convertit en un petit museu i ara és exactament com era fa més de dos secles. Unes noies simpatiquíssimes m’expliquen la història del barri vell, el barri dels 36 carrers, el barri gremial, el laberint dels seus carrers, els artesans, els patis interiors, la vida diària de les famílies i els veïns. Compro uns calendaris – Dong Ho – molt populars fets en paper d’una fusta especial i pintats a mà i un senyor que encara escriu en lletres xineses, em dibuixa l’animal que em correspòn en el meu any de naixement: el gall.

Continúa el meu passeig i entro en un carreró estret i estret. De ben segur que en la època colonial francesa, per una d’aquestes portes estretes podíes entrar a fumar opi i treure’t els maldecaps i els problemes del damunt. Té sortida, però s’ha d’entrar dins una casa i per un petit jardí, pots continuar la passejada per un altre carrer.

Cada vegada hi ha més gent al carrer, més activitat, mès cotxes, carretons, bicicletes i motocicletes; és evident que ja sóc prop del mercat Chó Dóng Xuàn. En època colonial era el centre comercial i l’antic mercat va ser destruït per un foc. Una llàstima perque era un gran exemple d’aquella arquitectura que els francesos van fer extraordinarìament bé en aquesta ciutat tan singular. El nou mercat no té res d’especial ara, és una d’aquelles construccions, diguem, ‘soviètiques’, lletges, sense cap inspiració ni bellesa, però un mercat no deixa mai de ser-ho, i el brogit és intens i t’oblides d’aquesta construcció i només mires i mires i olores i olores tota mena de mercaderíes, herbes aromàtiques, espècies, fruites.

Veig un ciclo pousse buit; ja sé que hauré de negociar el preu amb el seu conductor, però ja forma part del que et trobaràs i més si veuen que ets una occidental, turista, viatgera, dona sola i despistada …. No sóc gaire lluny de l’Hotel, així que no em deixaré entabanar;
— 200.000 Dongs ….  què diu ara home ?
Ni parlar-ne 40.000 Dongs i ja és un preu
correcte; em mira amb cara de pocs amics; jo no afluixo i ell va rebaixant; he aconseguit arribar ja a 80.000 Dongs; NO dic jo, som a menys de 10 minuts de l’Hotel; em fa mal el genoll i per aquest motiu vull contractar els seus serveis; bé tot això entre un anglès macarrònic, i sobre tot fent mim i parlant amb les mans —

Finalment accepta ….. Potser perque em veu ja com una persona gran (que ho sóc)
i el respecte encara existeix …. No sé si pels nervis o perque no li vaig pronunciar bé el nom del carrer i l’Hotel, que em porta al Teatre de l’Opera …. no, no, per aquí no,
ha 
de donar la volta a la plaça, a l’esquerra i ja som al carrer i a l’Hotel.

Buuf, he arribat i a més em regala un somriure. De complicitat ? Tots dos hem de tenir la mateixa edat, o almenys així m’ho va semblar ….. Li pago els 40.000 Dongs
(Euro 1.80 aproximadament)  i pujo a  l’habitació de l’hotel. És ja quasi hora de dinar, migdia. Una dutxa refrescant i marxo a casa dels amics per dinar; na Vu, na Lan, na Thuy m’esperen.

La passejada imaginativa ha arribat a la seva fí, encara que sí que va ser una realitat allà per el mes de novembre de l’any passat; un dels díes que vaig ser en aquesta ciutat-poble, poble-ciutat, i que m’agradaria molt poder passar-m’hi una temporadeta tots els anys …… els somnis no me’ls poden ni retallar, ni confiscar.

Publicat dins de Hà Nôi | Deixa un comentari

Tê’t Nguyên Dán – Nou Any Lunar: A trenc d’alba

Arran de rebre un email d’una amiga des de Hà Nôi, na Nguyen Thi Yen Vu, he tornat a llegir i a veure instantànies d’aquesta celebració tan i tan important per el poble vietnamita.
Na Vu escriu : — Estic preparant el Tet per la meva nova família. Ahir vaig comprar un arbre, un presseguer florit molt bonic i moltes flors. Demà aniré de compres amb el meu home,  per decorar la casa (vaig anar al seu casament mentre era a Hà Nôi el novembre passat !). Flors de diferents colors, branques de presseguer i d’albercoquer, un arbre Kumquat. Tot està submergit en flors, fa calor, ja que la temperatura a Hà Nôi és molt alta, 32º, una calor mai experimentada en els últims anys ! La nora i nova membre de la família que soc jo,  ha de cuinar el Tet. T’agrada el bahn chung ? L’has tastat ? La meva mare és ara al poble (província de Bacninh) per preparar el Bahn Chung que no pot faltar en cap de les llars i l’ajuda la meva àvia. Una pena que jo no he pogut anar-hi. Els ingredients són des de les fulles verdes del plataner, fins l’arròs glutinós i carn de porc, i mongeta verda i pebre, tot embolicat amb les fulles i al forn. Deliciós. Saps, Tet és el moment en que tota la família, els que hi són i els que ja no hi són, es reuneixen durant els tres díes. Tothom esperem aquesta festa amb delit’. —
Fent un clic per obrir un correu, apareix aquest text en pantalla. Emociona. Vas conèixer personalment a Vu, el seu home i la família el dia del seu casament; impensable si faig una ullada al passat de poder acompanyar a persones que has conegut amb un senzill clic, en un dia important de les seves vides, i d’un mon virtual travesses la frontera al mon real, tan i tan al.lunyat del teu país.
M’agrada que m’expliqui aquest treginar del Tê’t. Els clics poden ser silenciosos i de vegades ho són, durant una temporada, i està bé. És com esperar la carta que mai arriba o arriba molt tard perque el correu no funciona bé o el remitent viu molt, molt lluny. Fent un clic al meu cervell, quan sóc fora de viatge, recupero aquesta petita emoció de comprar una postal, escriure, anar a correus, posar-hi el segell i cercar la bústia. De vegades arriben a destí, d’altres no.
L’amic blocaire que compra el ‘cafè en gra’ ahir ens va regalar un apunt magnífic i m’ha fet pensar. El clic  es un copyright que m’he permès transcriure’l en aquest breu apunt.

Avui lluna nova, Nou Any Lunar, Tê’t Nguyên Dán ….. vol dir senzillament, a trenc d’alba …. comença un Any Nou, tenim un any més, nou, diferent, i la vida continúa i mai es perd l’esperança de viure-la en plenitud.

Una instantània de Hà Nôi, molt comuna en qualsevol dels carrers, sobretot del Barri Vell on ara mateix m’agradaria ser-hi.

Publicat dins de Hà Nôi | Deixa un comentari

El senyor Hieu – Reparador de bicicletes … continúa a la mateixa cantonada

Publicat el 5 de gener de 2010 per rginer

El propassat 21 de juliol 2009 vaig escriure un apunt parlant del senyor Hieu – ací – .

Durant la meva estada a Hà Nôi en aquest meu llarg viatge, anar a la cantonada dels carrers Pho Hue i Ham Long, va ser una prioritat, per veure si després de tres anys, el senyor Hieu era allà, reparant les biciletes. No ho sabia de cert, ja que ara hi han moltíssimes motocicletes i més cotxes, però encara es veuen bicicletes arreu.

Em vaig encaminar al barri de Hai Bai Trung, poc a poc, sense presses. Els carrers son amples i els arbres una meravella. Cases colonials, casetes petites, sempre amb botigues a la planta baixa, restaurants al carrer, barbers, unes voreres amples per on pots passejar tranquil.lament, olors, centenars de motocicletes circulant, moltes en direcció prohibida.
Els semàfors no funcionen passades les nou o deu del matí. És una Ciutat amb una vida al carrer intensa. Si aquí a les escoles veiem un embús de cotxes amb pares o mares portant els fills, aquí a Hà Nôi veus milers de motocicletes.

Arribo a la cantonada del carrer Ham Long i Pho Hue ….. i , el senyor Hieu continúa en el mateix lloc, reparant les bicicletes. És tan fàcil com que no tens prou aire als tubulars, i pares un moment, i el senyor Hieu t’ho resol, o la cadena t’ha sortit, i el senyor Hieu t’ho resol, falta engrassar una mica la cadena, i el senyor Hieu t’ho resol. No cal demanar hora ni dia. Ell es veu feliç i fa la feina que li agrada i que li dona per anar vivint.
No li agrada que li facin fotografíes, i només en vaig fer una, d’esquena a la càmera. Cal respectar el seu desig.

En aquests barris no es veuen turistes. I és molt bonic. Senzillament vius la Ciutat del dia a dia. Vaig entrar en una botiga on hi havia tota mena de productes relacionats amb càmeres, ordinadors, etc. Havia perdut la bateria de recanvi de la càmera. Els hi ensenyo si en ténen una d’igual. Un xicot amb un anglès molt, molt deficient, em diu que no, però de sobte surt la mestressa i comencen a parlar i li indica d’agafar la motocicleta. Em diuen que segui i esperi. Mentre m’ofereixen un te, verd, sempre verd a Viêt Nam. Truquen per telèfon i diuen que sí que ja la ténen però el preu és de 420.000 Dongs ( uns 18 Euros ). Cap problema, un preu molt barat, penso. Arriba el xicot de la motocicleta i m’ensenya la bateria, original de la marca Nikon (com la meva càmera) i amb garantía !!!

A les botigues o al carrer, tot ho trobes i tot té solució. Veritablement són ‘uns manetes’.

Vaig acomiadar-me del senyor Hieu i li vaig expressar la meva alegria de veure’l tan i tan bé.

En l’arxiu podeu veure algunes imatges de carrer.

Publicat dins de Hà Nôi | Deixa un comentari

Hà Nôi: Retrobament

M’he retrobat amb Ha Noi …… Vaig arribar-hi tot just fa dos dies, despres d’uns dies a Hue i Hoi An. Fa tres anys vaig escriure que la Ciutat em va seduir …. i continua la seduccio. Es clar que he vist canvis, sobretot mes cotxes, mes motos, millors carreteres d’entrada i sortida a aquesta Ciutat-poble o poble-Ciutat. L’any vinent celebren el mil.lenari. A mi m’agrada veure com els paisos prosperen, van avansant ( c trencada inexistent, malgrat la colonitzacio francesa …. ), milloren la qualitat de vida dels seus habitants ( penso molt i molt en Birmania …. ). Ahir passejant per el centre de la Ciutat, el llac, el Hoan Kiem, els arbres dels carrers van creixent, vaig respirar encara la tranquil.litat de la gent ….. parelletes sentats a la vora del llac, gent gran junts en un banc, senzillament badant o meditant, jugant al badminton, llegint.
Vaig entrar a ”Fanny” una gelateria de l’epoca del colonialisme frances …. Molt recomanable. Els gelats son una delicia. Tornant a l’hotel, passant per el teatre de l’Opera, majestuos. Davant estant construint el nou edifici de la Borsa. Per davant l’Hotel Metropol, un hotel ple d’histories, records i un dels millors del sudest asiatic. Molt atrefagats, ja que acaba d’arribar el primer ministre frances.
Pero ahir la sorpresa va ser que la meva amiga Tuyet em va convidar a un casament de la filla d’un cosi germa seu ! Els casaments a les zones rurals duren dos dies !! Va ser bonic, molt bonic. Jo em veia com un bolet estrany en mig de moltissima gent que entra i surt constantment dels patis de dues cases, on hi ha una quantitat de menjar increible i vi d’arros. Els nuvis, molt joves, petant la xerrada amb amics i familiars.
La setmana vinent torno ja a casa. No us puc dir mentides …. ja en tinc ganes.
Ser al meu barri, ser amb la familia, els amics i amigues, respirar la meva Ciutat.
Haure de comensar a meditar com tornar a adaptar-me i posar en ordre les fotografies, les notes, tot el que tinc dins el cistell de viatge.
Per cert, avui, vaig a veure al mestre Hu’u Ngoc. La seva editorial m’ha organitzat una trobada amb ell. Ja us he parlat del mestre. Em fa moltissima il.lusio.
Fins aviat – Tam biet !!

Publicat dins de Hà Nôi | Deixa un comentari

El senyor Hieu – Reparador de bicicletes a Hà Nôi

El temps passa molt ràpidament i aviat tornaré a ser a Hà Nôi. Em diràn : ” Lau lam ”
quan de temps …..  Tot mirant les fotografíes a Trekearth he vist aquesta d’un carrer del barri antic de Hà Nôi, el barri anomenat ‘dels 36 carrers’ al costat mateix del llac Hoam Kien, centre neuràlgic de la Ciutat. I m’ha fet recordar els díes passats ara fa tres anys en aquesta Ciutat.
El senyor Hieu te’l trobes a la cantonada dels carrers Pho Hue i Ham Long molt a prop de l’hotel on vaig pernoctar. No és el barri antic, són carrers importants que et porten del centre fins al Parc Lenin que és una altra meravella on pots descansar al costat d’un altre dels molts llacs de la Ciutat. Repara bicicletes fa més de trenta anys, sempre a la mateixa cantonada. Viu molt a prop no més de cinquanta metres des de fa cinquanta anys. Va nèixer a Hà Nôi l’any 1937 i els seus pares eren treballadors a les ordres dels colonitzadors francesos en la construcció del ferrocarril. Van morir quan ell era molt jove.
Viu sol, no s’ha casat mai. Quan li preguntes et contesta ‘no,encara no’, i atribueix  la seva bona salut pel fet de no haver-se casat mai. Ell creu que el matrimoni afebleix, però quan li preguntes per les seves il.lusions contesta molt convençut: ‘ Tenir una bona salut i una bona família, és el més important’. Es contradiu, o no ?
Ell diu que és feliç amb la seva vida i que mai ha esperat res millor per aconseguir la felicitat. Fa la seva feina el millor possible, però admet que ara ja no té tanta feina perque hi han més ciclomotors i les bicicletes van a la baixa. Pot guanyar entre 1 a 2 dolars al dia.
S’aixeca cada dia a les 5 del matí i fa els exercicis com tothom. A 2/4 de 7 del mati ja és a la cantonada per començar la seva feina i no es mou del mateix lloc fins a 2/4 de 7 de la tarda. Menja un bol de pho per dinar. Després de sopar potser fa una passejada fins el llac Hoam Kien a petar la xerrada o a un altre parc. No mira gaire sovint la televisió.
Sembla que aquest tipus de vida sigui avorrit, però per el senyor Hieu és la seva felicitat. No enveja res, no està depressiu, i sembla optimista tot esperant un futur brillant. Fins i tot et pot dir que podria obrir una botiga, però que no ho veu factible. 

Quan caminava de l’hotel fins al centre passava per aquesta cantonada i em mirava com el senyor Hieu reparava les bicicletes meticulosament, sense presses.   
De retorn a casa, en una llibreria vaig trobar ‘Life in Hanoi ‘ escrit per Pam Scott que va viure a la Ciutat durant molts anys. Una dona australiana que va marxar de Sydney per treballar a Hà Nôi en projectes socials.
Quina no va ser la meva sorpresa quan a la pàgina 18 del seu llibre ens explica la història del senyor Hieu.
Intuició? Casualitat ? Feeling ? Quan torni a Hà Nôi, el primer que faré serà anar a la cantonada dels carrers Pho Hue i Ham Long.

Publicat dins de Hà Nôi | Deixa un comentari

Tres anys a Hà Nôi

Aquesta setmana una molt bona amiga deixarà Hà Nôi després d’una estada de tres anys i tornarà a la seva Ciutat d’origen a Europa. Va prendre una decisió valenta; marxar a treballar a una Ciutat i un país desconegut, amb la seva família, espòs i filla de nou anys. Quan vaig ser a Hà Nôi no vaig poder veure-la; en aquells moments una germana seva estava molt malalta i era al seu costat, però sí vaig ser amb l’A. i la filla A. Els vaig veure feliços, molt feliços. La filla estudiava en una escola internacional juntament amb nens i nenes de diferents nacionalitats, i amb els seus veïns, vietnamites, jugava al carrer i als parcs. El seu pare feia tot tipus de feines. El xoc de cultures a la seva arribada a Hà Nôi,  es va anar convertint poc a poc en una integració total a la ciutat poble. Ara ha arribat el moment de tornar a casa.
El bagul és plè de saviesa, experiències, saber viure els moments, de paciència, de coneixements d’una cultura tant i tant diferent. Els serà més difícil ara de tornar a la vida occidental, la nostra, però ho desitgen, volen tornar a la seva terra, però sense deixar alguns, o molts, hàbits que han après vivint a Hà Nôi. Tot rient, na P. em deia que enyorarà molt baixar al carrer a esmorzar, a la vorera o a comprar, amb camisa de dormir o pijama i xerrar amb l’incipient vietnamita que ha après amb el veïnat i a la feina, i sobretot amb els ancians. Els ténen respecte i ells són una font de saviesa.

O viure estones de tranquil.litat, dins el caòtic tràfic de la Ciutat-poble, al costat dels llacs, parcs o sota l’ombra d’un banian. O comprar la baguette a la senyora Nhu que tots els díes la pots trobar a la cantonada amb el pà cruixent i ben fet. I unes flors acabades de collir del jardí del senyor Phuong.
I si quan tenia pressa, i no podia cuinar, sempre podia pujar a casa un bon bol de pho i unes crepes o rotllets o peix ben cuinat, que la senyora Thuy prepara amb saviesa i amor per els veïns. O anar a prendre el te amb els veïns, collit del jardí de casa, mentres esperàven a sortir al carrer ja que la pluja intensa els impedia travessar el carrer o més aviat el riu d’aigua.
Ara viurà novament en una gran Ciutat amb tants habitants, milions com Hà Nôi, però els racons del dia a dia, tranquils, al carrer d’un barri important, no serà el mateix. Tothom té pressa. En la seva ciutat els cotxes ocupen tots els espais; a Hà Nôi encara no han arribat. Hi han pocs cotxes, no ténen capacitat econòmica per comprar-ne (són més cars que en el nostre país ) ni tampoc infraestructures en carreteres i carrers per poder circular. De moment continúen amb biciclete (menys cada any) i milers, milers i milers de ciclomotors.
L’A. enyorarà les partides d’escacs al carrer o al parc prop de casa amb els avis. Ara parla molt millor l’anglès i l’entén, i frases curtes en vietnamita que els avis li han ensenyat tot jugant als escacs. El vietnamita és una llengua difícil de parlar, sobretot per els seus sis tons.
La filla, ha passat uns anys de la seva infantesa, abans d’entrar en l’adolescència, en un ambient familiar, de jocs, música, estimació i amistats.
Quan torni un dia a Hà Nôi ells ja no hi seràn, però en A., na T., na N, na T. ells són ciutadans d’aquesta Ciutat i no marxaràn. I el Dr Nhan de l’Hospital de Hue,  que ja m’ha enviat un correu tot esperant que li contesti anunciant la meva arribada l’any vinent ….. i per què no ?
La fotografia correspòn a un dels carrers del barri vell de Hà Nôi, en un moment en que els ciclomotors no podíen entrar-hi perque un camió de grans dimensions els tallava el pas.
Publicat dins de Hà Nôi | Deixa un comentari

Arquitectura colonial: Un exemple

Publicat el 1 d'agost de 2007 per rginer

No voldria acabar aquests seguit de posts que he escrit sobre Hà Nôi ( n’hi hauràn més ….. ) sense incloure una fotografia d’aquest edifici; el Palau Presidencial del Governador General de la Conxinxina, construït l’any 1909 i molt ben restaurat, després de les guerres.

Avui és utilitzat per les recepcions oficials del Govern de Hà Nôi i no és obert al públic.

És al costat mateix de la senzilla casa on va viure l’Oncle Ho i a uns metres del seu mausoleu.
null

Publicat dins de Hà Nôi | Deixa un comentari

Respirar Hà Nôi

Publicat el 1 d'agost de 2007 per rginer

És una ciutat calorosa, humida, amb un tràfic ensordidor de les milers de motocicletes. Durant els díes que vaig ser-hi no vaig veure el sol, cobert per unes brumes constants, però ….. veus la gent somrient; passeges per els parcs i la vorera dels diferents llacs; veus la gent gran com tranquil.lament juguen als escacs; les dónes amunt i avall tractant de vendre els seus productes; llegir un llibre dins el recinte del Temple de la Literatura o senzilamment badant, és tot un plaer; seure en un carrer qualsevol del barri vell sota l’ombra impagable dels arbres, i mirar, observar.
Què us sembla aquest hotel de tres estrelles situat al carrer Hàng Duong del barri vell ??
”’N’hi han un munt d’hotelets en aquest barri, la majoria de dues estrelles, però comfortables. Una habitació doble pot costar de 15 a 40 Euros per dia, esmorzar inclòs. Tal com vaig escriure en un altre post, es preferible reservar habitacions del darrera i estalviar-te el soroll del matí. No oblideu que els vietnamites ja surten al carrer a les cinc de la matinada amb les seves motocicletes, bicicletes o corrent per anar a fer els exercicis gimnàstis del matí al parc; les dones dels pobles del voltant ja van arribant amb tot el que porten per vendre; els preparatius per cuinar el pho ja comencen.
Recomano de fer aquesta activitat algún dels díes de la vostra estada a Hà Nôi; anar al parc del Llac Hom Kien, fer els exercicis com la resta de la gent; seure al carrer i menjar un pho i tornar a l’hotel per preparar el dia.
I ….. tornar a esmorzar a l’hotel! O prendre un gelat deliciós a la gelateria ‘Fanny’, davant mateix del llac.

Definitivament és una ciutat-poble-rural de més de tres mil.lions d’habitants, amb moltes mancances, però amb un encís molt especial. Durant molts anys la cultura de l’arròs li guanyava al Riu Roig i podíen salvaguardar-se de les inundacions peròdiques del riu; ara amb aquest creixement de població i noves edificacions ho ténen més difícil.
Però la gent té molta empenta i saben que a poc a poc sense presses aconseguiràn un benestar social per a tothom.

De tota la gent amb la que vaig parlar, em van donar unes sensacions optimistes, alegres i sempre acabàven dient el mateix : ‘Quan bebem un got d’aigua s’ha de recordar on és la font’. Les arrels les ténen molt ben assumides.

No tinc més informacions fidedignes per conèixer veritablement aquesta Ciutat, aquest país. Hauría d’anar a viure durant un any i ser una ciutadana més, i deixar de ser turista.

”’

Publicat dins de Hà Nôi | Deixa un comentari

Raresa a Hà Nôi

Aquesta fotografia reflecteix una situació molt difícil de poder veure a Hà Nôi. Un 21 de setembre de 2006, migdia.

Sorprenentment els conductors de motocicletes van fer cas dels semàfors i van parar.

Aleshores vaig poder fer la fotografía del carrer Hàng Dû’ong, un dels principals del barri vell.

Vaig haver de fugir ràpidament del centre del carrer; la ‘marea mecànica’ ja estava arribant ……
”null”

Publicat dins de Hà Nôi | Deixa un comentari

Hà Nôi – Arquitectura colonial

Els vietnamites sempre han sapigut treure’n profit de tot el que els colonitzadors van portar al seu país. Durant la colonització francesa, en els primers anys, penso que havia de ser trist veure com aixecàven edificis ‘occidentals’ en mig dels barris del vell Hà Nôi.
Avui aquest barri se’l coneix com ‘el barri occidental o barri de l’oest’.
El cert és que et trobes amb uns edificis molt bonics i amb una arquitectura molt personal i que avui en dia són seu d’ambaixades, de museus, de ministeris. També pots trobar cases particulars colonials molt boniques.
””””’El fet és que aquest barri residencial és fóra del vell Hà Nôi.
En acabar la guerra d’Indoxina l’any 1954, Hà Nôi va tornar a controlar el barri de l’oest, però immediatament va començar la guerra amb EE.UU. i no va ser fins l’any 1975 que Hà Nôi va tornar a prendre possessió de tots els edificis que van deixar una arquitectura europea entre els anys 1873 fins l’any 1945, i que ells mateixos es van encarregar de defensar i no deixar que fóssin malmesos per les bombes dels B-52.

Abans he dit que de tots els colonitzadors i invasors els vietnamites van aprendre coses i en van treure profit, excepte dels americans. Però no per això els ténen rancúnia, ens el contrari.

Hi han diferents edificis extraordinaris per visitar o veure;
del segon període 1901-1910 és la residencia oficial de l’estat major francès, l’edifici de correus i la residencia del Governador General.

Del període 1920-1929 ja tenim el nom de l’arquitecte Hébrard, que va començar a edificar en un estil més aviat colonial amb punts de conexió amb les construccions de cases al sudest asiàtic; l’ Escola Francesa del Sudest Asiàtic (antic Museu Louis Finot), l’Universitat de Hà Nôi, el Ministeri de Finances, l’Hotel Metropol.

De 1929 fins 1945 la construcció de nous edificis va ser prolífica; Museu des Beaux Arts (antiga escola de secundària per a noies ), l’ Opera, diverses cases particulars, Catedral de Sant Josep, Teatre Municipal, Institut Pasteur, Oficina Central del ferrocarril a Yunnan.
Alguns edificis que van ser destruïts tant per els francesos abans de marxar de la Ciutat com per els americans, han estat reconstruïts amb l’ajut dels governs d’aquests dos països.

És precisament en aquest barri residencial de l’oest on es troben la major part dels edificis d’aquests períodes; els centres culturals de la Ciutat, el mausoleu de Ho Chi Minh, la casa i els jardins on va viure l’Oncle Ho, el Palau del Governador, la seu del Primer Ministre, la ciutadella militar, ambaixades, cases particulars, el jardí botànic, el Museu des Beaux Arts i el fantàstic i meravellós Temple de la Literatura, antiga Universitat de Lletres i que els francesos no el van malmetre, encara que després de les guerres ha estat restaurat.

He penjat aquesta fotografía d’una casa particular, en mig, del barri dels 36 carrers. És el contrast; és ‘la liaison’ europea – asiàtica. Ara és un restaurant. Els propietaris viuen als pisos de dalt. Aquest és un fet general; els propietaris de botigues, restaurants, negocis, viuen al mateix edifici, als pisos de dalt.
””””’

Publicat dins de Hà Nôi | Deixa un comentari

Els arbres de Hà Nôi II

Publicat el 1 de juliol de 2007 per rginer

Els arbres a Hà Nôi sempre són verts, durant tot l’any.
És una visió captivadora de la Ciutat. Per influència dels colonitzados francesos van començar a plantar arbres al paviment, a les voreres.
Però a qualsevol pati interior, raconet, al bell mig d’un passatge, sempre trobes arbres.
Amb tantes illes de color verd, les flors de lotus flotant al llacs, les avingudes amb els seus arbres en flor, Hà Nôi desprèn un subtil i discret encant, màgic diria jo. No és una Ciutat motiu d’admiració, ni per trobar-hi belleses excepcionals, ni monuments històrics, ni palaus. Jo diría que Hà Nôi et sedueix lentament, sense adonar-te’n.

null

Publicat dins de Hà Nôi | Deixa un comentari