Totxanes, totxos i maons - El Bloc de Joan Josep Isern - Pàgina 29

Gent, llocs...

Àlbum dels USA (1): Retorn a la Ciutat de Paper.

7 d'agost de 2007

Amb l’obligat cansament de més de vint-i-quatre hores sense dormir, amb la no menys obligada desorientació a causa del Jet Lag, amb els ulls plens a vessar dels horitzons d’Arizona, admirats per la rara bellesa d’Utah, atabalats pels contrastos de Nevada, confortats per la visió de l’endreçada California (quina delícia, San Francisco!) i mentre per l’iPod sona la música -ideal

Josep Espar encadenat.

15 de juliol de 2007

Quan ahir vaig veure en les portades d’El Punt i l’Avui la fotografia de Josep Espar encadenat com a senyal de protesta pel pas del TGV pel centre de Barcelona em vaig sentir molt a prop d’aquell personatge del poema de Bertolt Brecht que espera assegut al marge de la carretera mentre el conductor canvia la roda del cotxe. No li

L’home que passeja (amb la titola a la fresca).

6 de juliol de 2007

Des de fa cosa d’un any la ciutat de la perpètua samba ha incrementat la seva fauna "friqui" amb un individu que depassa els seixanta anys i que sol passejar a qualsevol hora del dia per la Rambla i els carrers dels voltants totalment despullat. De lluny -i, sobretot, d’esquena- la seva presència pot passar bastant desapercebuda perquè porta el cul i el baix ventre

La foguera de Sant Joan del barri d’en Monzó.

24 de juny de 2007

Divendres passat Quim Monzó explicava a La Vanguardia que des de fa bastants anys en el seu barri -més concretament en la cruïlla de Floridablanca amb Entença- es fa una foguera de Sant Joan com les de tota la vida. És a dir, de les que ja no es fan. Com totes les coses que funcionen, si

Un altre diumenge magnífic i carnerià.

4 de juny de 2007

Poques setmanes després de la nostra anterior visita (vegeu aquí i també aquí) ahir l’A. i jo vàrem tornar a veure el nostre amic Francesc Castanyer. Com que m’ocuparia uns quants apunts seguits no entraré en els detalls que comporta el privilegi de poder tractar amb una persona de la seva delicadesa, experiència i bonhomia. I de la seva memòria, sorprenent

“Creu i ratlla amb en Carod!”, ens deia la senyora R.

2 de juny de 2007

Aquests dies, seguint pels diaris la decisió del senyor Jordi Portabella d’abandonar l’ajuntament de Barcelona pels poc satisfactoris resultats d’ERC en les eleccions del diumenge passat he pensat molt en els senyors R. I sobretot he pensat en ella, en la senyora R. El senyor i la senyora R. són un matrimoni més gran que nosaltres que fa uns quinze anys varen venir a viure

Un diumenge magnífic i inesperadament carnerià (i II).

16 de maig de 2007

(la sèrie comença aquí) Un dia de finals dels 50 la Flor Natural dels Jocs Florals de l’exili, celebrats a París, la va guanyar una poeta desconeguda que es deia Maria Castanyer i Figueras, nascuda a Girona el 1913. No va trigar gaire Josep Carner, que era el mantenidor d’aquells Jocs, a saber que la guardonada era filla del seu amic olotí. Això va generar una breu

Un diumenge magnífic i inesperadament carnerià (I).

14 de maig de 2007

En la trobada palindromista d’Olot de finals de març (vegeu aquí) havíem quedat amb l’amic Francesc Castanyer -enginyer retirat i fascinat per la combinatòria dels números, la psicologia, les connexions neuronals i mil coses més- de tornar-nos a veure a Barcelona i passar un diumenge junts a casa nostra. Així de passada ell podria veure l’extensa col·lecció de bitllets capicua de tramvia,

La Carrasqueta, Joan F. Mira, Al Tall, Obrint Pas… (més miquetes amb coda final).

27 d'abril de 2007

Per motius que ara mateix no puc desvelar -"desvetllar", escriuria un comunicador dels d’última generació- però que suposo que demà explicarà la premsa aquest migdia interrompré uns moments la meva vetlla -ara sí, comunicadors moderns, que ve de "vetllar"- del segon postoperatori de l’A. -l’ull que faltava, l’esquerre- per saludar Joan F. Mira i explicar quatre coses sobre

Venècia ahir per la tarda vista per una dama de set anys.

22 d'abril de 2007

La Mercè ha complert la seva paraula i, tal com li vaig demanar (vegeu aquí), m’acaba d’enviar dues magnífiques fotografies de Venècia fetes per ella ahir per la tarda. I jo, tot cofoi, compleixo el meu compromís de penjar-les en aquest Bloc perquè tothom en gaudeixi. Gràcies, Mercè! (Al final d’aquest apunt trobareu els arxius que contenen en

A una dama de set anys que se’n va a Venècia.

18 d'abril de 2007

Estimada Mercè: He sabut que aquest cap de setmana els teus pares i tu agafeu un avió i us aneu a fer el turista a Venècia. Déu n’hi do! Amb només set anys ja coneixeràs la ciutat dels canals. Una ciutat que jo, que tinc exactament cinquanta anys més que tu, encara no he visitat mai (tot

Osti, tu. Una processó laica!

7 d'abril de 2007

Els qui em coneixen saben que malgrat la meva façana d’home assenyat solc ser bastant bèstia quan faig conyeta d’alguns costums socials nous i de la perversió del llenguatge que arrosseguen. Em fa molta gràcia, per exemple, quan algú que estava aparellat m’explica que "ha conegut una altra persona". Si és una dona qui m’ho diu li responc:

La cullera de Cullera.

16 de març de 2007

El que avui comentaré -una història de l’any 1991- no ho vaig viure de primera mà tot i que procuraré reproduir fidelment tot el que m’han explicat els que sí que hi eren. La raó és que, encara que aleshores jo ja era membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (vegeu aquí), el meu grau de militància era similar al que tinc en aquests moments.

Plaers romans: fer el Serra i el Fortuny al Caffè Greco.

13 de març de 2007

Un dels plaers romans que per a un català no té preu és anar a l’Antico Caffè Greco (vegeu aquí), instal·lar-se en un dels seus historiats salons i posar-se a llegir amb tota la unció del món les “Notes sobre Itàlia” de Josep Pla. Val a dir que el diumenge passat l’A. i jo no portàvem literatura d’aquest nivell però tot i això ens

Tres dies a Roma: les places.

12 de març de 2007

Tornem d’un cap de setmana de tres dies a Roma. De fet, han estat els primers tres dies romans de les nostres vides i estem convençuts que no seran ni de bon tros els últims. Tornem amb els ulls enlluernats per tanta bellesa a l’abast del vianant i amb les cames i els peus adolorits per tants i tants racons que hem volgut conèixer.