DOCTOR LIVINGSTON

El bloc de Salvador Balcells

Arxiu de la categoria: GRAN RECORREGUT

CAMINADA PEL MOIANÈS – COLLA D’AMICS GR

L’ESTANY – POSTIUS – L’ESTANY.  20 de gener 2013

Hen sortit del poble de l’Estany en direcció a la Montjoia, envoltats de boira.

Hem agafat la pista que va de l’Estany a Moià, per on passa del GR-3.

A uns 800 m. hem agafat un camí a ma dreta en direcció sud, paral·lel a la carretera.

 Quan s’ha esvaït la boira, hem gaudir de magnífiques vistes del Pirineu nevat.

Quan el camí s’ha acabat, hem continuat per un corriol fins a Comes Nou. D’aquí hem anat en direcció al dolmen de Puig Rodó

Després de visitar-lo, hem tornat a la pista de l’Estany a Moià.

A uns 700 m. hem trencat a l’esquerra en direcció a la Montjoia i l’observatori astronòmic.

Hem seguit fins la casa rural de Postius, on hem dinat.


Hem celebrat amb cava el naixement de la Marina, la nostra néta.

Després de dinar, hem agafat el camí que surt de la casa en direcció a l’Estany, on hem arribat ja de nit.

 

Santuari de Montgrony – Colla d’amics GR

Aquest diumenge al matí, amb un temps magnífic, hem fet una bonica excursió circular amb sortida i arribada al santuari de la Mare de Déu de Montgrony, al Ripollès. Pujant pel camí de Malpas ens hen dirigit a visitar el forat de Sant Ou. Després hem passat pel coll Roig i baixat pel torrent dels Monegals, per un corriol molt bonic. Seguint la pista hem passat per sota de la font de la Bauma fins empalmar amb el GR que ens ha portat al coll de Pardinella i, després d’una forta pujada, de nou al santuari, on hem dinat. L’agradable jornada ha acabat amb un brindis per dues companyes que celebraven aniversari: la Marta i l’Olga.
Enhorabona a l’organitzador de l’excursió, en Ricard, i a la coordinadora, la Pilar.
Aquí en teniu un petit reportatge fotogràfic:

SORTIDES DES DE BELLVER DE CERDANYA

Una part de les vacances d’estiu les hem passat a Bellver de Cerdanya. És un lloc ideal per sortir d’excursió. Pels encontorns hi ha paisatges i racons meravellosos. A molt pocs quilòmetres, el Cadí i el Moixeró. I una miqueta més lluny, el Carlit, el Puigmal i tota la resta. Una delícia!


Pel voltants de Bellver


Prat de Cadí 


Esclat de natura a Planés 


Ruta del Carlit per Lanós


Amb la Maite camí del Puigmal


Església de Talló a l’estiu


Església de Talló a la primavera


Detall de l’església de Sant Serni de Coborriu (també coneguda com Misserpí)


Assajant un concert a l’església de Sant Serni (Misserpí)


Bellver de Cerdanya 

EXCURSIÓ A L’ESTANY DE LANÓS

L’estany de Lanós és el més gran de la Cerdanya, si bé, com el de les Bulloses, les seves dimensions han estat engrandides per la resclosa. Es diu que del fons del llac surt un corrent subterrani que sorgeix a la superfície en una font de Sant Salvador de la Vedella (avui sota les aigües de l’embassament de la Baells), al Berguedà.

S’hi arriba pel poble de Porté, a tocar del túnel de Puimorens i només començar la pujada del coll del mateix nom. A l’estiu, la carretera d’accés és de peatge (1,50 euros). Val la pena pagar per gaudir d’uns camins perfectament traçats i senyalitzats i d’aquests indrets magnífics al peu del Carlit.

Formidable ambient d’alta muntanya als voltants del llac, on podem pujar per dos camins: el de la solana, sota el pic de Fontviva, ràpid i pràctic, amb excel·lents vistes sobre el pantà de Passet i l’estany de Fontviva. I el vell, que hi va per Comajoan. Aquest últim és més bonic però més llarg i pesat. En alguns trams està protegit amb marges de pedra i això ens recorda que fou construït fa molts anys per traginers, pastors i caçadors. Nosaltres hem fet servir el primer de pujada i el segon de baixada. Excel·lents boscos (bedollars i pinedes de pi negre) i paratges feréstecs al llarg de les marrades del corriol, en tot moment marcat i senyalitzat. 


 

MARXA NÒRDICA PEL CAPCIR-CONFLENT – Colla d’Amics GR

Aquest cap de setmana, la Colla hem estat a la Catalunya Nord. La marxa proposada pel diumenge discorria tota per pistes amples entre boscos, al cor del Parc Natural dels Pirineus Catalans. Al llarg del recorregut poguérem albirar, per una banda, els massissos del Puigmal i el Canigó i, per l’altra, el massís del Carlit i el Pic Peric. La boira a la vall ens va impedir veure des de l’alçada el llac de Matamala. Per sort, l’havíem visitat i recorregut el dissabte, després de dinar en una de les zones de pícnic.
La marxa nòrdica és una activitat que es fonamenta en el caminar natural, amb la utilització d’uns pals específics. Aquesta forma de marxa activa el 90% de la musculatura; economitza el treball del cor; enforteix el nostre sistema immunitari; augmenta el subministrament d’oxígen a tot l’organisme; millora la nostra resistència, força, mobilitat i coordinació física; allibera tensions a l’espatlla i al clatell; elimina l’estrès; ajuda en els processos d’envelliment… amb una baixa sensació de cansament.
El recorregut fou circular i de poc més de 20 quilòmetres, del Coll de la Llosa fins al Coll de Creu i retorn al coll de la Llosa. El dinar, a la zona del refugi de Coll de Torn.


Pastura de vaques i vedells a la vora del llac de Matamala


Una imatge idíl·lica del llac, amb les primeres cases d’Els Angles al fons 


El dissabte a darrera hora de la tarda vam visitar Mont-Lluís


Campanar del poble de Bolquera, on vam dormir. Fou a l’hotel L’Ancienne Auberge, molt recomanable.


La colla de marxaires preparats per a la sortida, al Coll de la Llosa.


La vall de Matamala coberta de boira. Al fons, alguns cims propers al Carlit


Arribada al Coll de Creu


Un moment del recorregut, entre paisatges d’aquest petit Canadà català 


Després de dinar i a punt per reprendre la marxa


A la tarda, tot desitjant arribar a la meta

EXCURSIÓ PER LA VALL DE BOÍ – Colla d’Amics dels GR

RUTA DE LLUBRIQUETO: SEGUINT LES CASCADES

Punts d’interès de la caminada: Cascada de la Sallent (també coneguda com la Cua de Cavall), font de Llubriqueto, cascada del Gèmena i estanys Gèmena.
Desnivell: 810 m. (de 1.460 m. a 2.270 m.). La baixada és pel mateix camí.

També hem aprofitat l’estada en aquelles contrades per fer una visita comentada al Centre de Fauna del Pont de Suert. Allí hem pogut veure, en captivitat, llúdrigues, visons europeus, crancs i truites autòctones. Ens han explicar els seus hàbitats, els projectes de repoblació, etc. 
Els que encara no ho havien fet, han pogut visitar algunes esglésies del Romànic de la Vall. La majoria estan tancades per culpa de les retallades, però obren els caps de setmana.

I alguns membres de la colla han gaudit també del circuit termal del balneari de Caldes de Boí. 


Alguns excursionistes al pla de Llubriqueto. A dalt, a la dreta, la cascada de la Cua de Cavall


Una altra vista des del pla de Llubriqueto


En plena pujada, superant un tram pedregós 


Més tarteres, prop del Gèmena de Baix


Remullant-me els peus a l’aigua freda de l’estany Gèmena


Al Centre de Fauna de Pont de Suert


Truites de riu en procés de creixement, destinades a la repoblació


Crancs de riu autòctons


Una llúdriga mirant la càmera


No podia faltar aquesta vista del romànic de la Vall


Racó idíl·lic als jardins del balneari de Caldes de Boí
 

 

Excursió per la serra del Montsant


Sortint de Cornudella de Montsant

El diumenge 18 de març, uns quants components de la Colla d’Amics dels GR hem fet una excursió circular pel massís del Montsant.


Dubtes sobre el camí a fer  

L’excursió ha sortit de Cornudella, ha seguit pel Roc del Parenostre, la Cova Santa i la Cova del Meloner, fins la roca Corbatera, el cim culminant de la serralada.
 

Des del cim, Cornudella, pantà i poble de Ciurana i, al fons, el mar

Després hem baixat pel Pla del Grau Gran i els Hostalets, a tocar del poble d’Albarca.


Començament del camí de la Llisera, on hem dinat 

D’allí hem seguit pel camí de la Llisera fins a l’ermita de Sant Joan del Codolar i de nou a Cornudella.

 Bonic detall de l’ermita

El dia ha sigut esplèndit, amb bon sol i una visibilitat excepcional. Al cim de la roca Corbatera, d’on, per cert, ha desaparegut la creu de ferro que indiquen les guies, el vent era fort i calia protegir-se’n, però la vista tan extensa que es té ho compensa tot.
A la baixada, com que anàvem amb el temps just, hem deixat per a una altra ocasió la visita a l’ermita de la Mare de Déu de Montsant, que queda un xic apartada de la ruta.
El camí fins a l’ermita de Sant Joan és de cornisa per sobre de cingleres. Cal parar atenció on es posa els peus! L’ermita es troba en una clotada, protegida per enormes blocs de pedra i voltada de xiprers.
Aquesta és una excursió recomanada per fer a la primavera o a la tardor. A l’estiu hi ha poques ombres i a l’hivern acostuma a bufar el mestral, fred i molest.
  
 

Per terres de l’Anoia

Aquest diumenge, amb la colla d’Amics dels GR hem fet una excursió des de la Pobla de Claramunt als Mollons i al castell de Castellolí, amb tornada a la Pobla.
El dia era fred però esplèndid, amb bon sol i unes vistes magnífiques. La ruta és un petit tresor d’aquesta comarca industrial i humanitzada.
La primera part del recorregut tenia fins i tot cingleres escarpades que hem hagut de superar no sense certes dificultats per part d’alguns companys i companyes. Ha estat una pujada feixuga però entretinguda.
Al punt més alt d’aquesta zona dels Mollons oneja al vent una magnífica bandera estel·lada.
La resta del camí fins el castell de Castellolí ha estat ja més planer, però igualment força variat, amb terres de conreu alternant amb boscos de pins, brucs, ginebrons, farigola i romaní, que ens han acompanyat durant la passejada.
El castell, en ruïnes, és del segle X i conserva restes de les torres, la cisterna i la presó.
La davallada fins al poble, on hem dinat, l’hem fet seguint les indicacions vermelles i blanques de GR.
 

Caminada per la Vall d’Incles (Andorra)

Aprofitant una estada de cap de setmana a Andorra, hem fet una escapada fins la Vall d’Incles. Ens han dit que és una de les valls més boniques del Principat i volem conèixer-la.

InclesL’entrada a la vall és espectacular, amb l’alt de Xuclar (2.541 m.) al fons. El poble d’Incles el formen quatre cases mal comptades, amb una esglesiola molt bonica.
L'esglesiolaHem deixat el cotxe a mitja carretera d’accés des de Soldeu. Com que no portem mapes ni guies, ens hem de refiar de l’instint i de la retolació. Així que agafem un camí que indica l’estany de l’Isla i que s’enfila per la solana.

La pujada, seguint uns senyals grocs, té trams força costaruts però asequibles, tot i que no anem gaire preparats. El problema és en arribar al cap de munt, quan ja esperem trobar el llac. Això és el que hem trobat:

Un bon gruix de neu glaçada i cap estany a la vista. Amb prou feines som a mig camí. Com que no portem calçat adient per trepitjar neu dura i ja falta poc per les dues, ens cruspim els entrepans que portem per dinar i ho deixem per un altre dia.

El camí de tornada el fem per un senderò diferent, que discorre per l’obaga, a l’altra banda del riu d’Incles. Cal anar en compte, ja que hi ha algunes clapes de gel.
Un cop arribats a Incles ens assabentem que hi ha dues excursions més boniques i més fàcils que la que acabem d’intentar: la de l’estany de la Cabana Sorda, cap a l’esquerra, i la del llac de Juclar, cap a la dreta.
Què hi farem… haurem de tornar un altre dia. Cosa que serà un plaer.

Caminada remullada

Aquest diumenge, la colla d’Amics dels GR va organitzar una caminada d’Arbúcies a Breda passant pel castell de Montsoriu, amb visita guiada a aquest recinte medieval.
L’aproximació des de Barcelona, amb tot de núvols negres cap al Montseny, ja feia preveure un dia passat per aigua. La realitat, tanmateix, fou bastant pitjor del què esperàvem. La pujada al castell, la visita i bona part de la baixada tingueren lloc sota una intensa pluja, barrejada a dalt de tot amb boira espessa. Malgrat les capelines, impermeables i, fins i tot, paraigües, vam quedar ben xops.
Però tot i així, va valer la pena anar-hi. L’encontre amb amics i amigues, l’entusiasme que va posar el guia del castell en les seves explicacions, el dinar final a Breda… ens van deixar molt bon record. Amb bon temps i bona visibilitat ha de ser una caminada fantàstica!