La sortida de la Colla corresponent al mes de gener va consistir en una excursió circular amb sortida i arribada al poble de Figuerola del Camp. El nostre objectiu era la pujada fins el cim del Tossal Gros (867 m) punt culminant de la serra de Miramar. El recorregut, de pujada, seguia el GR-175 (ruta del Cister). En arribar al coll que separa les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà vam seguir per un bonic sender envoltat de boix grèvol. En el següent coll, el de Coloma, començava la pujada fins el Tossal, tot seguint la carena amb certes dificultats en alguns punts. Al llarg d’aquesta pujada vam poder experimentar un curiós fenomen meteorològic: no hi havia ni un núvol i, en canvi, nevava. Sembla que podia ser degut a la combinació d’humitat, vent i fred, que provocava la formació de gebre a l’aire, un gebre que s’anava dipositant al terra i a les plantes. La vista des del cim és realment espectacular.
La jornada, que havia començar esmorzant al bar de la Cooperativa de Figuerola, la vam cloure amb un excel·lent dinar al restaurant Masia del Pla.
L’excursió del mes de desembre de la Colla consistí en una agradable caminada que va sortir de la Garriga, on havíem arribat en tren, i va finalitzar amb un dinar al restaurant La Cuspinera, proper a l’estació del Figaró, on a la tarda vam agafar el tren de tornada a Barcelona.
El punt culminant va ser el santuari de Puiggraciós, amb unes vistes magnífiques.
La ruta seguida fou la clàssica (La Garriga – Les Roques – El Cogul (on vam esmorzar) – Els Saulons – Plana de Baix i Plana de Dalt – Serrat de l’Ocata – Santuari de Puiggraciós i Torre de Senyals Òptiques – Can Miquel – Pla de Batlles – Font del Pontet – El Figaró).
Gràcies a l’organitzador de l’excursió, en Ferran, per la bona feina feta.
La sortida de la Colla d’aquest diumenge ens va portar fins a la confluència de les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà. Es tractava d’una ruta circular que ens va permetre visitar aquestes dues fortificacions medievals, les quals marcaven la frontera sud del Comtat de Barcelona i la separació amb els territoris musulmans.
El punt de trobada va ser El Pont d’Armentera, on també vàrem dinar en acabar l’excursió.
La caminada era fàcil i sempre per pistes amples i ben traçades, cosa que va animar a venir més gent de l’habitual. La única dificultat, unes baixades pedregoses en fort pendent on s’havia d’anar en compte de no patinar. El dia, amb sol i núvols, també va acompanyar.
La darrera sortida de la temporada va portar els components de la Colla cap a l’extrem sud-oest del Principat de Catalunya, allí on l’espai natural del massís dels Ports es mostra més accessible i alhora espectacular. Vam fer estada a l’hostal Can Barrina d’Arnes, un allotjament molt recomanable.
La primera part de la caminada va transcórrer per la vora del riu de les Valls, pràcticament sec en la superfície, ja que només molt de tant en tant emergeix l’aigua. Tot el dia va bufar un vent fresc, però gens molest, més aviat al contrari: sense ell la calor potser hauria sigut excessiva. Una suau ascensió i baixada per l’altre vessant de la muntanya ens va portar fins els riu dels Estrets, realment espectacular. Seguint riu avall entre gorgs i moles, algunes amb escaladors en ple ascens, vam arribar fins un indret de tolls i aigües tranquil·les, molt conegut pels banyistes. Allí ens vam poder remullar, alguns totalment i altres només els peus.
Un dinar reparador i la tornada amb aturada de rigor a Horta de Sant Joan, va cloure un magnífic cap de setmana.
Aquest passat diumenge, amb una calor que semblava d’estiu, una quinzena de membres de la Colla ens vam arribar fins La Múnia, la capital del municipi de Castellví de la Marca, per fer un recorregut entre les vinyes, que ara comencen a brotar, i per pujar fins les runes conegudes com del Castellot. Amb aquest nom es coneix l’antic castell de Castellvell de la Marca, que es troba damunt d’un penya-segat de quasi 500 metres. Va ser bastit al segle XI i defensava els límits occidentals de la comarca. Des de dalt es domina una àmplia panoràmica. La vista es perd fins als confins de la mar, dominant les terres planes de l’Alt i Baix Penedès.
La població d’aquesta zona, molt disseminada en petits nuclis i masies, viu sobretot del conreu de la vinya, tot i que també és important la producció d’alls, de productes de secà, d’arbres fruiters i de productes d’horta.
El Mont-roig és una serra prepirinenca que s’aixeca al sud del Montsec, a la comarca de la Noguera. Un bon nombre de membres de la Colla hi va anar aquest passat cap de setmana. Després de fer nit a Balaguer i d’arribar-nos fins Vilanova de la Sal, abans de començar l’excursió vam fer una aturada als roures monumentals de Fontanelles.
La caminada la vàrem començar al santuari de Montalegre, tot prenent un corriol que ressegueix la línia carenera. Després de passar un parell de colls vam arribar al cim culminant del Mont-roig, la Pala Alta (950 m). Les vistes són espectaculars, només entelades diumenge per la boirina persistent. Les aigües blavenques dels embassaments contrastaven amb els verticals estimballs rogencs que ens envoltaven per tot arreu.
Seguint pel senderó vam fer un ràpid i pendent descens fins el coll de Porta. Aquí la Colla es va separar, i mentre els més agosarats van seguir carenejant enmig de carrasques i garrics esgarrinxosos, alguns altres van preferir seguir la pista, més planera, que s’endinsa pel vessant nord, fina arribar al refugi de l’Extrem on es van retrobar els dos grups, Aquí vam dinar.
El retorn el vam fer tot per pista, a estones flanquejant la cinglera per sota d’imponents parets, amb signes evidents de passats despreniments. Un espectacle natural de primera categoria.
Després de fer nit a l’hostal Populetus de Poboleda (molt recomanable) i que arribessin els geerretistes que venien el diumenge, iniciàrem l’excursió amb una visita a la Cartoixa d’Escaladei. La caminada posterior fins la Morera de Montsant, on dinaríem, va començar poc després de les onze. Molt aviat trobàrem el GR-171, que vam seguir sempre de pujada. A la nostra esquerra quedaven les imponents cingleres del Montsant. A mesura que anàvem amunt tot passant per bonics senders, la visió panoràmica del paisatge prioratí es va anar ampliant. De seguida albiràrem a la distància el bonic poble de la Morera (750 m), centre emblemàtic d’excursions i el nostre primer objectiu. El dinar el vam fer al mirador, per damunt del poble i a l’ombra dels pins. Encara no eren les tres que iniciàrem la baixada. Uns rètols indicadors ens assenyalaven la drecera de Poboleda i l’Itinerari Saludable, que vam seguir una estona. És tracta d’un bonic sender amb alguns rètols indicadors de la flora. Fent unes quantes llaçades vam arribar a la cova de Mateva. Una mica més avall, on el sender desemboca en una pista, la colla es va dividir en dos grups. Uns van seguir aquesta pista, ampla i entretinguda, i els altres van continuar per senders més costeruts fins pràcticament el poble de Poboleda, on ens vam retrobar tots i s’acabà l’excursió.
L’anècdota final va ser que s’havien perduts les claus d’un dels dos cotxes que havíem deixat a Poboleda per transportar tots els conductors fins els altres vehicles, que eren a Escaladei. Finalment es va resoldre l’enrenou i tothom va poder emprendre la tornada quan encara era de dia.
Aquest diumenge un bon nombre de membres de la Colla hem fet una caminada circular (més aviat quadrada) amb sortida i arribada a Sant Esteve de Palautordera. La primera part del recorregut l’hem fet seguint els senyals d”El Camí’, la ruta de senderisme cultural pels Països Catalans bastida amb l’objectiu de conèixer vivencialment la cultura, la història, els paisatges i la gent. Alguns dels punts més destacats del trajecte han estat el petit embassament de Santa Margarida, el creuament de la Tordera (per sort baixava poca aigua), el castell de Fluvià (avui casa de colònies), l’església de Santa Magdalena i, especialment, el castell de Montclús, actualment en runes i, segons un rètol (?), en procés de reconstrucció. Aquest castell te una història d’allò més interessant que parteix del segle X i arriba fins el XVIII. Poc abans de finalitzar la caminada hem passat a tocar del Circ Cric, les instal·lacions circenses de Tortell Poltrona que tenen aquí la seva seu permanent. Com és tradicional quan s’acosten aquestes festes, l’excursió ha acabar amb un dinar, els habituals bons desitjos i, fins i tot, alguna cançoneta.
Un reconeixement especial als organitzadors, l’Aureli i la Marta, pel seu savoir-faire i pel detall del recordatori ‘Fem pinya’.
Aquest passat diumenge uns quants membres de la Colla vam gaudir d’una de les múltiples rutes excursionistes del parc natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. Després d’esmorzar a Can Brossa, vam començar l’excursió a la Muntada, al nord-oest de Sant Llorenç Savall. Una forta pujada fins la carena i un bon tram carenant ens van portar fins el castell de Pera, del que no en queda gran cosa, només algunes parets amb espitlleres. Seguírem caminant amb la intenció d’arribar fins el sepulcre megalític de Roca Sareny. Però tot i que hi havia alguns cartells indicadors no hi va haver manera de trobar-lo. Així que vam seguir per la carena cap al cim de Roca Sareny. A partir d’aquí, una forta baixada. La nostra intenció era pujar a continuació fins la carena dels Emprius i passar a tocar del Queixal Corcat. Però se’ns havia fet tard. Vam haver de deixar-ho córrer i continuar baixant fins la pista que ens portaria de tornada al pont de la Muntada. Un altre dia serà. L’anècdota de la jornada fou que hi havia una batuda de senglars i bona part de l’excursió va estar amenitzada per soroll de trets i lladruc de gossos.
El diumenge 21 de juny, amb un sol esplèndid, vam anar fins la Terra Alta per tal de recórrer alguns dels indrets més bonics i emblemàtics d’aquest agrest territori de l’extrem sud occidental de Catalunya. El lloc de trobada va ser la capital comarcal, Gandesa, on alguns membres de la Colla havien fet nit. D’allí vam sortir amb els cotxes fins les proximitats de la Cota 705, l’espai històric de les serres de Pàndols i de Cavalls que recorda la batalla de l’Ebre, una batalla que amb el seu gran nombre de baixes republicanes va ser decisiva per a la caiguda de Catalunya en mans del feixisme, a les acaballes de la Guerra Civil. Allí vam deixar els vehicles i començà la caminada.
Per una constant baixada vam arribar a la vall del Frare i a les proximitats de la serra del Crestall, per un camí que també forma part de la ruta de Sant Jaume de Compostela, com vam poder veure amb una monumental escultura de dos peus inspirada en Tàpies. Un espectacular senderó que segueix el riu de la Canaleta ens va portar fins el balneari de la Fontcalda, un conjunt d’edificis que acompanyen una ermita, en una zona de fonts termals. La seva ubicació està dins d’un paratge natural de gran bellesa i amb construccions geològiques quasi úniques al món, que destaquen per la disposició vertical dels sediments, amb predomini de roca calcària compacta i amb nombrosos plegaments. Els avencs i les valls estretes amb parets nues de vegetació i gairebé verticals composen un relleu espectacular. Després d’una bona remullada al riu, tots a dinar a l’ombra.
A la tarda vam agafar la coneguda Via Verda de la Terra Alta. Aquesta via, que aprofita l’antic traçat d’un ferrocarril, recorre espectaculars paisatges i es apta per circular-hi a peu, en bicicleta i a cavall. Nosaltres van fer el tram de la Fontcalda fins a Bot, final de l’excursió, on hi ha un seguit de túnels que, amb la calor que feia, van representar un bon alleujament.
En resum, una excursió esplèndida i molt interessant. El nostre agraïment al Ferran, que l’havia proposat.
El diumenge 19 d’abril, la Colla va fer una caminada pel GR-210 que recorre la riba del riu Ter, concretament el tram entre Sant Quirze de Besora i Borgonyà. Amb un temps molt variat (sol i pluja), la ruta va ser un veritable passeig per la vora del riu. Vam passar a tocar d’antics molins i fàbriques que feien servir la força de l’aigua per moure la maquinària. Tot i que no ho sembli, es tracta d’una ruta molt variada, ja que de tant en tant es deixa el riu i ens enfilem per boscos i turons, a considerable alçada, per recuperar després el camí de la riba. En alguns indrets vàrem passar a tocar de la via del tren. Un tren, el de la línia de Barcelona a Puigcerdà, que uns quants vam fer servir per anar i tornar.
Aquest diumenge passat, amb un temps esplèndid que només es va espatllar una mica després de dinar, la colla va fer un bonic i agradable recorregut amb sortida i arribada a Castellet. Alternant corriols i camins, amb vistes magnífiques en alguns trams de la ruta, el Penedès per una banda i el Mediterrani per l’altra, vam seguir el GR-92 fins Cal Balaguer, on el vam abandonar (el GR segueix en direcció a Vilanova) per baixar en direcció al fondo de Coma Pineda. Aquest camí ens va portar, després de molts revolts, fins el peu de la presa.
Per un bonic corriol vam pujar fins a la part superior on contemplarem l’embassament ple a vessar. A partir d’aquí, un agradable sender va vorejant l’aigua fins arribar a la masia de Cal Bladet. Deixant el pantà a la nostra dreta, vam pujar la muntanya de Cal Bladet i, un cop a dalt, baixàrem fins la font d’Horta, on vam dinar. Es tracta d’un paratge humit de gran bellesa.
La tornada al poble, seguint en baixada i sota una pluja fina, la vam fer en un tres i no res, tot i la tirada de carretera que ens va tocar recórrer en el tram final.
Da Castellet cal destacar el castell, amb una llarga història i avui restaurat amb gust i seu de la fundació d’una multinacional catalana.
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac està ple d’al·licients pels excursionistes que en recorren els camins i senders. El poble de Mura i els seus voltants en són un bon exemple. Hi ha les coves, creades per l’erosió de l’aigua sobre la pedra, els antics forns de calç o l’espectacle de les cases del Puig de la Balma.
Aquest diumenge hem fet un recorregut circular sortint de Mura i prenent el camí de les fonts i les coves, molt ben senyalitzat. Tot pujant riera amunt per la vall d’en Reixach trobem el forn de calç i, més amunt, el camí d’accés a les coves, avui tancades. Assolim el màxim desnivell al turó del Ducs (818 m) amb vistes fantàstiques de Montcau i Montserrat. Ja de tornada al poble passem a tocar del Puigbó i el Puig-andreu, travessant amb compte algunes balmes de pas difícil a causa de l’humitat. Quan arriben al Puig de la Balma les càmeres i els mòbils treuen foc. Les grans cases encastades dins la balma formen un espectacle insòlit i monumental. Una mica més endavant deixem la pista i, per senderons que fan més via, continuem baixant. Passem pel Molí del Mig fins la Creu de Mura, ja amb el poble a la vista, amb les seves cases que s’enfilen pel pendent de la muntanya.
L’excursió la completem amb un dinar a l’Hostal de Mura. El dia ha estat una mica rúfol, amb molts núvols. Però quan sortim de l’Hostal per anar a agafar els cotxes, ens trobem amb la sorpresa d’un cel completament blau.
Aquest mes hem anat fins al Moianès per visitar les Coves del Toll. Hem iniciat la ruta a Collsuspina pel camí ral i el torrent de Can Picanyol, en mig d’una important gebrada. Abans d’arribar a les coves hem hagut de creuar diverses vegades el torrent del Gomar, completament glaçat. La visita a les coves ha estat d’allò més interessant, ja que les acabaven d’obrir de nou després que el mes de novembre una inundació les deixés impracticables. Hi havia un equip d’espeleòlegs comprovant l’estat de les parts de la cova de més difícil accés. Un guia entusiasta ens ha explicat amb tot detall tant la formació geològica de les cavitats, com les importants restes de fauna del quaternari que s’hi han trobat, així com la presència humana del paleolític, el neolític i l’edat del bronze. A l’exterior, un petit poblat de cabanes prehistòriques ens explica com vivien quan van sortir de les coves i, amb l’agricultura, van deixar de ser nòmades.
La tornada a Collsuspina l’hem fet completant la ruta circular pel camí dels Plans del Toll. Al poble ens esperava un àpat pantagruèlic en un restaurant i les corresponents fotos de família. Un agraïment molt sincer a les companyes de Moià, organitzadores de l’excursió. Ens ha quedat pendent, justament, la visita complementària al museu de Moià.
El diumenge 16 de novembre, la colla va fer aquest recorregut, que va per la vora del riu Llobregat, de la colònia de Cal Rosal fins la població de Puig-reig. També vam passar per l’ermita de Sant Vicenç d’Obiols. Passada aquesta joia del romànic al Berguedà, seguírem per les colònies La Plana i l’Ametlla de Casserres, abans d’arribar a Gironella. En aquesta vila vam descobrir la colònia de Cal Metre, i més endavant, tot vorejant el riu, la colònia Bassacs amb la seva torre imponent. Poc després arribàvem a la colònia Viladomiu Vell i, més endavant, a la de Viladomiu Nou. Guixaró, Cal Prat i Cal Cases foren les darreres colònies abans d’arribar a Puig-reig. Una excursió interessantíssima i un dia esplèndid.
Aquí teniu un petit reportatge fotogràfic. Clicant damunt de les fotos les podeu veure ampliades.