Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Gènere i igualtat d'oportunitats

Cap a la paritat dones/homes en política europea

0

Vull dir-ho: estic molt content que el Parlament Europeu s’hagi compromès de forma clara a favor d’una major participació de les dones en els processos de decisió política.

En dos informes adoptats avui a Estrasburg s’emfatitza la necessitat de promoure la igualtat de gènere en tots els processos polítics, per la qual cosa suggerim, entre altres mesures, establir quotes en les eleccions estatals, nacionals, regionals, locals i europees i en els òrgans decisió europeus (Comissió Europea, Servei d’Acció Exterior Europeu, etc).

Aquest és un vot molt positiu per a les dones a Europa. Ara, el Consell i la Comissió tenen un clar mandat per seguir avançant cap a la igualtat de gènere a través de l’apoderament de les dones. És la primera vegada en la història que el Parlament Europeu apel·la la la UE a introduir un sistema de quotes femenines i llistes cremalleres per a les eleccions europees de 2014. Espero que després del 2014 la meitat d’aquesta cambra siguin dones.

Així mateix, celebro el suport majoritari que ha tingut també l’informe sobre igualtat on s’insisteix en la necessitat de reduir la bretxa salarial entre homes i dones, acabar amb la bretxa en el sistema de pensions, que les dones migrades s’integrin en el mercat laboral, garantir la independència financera de les dones, i la necessitat que la sortida de la crisi compti amb una perspectiva de gènere.

Finalment, reitero una vegada més la crida que fa el Parlament per tal que el Consell desbloquegi la Directiva Horitzontal sobre Antidiscriminació, de la qual en sóc el ponent. “

Font foto: Newzitiv

Romeva sobre Igualtat d’oportunitats / Romeva sobre Iguladad de oportunidades

0
Aquesta és la intervenció que acabo de fer al Parlament Europeu, reunit en sessió plenària a Estrasburg, durant el debat relatiu a Igualtat d’Oportunitats 

Esta es la intervención que acabo de hacer en el Parlamento Europeo, reunido en sesión plenaria en Estrasburgo, durante debate sobre Igualdad de Oprotunidades

8M: desigualtats salarials entre dones i homes, un tema que cal afrontar i trobar-hi solucions

0
Publicat el 8 de març de 2012

Un any més, des d’aquell ja llunyà 1911, commemorem el dia de la dona treballadora. Enguany m’enganxa a Brussel·les, i el passo treballant en un dels temes que segueixo amb més entusiasme i tenacitat al Parlament Europeu: la igualtat.

El lema de la reunió interparlamentària que avui té lloc a la seu del PE és tan clar com determinant: “Equal Pay for work of equal value” (a treball d’igual valor, mateix salari).

No és un tema qualsevol, i menys en un context de crisi que s’acarnissa, sobretot, amb les dones.

Un dels càlculs que suscita més controvèrsies és el de la diferència salarial entre homes i dones, ho constato cada vegada que faig servir les xifres que se’n deriven, clarament desfavorables per a les dones.

Al voltant de cada 8 de març trobem els mateixos debats. Articles de tota mena proliferen arreu amb arguments, també de tota mena.

Alguns dels articles són força raonats
(acostumen a estar signats per dones, amb significatives i destacades excepcions) i tan defensen com critiquen alguns de les propostes que es fan per reduir les desigualtats, des de quotes a repartiment de les càrregues laborals/familiars. En efecte, no pel fet de ser dones han d’estar totes d’acord en determinats aspectes de com afrontar la desigualtat.

D’altres articles pretenen tirar d’ironia o desprenen directament ira contra la lluita pro-igualtat
(casualment, la majoria els signen homes), contesten qualsevol dada o estadística que posi de manifest l’existent desigualtat, i pretenen ridiculitzar qualsevol mesura destinada a combatre-la, sovint traient-la de context.

No puc, en aquest article, comentar totes i cadascuna de les dades que evidencien la desigualtat, ni les propostes que entenc que cal aplicar per eradicar-la (això ho faig regularment, a través d’aquest bloc, i agrupo els articles en la categoria Gènere i igualtat d’oportunitats). Allò que sí vull fer, però, és centrar-me en el tema de discussió d’avui: la desigualtat salarial.

Anem a l’arrel: com es mesura la diferència salarial entre homes i dones? Segons explica la Comissió Europea, aquesta diferència és un percentatge respecte dels ingressos de la població masculina i representa el promig de les diferències entre ingressos bruts per hora de treballadors de sexe masculí i femení. Els ingressos bruts són els pagaments o salaris que s’abonen directament a un/a treballador/a abans que s’apliqui la deducció (IRPF o Seguretat Social).

Calculat així, en tots els sectors de l’economia de la UE les dones guanyen, de mitjana, aproximadament un 17% menys que els homes (dades per a la UE,  http://epp.eurostat.ec.europa.eu/statistics_explained/index.php/Gender_pay_gap_statistics ).

Això és un fet, i mereix una reflexió per si mateix. A partir d’aquí cal avaluar les múltiples variables que composen aquesta xifra, i això és precisament el que estem fent avui al PE, amb arguments, dades i anàlisi.

Especialment important, per a mi, és emfasitzar que aquesta igualtat cal assolir-la en tots els àmbits, siguin aquests de caràcter productiu o reproductiu. En altres paraules, per tal d’aconseguir la igualtat dones i homes en l’àmbit públic/laboral, cal simultàniament treballar per tal que hi hagi també igualtat en les càrregues/tasques familiars i domèstiques. D’això en diem corresponsabilitat.

Sigui com sigui: entenc que la lluita contra les desigualtats com un eix de treball polític i social de primer nivell. L’eliminació de les diferències salarials entre dones i homes contribuiria (juntament amb d’altres mesures) a reduir els nivells de pobresa i augmentaria els ingressos que reben les dones al llarg de la seva vida, reduint així el risc a caure en la pobresa en el moment de la jubilació.

Una major igualtat entre dones i homes, en síntesi, no és només un tema de drets fonamentals, sentit comú i responsabilitat, sinó que suposa també més beneficis per a l’economia i per a la societat en general.

Font foto:© European Union 2012 EP/Pietro Naj-Oleari

El rol de la dona en l’economia verda

0

La Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats del Parlament Europeu està treballant en un informe d’iniciativa (INI) relatiu a com afrontar propostes per potenciar l’economia verda que tinguin en compte la perspectiva de gènere. Demà mateix, de fet, tinc previst participar en una de les reunions dels i les ponents a l’ombra que seguim aquest dossier.

Gràcies a la feina de dues de les meves assessores, la Delfina Rossi i la Blanca de Riquer, disposem d’una molt bona guia amb la qual afrontar aquest debat amb els altres grups.

El nostre punt de partida, que ja vaig defensar quan treballava en el meu informe sobre Crisis i perspectiva de gènere (veure per exemple L’Informe Romeva sobre crisi i gènere arriba al ple) consisteix a que l’actual crisi econòmica pot ser una bona oportunitat per canviar la nostra estructura de producció, consum i distribució cap a una economia verda, però que aquesta transició no es pot fer sense la participació de les dones.

L’economia verda ha d’estar intrínsecament lligada amb un canvi social i cultural que deixi de banda l’antropocentrisme i situï a totes les persones en peu d’igualtat.
 
No podem dissociar la visió verda de l’economia de la justícia social i la igualtat de gènere. El sistema econòmic i la visió del mateix ha estat creat sota el vel del patriarcat i, per tant, el canvi d’aquest requereix el canvi del paradigma cognitiu d’anàlisi de la nostra societat.

Que l’economia verda s’apliqui a ella mateixa la perspectiva de gènere implica, per exemple, que ha de tenir en compte que l’augment de llocs de treball verds, generalment tècnics i majoritàriament ocupats per homes, no pot suposar una perpetuació de la discriminació de gènere en l’àmbit laboral.
 
I això com es fa? Proposem una aproximació basada en una estratègia multidimensional que, de manera resumida, parteix del principi segons el qual la lògica dominant per a crear llocs de treball verds i indústries que siguin eco-friendly (disculpeu l’anglicisme) passa per incorporar elements d’acció afirmativa per a les dones que van des de la incorporació de la visió de gènere en les reformes laborals (jornades a temps parcial, etc…) fins a l’establiment de quotes en universitats tècniques o treballs en energia renovable.

Tot plegat però, ha d’anar paral·lel a la transformació del discurs dominant a la vegada antropocèntric i androcèntric.

A poc a poc, les polítiques europees, nacionals i locals han d’anar trencant la lògica patriarcal, promovent l’emancipació i apoderament de les dones. En aquest sentit salvaguardar i consolidar l’estat del benestar és central per garantir que les dones accedeixin al mercat laboral en peu d’igualtat, entre altres mesures.
 
Hi ha tres aspectes clau que cal no perdre de vista per avançar en aquesta direcció:

Primer, cal un canvi en la lògica econòmica. El concepte d’economia ha de canviar per tal de trencar la falsa dicotomia entre esfera pública i privada, treball reproductiu i productiu, pagament o no pagament. Adoptar una visió integral de la vida de les persones i de les seves necessitats és fonamental per crear una nova economia.

Segon, cal un canvi en el concepte de sostenibilitat. L’economia (les seves estructures i les seves activitats) ha de ser sostenible no només en termes mediambientals però també socials. La sostenibilitat entre homes i dones, intra i inter generacional, entre les societats.

I tercer, cal un canvi en el paper de l’Estat i les administracions públiques. L’Estat ha de ser un agent actiu de canvi social i cultural. I ho és a l’hora d’aplicar reformes. En aquest sentit, especialment durant la crisi, és central que les reformes estructurals de l’Estat no vagin en detriment de la igualtat entre homes i dones, al contrari, les reformes han de promoure la mateixa i redistribuir recursos i càrregues de manera justa. Així les polítiques europees de la sortida de la crisi no poden seguir sent “gender blind” (de nou, disculpes per l’anglicisme)

Però tot això es pot concretar encara més en propostes com les que segueixen (i que són les que proposem als nostres col·legues d’altres grups per tal de dotar-nos d’un informe que clarament serveixi per marcar camí, tant a la Comissió Europea com al Consell):

1. Reducció de la jornada laboral. L’economia neoclàssica presenta l’”homous economicous” com un individu totalment independent capaç de treballar tot el temps, sense considerar tot el procés afectiu i de cobrir necessitats bàsiques i sentimentals que hi ha darrere d’una persona. Contra aquesta visió, s’imposa cada vegada més una discussió sobre la distribució del temps. Això vol dir discutir sobre les relacions de gènere i de poder. Lamentablement, el valor que té la vida privada ha estat destruït en les nostres societats, fent que el treball reproductiu realitzat per les dones sigui invisible, la qual cosa fa que s’invisibilitzi també a les dones en general.

2. Impostos partir d’una perspectiva de gènere. Els impostos tenen un paper clau, no només per combatre els efectes de la crisi, sinó que les seves modificacions influeixen molt a la creació de desigualtats. Per això s’imposa eliminar les reduccions d’impostos que afavoreixin les desigualtats i redueixin les redistribucions de salaris (reduccions que per altra banda se solen fer sobretot a les persones amb més ingressos); una redefinició de l’IVA des d’una perspectiva de gènere (determinats productes sanitaris bàsics per a la dones tenen un 8% d’IVA (el mateix que, per exemple, el caviar o refrescos); o la reducció de l’IVA en els serveis de cures a persones.

3. Més democràcia en l’economia financera per més igualtat de gènere. Això passa, per exemple, per la creació d’un banc públic que, entre d’altres coses, permeti concedir crèdits públics a dones amb unes taxes d’interès de zero o per sota del mercat, així com per la creació de productes financers públics destinats a ajudar a les dones accedir a un habitatge. Però no només això, també cal paritat entre homes i dones en les diferents esferes de presa de decisions relatius als mercats financers, o la cancel·lació del deute exterior a països compromesos amb la igualtat de gènere i les polítiques de sostenibilitat mediambiental.

4. Sostenibilitat social i mediambiental de l’economia real. Això passa per fomentar polítiques d’intervenció pública a favor de la igualtat, el rescat o ajuda a companyies condicionat per polítiques d’igualtat de gènere, reducció de la petjada ecològica, la creació de beques per a dones en carreres tècniques, o la inclusió de la perspectiva de gènere en totes les àrees econòmiques (construcció, indústria, turisme, petites empreses, energia, consum privat, mobilitat, transport…)

5. Conflictes i reptes laborals des d’una perspectiva de gènere. Implica definir els estàndards sobre un treball mínim (inclou un salari mínim, més seguretat laboral), l’augment dels salaris mínims (molt rellevant per a les dones) per reactivar l’economia a través del consum, estendre la seguretat social a la gent més necessitada (sobretot a les dones sense feina i amb càrregues familiars), i promoure polítiques actives de creació d’ocupació sense discriminacions.

De tot plegat, veurem què queda al final de les negociacions.

Font foto: greenforall.org

Dones i política, una nova proposta de l’Eurocambra

1

La Comissió de Drets de les Dones i Igualtat (FEMM) del PE torna a reclamar quotes en les llistes i en els càrrecs polítics. Just fa uns minuts hem votat l’anomenat informe Pietikäinen sobre la participació de les dones en els processos de decisió política. A més de sol·licitar la creació d’un Institut Europeu de la Igualtat de Gènere i altres suggeriments per facilitar i promoure la igualtat de gènere en tots els processos polítics, l’informe remarca la necessitat d’introduir quotes en les eleccions nacionals, regionals, locals i europees i en els òrgans decisió europeus (Comissió Europea, Servei d’Acció Exterior Europeu, etc).

 

Trobo que aquest és un vot molt positiu que crida de nou als Estats Membres i a la Comissió a seguir avançant cap a la igualtat de gènere a través de l’apoderament de les dones. El reconeixement de les mesures d’acció positiva, les quotes i les llistes tancaments són centrals perquè les dones puguin estar en peu d’igualtat en la presa de decisions públiques.

En aquest sentit, en èpoques de crisi crec que és més important encara remarcar la participació de les dones en òrgans de presa de decisions de política econòmica. Per això vull lamentar que Espanya una vegada més hagi presentat a un home com a candidat únic al Banc Central Europeu, organisme la consell de govern està format exclusivament per homes.

 

Foto: Executive Board del BCE

Sobre Directiva Permís Maternitat: incomprensiblement segrestada pel Consell

0

Mi intervención de esta
tarde durante debate Directiva Permiso Maternidad en el PE (actualmente
encallada en el Consejo debido a la oposición de varios países)
/ La meva
intervenció d’aquest vespre durant debat Directiva Permís Maternitat
(actualment encallada al Consell per l’oposició de diversos països)

El temps és poder, repartim-lo / El tiempo es poder, repartámoslo / Time is power, let’s share it

2

Adjunto la meva intervenció de presentació a la conferència que vàrem organitzar al Parlament Europeu el Grup Verds/ALE en relació a la necessitat de reduir el temps de treball per tal de repartir ocupació i amb perspectiva de gènere.

De les moltes intervencions interessants que hi va haver n’hi va haver tres que vaig trobar extraordinàriament clarividents per tal d’explicar la globalitat del problema.

Una, de la professora Teresa Torns: “L’ocupació és masculina, mentre que la fatiga és femenina”. I és que, com diu la Teresa, ocupació i treball són dues coses diferents.

La segona és de la Sara Moreno: “El repte passa per reconèixer la dimensió pública i política de la quotidianietat”. Efectivament, la quotidianietat és encara la gran absent d’aquest debat en la seva dimensió política.

I la tercera és d’Anne Coote, del NEF, a qui cito en anglès ja que la seqüència funciona millor: ‘Too many of us live to work, work to earn, earn to consume, and consume in ways destroying the planet‘.

El PE aposta per les quotes per augmentar la presència femenina en els òrgans de direcció

6

Amb la confiança que la crucial votació d’avui al Parlament Europeu sobre la necessitat/possibilitat d’augmentar la presència femenina en els equips de direcció del món empresarial no passi desapercebuda, faig pública la nota de premsa que hem presentat conjuntament la meva col.lega dels Groenlinks, Marije Cornelissen i jo mateix sobre el massa sovint pol.lèmic (i en canvi tan necessari) assumpte de les quotes.

Women in business
EP calls for increased share of women on company boards or mandatory EU quotas

The European Parliament today adopted a report on women in business, calling on businesses to increase the number of women in leading positions or face EU quotas. After the vote, Green MEP Marije Cornelissensaid:

“The current situation where only 12% of board members and 3% of CEO’s of big companies are women is unacceptable. Business leadership cannot be the domain of old boys clubs. Our message is clear: if business is unable to increase the number of women on boards significantly by next year, they should face quotas. Quotas work, as the case of Norwaydemonstrates, where the introduction of a 40% quota for women on boards has proved effective.” 

Green MEP Raül Romevaadded:

“The EP has sent a clear message to businesses and member state governments on the need to increase the share of women in leading positions. MEPs have called on the Commission to come forward with a legislative proposal on women in business leadership by 2012 with binding targets and quota in case steps taken by companies and Member States do not work. If business believes in self-regulation, they will have to hurry up and prove that it is effective.”

Foto: Franziska Brantner, una col.lega eurodiputada dels Verds Alemanys, disfressada d’home durant el debat el debat sobre les quotes de fa uns mesos.

Homes a la comissió de drets de les dones

0
Publicat el 13 d'abril de 2011

Adjunto l’entrevista que els serveis de premsa del PE ens van fer fa uns dies als homes que formem part de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats.

Philippe Junvin, Marc Tarabella y Raül Romeva
forman parte de la comisión de Derechos de la Mujer e Igualdad de Género del
Parlamento Europeo. Convencidos de que la igualdad es cosa de todos, explican
en estas entrevistas qué les llevó a decidir formar parte de esta comisión
parlamentaria, en la que las eurodiputadas son abrumadora mayoría.

Philippe Juvin (grupo del Partido Popular
Europeo, Francia): “Las medidas para permitir la conciliación deben ser
realistas”

Señor Junvin, ¿Por qué decidió formar parte de
la comisión de Derechos de la Mujer?

Ya es hora de reconocer y respetar plenamente
el papel fundamental que desempeñan las mujeres en todas las esferas de la vida
cotidiana: política, familia, en lo laboral, social, cultural y en la
investigación científica. Como decía León Tolstoi, “Mujer, la salud del
mundo está en tus manos”.

Mi inversión en el seno de la Comisión de la
Mujer consiste sobre todo en luchar por la igualdad de género, tanto en
beneficio del hombre como de la mujer. Los hombres también sufren ciertas
desigualdades, sobre todo en materia de salud; en 2008, tenían una esperanza de
vida de 78 años, frente a los 83 de las mujeres. Están, por otra parte, más
expuestos que las mujeres al riesgo de cáncer de pulmón y de hígado, a enfermedades
cardiovasculares y respiratorias.

¿Cuánto nos queda para  completar la igualdad?

Desde principios del siglo XX, las mujeres han
conquistado en la mayor parte de las democracias europeas numerosos derechos
sociales, y también derechos al voto y a ser elegidas. Se dio un paso enorme en
materia de paridad, notablemente en el terreno político.

En lo referente a la investigación, las
mujeres siguen estando infra-representadas en todos los sectores científicos. A
pesar de que representan más de cincuenta por ciento de la población
escolarizada, no constituyen nada más que el 31,7 por ciento de los
investigadores de la enseñanza superior en la Unión Europea.

Por último, me parece importante recordar que
una igualdad de género en beneficio de la mujer sólo es posible si sólo se
toman medidas realistas y realizables, y desafortunadamente no siempre es el
caso. Por ejemplo, el informe Estrela sobre la baja de maternidad adoptado el
20 de octubre de 2010 por el Parlamento Europeo preconiza medidas que no son realistas
en el contexto económico actual. El establecimiento de una baja por maternidad
de 20 semanas con pleno salario es una medida absolutamente irresponsable.

Si es urgente permitir a las mujeres conciliar
vida profesional y familiar mediante medidas innovadoras, éstas deben ser
realistas, realizables y equilibradas. De lo contrario, esta búsqueda de la
igualdad será en vano.

Marc Tarabella (grupo socialdemócrata,
Bélgica): “necesitamos luchar contra los estereotipos y cambiar la
mentalidad”

Señor Tarabella, ¿por qué eligió ser miembro
de la comisión de Derechos de la Mujer?

Elegí formar parte de esta comisión porque la
lucha por la igualdad entre hombres y mujeres es también una cuestión que
afecta los hombres. Como socialista, lucho por la igualdad de la sociedad en
general, y creo que la mejor forma de mejorar la sociedad es alcanzar una
igualdad de género real. La igualdad entre hombres y mujeres nos atañe a todos.

¿Falta mucho para alcanzar una igualdad
completa? ¿Qué falta hacer para lograrla?

La UE ha regulado mucho para mejorar la
situación de las mujeres en sus puestos de trabajo. También ha financiado
muchos proyectos para combatir la violencia contra las mujeres. Sin embargo,
creo que todavía tenemos que aplicar plenamente estas leyes. El principio de
“a igual trabajo, igual salario” ha existido desde el Tratado de Roma
en 1957 y todavía sigue sin respetarse plenamente. Necesitamos luchar contra
los estereotipos y cambiar la mentalidad por el bien tanto de las mujeres como
de los hombres.

Raül Romeva (grupo de Los Verdes, España):
“todos tenemos que involucrarnos”

Señor Romeva, ¿por qué eligió ser miembro de
la comisión de Derechos de la Mujer?

Porque entiendo la igualdad como una
responsabilidad social y colectiva, y no como algo de lo que solo se tienen que
ocupar las mujeres. La comisión de Derechos de la Mujer no es una comisión de
mujeres, sino una comisión por los derechos de las mujeres y la igualdad de
oportunidades, y eso es algo en lo que todos tenemos que involucrarnos.

¿A cuánto estamos de alcanzar una igualdad
completa? ¿Qué hay que hacer para conseguirla?

La igualdad total solo llegará cuando los
hombres asuman completamente su parte de responsabilidad en la esfera privada y
doméstica, así como cuando las mujeres puedan desarrollar plenamente su papel en la esfera pública.
Esta es la única forma en que se puede hablar seriamente de eliminar la brecha
salarial, socializar las tareas de atención, promover a las mujeres en los
órganos de decisión, etc.

Font fotos: PE

Dones/Igualtat d’Oportunitats: cent dades que preocupen

0
Publicat el 5 d'abril de 2011

El dia que hem votat al PE un informe sobre com afrontar la Violència de Gènere a escala Europea, convé recordar algunes dades que ens va exposar fa uns dies la Directora de l’Institut sobre Igualtat de Gènere de la UE, Virginija Langbakk, en una reunió que hi vàrem mantenir a la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats.

Allà, entre d’altres coses, ens va exposar que a la UE:

– Milers de dones són assassinades cada any per les seves parelles o exparelles.
– La violència de gènere a la UE suposa una despesa de 16.000 milions d’euros anuals
-Menys del 14% dels embaixadors europeus són dones
-Nou de 100 degans universitaris a la UE són dones
-De cada 100 empreses només tres tenen Presidenta,
-Només el 2% dels Ministres són dones
-A més, elles cobren dos euros menys per cada hora de treball, i assumeixen 13 hores de treball a la llar més per setmana.

Aquestes són, només, algunes de les 100 dades ‘xocants’ sobre igualtat de gènere que Langbakk ens va presentar al Parlament Europeu amb ocasió del centenari de la celebració del dia de la dona treballadora.

A tot  plegat, però, caldria afegir la invisibilitat de les dones per a molts mitjans de comunicació:

-Només el 26% de les protagonistes de les noticies són dones
-Per a cada dona que és subjecte de cobertura mediàtica, apareixen quatre homes en les noticies
-A les sèries de televisió, només tres de cada deu protagonistes són dones.

Ja ens va dir que està preparant un altre informe en relació al paper de la dona en l’economia i el Medi Ambient. Veurem què en surt, tot i que no ens cal cap bola de vidre, em temo, per intuir per on anirà la cosa.

Convé que tinguem aquestes coses presents cada cop que afrontem el debat sobre Igualtat, ja que ni de bon tros podem afirmar que la situació, avui per avui, està resolta.

Foto: Directora de l’Institut sobre Igualtat de Gènere de la UE, Virginija Langbakk. Font: PE

Segur = segura

4
Publicat el 2 de març de 2011

Revolucionària sentència del Tribunal de Justicia Europeu en favor de la igualtat de tracte entre dones i homes en el camp de les assegurances.

A partir de 2012 les empreses asseguradores no podran usar el criteri del sexe quan calculin el preu de les primes que cobren a la clientela, una variable utilitzada a gairebé tota Europa per diferenciar entre les primes que paguen homes i dones per productes com l’assegurança de l’automòbil o el de vida. Allò que passa, segons el marc actual, és que mentre els homes paguen quotes més altes en les assegurances de cotxes (al.legant que estadísticament tenen més accidents), les dones les paguen en les assegurances de vida (perquè estadísticament viuen més temps que els homes).

En concret, el que fa la sentència és anul.lar un article (el 5.2) de la directiva relativa a la no discriminació per motius de sexe fora de l’àmbit laboral que preveia una excepció, precisament, en l’àmbit de les assegurances ja que, segons l’article, ara anul.lat, es permetia a les asseguradores diferenciar per sexes quan aquest ‘constituís un factor determinant de l’evaluació de risc a partir de dades actuarials i esadístics pertinents i exactes’.

El cas, però, és que tal com estableix la sentència (opinió que comparteixo plenament): ‘consisteix una discriminació quan dues persones es troben davant d’una situació de fet igual i reben un tracte jurídic diferenciat. El principi de la igualtat estableix a a una situació de fet igual, el tracte jurídic ha de ser igual’.

Quan un home i una dona condueixen estan en una situació de fet igual, i se’ls ha de tractar igual, de la mateixa manera que a priori no podem saber quan viurà una dona, i totes elles, al igual que els homes, estan igualment confrontades a la incertesa que suposa l’hora del traspàs malgrat el que diguin les estadístiques, i per tant és discriminatori fer-los pagar, a priori, en funció de variables completament desconegudes.

La sentència, per tant, corregeix una anomalia important en l’ordre jurídic europeu però vull recordar que no és una anomalia casual. Quan es va discutir la Directiva, tant al Parlament Europeu com al Consell, la pressió dels lobbies de les asseguradores es va fer sentir, i va tenir el seu efecte en la redacció del text finalque ara ha esmenat el Tribunal. Si això va ser així és per què la correlació de forces polítiques a les dues institucions col.legislatives hi eren favorables, i per tant va ser, de fet, i en gran part, conseqüència de les eleccions respectives, tant al parlament Europeu com als parlaments estatals. 

Per altra banda, davant les queixes de les asseguradores, i les amenaces que es veuran obligades a apujar les quotes a tothom, vull recordar que abans de la sentència ja hi havia països que aplicaven primes unisex en les assegurances de cotxes com Bèlgica, Bulgaria, Xipre, Estònia, Letònia, Lituània, Països Baixos i Eslovènia.

El tema m’interessa doblement: primer com a membre de la comissió de drets de les dones i igualtat d’oportunitats, en la mesura que qualsevol pas en favor de la igualtat em sembla necessari i positiu, però també com a responsable del Parlament Europeu per a la ponència sobre la de moment encallada Directiva Horitzontal per a la Igualtat de Tracte indiferentment de la Religió, l’Edat, l’Orientació sexual i la diversitat funcional o psíquica (veure aquest apunt). Aquesta proposta de Directiva, bloquejada a hores d’ara al Consell on alguns membres, liderats pel govern alemany, la tenen segrestada, també haurà de resoldre sobre aquesta qüestió que implica les asseguradores, i és evident que la sentència del Tribunal establirà una jurisprudència que caldrà tenir en compte. I és que la pressió dels lobbies, entre ells els de les asseguradores, també es deixa sentir en aquesta nova proposta de Directiva.

Font foto: autoconsultorio.com

La protecció de dones víctimes de violència ha de ser europea / La protecció de mujeres víctimas de violencia debe ser europea

2

Defensar els drets de les dones víctimes de violència de gènere a la UE és, en gran part, una qüestió de voluntat política. Així ho he defensat aquest matí durant la meva intervenció al debat del Parlament Europeu relatiu a l’Euroordre de Protecció de Víctimes de Violència a la UE.

Defender los derechos de las mujeres víctimas de violencia de género en la UE es, en gran parte, una cuestión de voluntad política. Así lo he expresado esta mañana durante mi intervención en el debate del Parlamento Europeo sobre la Euroorden de Protección de Víctimas de Violencia de la UE.

Brussel.les? qui és Brussel.les?

0

A les 6.45 em telefonen de Radio Nacional de España. Sóc a l’aeroport d’el Prat, a la sala d’espera, fent temps abans d’embarcar novament cap a Brussel.les. Volen que comenti la decisió dels governs de la UE de no secundar la petició del Parlament Europeu d’ampliar el permís de maternitat a 20 setmanes i deixar-lo a 18, tal i com proposava la Comissió. 

Argumento que la crisi no pot ser excusa per adoptar una mesura que té a veure amb els nous temps que estem vivint. Si volem que les dones s’incorporin en igualtat de condicions al mercat laboral hem de normalitzar que els pares/homes assumeixin també les seves responsabilitats en l’àmbit privat, i una d’aquestes responsabilitats és la cura dels fills/es.

A més a més, cal que la societat assumeixi que la ‘tasca’ de tenir fills no pot recaure exclusivament sobre les espatlles de les mares, sinó que ho hem d’assumir col.lectivament, cosa que implica canvis de rols, polítiques públiques actives en favor de la maternitat, polítiques empresarials no discriminatòries, etc…

Tot això és el que, després de molts debats, alguns intents frustrats, i algunes petites victòries inesperades vàrem aconseguir adoptar fa une setmanes al Parlament Europeu (Votació permís maternitat/paternitat).

Ara, els governs, liderats per Alemanya i Regne Unit però amb la connivència dels altres (espanyol inclòs), es fan enrera i rebaixen les ambicions que havíem aconseguit plasmar amb no pocs esforços a Estrasburg.

Recordo que durant la campanya electoral molta gent deia que no aniria a votar (al Parlament Europeu) per què estava molt enfadada amb les coses que decidia ‘Brussel.les’.

Aquest és un dels casos en què convé recordar qui és qui, i qui fa què, a Brussel.les. 

Un altre d’aquests casos va ser el malaurat debat sobre els correfocs, la patum i la pirotècnia, en el qual, un cop més, he de recordar que vàrem ser el Parlament Europeu els qui vàrem incorporar l’esmena que permetia als governs dels Estats fer la llista d’aquelles festivitats o activitats que haurien de quedar excloses del marc de la Directiva. Per cert, que encara espero que molts dels opinadors i articulistes que ens van posar de volta i mitja als eurodiputats catalans escrivint o parlant sense coneixement, facin encara una fe d’errates i, almenys, reconeguin que vàrem ser nosaltres els qui vàrem salvar els mobles davant d’una Directiva que ens va arribar al Parlament amb un redactat que certament era perillós per a activitats com la Patum o els correfocs.

Aquests dos casos, entre d’altres, haurien de servir per tal que la gent prengués consciència que quan parlem de ‘Brussel.les’ matisem una mica més i ens preguntem ‘qui’ de Brussel.les ha decidit què, i per què.

Encara queden uns anys per a les properes eleccions al Parlament Europeu, però això són coses sobre les quals convé pensar-hi amb temps, i sobretot amb tots els arguments sobre la taula.

 
Font foto: Reuters / Vincent Kessler

Green New Deal amb perspectiva de gènere

0

Ahir vàrem presentar el darrer número de la sèrie ‘El pensament i l’acció’, que edita la Fundació Nous Horitzons. Es tracta del treball Green New Deal amb perspectiva de gènere,  coordinat per Maria Freixanet i que ha comptat amb la col.laboració de Maria de la Fuente, Marta Tur i Daniel Polo.

El treball omple un immens buit acadèmic i polític pel que fa a la generació de propostes que ens han de permetre sortir de les crisi, establir les bases per tal que aquestes no es repeteixin, i aprofitar les enormes potencialitats que progrés que tenen les nostres societats.

El punt de partida del text és el concepte mateix de Green New Deal, inspirat per un grup d’economistes de la New Economic Foundation els quals, tenint en compte que la crisi econòmica actual és la més aguda dels anys 30, han proposat recuperar la idea d’una forta inversió pública -aquest és el punt en comú amb l’antic New Deal– focalitzada en els nous sectors verds de l’economia. Aquesta proposat ha estat desenvolupada per diversos partits verds a escala internacional.

El valor afegit del treball de Freixanet et al. consisteix a incorporar la perspectiva de gènere, una visió sovint malauradament absent.

En síntesi, el text conclou amb la següent reflexió:

Per rescatar el món del treball de la dinàmica insostenible que l’atrapa, haurem d’emprendre reformes que posin les persones al capdamunt de les prioritats. D’una banda, haurem de traspassar molta força de treball cap als serveis personals; en aquest document hem insistit molt en la necessitat de desplegar dignament aquest sector. I de l’altra, possiblement haurem de treballar tots una mica menys en l’àmbit productiu. Haurem de repartir millor la feina i les tasques de cura, que tots i totes necessitem. Haurem de repartir millor els temps de la vida quotidiana: tots, els que donen diners i els que no.

La lectura, a més de ser realment amena, és del tot engrescadora. Us en recomano la lectura.

Foto: presentació estudi. Des de la dreta: Freixanet, Bosch, Claramunt i Romeva. Font: ICV.

Votació permís maternitat/paternitat UE: hem salvat els mobles

5


Al final, després de mesos de treball, debats, discussions i decepcions, la votació d’avui de l’informe Estrela ens ha donat una petita satisfacció, insuficient però benvinguda.

COMMUNIQUÉ DE PRESSE – Estrasburgo el 20 de octubre

Prolongación del permiso de maternidad de 14 a 20 semanas

Verdes/ALE aplauden que las madres europeas tengan más derechos, aunque menos de los que merecen

El PE se ha pronunciado sobre la extensión del permiso de maternidad a un mínimo en la UE de 14 a 20 semanas, con una remuneración equivalente al 100% del último sueldo de la madre. De esas 20 semanas de baja, los diputados proponen que seis sean obligatorias después del parto. La comisión de Derechos de la Mujer también exige a los Estados miembros un permiso de paternidad obligatorio de dos semanas.

Tras el voto de esta mañana del Informe sobre la Revisión de la Directiva relativa a los derechos de las madres trabajadoras en la UE, el vicepresidente de Verdes/ALE y ponente en la sombra del informe, Raül Romeva i Rueda (ICV), ha manifestado lo siguiente:

“Finalmente este Parlamento ha hecho un poco de justicia para con las madres trabajadoras de la Unión Europea, aunque no toda la que se merecen.  Ha sido un proceso largo. Ya a finales del mandato pasado estuvimos a punto de aprobar, en este Parlamento, un texto que hubiera significado un salto de gigante en favor de los derechos de las mujeres trabajadoras madres. No pudimos votar porque PPE y Liberales se aliaron en su contra y decidieron devolver el informe a la Comisión FEMM.

Tras meses de trabajo hoy hemos votado nuevamente un texto que, sin ser tan ambicioso como el anteriormente rechazado por PPE y Liberales, es significativamente valiente: permite a las mujeres mantener su sueldo durante el periodo de maternidad, fortalece su protección legal contra el despido, permite mayor flexibilidad horaria para compatibilizar mejor la maternidad con el trabajo, amplia el permiso de maternidad hasta, al menos, 20 semanas (aunque algunas y algunos hubiéramos querido que fueran 24, como recomienda la OMS), facilita la movilidad de las mujeres trabajadoras en la UE, y avanza, aunque no tanto como algunas y algunos quisiéramos, en la corresponsabilidad de los padres.

Sin embargo, deben saber las madres y los padres europeos que si este texto no es más ambicioso se debe a algunos grupos de la cámara siguen anclados en la anacrónica idea de que eso de tener hijos es, simplemente, una responsabilidad que atañe sólo a las mujeres, y no de la sociedad en su conjunto, como algunas y algunos defendemos. Felicitémonos pues, de momento, pero no bajemos la guardia”.

 

A continuació exposo els motius (10 raons) pels quals defenso la postura que he defensat fins ara:

10 reasons

to vote for properly paid maternity and paternity leave

 

1. Proper maternity and paternity leave is a sensible investment in the economy

If the EU wants to reach its goal of 75% labour participation in 2020, many women need to enter the labour market. Paid maternity and paternity leave are crucial to reconcile having children and work. As the impact assessment showed, a mere 1,04% increase in female labour participation already covers the costs of the proposal for 20 weeks paid maternity leave and 2 weeks paid paternity leave.

 

2. Minimum EU standards for leave establish an EU-wide level playing field

Workers need to have a decent level of social protection during pregnancy and after giving birth, regardless of the EU country they work in. Member States or companies should not compete on social conditions. By setting a common minimum standard for maternity and paternity leave, we avoid false competition and we make sure that all workers everywhere in the EU know what they can expect.

 

3. Proper maternity leave improves the health of babies

The WHO recommends 26 weeks maternity leave, so women can fully breastfeed their babies in that time, with enormous health advantages for a baby’s immune system. Possibilities to combine breastfeeding with work are not sufficient. Over half the new mothers find their milk flow simply dries out under stressful working conditions. 20 weeks is not much to ask for the sake of newborn children.

 

4. Proper maternity leave protects the health of women

Most women need time to physically and mentally recover from giving birth, breastfeeding and the experience of being a new mother. In Member States that lag behind in social protection of parents and children, mothers get as few as 14 weeks or hardly any compensation while on leave. They are either forced to return to work too early, or have to take up sick leave, which in most Member States is more expensive to businesses than leave.

 

5. Maternity and paternity leave should be available to all, rich and poor

Full or nearly full payment during maternity and paternity leave is necessary to make sure that rich and poor people can both take it up. If maternity leave is unpaid or the compensation is low, women with lower incomes might have insufficient means to recover properly after childbirth.

 

6. Female providers should be able to take up maternity leave

If the compensation during maternity leave is too low, female breadwinners cannot take it up. Only women whose salaries don’t matter for the household income can take leave in that case. Those whose families depend on their income to pay the mortgage have to go back to work almost immediately.

 

7. Pregnancy must not widen the existing gender pay gap

In the EU, on average, women earn 17% less than men. If we do not guarantee a decent level of payment during maternity leave, women are punished in their earnings for having children. This will widen instead of narrow the gender pay gap.

 

8. Paternity leave increases fathers’ involvement in the care for children

If we want more women in the labour market, it is essential that fathers take on more of the caring duties for children. Paternity leave is an important way of promoting this. Recent research has shown that if a father takes paternity leave immediately after the birth of his baby, this increases his involvement in the care for the baby considerably in the months and years after. That is favourable for mothers, fathers, children and gender equality.

 

9. Finding substitution is easier when maternity leave is longer

For employers, it is often easier to find a substitute for 20 weeks than it is for 14 weeks. With 20 weeks, it pays to introduce a substitute worker properly to the job and it affords time to start and finish a project. This also has an activation advantage; leave substitution is a good way for someone who is unemployed to get into the workforce again with no strings attached for the employer. For many people, this is how they find a new job.

 

10. An ageing society needs policies that enable care for young and older persons

The EU is facing a demographical challenge. The demand for care will increase, while the number of people providing this care will decrease. The better our leave schemes are, the more people will feel that having children is compatible with their work and their care responsibilities for other family members.

 

Font foto: Romeva just abans de votar la Directiva Maternitat