VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

Genèric

Algunes propostes per al transport de Tarragona

17 de maig de 2015

Aquests són alguns dels compromisos en matèria de transport públic de les diferents candidatures a l’Ajuntament de Tarragona.   ICV Fomentarem el transport públic col·lectiu i el vehicle elèctric Millorarem el transport públic Racionalitzarem el sistema de transport públic municipal i arribarem a acords d’extensió i localitats veïnes Establirem sistemes de bonificació CUP Proposar un

Llegir més

Via Tintín (i 8: sempre a l’hora)

8 de febrer de 2015

Als dos àlbums de les aventures de Tintín a la lluna no apareixen vehicles sobre rails. Per lògica, tot el protagonisme se l’enduen els coets i els ginys per circular per territori selenita, de manera que hem d’esperar a L’afer Tornassol per retrobar-nos amb trens i tramvies. I no ho podíem fer en millor lloc: Suïssa. Efectivament,

Llegir més

Via Tintín (7: prop del sol)

1 de febrer de 2015

A l’hora d’ambientar les aventures de Tintín, el dibuixant Hergé opta a El temple del sol per fer-hi aparèixer un tren ben real: el denominat Ferrocarril Central del Perú, el que va de Callao (on, per cert, comencen les aventures dels protagonistes) a Huancayo. És de ben segur aquesta línia. A banda que el guió esmenta les

Llegir més

Via Tintín (6: vigileu les carteres)

25 de gener de 2015

És una llàstima que a El ceptre d’Ottokar no aparegui cap referència ni ferroviària ni tramviaire, perquè l’escenari en què es desenvolupa l’acció (el fictici regne de Sildàvia), paradigma de l’Europa balcànica, demana almenys un mitjà de transport comme il faut: potser un antiquat tramvia amb pantògraf, tan típic d’aquelles contrades, o, per què no?

Llegir més

Via Tintín (5: els primers, també en atencions)

18 de gener de 2015

Continuem el periple de Tintín, després d’unes quantes setmanes d’interrupció, amb un nou àlbum, L’illa negra, localitzat a les Illes Britàniques i on trobem tres referències ferroviàries. Què menys: aquí nasqué, entre Liverpool i Manchester, el 1830, el ferrocarril, un sistema de transport cridat a revolucionar els hàbits de mobilitat de la societat. La primera referència, només

Llegir més

Via Tintín (4: l’altre tren groc, i no precisament petit)

5 d'octubre de 2014

Un atemptat al punt quilomètric 123 del ferrocarril entre Shangai i Nanking és un dels episodis destacats d’El lotus blau. L’incident, en el context de la guerra sino-japonesa, de fet n’és el pretext, procés relatat a la pàgina 22 amb una lliçó de com es manipula informativament l’opinió pública. Aquell ferrocarril tintinaire era lent i a vapor, però

Llegir més

Via Tintín (3: la xarxa dels excessos)

28 de setembre de 2014

L’àlbum Els cigars del faraó transcorre, meitat i meitat, per dues zones ben diferents del planeta: el Proper Orient (Egipte, Aràbia) i l’Índia. A la primera no apareix cap mitjà ferroviari però sí a la segona, i no és estrany perquè l’Índia era, i és, tota una potència ferroviària: els 63.140 quilòmetres de xarxa (39.234 milles), electrificada en un 28 %, el converteixen

Llegir més

Via Tintín (2: evitant el xoc de trens)

21 de setembre de 2014

Al segon àlbum del reporter més famós del còmic, Tintín a Amèrica, apareixen diversos ferrocarrils a vapor formant part de la trama, des de l’arribada de Tintín a Chicago fins a una persecució, l’explosió d’una vagoneta de dinamita o la situació límit que viu el protagonista lligat a les travesses, el qual salva la vida gràcies a una providencial

Llegir més

Via Tintín (1: el tren de Matadi, suposo)

14 de setembre de 2014

Després d’anys de no fer-ho, aquest estiu m’he llegit amb calma, un per un i en ordre cronològic (com cal fer les coses) tots els àlbums de Tintín. I llegint-los m’assaltà una idea: localitzar i estudiar els ferrocarrils que puntualment apareixen als còmics d’Hergé. Aparicions puntuals, és cert, però a la primera vinyeta del primer àlbum Tintín

Llegir més

Dos dies a Mallorca (i 2)

20 d'abril de 2014

L’endemà va tocar sortir de la capital, ni que fos per fer-se una mica la idea de com és l’illa, i la millor manera de fer-ho va ser prendre el ferrocarril de Sóller. Més que centenari (va ser inaugurat l’abril de 2012), el ferrocarril de Palma a Sóller va néixer com una expressió de l’economia

Llegir més

Dos dies a Mallorca (1)

13 d'abril de 2014

A l’edat que tinc, que ja comença a ser una mica respectable, i per vergonya meva, no havia estat mai a les Illes. Fa alguns dies vaig treure’m aquesta espineta efectuant un viatge llampec de dos dies (ja pots, Jordi!) per passejar-me per Palma, ciutat on vaig sojornar, i visitar el més essencial turísticament, i

Llegir més

El millor alcalde del món, diuen

23 de març de 2014

Un record per a Iñaki Azkuna, alcalde de Bilbao, mort la setmana que avui acaba. El millor alcalde del món, segons va dictaminar un organisme segons criteris òbviament discutibles. Els ciutadans de la capital biscaina sí estaven d’acord amb aquest títol i així ho corroboraven cada quatre anys. La relació d’Azkuna amb el transport de

Llegir més

Aparca i puja

2 de març de 2014

Escena: ahir, un grup de nois acabaven de fer un pagament en una de les zones verdes d’aparcament de Tarragona. No devien estar massa d’acord amb les altes tarifes a pagar o amb el poc entenedor funcionament dels parquímetres, perquè un d’ells va deixar anar (respecto idioma i to col·loquial): – sabes lo que hago

Llegir més

Albert Vilalta (1933-2013)

17 de novembre de 2013

Ha mort qui fou primer conseller de Medi Ambient de la Generalitat, el reusenc Albert Vilalta. La seva relació amb el món dels ferrocarrils és important. Ocupà la direcció general de Transports en l’època del president Tarradellas, quan es van traspassar les competències en ferrocarrils i es creà la primera empresa pública de la Generalitat,

Llegir més

Quedem a Taksim

17 de juny de 2013

Els esdeveniments turcs de les darreres setmanes, que a tots han agafat amb una certa sorpresa, han tornat a la primera plana de l’actualitat un país i una societat complicades d’entendre des del prisma occidental. Serà potser per això que les revoltes d’Istanbul, Ankara i altres ciutats siguin tan complexes de definir o d’analitzar. Indignats?

Llegir més