Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Gènere i igualtat d'oportunitats

Pinten bastos per a les mares europees

0


Dijous La Vanguardia publicava un clarificador reportatge de Beatriz Navarro en què explicava les dificultats que viuen avui dia les polítiques pro maternitat a la UE. El context és la revisió de la Directiva sobre Dones Treballadores Embarassades que avui mateix, després d’incomptables endarreriments, debatem al Parlament Europeu, reunit en sessió plenària a Estrasburg (veure aquesta nota explicativa del mateix).  

Ja fa alguns dies que en parlo, d’aquest assumpte, ja que l’he seguit de manera directa en tant que ponent a l’ombra per al meu Grup, Verds/ALE.

Dimecres sortirem de dubtes, finalment, però passi el que passi és important que ningú s’enganyi: si dimecres les mares treballadores europees no tenen més i millors drets, hi haurà un responsable clar: les majories conservadores (en alguns casos reaccionàries) que avui s’imposen a l’Eurocambra.

Adjunto a continuació el text en què basaré la meva intervenció en el debat que començarà aquesta tarda, a les 17.00.
 

Intervención de R. Romeva i Rueda sobre Informe Estrela
(Directiva Trabajadoras Embarazadas)

18 octubre 2010


Un mensaje para las mujeres europeas trabajadoras: corren malos tiempos para la maternidad.

Y lo son por que algunas fuerzas políticas y algunos grupos empresariales siguen anclados en la anacrónica idea de que eso de tener hijos es, simplemente, una responsabilidad que atañe sólo  a las mujeres.

Pues no señoras y señores. El tener, cuidar y educar hijos e hijas es, y debe ser, una tarea que debemos asumir el conjunto de la sociedad.

Cierto es que sólo las mujeres pueden quedarse embarazadas y parir. No lo es, sin embargo, que deban ser ellas quienes asuman todo el peso, y el coste, de dicha tarea.

A finales del mandato pasado estuvimos a punto de aprobar, en este Parlamento, un texto que hubiera significado un salto de gigante en favor de los derechos de las mujeres trabajadoras madres. No pudimos votar porque PPE y Liberales se aliaron en su contra y decidieron devolver el informe a la Comisión. El pasado junio volvimos a votar en la Comisión de derechos de las mujeres y consensuamos un texto que, sin ser tan ambicioso como el anteriormente rechazado por PPE y Liberales, es significativamente valiente.

1.Permite a las mujeres mantener su sueldo durante el periodo de maternidad.

2.Fortalece su protección legal contra el despido así como la posibilidad de acceder  a una flexibilidad horaria que le permitan compatibilizar mejor la reciente maternidad con el trabajo.

3.    Amplia el permiso de maternidad hasta, al menos, 20 semanas (aunque algunas y algunos hubiéramos querido que fueran 24, como recomienda la OMS).

4. Facilita la movilidad de las mujeres trabajadoras en la UE garantizándoles que no perderán sus derechos adquiridos en cuanto a remuneración por permiso de maternidad en caso de tener que cambiar de país por trabajo.

5. Avanza, aunque no tanto como algunas y algunos quisiéramos, en la corresponsabilidad de los padres planteando el permiso de paternidad como un elemento necesario y complementario al de la madre.

Ahora toca ratificar este compromiso por parte de este pleno, pero me temo que ello no será fácil teniendo en cuenta la intensa e incomprensible campaña impulsada por algunas y algunos colegas del ala más conservadora de esta cámara.

Si el texto se aprueba como está ahora, cosa que deseo ya que insisto, sin ser tan ambicioso como yo querría, apunta en la buena dirección, las madres trabajadoras europeas se podrán felicitar. Sus derechos no sólo se verán más protegidos, sino incluso ampliados.

Sin embargo, si el próximo miércoles se imponen algunas de las numerosas, e incomprensibles, enmiendas que ustedes, colegas del PPE, ALDE y ECR han presentado, ello significará un retroceso en dichos derechos.

Auguro que, si ello es así, tendrán muchas dificultades para explicárselo a las madres europeas.
 

Font foto: Parlament Europeu

La dreta aigualeix el permís de maternitat europeu. La força negociadora la donen els vots, no els arguments.

4

Dilluns, a Estrasburg, el Parlament Europeu debatrem la nova proposta de Directiva sobre permís per a dones treballadores embarassades o que acabin de parir (compte! no confondre amb Permís parental, que forma part d’una altra Directiva que la Comissió ens ha promès fa temps que presentaria cosa que encara no ha fet). En aquest cas es tractat de garantir drets per a les dones treballadores que estiguin esperant un fill o filla, o l’acabin de tenir.

Quan va començar el debat, a finals del mandat passat (2009) alguns vàrem impulsar com a objectius necessaris ampliar el permís de maternitat fins a 24 setmanes (sis mesos, tal i com recomana l’OMS), remunerat la 100%, i un permís de paternitat complementari (no substitutiu) i obligatori de com a mínim quatre setmanes i compensat al 100% tendent a igualar-se amb el permís de maternitat. L’objectiu d’aquestes propostes era doble: augmentar els drets de les mares a no veure’s discriminades laboralment pel fet de fer allò que només poden fer les dones malgrat beneficia al conjunt de la societat, parir, i augmentar la responsabilitat dels pares en tot allò que té a veure amb les tasques reproductives i de la cura.

Ràpidament els qui defensàvem aquesta visió ens vàrem trobar en clara minoria dins del Parlament. El compromís dels principals grups no va passar de les 20 setmanes, 100% remuneració i dues setmanes (optatives) per a la paternitat. Primera frustració, per tant. Aquest era la proposta que havíem de votar al maig de 2009. No vàrem poder votar per què a darrera hora el PPE i els ALDE van demanar que el text tornés a la Comissió de Dones. Segona frustració, ja que malgrat no era la proposta que alguns, com jo, volíem, suposava un notable increment respecte la situació actual tan a l’Estat espanyol (16 setmanes, 100%, permís paternitat dues setmanes), com, encara més, per a la resta dels països de la UE.

Vàrem reprendre el tema a principis de la present legislatura. De nou negociacions a la baixa degut a les pressions i els xantatges de la dreta conservadora, malgrat les quals vàrem aconseguir que la Comissió de Drets de les Dones, a la qual pertanyo, mantingués les 20 setmanes (tot i que dues podrien ser usades per un Estat per a la paternitat), i 100% remuneració. És a dir, pel camí havíem perdut dues setmanes. Tercera decepció.

Des de llavors que portem negociant el text que tocarà debatre la setmana vinent a Estrasburg. La meva postura ha estat intentar blindar aquest fràgil i, per a mi, insuficient acord que vàrem votar a la Comissió FEMM. De nou la dreta, però, ha seguit pressionant per aigualir encara més el text. Volen 18 setmanes, sis obligatòries, i no més de 75% de remuneració, tot i que algunes demanen fins a 50%. Del permís de paternitat ni parlar-ne.

La ponent de l’informe, Edite Estrela, amb qui he estat treballant colze a colze des de l’inici d’aquesta història, està fent tots els possibles per salvar el text en essència. Ha fet una nova proposta de compromís: un procés progressiu que començaria per 18 setmanes (6 obligatòries al 100% i la resta a 80%, permetent aquells països amb permís de paternitat que el combinin, com el cas espanyol que permetria usar dues setmanes per a paternitat), amb l’objectiu però que al 2020 s’arribés a 20 setmanes, 100% de remuneració.

Si s’aprova finalment aquest acord de compromís siginficaria un petit avenç respecte de la situació actual, però ni de bon tros el que hauria pogut ser si les majories haguessin estat unes altres al Parlament Europeu, i per tant la considero una línea vermella per sota de la qual no podria votar a favor de l’informe resultant. Però compte! ja que ni tan sols està assegurat que el PPE i ALDE acceptin aquesta proposta de compromís que fa Estrela. És molt possible (per no dir probable) que presentin esmenes encara més limitants. Si aquest fos el cas, i a sobre les guanyessin en el transcurs de la votació, llavors sí que em veuria obligat a votar contra l’informe. 

Dilluns tindrem el debat i en principi tocarà votar dimecres. En seguiré informant.

Sigui com sigui, un cop més vull recordar que la força de la dreta per aigualir una vegada i una altra no la hi donen necessàriament els arguments, ni la raó, sinó els vots. Ells, simplement, són més, i són més per què la gent els va votar massivament. Això és el que fa que imposin els seus models, els seus valors, les seves lògiques. Si els qui defensàvem 24 setmanes, 100% de remuneració i permís de paternitat obligatori haguéssim estat més, al 2009 i ara, el debat s’hagués resolt abans i de manera molt més satisfactòria per a les mares, els pares, els infants i la societat en general.

Un cop més vull recordar, per tant, que al cap i a la fi votar una opció política o una altra, o fins i tot no anar a votar, té conseqüències. És bo tenir ben presents exemples com aquest cada cop que ens trobem davant el dilema d’haver de posar una papereta en una urna. 

Font foto: blog mamamia

Burka, el fals debat

13
Publicat el 23 de juny de 2010

Avui ha comparegut davant la comissió de Llibertats, Justícia i Interior la recentment nomenada Secretària d’Estat per a la immigració, Anna Terron, en representació de l’actual presidència espanyola del Consell de la UE. Ha parlat de prioritats europees en termes de polítiques migratòries, i ha fet un repàs a diversos temes que afecten de manera significativa la UE. Essent com és ex eurodiputada i gran coneixedora de la institució, ha fet una intervenció perfectament dirigida al fòrum al qual es dirigia, i en la qual ha enumerat diverses qüestions actualment a debat en el si de les institucions comunitàries: des de la gestió dels casos de menors no acompanyats, a la Directiva sobre el permís únic, passant per la gestió dels fluxos migratoris entenent-los com a oportunitat o l’aplicació de la Carta blava, entre d’altres.

Els diputats i diputades li hem pogut fer preguntes i personalment no me n’he pogut estar de demanar-li pel què considero que és un fals debat en relació a les peticions que proliferen en ajuntaments catalans, i avui també a votació al Senat, sobre la prohibició de la burka en establiments públics.

En aquest sentit he manifestat la mena preocupació, i li he demanat la seva opinió.

En concret, considero d’entrada que cal condemnar sense matisos tota mena de discriminació, especialment la que esta vinculada a la obligació per part de determinades comunitats de l’ús de peces com el burka que invisibilitzen personalment i social les dones. No considero que valguin relativismes culturals ni actituds condescendents amb un clar exemple d’agressió de gènere, ocorri aquí o a l’Afganistà. Ho dic de manera clara, per què no hi hagi dubtes: a mi, el burka, m’ofèn enormement i, en tant que persona que lluita per a la igualtat, el considero un anacronisme a combatre, com tants d’altres. Al mateix temps, però, crec que és necessari distingir entre casos diferents i situacions diferents: el burka no és el vel ni el hijab.

En segon lloc, siguem clars, en aquests moments el burka no es un problema, numèricament i socialment parlant, ni a Catalunya ni al conjunt de l’estat. Estem en condicions de poder fer-hi front de manera preventiva sense caure en una persecució criminalització que pot comportar greus conseqüències socials i personals. Per altra banda, les mateixes comunitats musulmanes que, recordo, venen majoritàriament de tradicions que poc o gens tenen a veure amb la xacra que suposa el burka, ja hi estan treballant, ja que se senten especialment concernides per aquesta amenaça i tenen més interès que ningú en evitar la seva proliferació.

En tercer lloc, a qui volem ajudar a les dones? doncs em sembla francament contradictori que els prohibim accedir als pocs únics espais que poden visitar, els espais públics i especialment els serveis socials que han d’estar oberts a tothom, sense discrminiació. Prohibir-los l’entrada, per exemple, a les dependències sanitàries suposa condemnar-les a una doble discriminació. En canvi, la pressió social, política, legislativa i, fins i tot, judicial, ha de recaure sobre els instigadors i promotors d’aquesta mena de pràctiques, és a dir, els líders comunitaris que les obliguen.

Finalment, cal recordar també que disposem de moltes i bones lleis per combatre la discriminació de gènere. Usem-les, sense vergonyes ni temors. No ens calen noves normes ni regulacions que facin encara més difícil la vida a les dones que estan en aquesta situació.

De la intervenció de la Secretària d’Estat m’ha satisfet plenament constatar com ella també comparteix aquesta aproximació que, de fet, era l’essència de la resolució alternativa que s’havia de votar avui al Senat i que, malauradament, ha estat finalment derrotada imposant-se la visió prohibicionista (i clarament discriminatòria) que ha impulsat el PP amb el suport de CiU.

M’hauria agradat que els socis de partit de la Secretària d’Estat a l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, començant per l’alcalde Hereu, haguessin tingut una mica més en compte les opinions d’una persona que, per trajectòria i coneixements, és sens dubte una veu més que qualificada en l’assumpte.

Per altra banda, em sembla extraordinàriament hipòcrita afrontar aquesta qüestió exclusivament des de la perspectiva dels deures i les obligacions, i obviar la vessant de drets que hauria de formar part també del debat sobre la gestió de les migracions i la implementació de les polítiques d’integració.

Sóc conscient que s’acosten eleccions i que guanya pes la lluita per un vot basat en la por, l’estigmatització, la construcció de falsos fantasmes i perills inexistents, i la poca visió de futur. Però, faríem bé, col.lectivament, en no deixar-nos endur per discursos tergiversats, maniqueïsmes interessats o demagògies populistes.

Disposem de raons i eines de sobra per combatre discriminacions com les del burka, no compliquem encara més un assumpte que ja és prou delicat en ell mateix.

No, definitivament no tot val per aconseguir vots.

Font foto: EFE

El Parlament Europeu posa cara femenina a la crisi

0
Publicat el 17 de juny de 2010

Àmplia (i treballada) majoria, avui, al Parlament Europeu, a favor del meu informe sobre Dimensió de Gènere de la Recessió Econòmica i la Crisi financera.

La batalla ve de lluny i avui era la votació final. El resultat: excel.lent, tot i que lamento que, un cop més, la dreta i els liberals hagin renunciat a incorporar mesures més estrictes, concretes i obligatòries en favor de la igualtat. Argumenten que el camí cap a la igualtat ha de ser voluntari, natural. No ho comparteixo. Sense obligacions, ho sabem, la igualtat només és un bon desig. No obstant, malgrat aquestes absències significatives, el text és prou ambiciós i apunta en la bona, i necessària, direcció.

 

Podeu trobar la versió definitiva de l’informe clicant aquí.

 

Així mateix, adjunto a continuació la nota que n’he fet, al final de la votació, valorant-la:

 

 

17/06/2010

ICV aconsegueix que el Parlament Europeu parli per primera vegada de la crisi econòmica en clau de gènere

L’informe de Raül Romeva demana reduir l’esquerda salarial i aconseguir una ocupació femenina del 75% el 2020

 El Parlament Europeu ha aprovat avui en sessió plenària a Estrasburg per 352 vots a favor, 85 vots en contra i 175 abstencions l’informe sobre aspectes de gènere de la recessió econòmica i la crisi financera del qual és ponent el l’eurodiputat d’ICV i vicepresident dels Verds / ALE , Raül Romeva.  “Avui és un dia important per a tants milions de dones a Europa, perquè per primera vegada des que la crisi es va fer patent es parla en clau de gènere” ha remarcat Romeva que s’ha mostrat “satisfet” perquè “una vegada més hagi estat el Parlament Europeu qui hagi marcat el camí a les altres institucions, en aquest cas amb un informe d’iniciativa pròpia que situa per fi les qüestions de gènere sobre la taula del debat per la sortida a la crisi econòmica”.

L’eurodiputat d’ICV ha explicat que amb aquest informe des del grup Verd han volgut posar de manifest que aquesta segona onada de la crisi està afectant a sectors del comerç al detall, els serveis generals i al turisme, amb més presència femenina. Així Romeva ha recordat que la primera onada de la crisi ha afectat essencialment al sector financer, recordat Romeva, i als sectors de la construcció i l’automòbil bàsicament dominats per la presència masculina, cosa que els ha permès rebre més atenció, és en la segona onada de la crisi, que ha tingut idèntics efectes negatius per als sectors on hi ha més dones.

L’Informe Romeva sobre crisi i gènere arriba al ple

0
Publicat el 16 de juny de 2010

Ahir al vespre vàrem debatre la meva proposta d’informe sobre la dimensió de gènere de la recessió econòmica i la crisi financera (Estrasburg, 15.06.10, de 21.00 a 22.30). El debat va ser prou viu i enriquidor, om solen ser tots els que tenim en relació a les polítiques d’igualtat, més necessàries que mai. Això que segueix és el que vaig dir en la meva intervenció inicial

 

 

Intervención de Romeva sobre su informe ‘La dimensión de género de la recesión económica y la crisis financiera (2009/2204(INI))’

15 junio 2010

 

 

Si Lehman Brothers hubiera sido Lehman Sisters, dirigido por mujeres en lugar de hombres, ¿se habría producido la crisis crediticia?


Tanto los economistas «feministas» como los convencionales han señalado que la crisis crediticia fue literalmente una catástrofe provocada por los hombres por la simple razón que son hombres quienes copan los máximos órganos de dirección de las instituciones económicas, financieras y políticas responsables del desastre.


No podemos afirmar que si en lugar de una mayoría de hombres hubiera habido una mayoría de mujeres, la crisis no hubiera tenido lugar, pero sí podemos asegurar de las cosas no habrían sido igual, ni en cuanto a las causas, ni en cuanto a las consecuencias.

Valga como dato que las agencias financieras con mayor representación femenina en sus órganos de dirección han sufrido mucho menos los efectos de la crisis que las que cuentan con mayor testosterona gobernante.

La crisis ha dado nuevos bríos a quienes abogan por la diversidad de sexos en las juntas directivas, que insisten en que urge aumentar la presencia femenina en los órganos de dirección de las instituciones financieras.


Las cuestiones de género son inherentes tanto a la naturaleza como a los efectos de la crisis económica y financiera. Todas las políticas de recuperación, sea cual sea la categoría a la que pertenezcan, entrañan una perspectiva de género: la reforma de los órganos de gobierno financieros, el apoyo a las empresas y sectores industriales, el apoyo a los mercados de trabajo, el apoyo a la inversión y el apoyo al poder adquisitivo de los hogares.


Esta crisis debería ser una oportunidad para corregir ciertos desajustes, entre ellos el de la perspectiva de género.

Por ello lamento que las respuestas políticas a la crisis, incluidos los paquetes de recuperación, no hayan reconocido, analizado ni rectificado el impacto de la crisis en materia de igualdad de género.


Debemos lamentar que la integración de la dimensión de género en la estrategia posterior a Lisboa sea básicamente inexistente.


Debemos pedir al Consejo, a la Comisión y a los Estados miembros que integren un capítulo sobre igualdad de género que incluya objetivos específicos en las directrices macroeconómicas y de empleo y en la estrategia «UE 2020», y que los presupuestos de todas sus políticas tengan en cuenta la perspectiva de género.


En otras palabras, con este informe queremos poner de manifiesto que si bien en la primera ola de la crisis ha afectado esencialmente al sector financiero, así como a los sectores de la construcción y el automóvil, dominados por la presencia masculina, lo que les ha permitido recibir mayor atención, es en la segunda ola de la crisis, la que ha tenido idénticos efectos negativos pero en los sectores del comercio al por menor, los servicios generales y el turismo, donde se encuentra la mayor presencia femenina.


En síntesis, insistimos en que hay que evitar que la actual crisis financiera y económica y las futuras propuestas económicas pongan en peligro los logros alcanzados en la igualdad de género.


Hay que impedir que la recesión se utilice, como ya está ocurriendo en algunos Estados miembros, como argumento para reducir las medidas de igualdad de género, lo que impediría a largo plazo el crecimiento de la tasa de empleo, el crecimiento económico de la UE, el aumento de las contribuciones fiscales, el incremento de las tasas de natalidad y la promoción de la igualdad entre mujeres y hombres.


Y qué hace falta para ello?


Voluntad política, lo primero. Imaginación, lo segundo. Y medidas concretas y vinculantes, lo tercero.


Por ejemplo, aunque el empleo femenino en la UE está cerca de alcanzar el objetivo del 60 % en 2010, es necesario fijar un reto más ambicioso del 75 % en 2020. Además, debemos insistir igualmente en que es necesario reducir la brecha salarial al 0-5 % en 2020, adoptando un comportamiento de tolerancia cero mediante la imposición de sanciones.


Ya sé que a algunas y a algunos de mis colegas les incomoda esto de las medidas obligatorias. Que todo debería ser voluntario. Sin embargo sabemos que ello no basta en cuanto de igualdad se trata.


Por eso saludo efusivamente las recientes declaraciones de la Comisaria Reding haciendo un llamado a que aumente la presencia de mujeres en los órganos de decisión política y económica, o a reducir la brecha salarial, para lo que no excluía incluso plantear y exigir objetivos vinculantes.

Confío por tanto que, con relación a algunas de las peticiones que el PP ha hecho en relación a que mi informe no plantee medidas obligatorias, sean reconsideradas.


Ahora, más que nunca, es el momento de actuar de forma clara, creíble, decidida y convincente. Confío en la responsabilidad de todas y todos nosotros para que mañana este informe cuente con la mayoría más amplia posible.


Foto: el 60% de la població universitaria de la UE són dones. Font: Presidència espanyola del Consell.

David Trueba, superioritat, clítoris i Bibiana Aido

1
Publicat el 10 de juny de 2010

Em confesso opinòlegaddicte. Acostumo a llegir amb devoció les columnes d’opinió de diferents mitjans. Algunes per veure per on surt avui qui la signa, i com van les seves neures, filies i fòbies, d’altres per què simplement m’agrada qui la signa i hi acostumo a coincidir.

Dels primers em fa mandra parlar, d’entre els segons, en canvi, vull citar una de les plomes que darrerament em té encisat: David Trueba. La seva columna a El País és sovint enginyosa, aguda, seriosa, pulcra,… Com la d’avui. Parla de la superioritat, d’aquella que senten qui, davant la campanya per reduir-ho tot, apunten cap al Ministeri d’Igualtat (el que té el pressupost més esquifit, per altra banda). Trueba alerta de la molta feina que aquest Ministeri ha de fer encara, especialment en un país i un continent com aquests en els quals ens trobem.

Subscric la columna, la defensa de la prioritat ministerial que suposa la lluita per la igualtat i la necessitat de deixar de frivolitzar amb aquest tema en un país en què cada setmana una dona és assassinada per algú que es diu la seva parella pel fet, simplement, que aquest algú s’hi consideri superior (és clar, només és una dona), i en un continent en què les dones cobren de mitjana un 17% menys que els homes per fer la mateixa feina, o més, ja que sovint han de fer, soles, dues o tres jornades laborals, combinant la privada i la pública.

Superioridad, por David Trueba (El País 10/06/2010)

El bufón dice entre bromas grandes verdades. El bufón es el que mira cómo los supuestos hombres serios y poderosos invaden su territorio practicando el absurdo, la necedad, el ridículo. El bufón advierte entre el cascabeleo que él tiene derecho a desbarrar; la obligación de los otros sería comportarse rectamente. En El intermedio, el Gran Wyoming no tiene demasiado reparo en ejercer de bufón. Incluso hace dos noches permaneció lánguido y pensativo tras hacer un chiste. “¿Me estará sucediendo algo extraño? He hecho un chiste contra los socialistas”. Tamaña autoconciencia, tamaña autocoña, recibe el intrusismo diario de los supuestos cargos de responsabilidad. En ese mismo programa, resonaron las declaraciones de la presidenta de la Diputación de León, Isabel Carrasco, que al sospechar que el Gobierno amenazaba con suprimir su cargo, saltó sobre la yugular de la ministra de Igualdad. “Esa sí que no sirve para nada, que la manden a estudiar el mapa del clítoris de Andalucía”.

Suerte que matizó que en ningún momento quiso faltarle al respeto a la ministra. Menos mal, si llega a querer faltarle al respeto… El problema estriba en que la presidenta de la Diputación de León considera que la Diputación de León es infinitamente más importante que el clítoris. Y ahí puede que esté el error. Mejor que no pregunte a los ciudadanos. Igual sucede con el Ministerio de Igualdad, todo el mundo se cree más importante que el Ministerio de Igualdad. Cuidado, la política está llena de tipos que se creían superiores fregando el último escalón de la sede. Miren si no a Esperanza Aguirre, que entre bromas se alzó como lideresa moral de su partido. En un país donde las mujeres sufren más paro y menor salario que los hombres, donde una de ellas es asesinada cada semana por su ex pareja, el complejo de superioridad sobre el Ministerio de Igualdad es para mirárnoslo. La ley del aborto para reformarse ha necesitado del aguante y la fortaleza del descaro juvenil y no tanto el cálculo y la superioridad de quienes no meneaban el asunto para no mancharse. O aún más bochornoso, de aquellos que lo denuncian al Constitucional después de bendecirlo durante ocho años en el poder con una pía mirada para el otro lado del confesionario.
Foto: Bibiana Aido. Font: violenciadegenero.info

Adoptat en Comissió FEMM, l’Informe Romeva sobre ‘La dimensió de Gènere de les Crisi Econòmica i Financera’

0
Publicat el 4 de maig de 2010

Primera etapa superada. La Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats ha votat avui el meu informe sobre la Dimensió de Gènere de les crisi econòmica i financera. En porto parlant darrerament, en aquest bloc (trobareu els apunts a la categoria Gènere i igualtat d’oportunitats).

La votació ha estat ajustada en alguns aspectes clau, però al final hem salvat dignament els mobles fonamentals, i la votació final ha posat de manifest el punt de compromís: 25 vots a favor, per un en contra i una abstenció.

Adjunto, de moment, la nota de premsa que n’he fet. De seguida que tingui la versió de l’informe modificat amb les noves aportacions el faré també públic.

COMUNICADO de PRENSA – Bruselas, 4 de mayo de 2010

Igualdad de género
Romeva: la UE debe tener en cuenta el impacto de la crisis sobre la igualdad hombre-mujer

Hoy, martes 4 de mayo de 2010, la Comisión de los Derechos de la mujer e Igualdad de Género (FEMM) del Parlamento Europeo votó el informe de Raül Romeva i Rueda (Verdes/ALE) sobre  la dimensión de género en la recesión económica y la crisis financiera.

En declaraciones hechas tras el voto Raül Romeva destacó lo siguiente:

“La crisis actual hace temer que los progresos realizados en materia de igualdad entre mujeres y hombres estén en peligro y que los efectos de la recesión se harán más notables aún sobre las  mujeres.” Era pues importante que el Parlamento Europeo tuviera en cuenta la igualdad de género en el momento de proceder a una evaluación de las consecuencias de la crisis actual, y sobre sus propuestas de salida.

Me alegro del gran consenso que existe en la Comisión de derechos de la mujer del Parlamento Europeo sobre algunos aspectos cruciales. Por ejemplo, pone de manifiesto como entre las causas que explican la crisis debe contarse con la ausencia de paridad en la mayoria de las instituciones económicas y financieras, cuyos órganos de dirección están mayoritariamente copados por hombres. Como dato, se destaca que aquellas instituciones con mayor paridad, han sufrido menos los efectos de la crisis. La razón podria tener que ver con la diferente forma de entender la cultura del riesgo entre mujeres (menos temerarias)  y hombres (toman más riesgos). Pregunto: ¿qué hubiera ocurrido si los Lehman Brothers hubieran sido, en realidad, las Lehman Sisters?

En cuanto a sus consecuencias, la crisis actual tiene claramente un impacto concreto en las mujeres en el mercado laboral puesto que afecta especialmente a los contratos temporales y precarios de los cuales las mujeres son en gran medida titulares. Además, este hecho suele tener lugar de forma invisible, puesto que no aparecen en las estadísticas de paro. Además, los sectores que cuentan con mayor atención púbic, y con más ayudas, son los sectores ocupados mayroitariamente por hombres, mientras que los sectores ocupados por las mujeres sufren drásticos recortes presupuestarios.

Los Estados miembros deben velar por que la regresión y los recortes económicos no comprometan las políticas y el funcionamiento de las estructuras destinadas a promover la igualdad entre mujeres y hombres a todos los niveles de los sectores gubernamentales y no gubernamentales. El informe pide también a los Estados miembros integrar cuanto antes a las trabajadoras migrantes en los regímenes de seguridad social y cuidados de la salud.

Otro aspecto importante del informe es la demanda que hacemos a la Comisión Europea de que elabore un apartado específico en la estrategia 2020 en términos de igualdad, así como que promueva el incremento de recursos públicos con el fin de favorecer los ámbitos profesional que emplean mujeres, los cuidados, la salud, la cultura por ejemplo.

El informe destaca finalmente la necesidad de normalizar la cultura de  la igualdad de oportunidades tanto en el sector público como privado. No se trata de una cuestión de generosidad paternalista malentendido pero de sensatez y oportunidad.

 

Foto: Seu de Lehman Brothers. Font: Business Week

Els homes han d’agafar el gust per a les feines domèstiques

0
Publicat el 26 d'abril de 2010

Malgrat que no hi podré assistir, ja que em trobo a Brussel.les, recomano molt una xerrada prevista per avui de la Presidenta de l’Ateneu Barcelonès i flamant nova Presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, i de l’editora Anna Monjo. Ambdues presenten, a les 19.00, a la seu de l’Ateneu (Carrer Canuda, 6) el llibre ‘Història del treball’, de Cristina Borderías i Montserrat Llonch (Editorial Icaria).

 

Adjunto l’entrevista que publica avui El Periodico a la Muriel.

 

 

 

26/4/2010 PROFESSORA D’ECONOMIA DE LA UAB|AL GRA // ENTREVISTA

Muriel Casals: «Els homes han d’agafar el gust a la feina domèstica»

COL·LECCIÓ ‘HISTÒRIA DEL TREBALL’. Ateneu Barcelonès. Canuda, 6. A les 19.00 hores.

 

SONIA GARCÍA GARCÍA
BARCELONA

La historiadora Muriel Casals (1945) ha estat vicerectora de la UAB i actualment és presidenta d’Òmnium Cultural. Avui presenta, amb Anna Monjo, Història del Treball (Icaria Editorial), de Cristina Borderías i Montserrat Llonch.

–¿Què explica aquest llibre?
–Forma part d’una col·lecció. És a dir, hi haurà més llibres. I tracta de les circumstàncies que envolten el procés de la feina a Catalunya, i concretament, la de les dones.

–¿Quina relació hi ha entre feina i identitat de gènere?
–Les condicions laborals de les dones són com les de tots però normalment més dures. Fan feines més mal pagades i menys qualificades.

–¿Per què hi ha tant de desocupat?
–La indústria ha canviat i amb menys temps de treball es pot obtenir el mateix resultat.

–¿S’acaba la feina?
–No sabem organitzar-nos i el progrés es gira contra els treballadors. El que es necessita és exportar, vendre més, produir i canviar.

–¿A qui afecta més aquesta situació?
–Les dones, que estan en una baula feble de l’escala laboral i sindical. És més fàcil prescindir d’una dona que d’un home, que sempre han oposat resistència.

–¿Què passa amb la feina a Espanya?
–Curiosament, en aquesta última crisi l’atur afecta més els homes que les dones. Sobretot els immigrants, una altra vegada els més febles.

–¿La legislació avança?
–S’han fet passos, però falta molt. Fa falta sensibilitat per part de les administracions, que han de crear ocupació i jugar un paper d’àrbitre en la negociació entre empresaris i treballadors.

–¿Reorganitzar la feina?
–Segurament. Alguns treballen moltíssim i paguen impostos per sufragar els que no treballen. El que hem de fer és treballar tots, però molt menys.

–¿Molt menys?
–Països més desenvolupats treballen menys hores. Jornades més curtes amb més gent treballant.

–Cal revaloritzar la feina domèstica, els oficis.
–Sí, però alerta. No m’atreviria a dir que s’ha de pagar a les mestresses de casa. S’ha de tenir temps per cuidar-nos els uns als altres. Els homes necessiten trobar-hi el gust a la feina domèstica.

–¿I les dones?
–Potser, intel·ligentment, prefereixen menys promoció professional i més vida familiar.

 

 

Foto: Muriel Casals. Font: Joan Puig

A debat esmenes a l’Informe Romeva sobre ‘Gènere i crisi’: serà una dura batalla amb el PPE!

3
Publicat el 8 d'abril de 2010

Ahir vaig presentar a la Comissió FEM (Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats) la meva proposta d’informe sobre la dimensió de gènere de la recessió econòmica i la crisi financera (2009/2204(INI)) (la versió en espanyol és aquí).

La motivació de l’informe, ho recordo, està expresada a través del paràgraf 9: (El Parlamento Europeo) Deplora que las respuestas políticas a la crisis, incluidos los paquetes de recuperación, no hayan reconocido, analizado ni rectificado el impacto de la crisis en materia de igualdad de género; critica el hecho de que la integración la estrategia posterior a Lisboa sea básicamente inexistente; pide al Consejo, a la Comisión y a los Estados miembros que integren un capítulo de género en las directrices macroeconómicas y de empleo y en la estrategia «UE2020», y que los presupuestos de todas sus políticas tengan en cuenta la perspectiva de género;

La resta de grups i ponents a l’ombra m’hi han presentat unes 144 esmenes, que ahir vàrem debatre. Algunes són afegits i aspectes que poden complementar el text i no hi ha inconvenient, per part meva, a acceptar-les. Moltes, però, provenen del PPE (de dones del PPE) i formen part d’una estratègia que venen aplicant darrerament de combatre qualsevol iniciativa que vagi en favor d’una major implicació de les institucions en polítiques actives per a la igualtat. El seu discurs és simple:

quan afirmo que les dones són qui més està patint les conseqüències de la crisi, i en canvi qui menys responsabilitat en té (ja que la presència femenina en òrgans de decisió política i financera segueix essent molt inferior a la dels homes) em responen que sí, però que els homes també la pateixen;

quan dic (com fa també el Comitè Europeu Econòmic i Social), que les empreses amb major representació fememnina en els òrgans de direcció mostren millors resultats financers, em diuen que això no demostra res;

quan denuncio l’absència d’una perspectiva de Gènere en l’Estratègia 2020 i que la gran majoria d’inversions fetes pensades per a reactivar sectors afectats per la crisi (indústria automobilística i construcció), bàsicament masculinitzades, em diuen que sí, però que els homes necessiten més ajudes per què suporten el pes de la crisi;

quan demano que s’inverteixi també en polítiques socials per, primer, potenciar un sector amb forta presència femenina, i segon, garantir des de l’esfera pública serveis que facilitin més la necessària millora en la gestió dels temps (privat i professional), em diuen que allò que hem de fer és pagar un petit sou a les dones per tal que es quedin a casa fent de mestresses de casa,

quan reclamo polítiques actives per acabar amb el ‘diferencial salarial’ dona-home (Pay gap), em diuen que sí, però que això ho ha de decidir el mercat;

etcètera, etcètera, etcètera.

Vosaltres mateixos/es podeu llegir el text del meu informe per tal que tingueu una idea del què ara proposo. Ho dic per què el 4 de maig votarem en Comissió FEMM i, si prosperen algunes de les esmenes d’eliminació de paràgrafs que proposa el PPE, ens podem trobar amb un text més dèbil, amb menys propostes i més ambigüitats.

Això és la democràcia parlamentària, i aquest és el Parlament que la ciutadania va escollir el passat mes de juny.
Amb aquestes majories ens hem de moure. Batallarem fins on puguem, això que ho tingui tothom ben clar, peró confesso que em sentiria molt més còmode en un Parlament on la correlació de forces fos, almenys, una mica més favorable a promoure polítiques actives d’igualtat.

Seguiré informant.

Font foto: Oneworld

La crisi de les corbates i la testosterona (Informe Romeva sobre Gènere i Crisi: Presentació en Comissió FEMM)

7

Ahir vaig presentar en Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats, el meu projecte d’informe sobre la dimensió de gènere de la recessió econòmica i la crisi financera (2009/2204(INI)).

Us el podeu baixar sencer aquí.

És una proposta que vaig fer a la Comissió FEMM en constatar com la perspectiva de Gènere era (vaja, és) pràcticament absent tant en l’anàlisi de les causes de les crisis (especialment en la seva dimensió econòmico/financera), en quant als efectes, i finalment en quant a les propostes per sortir-ne i, en conseqüència, en les prioritats que reclamen inversió (pública o privada) per superar l’etapa actual i sentar les bases d’un nou model sòcioeconòmicecològic (perdoneu el neologisme). De fet, la imatge que he escollit per il.lustrar aquest apunt és prou explícita i una bona metàfora del problema: home amb corbata (es tractat de la portada del darrer número de la Revista NIKK (noruega) dedicada al tema ‘Gènere i Canvi climàtic’). La imatge, clarament, es pot adaptar a alguns dels debats que tenim a casa nostra.

 

L’informe consta de dues parts: una exposició de motius on explico les raons que m’han portat a fer-lo (aquesta part no es vota), i després un text format per ‘Vistos’, ‘Considerands’ i ‘Articles’ que és la part que sí ha de passar pel sedàs de la Comissió FEMM, primer, i del Ple després.

 

Pel què fa a l’Exposició de motius, he estructurat els arguments en diferents categories:


-La desigualtat entre dones i homes, causa i conseqüència de la crisi econòmica i financera;

Constitueix la feminització dels càrrecs directius una protecció front la crisi (és un fet, per exemple, que els bancs amb major paritat en els seus òrgans de direcció han patit menys la crisi);

-Segregació del mercat laboral;

-Impacte en el treball i l’ocupació;

-Oportunitats en les respostes polítiques i els plans de recuperació.

 

En quant als considerands i l’articulat, per altra banda, que és la part susceptible de poder ser modificada (retallada, ampliada o esmenada) en destaco sobretot el consdierand H, entre molts d’altres:

 

H. Considerando que las conclusiones del Consejo de 30 de noviembre de 2009 celebrado durante la Presidencia sueca pedían a los Estados miembros y a la Comisión que reforzarán la dimensión de género en la estrategia «UE 2020»; que el documento de consulta de la Comisión acerca de la estrategia «UE 2020» no tuvo esta petición en cuenta ya que no hacía ni una sola mención de la integración de la dimensión de género; que, sin embargo, es esencial integrar una perspectiva de género en la nueva arquitectura y política financiera y económica, así como garantizar que los planes de recuperación y los programas de ajuste estructural se someten a una evaluación de impacto sobre la igualdad entre mujeres y hombres e integran una dimensión de género,

 

 

Així com els següents articles: 1 (visió holística), 2 (risc que crisi posi en risc polítiques igualtat), 3 i 4 (major implicació dones en mercat laboral implica majors conseqüències directes an cas crisi, urgencia reduir el diferencial salarial o pay gap), 6 (importància dimensió estadística i especificació segons sexes); 7 (impacte específic sobre persones migrants), 9 (lamenta que respostes a la crisi no incorporin perspectiva gènere), 12 (manca polítiques infraestructures i assistència), 13 (sobre l’impacte de possibles reduccions fiscals i despesa retallada pública), 15 (violència de gènere), 16 (mesures incentivadors per augmenta nombre dones en òrgans direcció privats o públics), 18 (aplaudeix iniciativa noruega de promoure 40% dones, mínim, en consells administració), 19 (necessitat d’invertir en infraestructura social), 20 i 21 (necessitat incorporar perspectiva de Gènere al Green New Deal).

 

El calendari previst per a l’adopció de l’informe és:

 

15 de març (ahir): presentació en Comissió FEMM;

23 març: termini presentació esmenes;

15-16 abril: negociació esmenes i compromisos;

4 maig: Votació en Comissió FEMM

Juny: Votació en sessió plenària

Font foto: Portada del darrer número de la Revista NIKK (noruega) dedicada al tema ‘Gènere i Canvi climàtic’ amb el suggerent encapçalat on es llegeix: Gender and Climate chance: Cool Down. La imatge (home amb corbat indignat al volant d’un cotxe) és prou explícita, i es pot adaptar a alguns dels debats que tenim a casa nostra.

Carta Europea de les Dones, de Raül Romeva (per a Crònica.cat)

1
Publicat el 9 de març de 2010

Carta Europea de les Dones, de Raül Romeva (per a Crònica.cat)

Ahir al Parlament Europeu, coincidint amb el Dia de la Dona Treballadora (8 de març), vàrem valorar la presentació divendres passat, per part de la Comissió Europea, de la Carta Europea de les Dones.

La Carta de les Dones de la Comissió Europea és una declaració molt necessària i molt ben intencionada a favor de la igualtat de gènere a Europa. Tanmateix, més enllà de les paraules i les bones intencions, allò que marcarà el rumb encertat seran sobre tot les accions de la Comissió en els propers mesos i anys.

Lamento, en aquest sentit, que la Comissió no hagi consultat el Parlament Europeu ni la societat civil en l’el.laboració de la Carta. La Comissió ha de ser conscient que ens necessitarà a ambdós, Parlament i Societat civil, si vol que les propostes es concretin i prosperin, especialment en la mesura en què aquestes propostes han d’esdevenir legislació reforçada i han d’establir objectius en termes d’igualtat que siguin obligatoris per a tota la UE.

I és que en temes d’igualtat correm un risc important del qual vull advertir: el risc no només de no avançar, sinó d’anar enrera. El crisi econòmica ha afectat desproporcionadament les dones i les diferències salarials que discriminen en funció del gènere s’han eixamplat en aquests darrers anys, malgrat la presència de legislació de la UE contra això. És inacceptable que l’any 2010 les dones europees cobrin de mitjana gairebé un 18% menys que els homes, per fer la mateixa feina o per assumir responsabilitats equivalents. De la mateixa manera, és també un fet, més que lamentable, que en època de crisi augmenta notablement la violència de gènere.

La Carta de les Dones de la Comissió reïx a reconèixer els desafiaments davant dels quals ens trobem, però ara toca veure si entre totes i tots som capaços de dotar-nos de les eines que ens han de permetre superar-los.

Foto: Intervenció en la Jornada sobre Dones i Crisi, organitzada per Dones amb Iniciativa el passat dissabte 6 de març, i on vàrem parlar de les mesures per fer front a la crisi des d’una perspectiva de gènere. Acompanyat a la taula per Mercè Claramunt i Ricard Gomà. Font: Mari-bel Vargas Calero.

Informe Romeva sobre Gènere i Crisi: Introducció (Part 3 de 3)

1
Publicat el 5 de març de 2010

Explanatory statement: Gender impact of the economic and financial crisis (Part 3 of 3)

Migration – the financial and economic crisis has exacerbated the vulnerability of migrant workers and their families

Particular attention must be given to immigrant women who make up approximately 54% of the total number of immigrants in the European Union.

The financial/economic crisis has exacerbated the vulnerability of migrant women and their families and there is increasing evidence of how migrants are affected by this crisis. There is evidence, also from the experience of previous situations of crisis, that women and children are disproportionately affected. For example, girls are the first to be withdrawn from school and violence against women and children tends to intensify in time of economic hardship.

The lack of care policies and infrastructures has led to an increase in female migrant domestic workers filling these gaps in private homes without access to social and work-related protection and benefits (and often without any legal status because of the national migration regimes.

Discriminatory practices are not only a human rights concern but also obstacles to the inclusion, acceptance and integration of migrants in host countries. Conversely, human rights based regulations and policies which promote access to decent work, health care, education and adequate housing are important not only for the protection of migrants’ human rights, but also for their social inclusion and integration. Another challenge is to ensure that migrants’ human rights, more generally, are not undermined in the context of the economic crisis.

Opportunities in policy responses and recovery plans

The responses to the recession at the European and national level also represent an opportunity and transformational moment to promote gender equality. A gender sensitive analysis at this moment also has the advantage of avoiding unintended consequences of ineffective policy or unintended outcomes. Investment in social infrastructure is an opportunity to modernise Europe, promote equality and can be seen as a parallel strategy to investment in green technologies modernising the physical infrastructure.

‘Green jobs’ have the potential to become a key growth segment of future European labour market, already today more than 20 million jobs in the European Union can be considered as ‘green’ (10% of total employment), and recent evidence shows that jobs in the renewable energy sector alone have a potential to double to 2.8 million by 2020,

The ecological conversion of the economy and the transition from so-called ‘sunset industries’ to low-carbon economy will create a huge demand for workers in skilled trades or professions. Filling the green collar jobs will require adequate training programs, re-training and education programmes

Yet looking at the huge amount of studies available we discover that green jobs are almost entirely male dominated, especially in the alternative energy area.
Women are strongly under-represented in the renewable sector and especially in science and technology-intensive jobs’.

A
fair, just and equitable ecological conversion cannot afford women’s exclusion from the transition to the green economy, i.e. certain trades and professions, training and re-training. The EU Commission also recognised that ‘we need women in exactly the same sort of jobs as men’. Thus without a focused effort, women will be chronically under-represented in or even excluded from the green economy and green collar jobs.

As equality between citizens is one of the Union’s fundamental values, men and women with equal skills should have equal access to all jobs, in the private and public sector alike. The second argument is very pragmatic: women’s potential is indispensible for the ecological transformation of society. Europe can no longer afford to neglect its female human resources by treating women
as a back-up plan to boost the workforce only when economic conditions dictate the demand.

The financial and economic crisis provides us with a huge opportunity to develop responses and perspectives and identify policy spaces for intervention and alternative solutions.

 

 

Veure també:

Informe Romeva sobre
Gènere i Crisi: Introducció (Part 1 de 3)

Informe Romeva sobre
Gènere i Crisi: Introducció (Part 2 de 3)

Font foto: UGT

Informe Romeva sobre Gènere i Crisi: Introducció (Part 2 de 3)

0
Publicat el 5 de març de 2010

Explanatory statement: Gender impact of the economic and financial crisis (Part 2 of 3)

Segregated labour market

This current crisis is unlike previous recessions: the economic slowdown is likely to affect women more than men. In contrast to past periods of economic downturn, women now account for a much greater proportion on the labour market. Women’s integration into the workplace not only means a greater direct impact of the crisis on women themselves, but also on households, where income will be significantly affected by female job losses. And with employment patterns characterised by gender segregated labour markets, gender gaps in pay, higher levels of part-time and precarious work and higher concentration in the so called informal sector with lower earnings and less social protection, women are not in an advantageous position to weather the crisis.

There is not doubt that gender equality should be a key principle in any policy response, as the effects of the economic and financial crisis go beyond the scope of women in the world of work and have an impact on the overall stability of society, considering the various roles that women play. In times of economic upheaval, women often experience the negative consequences more rapidly and are slower to enjoy the benefits of recovery. And already before the crisis, the majority of working women were in the informal economy with lower earnings and less social protection.

Women’s concentration in public sector services has, in the past, helped protect them from the initial impact of recessionary conditions. However, as employees of the public sector and users of services, for example care services, women are particularly sensitive to budget cuts as the impact of falling tax receipt takes hold.
State income and expenditure are gendered; while men tend to be the main contributors to state revenue in terms of taxation due to their higher earning, women tend to be the prime beneficiaries of State expenditure through the provision of services that are also gendered: childcare, dependent persons care, housing, education and health. Reductions therefore in public expenditure are far more likely to impact directly women.

Gender impact analysis prior to public spending cuts is crucial to understanding the gender impact of such policies both in the short and the long term. Activation aiming to lower benefits payments by making employment an attractive option and active inclusion policies that seek to engage women and men in the labour-market are also gendered as these depend on the provision of subsidised services such as childcare/dependent persons’ care.

Reductions in public expenditure will also undoubtedly result in the transfer of services such as care back to women, preventing them further from fully participating in all aspects of life. Similarly the impact of expenditure cuts to support services in socio-economically disadvantaged communities will result in a greater reliance on women both within families and in the community.

Impacts on labour and employment

The unemployment rate for males rose from 7.5 to 9.9% in the Euro Area and from 7.2% to 9.7% in the EU 27 between November 2008 and November 2009. The female unemployment rate increased from 8.6% to 10.0% in the euro area and from 7.8% to 9.2% in the EU27. The monthly EU employment report for February 2009 lines out that “the unemployment rate for women has been higher than that of men, but the gap has been narrowing”. Compared with a year ago, all Member States recorded an increase in their unemployment rate in 2010. The more vulnerable groups will be most affected as the employment situation deteriorates and as generally known these are women.

Women are more likely to have a disadvantaged position on the labour market, e.g. due to higher incidence of precarious contracts, on voluntary part-time and a persistent unfavourable pay gap (17.4% on average in the EU in 2007 with figures up to 30.3% in Estonia) with repercussions on their lifetime earnings, social security protection and pensions, resulting in higher ‘at-risk of poverty rates’, especially once in retirement. In 2007, the at-risk of poverty rate was higher for women (17 %) than men (15 %) and this gap was especially high for older persons (22 % for women compared to 17% for men) and single parents (34 %).

However, the unemployment rate measure does not necessarily capture the full impact of the changing economic conditions on both women and men. Indeed national data confirm that falling employment rates for women are not necessarily accompanied by similar rises in unemployment rates. Women are often part-time unemployed and are not classified as unemployed but as (part-time) employed and thus women’s unemployment can be regarded as underestimated in relation to men’s. In order to measure women’s unemployment in the same way as men’s, greater attention should be paid to part-time unemployment and it should be treated and published the same comprehensive way as full-time unemployment. The trends in employment and the data they are bases on can be questioned. In the EU, it has been decided that individually-based statistics household be disaggregated by sex. However, this is only the first step in the direction of data which can catch the differences between women and men.

Font foto: eleconomista.es

Informe Romeva sobre Gènere i Crisi: Introducció (Part 1 de 3)

1
Publicat el 5 de març de 2010

En el marc de l’informe que estic preparant per a la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats en relació a l’impacte de gènere de la Crisi Financera i Econòmica (Gender Impact of the Economic and Financial Crisis) inicio una sèrie d’apunts en què aniré exposant el contingut de la meva proposta, la qual haurà de ser sotmesa a votació al Parlament Europeu. Els tres apunts següents tenen a veure amb la part explicatòria (descripció de motius i context), als quals seguirà una altra sèria d’apunts amb el contingut pròpiament dit de l’informe /incloent, per tant, els considerants i l’articulat, que és la part que la Comissió FEMM haurà de votar). Vull agrair de manera molt especial la feina feta per Elisabeth Horstkoetter en l’el.laboració del present text:

Explanatory statement: Gender impact of the economic and financial crisis  (PART 1 of 3)

Introduction

The world economy is facing the most severe recession since the Great Depression. ‘The global financial crisis has become a wider economic crisis. There has been a crash of the global financial system, speculative bubbles and wild swings in values attached to housing, stocks, commodities (including food and energy); over-financialisation of the economy with consequent instabilities, the bankruptcy and near-bankruptcy of banks and other major financial institutions, failure in the provision of credit to the ‘real economy’ with consequent detrimental effects on the real economy and the quality of people’s lives’
. Hundreds of millions of people have lost their jobs, their income, their savings and their homes.

Equality between women and men is one of the objectives of the European Union and must be an inherent part of all political responses. The initial crisis and subsequent recovery plans at European, national and international (G20) level however have failed to acknowledge, understand, analyse and rectify the gender impact of the crisis.

Gender inequality the cause and consequence of the financial and economic crisis

The financial and economic crisis is gendered in its nature and in its effects. All categories of the recovery policies are gendered: reform of the financial governance, supporting industrial sectors and companies, supporting labour markets; supporting investment; and supporting household purchasing power.

Women are under-represented in most financial decision-making. ‘The governance of the financial architecture is gendered in the principles, aims, practices and knowledge base that underpin decisions; and in the composition of the governing bodies where there is a huge underrepresentation of women’
.  Not one governor of the central banks of the EU member States is a woman. Only one of the six members of the executive board of the governing council for the European Central Bank is a woman. All governance of the financial architecture is gendered in the principles, aims, practices and knowledge base that underpins decisions; and in the composition of the governing bodies where there is a hug under-representation.

To include women in financial decision making means to include different priorities and practices which may be advantageous to the social system as a whole as well as to women. One of these is their approach to risk taking. Others include their preferences for public service provision of education and health, which support not only gender equality but also long term development of human capital.

The face of the recession is a man’s face. Press articles focus on striking men in industry, manufacturing plants closing down and bankers losing their bonuses. Women are non existent in this picture; there has been no detailed analysis of the female dimension and the differing impacts on women. What is the gender composition of the employment in the industrial sector and companies that are given financial support? This question matters because a support for the future of men’s rather than women’s employment increases rather than decreases gender inequality.

Is feminization
of management a protection against the crisis?

It is hard to escape the fact that almost all decision-makers in the economic crisis are men. “Fannie Mae and Freddie Mac were headed by men when they got out of control and made loans to people with low incomes to people with big dreams who did not know any better. AIG in the US, Northern Rock in the UK, and Hypo-Bank in Germany – all were headed by men.

If Lehman Brothers had been Lehman sisters, run by women instead of men, would the credit crunch have happened? Both feminist and mainstream economists have pointed out that the credit crunch is quite literally a man-made disaster. The crunch has emboldened advocates of boardroom diversity, who insist we now need to get more women at the top in financial institutions as a matter of urgency. Male failure might open up opportunities for women to smash through the glass ceiling
.

Iceland
is leading the way. Since its humiliating economic collapse, the island nation in the North Atlantic has turned over key levers of finance to women. It now has a female prime minister, and women lead two of its major banks, replacing men who were blamed for crashing the institutions with reckless excess.

The theory that women could have had a restraining effect on the excesses of men is made clear in a French study called ‘Global Financial Crisis: Are women the antidote?’ Published in October by French business school Ceram, it shows that firms in the CAC40 (the French equivalent to the Dow Jones or FTSE indices) with a higher ratio of women in management have shown better resistance to the financial crisis.

Michel Ferrary, a professor at Ceram in France, believes that gender balance is the key to taming the culture of risk-taking that has dominated the financial sectors of many nations. He found out that banks with greater gender balance have navigated the economic crisis far better than banks with less gender balance. ‘Several gender studies have pointed out that women behave and manage in a different way than men. They tend to avoid risk and to focus more on a long term perspective. A larger proportion of female managers balance the risk taking behaviour of their male colleagues’.

Employment inequality is still the norm in boardrooms across the globe, where men in suits continue to dominate both exec and non-exec role. Yet legislation in Norway has effectively addressed this imbalance. Spain has passed a similar law; within seven years, companies must give four out of 10 board seats to women.

In June 2003, the Norwegian government submitted a legislative proposal aimed at achieving 50% female representation on the boards of all public and lager private companies
.
On 1 January 2006, rules on gender representation on company boards came into force in Norway. The new regulations state that there should be a minimum proportion of both sexes on the board, of approximately 40%.

 

 

Veure també:

Informe Romeva sobre
Gènere i Crisi: Introducció (Part 2 de 3)

Informe Romeva sobre
Gènere i Crisi: Introducció (Part 3 de 3)

Font foto: viking direct

Més drets per a les mares, més responsabilitat per als pares

1

Un vot per a la història. Amb la votació d’avui a la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat (FEMM) del Parlament Europeu ha fet un pas endavant impressionant cap a la millora dels drets de les mares treballadores (ampliant fins a 20 setmanes el permís de maternitat), i de la igualtat (en incorporar també el permís de paternitat per, almenys, dues setmanes). Malgrat la oposició, casi numantina, d’una part del PPE, la majoria de la Comissió hem donat suport a la proposta i, si bé és cert que no hem aconseguit incorporar tot allò que ens hauria agradat, el balanç final és certament positiu, tal i com constatem a través de la següent nota:

PRESS RELEASE – Brussels, 23 February 2010

Parental leave
EU Parliament raises minimum maternity and paternity leave standards

Today a majority of MEPs in the European Parliament committee for women’s rights and gender equality (FEMM) voted in favour (1) of a legislative report that sets a minimum threshold of fully paid maternity leave of 20 weeks, with additional paternity leave (also at full pay) of at least 2 weeks. The vote followed a call outside the committee room – by Greens/EFA MEPs, parents and children – for these improvements to be made to the Commission’s legislative proposal. (2)

Green MEP and FEMM committee member Raül Romeva commented:

“I welcome that Parliament’s women’s rights and gender equality committee has voted in favour of a minimum of 20 weeks maternity leave at full pay throughout the European Union. Adequate maternity leave should be a right for all new mothers, not just those who can afford it. Additionally guaranteeing two weeks of fully paid paternity leave presents an excellent opportunity for fathers in Europe to play a more active role in family life. I call on our Parliament colleagues, Council and the Commission to support our position so that the EU can make a real step forward in empowering parents to better reconcile their work and family life.”

(segueix…)

UK Green MEP and FEMM committee member Caroline Lucas commented:

“I am delighted that MEPs have added legislative measures to guarantee time off for breastfeeding, which provides immediate and lifelong health benefits.  I also welcome the fact that the committee supported legal protection against workplace discrimination for new mothers. Too many women – and mothers in particular – are still held back in their professional careers by unequal treatment and lower pay for doing the same work as their male counterparts.”

Dutch Green MEP and Greens/EFA FEMM committee coordinator Marije Cornelissen commented:

“Committee’s support for 20 weeks maternity leave at full pay represents a perfectly feasible improvement on the current EU average of 18 weeks, and a positive step towards the 24 weeks that is recommended by the WHO and others on health grounds. In a context where risky speculation has destabilised the economy, parental leave is one sure investment for the future. It would be false economy to refuse adequate investment in parental leave. Countries that provide better parental leave also see new parents take less sick leave and holidays. This is just the start to the long-term benefits for society by supporting parents and children when they need it most.”

Notes to editors:

(1) Estrela report on pregnant workers and workers who have recently given birth. 19 votes for, 6 votes against and 8 abstentions. The report will now go to a European Parliament plenary vote, expected to be scheduled on 24 or 25 March.

(2) Photos at:
http://www.greens-efa.org/cms/default/dok/326/326974.greens_action_on_paternity_leave@en.htm

High-res photos are available on request.

Foto: Acció moments abans de la votació en Comissió FEMM.  Font: Verds/ALE