El Camp de Túria

L’Edifici Multiusos de Llíria acollirà aquesta vesprada una conferència debat sobre un dels protagonistes clau del Camp de Túria els darrers cinquanta anys: el professor Josep Maria Jordan Galduf parlarà dels seus llibres, de la raó d’escriure, d’economia, de la bonhomia en favor d’una política humanista comprensiva, fins i tot dels anys d’Universitat i els anys de viure al poble. Una lliçó de vida.

A partir de les 18.30 hores, una veu experta per explicar el món i preguntar-nos com és que hem avançat tan poc, els homes, si fa cinquanta anys ja ens sabíem els reptes, els límits, què teníem i què necessitàvem. Dues vegades president de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, malgrat que s’ha retirat de la Universitat i d’alguna manera també de la vida pública, continua col·laborant de l’Institut i de l’escola d’Adults de Llíria, on imparteix uns cursos sobre història, economia, i canvis socials.

Una de les primeres obres que va publicar, El Camp de Túria, és el primer gran referent sobre la comarca, un estudi breu perquè els pobles agafaren consciència comarcal, col·lectiva, en detriment de la individualitat del pobles i els interessos particulars de partit o encara pitjors. Una joieta en favor de la comarca i els pobles.
En no perdre-vos el relat que ens farà, escoltant-lo o llegint-lo, guanyarem una lliçó segura de coneixement i de saviesa.

Avui divendres 8 de març hi ha convocades diverses activitats al Camp de Türia en favor de la vaga del moviment feminista. Entre més, l’Ateneu de Bétera contempla un programa atapeït de reivindicació, que acabarà amb la manifestació a València, a partir de les 18.00h. Si voleu afegir-vos-hi, ací teniu el calendari de la seua reivindicació:

10h. Esmorzar i preparació de cartells (porteu material).
10.45h. Lectura de poemes amb Pura Peris.
11.45h. Eixida cap a l’Ajuntament amb la pancarta. Concentració i lectura del manifest.
12.30h. Tornada a l’Ateneu. Documental “Les mestres de la República”.
14.30h. Dinar
17.30h. Cap a València. Manifestació! (acordarem punt de trobada).

El camí cap a la sostenibilitat ambiental

Fer el trànsit cap a un model social de sostenibilitat ambiental és possiblement el repte més important al qual s’enfronta actualment la humanitat.

Si no som capaços d’encarar i resoldre de manera duradora els problemes mediambientals d’abast planetari que tenim al davant, com ara l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, associats a l’ús de combustibles fòssils (principal causa del canvi climàtic), la pèrdua de les selves tropicals, la degradació de mars i oceans, l’avanç de la desertificació, la reducció de la biodiversitat, la contaminació de les aigües (tant superficials com subterrànies) o l’acumulació de residus, les condicions de vida dels éssers humans es veuran afectades significativament en un futur ja no massa llunyà.

Com a principi, la sostenibilitat ambiental intenta de fer entendre que la manera en què produïm, consumim, fem ús dels recursos i de l’energia, ocupem l’espai, ens movem pel territori o gestionem els residus, no ha de generar impactes mediambientals irreversibles, impactes que no puguen ser controlats i corregits.

Des d’una perspectiva sistèmica, el camí de la sostenibilitat ambiental implica que la transformació de la Natura no pot superar uns llindars de no retorn a partir dels quals els fluxos i processos d’autoregulació de la Natura deixen de ser efectius.

Cal considerar també que el model ha de ser generalitzable al conjunt de la població mundial. Si les mesures no s’adopten de manera global el procés no serà efectiu ni tampoc serà just.

Dic això perquè amb l’avanç del procés, s’han generat mercats d’exportació de residus des dels països desenvolupats als més desafavorits, on són gestionats sense unes mínimes condicions de seguretat i salut i generen contaminació i insalubritat. Les imatges sobre el desballestament de residus electrònics provinents d’Europa a l’Àfrica subsahariana i també a algunes regions de la Xina, en aquest cas originats als Estats Units, són realment colpidores i esgarrifoses.

Els països rics maximitzen els beneficis monetaris i ambientals del procés de gestió i exporten tots els costos als territoris desafavorits. El neoliberalisme ha globalitzat els mercats però, com sempre, s’oblida de les persones. Així, la gestió de residus ha esdevingut una nova forma d’explotació humana que travessa fronteres.

En el camí cap a la sostenibilitat, cal que les institucions i organismes internacionals i estatals es comprometen decididament, que promoguen canvis en el model productiu, per tal d’avançar en ecoeficència (aconseguir mantenir o fins i tot incrementar la producció amb un cost ambiental menor), fomentar l’ús i la investigació en tecnologies netes i energies renovables, bastir estratègies territorials sostenibles, establir normatives de control de les emissions atmosfèriques, de salvaguarda de la qualitat de les aigües, etc, etc.

Tot i que aquestes mesures més globals són importants i molt necessàries, en aquest procés tothom ha de sentir-se compromés i entendre que té un paper rellevant a jugar, des de les institucions autonòmiques, comarcals i locals, a les entitats socials i a nosaltres mateixos com a individus.

En aquest sentit, cal considerar que és des de la proximitat, des de l’escala local i comarcal, des d’on poden d’aplicar-se amb major eficàcia moltes de les estratègies dissenyades des de les instàncies més àmplies o superiors.

S’hi poden ordir, per exemple, plans de mobilitat per reduir el consum de combustibles fòssils, fer un planejament urbanístic més harmònic i sostenible, continuar impulsar la gestió dels residus buscant noves fórmules de reciclatge, recuperació i valorització, desplegar la infraestructura verda territorial, fomentar l’agricultura ecològica per reduir l’ús de plaguicides al camp o crear plans per a minorar la contaminació difusa dels aqüífers, que generen els habitatges dispersos no connectats a xarxes de clavegueram i depuració (un problema ambiental molt important a la nostra comarca).

És també l’escala local i comarcal la més adequada per a dur a terme una tasca imprescindible de conscienciació i d’educació ambiental per a la sostenibilitat.

Vull acabar remarcant que la transició cap a un model social ambientalment sostenible l’haurem de fer obligatòriament si volem mantenir en el futur nivells acceptables de qualitat de vida i fins i tot si volem sobreviure com a espècie. Un llarg camí a fer que, com qualsevol altre avanç social, haurem de saber defensar, davant de negacionistes i de polítiques involucionistes.

Antoni Marzo, biòleg, director general de medi natural i avaluació ambiental

*Comunicat d’obertura de la Jornada de Sostenibilitat, Serra, el Camp de Túria

Aquesta Jornada té quatre objectius principals:
1) Mostrar els aspectes bàsics de la sostenibilitat de la comarca, i complir amb uns objectius mínims de Desenvolupament Sostenible.
2) Proposar solucions i vies de desenvolupament per a potenciar el valor cultural del territori com a factor de creixement.

3) Conèixer, analitzar i decidir plegats un model de Parc Natural que s’adeqüe al nostre territori i a la nostra gent.

4) Sensibilitzar-nos per un Món possible i necessari i coordinar accions entre Institucions i el teixit associatiu com a model d’actuació preferent per a dur a terme un programa integral sostenible al Camp de Túria.

PROGRAMA MATÍ
9.00 Inscripcions, recollida de material
9.30 Presentació de les Jornades a càrrec d’Antoni Marzo, Director General de Medi Natural i Avaluació ambiental; Alicia Tusón Sánchez, Alcaldessa de Serra i Rosa Dasí, Presidenta de l’Ideco
10.00 Ponència: Desenvolupament Sostenible al Camp de Túria. El Parc Natural de la Serra Calderona. Passat, present i futur, a càrrec de Policarp Garay, Cronista de Serra i President de l’Ateneu Cultural de tradicions i Estudis de Serra.
10.45 La Mobilitat a la Comarca, a càrrec de Rafa Solaz, representant de l’Ideco a la Comissió de Mobilitat de la Mancomunitat. Presenta la iniciativa Lola Celda, Presidenta de la Mancomunitat
11.15 Café
11.45 Parc Natural del Riu Túria. Projecte ECORIBA intervenció a càrrec d’Antoni José Morales. Experiències Verdes a Riba-roja. Presenta la iniciativa Miquel Castillo, regidor d’educació de l’Ajuntament de Riba-roja.
12.15 Projecte de reaprofitament de biomassa agrícola i forestal a l’ajuntament de Serra, a càrrec de Juanjo Mayans. Presenta Pilar Mocé, tècnic de l’ajuntament de Serra.
13.00 Col·loqui. Coordina Marga Mañez, Secretària de l’Ideco, representant de la Secció de Medi Ambient.

DINAR
14.15 Dinar. Restaurant El Descanso. Les reserves es faran abans de dijous 10 de gener de 2019. Menú 15€

idecocampdeturia@gmail.com

PROGRAMA VESPRADA
16.00 Iniciatives de desenvolupament rural dels projectes LEADER a la Comarca. Projectes, objectius, trajectòria i resultats. A càrrec d’Aitana Camps, Gerent del Grup d’Acció Local Túria-Calderona (projectes Leader). Presenta la iniciativa Raquel Alambiaga, representant de l’IDECO en els projectes Leader de la comarca.
16.45 Taula Rodona. Reptes i oportunitats. Alcaldes i Alcaldesses de la Comarca i representants de col·lectius locals. Coordina Frederic Ibàñez
18.00 Projecció de l’ audiovisual “25 anys de Travesses a la Serra”
18.30 CLOENDA

INSCRIPCIÓ.
idecocampdeturia@gmail.com

Com cada any, l’Ateneu de Bétera, el Camp de Túria, organitza una fira de llibres i de música durant les vacances de Nadal, del 22 de desembre al 5 de gener. Enguany, el programa és coordinat per l’Ateneu i l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, i convida autors de primera fila del país —Núria Cadenes, Carles Cano, Vicent Partal—, a més de músics, enòlegs, cinetífics o periodistes…
Carles Cano, un dels escriptors de literatura infantil de més renom, serà el 27 de desembre per signar llibres i animar la lectura de petits i grans. El 28 de desembre seran les dones de Les Sis veus que explicaran el nou projecte que just acaben de publicar, una altra joia musical i poètica… En començar l’any, el programa de la fira continuarà amb tallers de ciència, lectures poètiques i la presentació de les biografies de l’editorial Afers.

Si voleu veure tota la programació, consulteu-la a la pàgina web de l’Ateneu.

#AtB_firadellibres18

@campdeturia

La Societat Coral el Micalet acollirà avui, a partir de les 12.00h un dejuni solidari de 24 hores per reclamar la llibertat dels presos polítics, quatre dels quals són en vaga de fam ja fa molts dies. Mentre una part de la societat espanyola viu amb una certa naturalitat el Nadal, n’hi ha que el patiran un altre colp, des de la presó, per culpa de la burrera judicial espanyola i una política nefasta més pròpia de les dictadures plataneres. Un estat governat durant anys pel partit més corrupte d’Europa, i ara mateix a mans d’un altre partit que va ser capaç de crear un grup terrorista, no són cap exemple de democràcia ni de justícia, malgrat que vulguen disfressar la realitat.

La manca de llibertat atempta contra la Carta de Drets Humans de l’ONU. Quan Catalunya va decidir de convertir-se en República, Espanya va enviar tota la intel·ligència i la capacitat de negociació que atresorava: policia i gc. La justícia hereva del franquisme va fer la resta. A veure quan baixarà la pilota del terrat. Entre democràcia i franquisme, ja sabem qui estirarà més la corda. No, no, Europa no compta. Com ja va fer el 1939, i el 1945, Europa ha preferit de tancar els ulls.

L’Aplec del Camp de Túria ha organitzat un jorn antifeixista a Bétera, per denunciar la impunitat de l’atac patit durant la festa del VII Aplec del mes de setembre. La trobada serà dissabte 15 de desembre, per dir prou a les agressions feixistes.

La conxorxa de la dreta local amb l’extrema dreta de la ciutat va permetre l’insult, l’agressió i la violència organitzada del PP amb connivència amb Espanya2000 durant la celebració del VII Aplec, en concentrar-se sense permisos i arribar a amenaçar de mort els participants, amb la tolerància habitual dels cossos policials, tant els locals com els espanyols, davant el feixisme.

El jorn de dissabte començarà amb una concentració a la Plaça del Mercat de Bétera, a les 19.00h, i continuarà amb concerts, parlaments i un sopar popular. L’objectiu és recaptar fons per recuperar la despesa que va ocasionar l’atac ultra —recordeu que, a més a més d’amenaçar la gent perquè no assistira a l’Aplec, aquella nit es va assaltar el magatzem de l’organització i es va robar molt de material.

Entre més, hi actuarà Xavi Sarrià, Nuc i PDs Residents… Encara podeu organitzar-vos per venir a defensar la democràcia al Camp de Túria.

Avui divendres, l’Ateneu de Bétera ha preparat un programa doble d’activitat: d’una banda, la presentació del llibre “Insomni” de César Martí i Daniel Olmo, un projecte de col·laboració escriptor-il·lustrador a l’empara del micro-mecenatge.19.30h. Plaça del Mercat de Bétera. Poemes, relats i pensaments a partir de l’Insomni.

D’una altra banda, a les 20.30h en el mateix espai de l’Ateneu s’inaugurarà l’exposició “Exili a la mort” la història dels deportats de Sagunt als camps d’extermini nazis: una història d’impacte que podeu veure fins al 30 de novembre. S’hi ha afegit a l’exposició els dos veïns de Bétera que hi van morir en aquells camps, si és que no en van ser més.

El destí dels saguntins els va portar als camps de concentració francesos d’on aconseguiren eixir allistant-se a la Legió Francesa i a les Companyies de Treballadors Estrangers de l’exèrcit francès. Tots quatre foren destinats a la línia defensiva Maginot, que protegia la frontera francesa amb Alemanya. França va declarar la guerra a Alemanya al setembre de 1939 i, després de nou mesos d’hostilitats, al juny de 1940, es va rendir a l’exèrcit alemany. Els militars francesos i els estrangers que es trobaven enquadrats a l’exèrcit francès foren capturats i empresonats als stalags i frontstalags, camps de presoners militars. Però la sort dels presoners en estos camps va empitjorar dràsticament quan el setembre del 1940 el ministre franquista, Ramón Serrano Suñer, va visitar Alemanya i es va entrevistar amb Hitler. En el transcurs de l’entrevista, Serrano Suñer es va desentendre dels espanyols presoners, negant-los la nacionalitat, motiu pel qual foren traslladats en qualitat d’apàtrides als camps d’extermini i concentració. Ramón Agustí Hervàs, Juan Bautista Barberà Solà, Francisco García Aucejo i Andrés Villaplana Rius acabaren internats al camp de Mauthausen. Allí, enmig de la maror de la barbàrie nazi del III Reich, trobaren la mort entre els anys 1941 i 1943 i mai no pogueren tornar a Sagunt amb les seues famílies.

Homenatge a la memòria de quatre saguntins

«Quan Ferran Zurriaga invoca ‘la llengua de la terra’ resulta que tots sabem exactament de què parla. De quin vincle entre la persona, el paisatge i el col·lectiu que l’habita».

El concepte, afilat, és de Jesús Tuson: ‘Restituir el dret a posseir la llengua de la terra és el problema pendent’ (Patrimoni natural, Ed. Empúries, Barcelona, 2004, p.106). I la cita és de Ferran Zurriaga i forma part del magnífic discurs amb què dissabte passat agraí l’homenatge que li retia Escola Valenciana.

És cert que les terres no tenen sempre llengua i també és cert que hi ha llengües que no tenen cap terra. Però quan el gran mestre valencià invoca ‘la llengua de la terra’ resulta que tots sabem exactament de què parla. De quin vincle entre la persona, el paisatge i el col·lectiu que l’habita parla. De quina fidelitat personal, de quin trajecte biogràfic, de quin
respecte per les generacions que li han transmès les paraules, per aquelles a qui ell les ha transmeses.

Ferran Zurriaga ha fet ara vuitanta anys, la major dels quals exercint de mestre. És l’home que, enmig del pitjor franquisme, va saber vincular la innovació pedagògica amb la voluntat de fer un país nou i digne i se la va jugar per aconseguir-ho. La seua vida ha estat la d’un servidor públic modèlic que ha resistit sempre la temptació de la derrota. Per tot allò que ha fet, hi ha un fragment del seu discurs que reclama una atenció molt especial. És quan ens recorda: ‘Cal canviar molt els hàbits ancestrals heretats com a poble sotmès; el model que intenten inculcar-nos com una obligació de pobles bilingües.’

Jo reconec que sent un respecte especial per gent com Ferran Zurriaga, per persones que durant tants anys han sostingut calladament el país a l’esquena, sense demanar mai res en canvi. La gent com Zurriaga ha treballat cada dia de la seua llarga vida per canviar les coses, per fer de la nostra societat una societat molt millor per a tots. I és per això que no parlen mai en la improvisació, mirant a curt termini, i encara menys amb frivolitat ni pensant en la darrera moda. No s’ho podrien permetre, perquè la simple tasca de viure ja els ha costat prou i massa. I ells no necessiten justificar res perquè la seua vida els justifica.

Crec que és per això que quan, d’una manera tan precisa i honrada, nacionalistes com Ferran Zurriaga parlen de ‘la llengua de la terra’ i adverteixen del greu problema que implica el bilingüisme per al català, ho poden fer alliberats de la por de qualsevol consigna mediàtica i relaxats davant l’amenaça. Fins i tot davant els insults d’aquells -també des de
l’independentisme- que, siga per partidisme o siga perquè creuen que la nació és un instrument bescanviable, consideren ara de sobte que desfer tot allò que s’ha construït durant dècades és justificat.

by Vicent Partal, l’editorial d’avui a Vilaweb

Llíria acollirà la presentació del llibre de Vicent Galiana Tombar l’estaca, que ha editat Tigre de paper.

Casal d’ACPV av. dels Furs, 17, Llíria. 19.00h

Sinopsi

«Val la pena, per tant, seguir aprofundint en el coneixement d’uns esdeveniments que contenen moltes de les claus que expliquen les mancances de la nostra “democràcia constitucional” i ens ajuden a entendre la misèria política actual.» Josep Fontana, del pròleg

Divendres, l’Ateneu de Bétera presentarà el documental “La Serra Calderona: 25 anys de Travesses”, un vídeo que aplega un model de senderisme, estudi i descoberta de la Serra Calderona: la muntanya, els camins, els pobles, els masos, els llogarets, el bosc, els oficis, l’adéu del món rural… A partir de les lliçons dels mestres freinetistes dels anys trenta, com era Carles Salvador o Soler i Godes, vam aprendre a estudiar l’entorn.

Dins l’Institut d’estudis del Camp de Túria, la Secció de Medi Ambient va fer escola en favor del naturalisme, el compromís pel paisatge, el valor del patrimoni valencià, dels habitants dels pobles de la serra, i va garantir-ne la conservació i una mínima protecció a través de la declaració de Parc Natural. Noms propis com el mestre Ferran Zurriaga, Antoni Marzo, Marga Mañez, Màrius Fuentes, Pasqual Esteve…, van guiar-nos en l’observació i l’estudi de la història, la natura, les plantes o la construcció rural de marges, aljubs, catxirul·los, casetes, o en la rondallística popular que aplegava la serra, amb les paraules d’un altre mestre, Llorenç Giménez. S’hi afegirien poetes com Alexandre Navarro o historiadors com Policarp Garay, a més de professors com Josep M. Jordan o Rafa Solaz, per bé d’aprendre, de compartir, d’explicar-nos com era allà on vivíem, en parlar de botànica o de conservació del medi. Durant uns anys, les muntanyes de Portaceli van tenir més valor davant nostre, en ser explicades i estudiades en diverses jornades i congressos que van facilitar, també, la publicació d’uns quants treballs de molt d’interés.

Si voleu conèixer com, de quina manera es va ordir aquella història de defensa del patrimoni natural, aquest és un document que explica a través de les veus i opinions dels experts, la feina feta, les dificultats, la manca de gosadia política, els moments lúdics i, sobretot, uns anys de vida d’uns quants esforçats excursionistes que aprenien a conviure amb el paisatge natural i l’assejament urbà.

ATENEU de BÉTERA, divendres 9 de novembre, 20.00h Projecció i debat.

Com cada any, el Camp de Túria llegirà Estellés en reconeixement al poeta dels valencians. Entre més propostes, en tindreu una el 6 d’octubre de 2018, dissabte, a l’Ateneu de Bétera.

Cada lector que vulga participar-hi, haurà de portar el llibre que conté el poema triat per a la lectura, i de tots els llibres se’n farà una exposició i se n’explicarà una breu història. També se’n podran portar poemaris d’altres autors, com no, amb la idea d’eixamplar el coneixement dels poetes del país. Si és el cas que la tria és d’un poeta jove, encara no gaire conegut, també es podrà fer una petita història abans de la lectura.

Només cal confirmar l’assistència, si és que llegireu, al correu de l’Ateneu, perquè els organitzadors facen la previsió de quants lectors hi participaran del recital.

Després de la lectura, se soparà al corral de l’ateneu, si el temps és benigne i ho permet.

NIT Estellés a Bétera. Plaça del Mercat Núm. 5. #AtB_NitEstellés2018

Inici 19.30h.  Qui vulga, divendres 5 podrà participar de l’assaig de lectures al mateix corral de l’Ateneu

“Aquells catalans de 1936 s’oposaven al totalitarisme, a tots els totalitarismes.” Eric Arthur Blair, periodista. “Aquest poble és capaç de fer allò que cap altre no ha intentat mai, que pràcticament ningú no pensava que es pogués fer.”

Més conegut per Georges Orwell, Blair és l’autor d’Homenatge a Catalunya, una narració particular de la seua experiència de la guerra civil espanyola. Una vida dedicada al compromís, social, polític, democràtic.

Dijous, el periodista Vicent Partal presentarà a l’Ateneu de Bétera “Nou homenatge a Catalunya“, un altre clam contra els totalitarismes, una bella història del que són capaços els catalans, en favor de la llibertat i de la democràcia. De l’un homenatge a l’altre, del Vell al Nou, no hi ha sinó el mateix repte, la llibertat. I Catalunya és capaç d’aconseguir-ho, perquè no hi ha somni més bell ni més net, la llibertat d’un poble.

Ateneu de Bétera, plaça del Mercat Núm. 5, Bétera. dijous 9 d’agost de 2018 a partir de les 20.00h

Si no n’hi ha més de mil concerts és perquè us heu descomptat, que l’estiu fa viure tot de músics per places i carrers, a escampar la cultura entre més reptes.

Avui l’Ateneu de Bétera farà un concert d’estiu d’aquest que vol recuperar el mediterrani a través de la música de Ximo cafarena i la veu de Pepa Bes. Ella juga a casa i ell fa un guiatge de anys molt professional. La combinació, amb el pianista Christian Molina la torbareu ba la plaça del Mercat a partir de les 22.30.

Al Camp de Túria trobareu també concerts arreu: a Llíria comença el festival Llum, una tria de grups africans (Níger, Senegal, Magrib) i cubans. A la Vila Vella, avui, demà i despús-demà. Més informació

A dos dies de començar a la plaça del Mercat de Bétera el Folkestiu, enguany amb un programa intens, de tres dies en favor de la cultura tradicional, a través de la música, el cant, la dansa i l’artesania.

En col·laboració amb l’Ajuntament, l’Ateneu treu el cristo gros a tocar de l’església: els dimonis de Massalfassar, Urbàlia Rurana, Kepa Junkera i Sorginak, Canta canalla, a més d’un Envit de versadors que farà el reconeixement a dolçainers i cantaors: APA, Marisé, Isabel de Quart, Xavier Benedito o Josemi Sánchez. Compteu també que hi haurà grups de danses, muixerangues, balls de plaça i una fira d’artesans. El FOLKESTIU2018 trau l’Ateneu a la plaça sense por de badar-l… La festa i la cutlura popular sembla servida per al cap de setmana del 19-20 i 21 de juliol.

#folkestiu2018 Més informació a la web de l’Ateneu de Bétera

Per obrir la festassa dels tres dies de folk, dijous s’inaugurarà a la Sala d’exposicions de l’Ajuntament Vell “El castell: tradició i identitat”