– Em vols? – Sí. – Molt? – Sí, molt. – Quant? – Sóc tot teu. – Tot? – Tot i més. – Doncs, vés fins al fons. – En vols més? – Sí, és clar. Si pots. – I tant. – Ahhh. – Ohhh. – Sóc per a tu. – És tot per a
Menjava tan sa que només menjava pa i tapes. És per això que aquest dimarts, dia 20 de juny, li faran un homenatge tot presentant el seu poemari “On es desborda el sol”. A les 7.30 pm a La Llar del Llibre de Sabadell.
Mati, si passes per aquí vine a veure’m. M’agradarà veure’t després de tant de temps. Però no cal que vinguis a casa meva, només visita’m pel xat, que xatejarem amb una orxata a la mà i agafats de la cintura, encara que sigui a distància. Mati, si vas a casa, visita’m, tinc ganes de veure’t,
La Sara va engegar la ràdio per veure si sentia, a cugat.cat, la notícia del seu canari desaparegut feia dies pels voltants del monestir. Però ara tocava política i parlaven d’una tal Marine Le Pen, que cridava eslògans xenòfobs davant del palau presidencial de no-sé-on, a pocs metres d’una pancarta que deia “Mal si la
La Sara tenia un canari que es deia Ovidi, que dormia a la gàbia del menjador, i de dia voltava -i volava- pels carrers de Sant Cugat; un dia, l’Ovidi va volar tan ras que va aconseguir entrar dins del monestir a través d’una finestra semioberta. I, de cop i volta, es va adonar que
Va haver de travessar deu rius per poder participar al Sénior Poetry Slam, dedicat a la poesia amorosa, però va tenir un mal dia i va quedar últim.
Viure és obligatòriament al 100 %, si no, no vius. El diari del tren o el Time Out, mig el llegim, hi fem un cop d’ull, hi fem una ullada o el fullegem, però no el llegim pas. El mateix passa amb els missatges del Facebook, els whatts dels amics, el consell de la mare
Quan la Sara va arribar a la paraula “atur”, va quedar bocabadada en veure que era igual que “ruta” escrit al revés. Potser, va pensar, perquè la gent que s’atura no pot fer ruta. I, si no tens feina, encara menys, ja que no pots fer cada dia la mateixa ruta, aquella ruta que ens
Cada dijous, la Sara anava a la biblioteca, on llegia de cap a cap el diccionari de l’Institut, a veure si trobava una nova paraula. Aquell dia va trobar la paraula “biblioteca” i, en un dels exemples, hi va trobar una tal Sara que anava cada dia a la biblioteca, però en aquest cas a
La ruta més natural és la dels teus ulls.
Quan agafes el micro, enmig del cim envoltat de vinyes, el públic beu aquell líquid de color or, que no és ni més ni menys que un magnífic vi empordanès, al bell mig dels Premis Poemestiu La Vinyeta, un dels actes del Festival Poemestiu, que ara arriba a la setena edició i que porta, durant
Estava fart del fum del Mercedes que havia heretat del seu pare. va anar a un concessionari a escollir-ne un de nou i, al cap d’una estona, just a les 20.02 hores del dia 20 de febrer del 2002, en sortia amb un flamant Civic.
Un llibre és un recer, un lloc serè, tranquil i callat on ens aixopluguem de tots els mals d’una societat individualista, capitalista, patriarcal, consumista i governada pels feixistes a l’Estat i al món. Llluitem-hi des del nostre petit recer.
Ella era el millor que li havia passat i, per combatre la calor, durant aquelles dues setmanes a la Plana Alta, van aprendre a refrescar-se, ja fos amb orxates o amb gelats. Fos com fos, sempre ho compartien tot: cada dimecres anaven al cinema i es fonien en un llarg petó. Els divendres, quedaven amb
La Sara va obrir una botiga de productes sans, catalans i de Km. 0. És a dir, de proximitat i beneficiosos per a la salut. Ho va fer quan es va enamorar d’un pagès del Berguedà, fan de Brams i membre de la CUP. Aquell dia li va canviar la vida com un mitjó: va