Ciència nombres i lletres

Juncosa de les Garrigues i el turisme interior

Publicat el 2 de febrer de 2019 per Jordi Domènech i Arnau

Joan Amades ens explica sobre Juncosa de les Garrigues:

Juncosa és el centre del Món:
Hom suposa que l’esfera terrestre fou traçada amb un compàs, la punta fixa del qual fou clavada enmig de la plaça de Juncosa, on encara es conserva el sot que es féu en subjectar-la-hi. Juncosa es troba, per tant, al punt mitjà del món. El sot que la creença popular assenyala com a punt on es clavava el compàs és el clot on en altre temps es plantava l’arbre de maig.

I aquesta llegenda té una representació gràfica en un dels seus carrers, una escultura obra d’un artista local.

De fet, vaig conèixer la llegenda a partir de la pedra a la plaça del Mig del Món, un dia fent turisme per la comarca de les Garrigues.

I és el turisme interior del que voldria parlar avui una mica. És una mena d’assignatura pendent dins la cultura catalana. Quan hom va a conèixer pobles de moltes de les comarques de l’interior del Principat, té la sensació de ser percebut com una mena de rara avis. Amb un parell de problemes secundaris, no hi ha cap sistema general fàcil de poder veure interiors interessants, per exemple de Juncosa, no he vist l’interior de l’església ni encara menys el del dipòsit municipal d’aigua, una interessant construcció de finals del segle XIX. Sí que he vist els «perxis», ja que són un carrer porxat que acaba en dos arcs a banda i banda, curiosament diferents:

Aquestes dues fotos, que aquí ensenyo unides però que havia posat en la mateixa xarxa social, amb la mateixa informació, el mateix dia, em presenten un problema curiós: La de l’esquerra va rebre al llarg dels anys vuit vegades més visites que la de la dreta. Potser és que per casualitat els primers dies en va rebre més, i el sistema de geolocalització que les posava en el mapa la mostrava més destacada, i d’aquí que rebés més visites augmentant encara més la diferència. Això ens indica que els sistemes de valoració pretesament objectius, en definitiva valoren a l’atzar…

Un segon problema del turisme interior, és que hi ha molts museus o altres centres culturals teòricament per atreure visitants, però amb molt poca promoció i amb uns horaris inconvenients.

Certament que en alguns casos concrets —parlo de pobles petits— no és així, ara penso en dos llocs interessants com Beget i Covet —curiós que rimin i tots dos tinguin un monument romànic de primer ordre— que tot i no tenir gran afluència, els he pogut visitar per dins moltes de les vegades que hi he passat. Encara que fora del Principat, per exemple a Serrabona, ho tenen millor organitzat i aconsegueixen visitants fora de temporada i entre setmana.

He posat l’exemple de Juncosa, però hi ha centenars de pobles interessants que mereixerien més visites, i no estic parlant de turisme massiu, sinó cultural amb una densitat sostenible. I parlant de sostenibilitat, precisament la gran majoria d’aquests pobles només es poden visitar —per turisme o qualsevol altre motiu— en cotxe particular. Però no hi ha, ni tan sols des de Barcelona pràcticament cap oferta per anar-los a visitar col·lectivament i, lamentablement, alguna de les poques que he vist, són més cares que anar-hi individualment. Penso així a primer bot que un autocar amb una ruta tal com «Viles closes de la Segarra» o «Paisatges i monuments del Lluçanès», podria tenir bona acollida. Si el preu fos raonable és possible que m’hi apuntés algun cop.

Publicat dins de Divulgació, Educació, General, Geografia, Geografia | Deixa un comentari

Molts ponts i un aqüeducte

Publicat el 8 de desembre de 2018 per Jordi Domènech i Arnau

Som un país de ponts. Alguns antics, destruïts i reconstruïts moltes vegades, altre més nous. Obres populars o d’enginyeria més o menys avançada, per passar a peu, en tren, en cotxe, o per portar aigua.

N’hi ha de famosos i també algun pràcticament desconegut, grans i petits. I en manquen moltíssims.

Cercant-ne un de concret, n’he començat a trobar al meu arxiu fotogràfic i he decidit penjar-los aquí, senzillament per cridar l’atenció sobre aquesta mena d’obres. Com totes les meves fotos, estan disponibles amb llicència lliure Creative Commons by, sa, i algunes són les que il·lustren els corresponents articles a la Viquipèdia.

Veient-ne aquesta selecció, en començo a recordar molts més que tinc retratats, però crec que per avui ja n’hi ha prou.

Deixant de banda Vikimedia Commons que no és especialment fàcil de consultar pel públic en general, on creieu que es podrien col·locar aquestes fotos —i moltes més, evidentment en format més gran— de tal manera que fossin fàcilment accessibles i cridessin a terceres persones a incorporar-ne més?