SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

Arxiu de la categoria: GRAN RECORREGUT

EXCURSIÓ ALS GORGS DE LA FEBRÓ – COLLA D’AMICS GR

Després de deixar els cotxes a Arbolí hem pujat per un bonic i empinat senderó fins l’ermita de Sant Pau. Magnífica vista aèria del poble.

Després de creuar l’ermita hem seguit pujant fins les planúries de més amunt, abans de començar la baixada cap a l’altre vessant, pel grau de Vincabrers, en direcció al riu de Siurana. Formidables imatges del poble de Siurana i del seu embassament, amb la serralada del Montsant al fons.


Hem seguit el riu contra corrent per un camí força bo. A banda i banda, començaven a albirar-se forts espadats i els primers tolls importants ja convidaven a una remullada. Prop de la confluència del riu Siurana amb el barranc dels Gorgs hem tingut uns moments de confusió sobre la ruta a seguir. Res greu. Finalment hem arribat a la Gorguina, on encara no teníem pensat de banyar-nos. Però com que ja era l’hora prevista, ho hem fet. I després del bany reparador, hem dinat.

Una estona més de marxa per zones d’allò més ombrívoles i hem arribat al Gorg, on inicialment ens havíem de banyar. Si no haguéssim dinat feia poc, ens hauríem tornat a remullar amb molt de gust. Ens hem limitat a veure com un barranquista feia ràpel pel salt d’aigua.

Aquí hem retrobar els senyals del GR-7 que havíem deixat en sortir del poble i iniciar l’ascensió a l’ermita. Després d’un petit error sobre el sentit de la marxa (hem seguit una estona el GR en direcció inversa) hem continuat pujant barranc amunt, passant pel Gorguet, molt enclotat. Fins i tot aquí hi havia gent banyant-se.

Hem creuat el barranc per darrer cop i l’hem deixat enrere definitivament, tot seguint el GR en direcció a Gallicant i Arbolí.

Al poblet de Gallicant, avui abandonat i enrunat, hem fet la darrera aturada per contemplar la bonica vista de Siurana i el Montsant que es contempla des de l’era.

Per la baixada del collet dels Colls hem completat la ruta circular i hem arribat a Arbolí. Allí, un refresc reparador a l’exterior del bar dels escaladors ha estat el colofó de la darrera excursió de la temporada. Com a Colla, hi tornaren el mes d’octubre. 


 

Caminada pel Lluçanès – Colla d’Amics GR

Aquest cap de setmana uns quants amics de la Colla hem anat fins al Lluçanès amb la intenció de fer el PR-C 44, conegut també com a Sender de Prats de Lluçanès. Té una llargària de més de 24 km i dóna una volta en forma de vuit pels rodals del poble. Uneix diferents ermites, fonts i boscos, per camins d’històries i llegendes.
Feia un dia esplèndid per a caminar, amb el sol lleugerament enterbolit per núvols prims i una frescor ideal, amb molt bona visibilitat.

Hem iniciat l’excursió passant per l’ermita de Lurdes, a tocar de Prats i amb unes vistes magnífiques. La nova carretera ha tallat el camí, cosa que ens ha obligat a fer una bona volta per salvar aquest obstacle. Caldria senyalitzar-ho. Cal dir que aquest ha estat l’únic motiu de queixa, perquè la resta del recorregut està molt ben senyalitzat.

La natura estava esclatant, amb flors i verd arreu. Si a això hi sumem la varietat de paisatges i els freqüents llocs d’interès que hem anat passant, s’entendrà que hàgim dedicat molt de temps a contemplar-ho i fotografiar-ho, fins i tot petits gripaus en tolls d’aigua.


 
Un cop passada la Font de les Coves, amb les seves barbacoes i unes balmes impressionants, però moblades per a àpats de domingueros, hem arribat a la llegendària Pedra Dreta, símbol fàl·lic i demoníac a la vora d’una cruïlla de carreteres.



Després hem passat pel Roc Foradat o Roc de la Bruixa Napa. Es diu que en aquest forat hi cremava herbes i preparava els seus encanteris. 

Més endavant hem trobat l’ermita de Sant Sebastià (o “hermita”, com diu un rètol del segle XIX de la façana. Aquí hi oneja un bandera estelada que al peu del pal té una dedicatòria: “En memòria d’aquells que van lluitar per la justícia i la llibertat”.

A poca distància d’aquí trobem l’església romànica de Sant Andreu de Llanars, que ja existia l’any 1034. És una petita meravella. Com que ja és l’hora, ens hi aposentem pel dinar de carmanyola.

Som a la meitat del recorregut i toca prendre una decisió. Entre l’obstacle de la carretera, les meravelles del camí i algun que altre genoll tocat, hem trigat més del compte. Així que decidim donar per acabada la caminada i reservar la meitat que falta per a una altra ocasió. També hi influeix el temps, que comença a complicar-se amb núvols carregats que van fent acte de presència (només va ploure quatre gotes quan ja tornàvem a Barcelona).

 
El camí de retorn a Prats de Lluçanès és una passejada de dos o tres km. El poble i la comarca ens han enamorat. Sens dubte que hi tornarem!

 

LA SERRA DE FINESTRES DES DE SANTA PAU – COLLA D’AMICS GR

L’excursió del passat diumenge ha discorregut per camins de la Garrotxa, que a la primavera llueix les fulles noves dels arbres caducifol·lis, especialment a les fagedes. Un plaer per la vista. 
La ruta l’hem iniciat al poble de Santa Pau i ens hem endinsat cap al Parc Natural de la Zona Volcànica, amb el seu terra fosc característic. Hem arribat fins el santuari de Santa Maria de Finestres, un indret amb vistes privilegiades, al cim d’un espadat.
Es tracta d’una ruta circular, amb sortida i arribada a Santa Pau, un poble de postal. Com que havia plogut els dies anteriors ens va tocar trepitjar molt de fang, però la bellesa del recorregut va fer que no ens importés.


Alguns membres de la Colla, amb la Marta, que portava l’excursió, al davant


Vista de Santa Pau, origen i final de l’excursió 


Visió idil·íca de la fagesa, amb la fulla antiga caiguda i la recent d’un verd nou 


Un dels pals indicadors, amb tot de detalls


Paisatge idíl·lic de primavera


Detall de Santa Maria de Finestres


A Santa Maria de Finestres, a punt de dinar


Completant el camí de tornada, a punt d’arribar a Santa Pau 


Una altra vista de Santa Pau, al fons
 

Les pintures rupestres del Cogul. Colla d’Amics GR

El diumenge 16 de març, la Colla ha anat fins la comarca de les Garrigues, a tocar del Segrià. Ha estat una caminada d’uns dotze quilòmetres que ens ha portat d’Aspa fins l’Albagès, passant pel poble del Cogul per tal visitar les seves famoses pintures rupestres, les més importants de Catalunya.
Al començament de l’excursió hi havia alguns dubtes sobre el camí a seguir, cosa que ens va fer recular un parell de cops. Però com que feia un dia esplèndid, la gent s’ho va prendre bé.
És una llàstima que el Centre d’Interpretació de les pintures, un magnífic edifici integrat al paisatge, no estigui acabat del tot a conseqüència de la crisi econòmica. Sobta, per exemple, l’absència de llum elèctrica, tot i que la instal·lació estigui feta. Encara gràcies que alguns veïns voluntaris del poble s’encarreguen d’obrir-lo i de fer de guies de manera gratuïta (s’accepten aportacions).
Des del Centre d’Interpretació s’accedeia a la Roca del Moro, una petita cova d’uns tres metres on es troben les pintures originals, d’entre 3000 i 5000 anys abans de Crist. 
Aquesta és una zona on, a més de l’agricultura, destaca la ramaderia porcina, com vam poder comprovar al llarg del camí.
L’excursió va acabar amb un refrigeri a la plaça de l’Albagès. El cos ho va agraïr, doncs fou un dia que semblava d’estiu.


En Ricard fent de guia


Creuant un rierol


Tornant a creuar. Ens hem confós de camí


El Centre d’Interpretació del Cogul


La Roca del Moro i la cova


Detall de les pintures rupestres


Un altre detall de les pintures


La plaça del Cogul, on hem dinat


Porcs en una granja


L’esclat de la primavera


Tota la colla a la plaça de l’Albagès 

DE PORT-BOU A LLANÇÀ – COLLA D’AMICS GR

La sortida d’aquest mes ha estat mig passada per aigua. El temps encara es va aguantar entre Port-bou i Colera, però la segona part de la caminada, fins a Llançà, la vam fer sota una pluja persistent. En qualsevol cas va valdre la pena, tant pels bonics paisatges d’aquest extrem nord de la Costa Brava com per la satisfacció de retrobar-nos i compartir unes hores amb amics i amigues entranyables.
La senyalització del GR-92 està prou bé, excepte quan es creua la població de Colera, on desapareix i no és fàcil retrobar el camí correcte.

 

EXCURSIÓ PER MONTSERRAT – COLLA D’AMICS GR

Aquest diumenge hem fet la darrera sortida de l’any. Una trentena d’integrants de la Colla hem anat a la muntanya de Montserrat, un indret que, tot i haver-lo fet altres vegades, no deixa mai d’oferir-nos noves perpectives. Ha fet un dia magnífic que ens ha obligat a carregar les motxilles amb la roba que ens anavem traient.
La Jornada ha culminat amb un dinar a Monistrol, tot desitjant-nos mútuament bones festes.


Vista del Prepirineu nevat 


El Cavall Bernat (originalment El Carall d’en Bernat) 


Moment de descans en mig de la caminada


Iniciant el camí de tornada al monestir


Monument a l’Abat Oliba


La Colla, ben dinats i abans del petons i encaixades de comiat 

M’acaben d’informar que durant la missa del mateix diumenge, els monjos de Montserrat han rebatut la Conferència Episcopal Espanyola, que s’havia mostrat contrària a la independència de Catalunya, tot afirmant durant l’homilia que “EL POBLE MAI MÉS NO SERÀ ESCLAU”. Un motiu més per estar satisfets d’haver coincidint aquest diumenge a la muntanya.

Excursió a la Serra d’Ensija – Colla d’Amics GR

A la tercera ha anat la vençuda. Després de dos intents frustrats per la pluja, aquest cap de setmana hem pogut coronar el cim de la Gallina Pelada (2.327 m.), punt culminant de la serra d’Ensija, a l’Alt Berguedà.
Hem començat la pujada a la Font Freda, a tocar de la carretera de Vallcebre a Saldes.
Un cop al cim i després de les fotos de rigor i d’extasiar-nos amb les magnífiques vistes del proper Pedraforca, del Cadí, el Moixeró, la Tossa d’Alp, el Puigmal, el Puigperic, el Carlit, el Puigpedrós… hem anat resseguint la cinglera en direcció al serrat Bultu (o Voltor).
Abans de començar la baixada cap als cotxes, hem dinat al pla d’Ensija.
En resum, una vetllada que ha deixat molt bon record. Gràcies al Víctor per l’organització. 


La colla muntanya amunt


Passant pel refugi de la FEEC


Ja albirem el cim


La colla dalt del Cap de la Gallina Pelada. Només falta l’Olga, que feia la foto


Tot carenant


En plena baixada, Al fons, l’imponent i emblemàtic Pedraforca

LA PUJADA AL FUJI

Ho hem aconseguit! Després de molt de temps desitjant-ho, finalment, el passat divendres, la Maite i jo vam poder fer la pujada al mont Fuji, la muntanya més alta i emblemàtica de Japó (3.776 m.).
Tot seguint la tradició, la primera part de l’ascensió fou de dia, fins als 3.100 m. del refugi Toyo-kan, on vam menjar i dormir tot reposant forces per a l’assalt al cim, que faríem de nit.
El tram final va ser molt pesat però d’allò més espectacular, amb una munió de punts de llum dels milers de persones que pujaven en fila índia pel senderó de roques volcàniques, per tal de poder contemplar des del cim el naixement del nou dia i la sortida del sol a l’horitzó.
Dissortadament, la boira va frustrar en bona part l’espectacle. En començar a clarejar el nou dia vam iniciar la baixada i no va ser fins ben bé mitja hora després que vam poder gaudir del sol ixent i de l’imponent paisatge de les valls, llacs i muntanyes properes. La més llunyana Tòquio, impossible de veure pels núvols que la cobrien.
Heus aquí un petit reportatge fotogràfic: 


La Maite i jo abans d’iniciar la pujada


Cartell indicador de la ruta


Més indicacions


La cua de gent muntanya amunt


La mateixa cua, de nit

 

Davant d’un monòlit que indica el cim. Feia un fred que pelava 


La sortida del sol enmig de la boira 


Japonesos fotografiant el sol naixent, ja en plena baixada


Un paisatge espectacular un cop la boira s’esvaeix 


Moments de descans a mitja baixada, amb una vista espectacular del llac Yamanaka 

EXCURSIÓ LES BULLOSES / PIC CARLIT

Ja fora de la temporada de sortides de la Colla d’Amics GR, aquest cap de setmana hem organitzat una excursió a l’Alta Cerdanya. Es tractava de fer l’ascensió al pic Carlit. I tot i que el temps era insegur, les previsions deien que els matins encara s’aguantaria. La nit de divendres a dissabte ens vam allotjar a l’hotel refugi Les Bones Hores, a tocar de l’estany de les Bulloses i punt de sortida de la caminada. 


De nit a les Bulloses, amb la silueta del pic Peric al fons

A les vuit del matí de dissabte enprenguérem la marxa cap al nostre objectiu. Feia bon temps, amb núvols prims que esmorteïen l’efecte del sol.


Un dels nombrosos llacs del camí

A mesura que ens acostàvem, es veia que les clapes de neu que hauríem de creuar al llarg de la pujada erem més grosses del què ens imaginàvem.

L’ascens al Carlit sempre està molt freqüentat. Aquest cop no fou una excepció i, quan encara pujàvem, molta gent ja baixava, potser preveient que el bon temps no duraria gaire.

Al cap d’una estona la cosa es va començar a espatllar. Llamps i trons, pluja i, fins i tot, calamarsa, ens van acompanyar fins a la tornada. Afortunadament, set dels components de la nostra colla van poder arribar fins dalt del cim i contemplar el magnífic panorama que es divisa cap al nord-est. Alguns vam haver de deixar-ho a uns dos-cents metres del cim. Ens vam haver de conformar amb les magnífiques vistes del sud-oest, que no és poc!
A manca d’una d’actual, aquí teniu una fotografia del cim de la meva anterior pujada, fa uns quants anys:

Aquesta és la pinta que féiem aprofitant uns moments que la pluja va donar-nos treva. Xops, però sense perdre l’humor.

 

La tarda del dissabte, sense parar de ploure, vàrem baixar amb els cotxes fins el poble de Sallagosa on poguérem gaudir del merescut descans a l’entranyable hotel Planes, amb un bon sopar inclòs.
Ahir diumenge, després de recorrer la primera fira d’estiu de Sallagosa i haver fet les corresponents compres de productes típics, vam anar a fer un dinar campestre de comiat a la zona del llac d’Osseja, ja molt a prop de Puigcerdà.


Una de les taules a prop del llac 


L’altra taula. Falto jo, que feia la foto, i l’Olga i el Jordi que ja havien marxat 

La tornada cap a Barcelona va tenir també els seus moments de tensió, quan a l’alçada de Ribes de Fresser ens va caure una forta pedregada que, per moments, semblava haver de trencar els vides dels cotxes. 
Amb la tensió del moment i de que m’estava quedant sense benzina, no se’m va ocórrer de fer-ne cap fotografia. 

Ascensió a la Tossa Plana de Lles (2.916 metres)

Aquest diumenge, la Maite i jo hem pujat fins a dalt de tot de la Tossa Plana, el cim culminant de la Baixa Cerdanya.
Ha estat el primer entrenament per a la fita prevista pel mes d’agost: pujar el Fuji (3.776 metres), la muntanya emblemàtica del Japó. També com a preparació, al juliol tenim previst pujar el Carlit (2.921 metres), el cim culminant de l’Alta Cerdanya.
Al començament de la pujada d’aquest diumenge, al refugi del Pradell, feia sol i calor, però cap a dalt hem tingut de tot: fred, núvols i vent.
És una excursió que val molt la pena. Les vistes són espectaculars.


La Maite amb bona companyia


Vista del Cadí, a mitja pujada


A mesura que anem pujant, comencem a veure els cims andorrans i de més enllà


Grans clapes de neu ens dificulten el camí


Ja albirem el cim


El fred fa que ens haguem de tapar. Al cap d’una estona, també guants i anorac


Vista espectacular de les muntanyes andorranes des del cim

 

Excursió pel Montnegre – Colla d’amics GR

Ahir diumenge va tenir lloc la darrera sortida de la temporada 2012-2013.
En un dia que semblava de ple estiu, fou un recorregut circular sortint del Coll de Can Benet (davant de Can Benet Vives), seguint el recorregur del GR-92 fins Sant Martí de Montnegre.
Allí vam enllaçar amb el GR-5 en una pujada de fort pendent fins el Coll de Basses.
Aquí vam deixar el GR i, trencant cap a l’esquerra, tot seguint per la fageda i la roureda d’en Preses vam arribar fins el punt culminant de la serralada, el Turó Gros, de 758 m.
Agosarats, desobeint un rètol indicador de perill, ens vam enfilar fins dalt de tot de la torre de guaita d’incendis, que té vistes sensacionals de tota la serralada, el Montseny, La Selva, el Maresme, el mar, el Pirineu nevat i, fins i tot, vam poder veure la fumera de les motos que sortien del circuït de Montmeló.
Després vam seguir fins l’ermita de Santa Maria de Montnegre, que fa poc estava en ruïnes i on s’ha fet una restauració amb més aviat pocatraça.
Aquí mateix hi ha el tros de soca que queda del famós roure gegant. Se n’ha extret informació genètica per a un plançó que comença a crèixer al seu costat.
La font que hi ha a tocar d’aquest lloc fa una aigua boníssima i fresquíssima.
A continuació vam seguir pel mateix camí fins enllaçar amb la pista que puja de Calella.
Uns quinze minuts seguint aquesta pista i ja completaven el cercle arribant al Coll de Can Benet, on teníem els cotxes.
Per dinar ens vam arribar fins el proper nucli d’Hortsavinyà, on hi ha un centre d’informació de la serralada i una magnífica zona de pic-nic.
Vam completar la jornada, d’una intensa calor, arribant-nos fins la propera població de Malgrat de Mar on, gràcies a la gentilesa dels bons amics i companys Antoni Cardona i Rosa Vilardell, vam gaudir d’una estona de platja i d’un berenar de comiat.


Lloc de sortida i arribada de l’excursió


Alzina monumental de Can Preses


Església de Sant Martí de Montnegre


El Montseny des de la torre del Turó Gros


Resta del roure de Santa Maria i, a dins de la gàbia, el plançó


Església de Sant Llop d’Hortsavinyà


El berenar després del bany a Malgrat

Sa Tuna – Begur – Cap de Begur – Sa Tuna. Colla d’Amics GR

Aquest diumenge, la sortida mensual de la Colla ens ha portat fins un dels indrets més bonics de la Costa Brava. Una tercera part del recorregut ha sigut per la vora del mar, amb vistes esplèndides en un matí preciós (quina diferència de la tarda!). La resta de l’excursió, fora d’alguns trams asfaltats, ha estat per boscos, rieres i camins d’un verd esclatant i amable, amb gran exhibició de flors de primavera.
Només ens ha faltat poder banyar-nos en arribar a Sa Tuna. El temps ja s’estava espatllant. 
L’enhorabona als organitzadors, en Toni i la Rosa. 


Sortida de Sa Tuna pel camí de ronda


Pujant per la riera d’Aiguafreda


Flora exhuberant al bosc mediterrani


Mas d’en Pinc (antiga residència de Carmen Amaya) avui centre de natura


Als afores de Begur, en Toni explicant la resta del recorregut


En Ricard de pic-nic a la vora del penyasegat


Un descans al mirador de Sant Josep, abans de la baixada final


Vista des del mirador, amb les Medes al fons 

EL CAMÍ DE VILADRAU A ARBÚCIES – COLLA D’AMICS GR

Ahir diumenge vam fer la caminada de Viladrau fins a Arbúcies tot seguint les senyalitzacions d’EL CAMÍ, una ruta de senderisme cultural en procés de senyalització de forma participativa, per fer a peu i que recorre totes les comarques i illes de parla catalana. Un recorregut per la cultura, la història, el paisatge i l’esperit de la nostra terra.

Està pensat per a tots els públics i edats, amb un nivell de dificultat majoritàriament baix, si bé hi ha trams de nivell mig i, fins i tot, algun d’alt. El nivell també se’l pot incrementar cadascú al seu gust incrementant o reduint la llargària de les etapes.

Va enllaçant els pobles, que és on es troba principalment la realitat social, la cultura, l’art,… Uneix tots els caps de comarca de parla catalana, prenent una forma de 8 irregular.

Són les entitats, veïns i institucions de cada municipi i comarca els qui defineixen el seu tram de Camí, els continguts de la guia i els recursos i serveis que inclou.


Excursió al Castell de la Popa – Colla d’Amics GR

Aquest diumenge, disset de març, la Colla d’Amics del GR hem fet una sortida fins al Moianès. Es tractava d’anar des de Santa Coloma Sasserra fins el castell de Castellcir, o de la Popa, passant per la Sauva Negra. El temps no ha acompanyat gaire, tot el dia amenaçant pluja, però hem pogut fer la ruta sense mullar-nos. Una altra cosa ha estat el fang. Desprès de la nevada i les plujes de la setmana passada els camins estaven ben empastifats i ens han quedat les botes i els pantalons que feien pena de veure.
En qualsevol cas ha estat una jornada agradable, amb esmorzar inicial i trobada final a l’històric bar restaurant La Violeta, de Castellterçol.


El roure monumental de Santa Coloma Sasserra


Restes del pou de gel de Cavaller


Arribant al castell de la Popa


Detall de les parets del castell


Vista des de la proa del castell


Forat d’una antiga finestra


Última foto abans de marxar


Feixuc i fangós camí de tornada 

EXCURSIÓ PER L’ARDENYA – AMICS GR

Aquest diumenge, la Colla d’Amics dels GR hem fet una sortida per la serralada de l’Ardenya, concretament per les proximitats de Sant Feliu de Guíxols.
Després de recorrer, al llarg del matí, tot de camins i senderons per entre boscos de pins i d’alzines sureres, hem dinar a l’ermita de Sant Elm, amb unes vistes magnífiques sobre aquesta zona de la Costa Brava.
Tot l’itinerari està senyalitzat. Uns trams són del GR-92 i la resta del PR-C101.
Aquí en teniu un petit reportatge fotogràfic:


En Carles, el guia de l’excursió


Roderes deixades per les motos que espatllen els camins


Un dels nombrosos pals indicadors que es van trobant per la ruta


El menhir del Terme Gros, la pedra més emblemàtica


Alzines sureres


Cercant informació de la ruta


El sol comença a despuntar per sobre dels núvols


El rellotge de sol de Sant Elm