vinh Ha Long – Melangia
Avui els meus sentiments em desborden i haig de deixar les muntanyes del Nord de Viêt Nam i fer un salt prodigiós i arribar fins el Mar de Tonkin com l’anomenàven els francesos, o el Mar de Xina o el Mar de l’Est com els hi agrada els vietnamites que s’anomeni. Allà ens trobem en un paradís, patrimoni mundial de l’UNESCO, la badia de Halong – vinh Ha Long. Amb més de 3000 illes i illots; moltíssimes coves; pobles flotants; aigües d’un color verd intens maragda. Vegetació frondosa; petites platges; llum; colors.
Mentres escric aquest breu bloc, escolto la cançó ‘All is peace’ – Tot és pau – Ru Con Miên Bac. Preciosa. Cantada per Huong Thanh amb arrangaments de Nguyèn Le. És una fusió entre música tradicional vietnamita i jazz.
Tant la música com el recordar Ha Long em recomforta.
És un lloc únic i imprescindible de veure’l, ser-hi, navegar, respirar.
Ja vam tenir un tast en les pel.lícules ‘ Indochina’ amb la Catherine Deneuve i ‘A la verticalité de l’éte’ – A pleno verano, del director Tran Anh Hung. Totes dues es poden llogar o comprar en DVD.
No deixo Cog Ly i el seu mercat. Encara hi han coses a dir.
Però avui especialment, m’he sentit transportada a Ha Long i ho he fet.