De lluny contemplo
7 d'octubre de 2014
0 comentaris
De lluny contemplo un lloc que va ser nostre. Tu el servaràs.
De lluny contemplo un lloc que va ser nostre. Tu el servaràs.
Fresqueja de nou i l’aigua sadolla els prats. Temps de represa.
Es pot tenir una amiga a 2000 Km? vull dir, de manera permanent, vull dir, sense fer més riques les easysomething. Doncs no té res d’easy, gens. Què passa quan no la pots veure? quan saps, perquè ella t’ho diu per una màquina, que no està bé, que li passa això o allò, que no
Al mig d’un bombo que no s’atura i t’engega on vol sense preguntar si ja et van bé les batzegades, aquesta inevitable centrifugadora que ens estranya de tot i de nosaltres, que ens fa estar més que no ser. Estulta mirada de pardal que gira el cap arreu de manera compulsiva seguint les novetats sense
De vegades parlem amb silencis o parlem amb paraules i no sempre és fàcil de saber el quan i el què. Comunicar-se és sovint un assaig sense certeses. Un voler maldestre, un desig incert d’imprevisible efecte. Una abraçada a qui no saps què du sota la camisa, un cor i, potser, una espoleta.
Ara que tantes llibreries tanquen o trontollen i que àtoms i bits han iniciat una convivència apassionant però plena d’incerteses i malfiances, ve de gust trobar-se inesperadament amb un paradís on regna amb el millor gust el llibre de paper i la música en vinil o CD. Paper i vinil, sembla tot un programa de
Tinc una neboda que vingué de Xina i no parla xinès. I ara és a Xina, li han dut els seus pares que volen que vegi tot aquell magma i el poble d’on és. Però ara com ara la noia és un gínjol no gens preocupada per saber d’on ve. Ella té claríssim que és
A Malin Head ens han dit que al pub del poble hi haurà música aquesta nit perquè se celebra un aniversari. Devot com sóc de la música irlandesa, ens hi acostem tement que estigui ple però no és així. En aquesta punta de món hi viu molt poca gent (com a tota l’illa) i seiem en una taula
D’aquí a pocs mesos una amiga farà 50 anys. Ella, que és molt de celebrar aquestes coses, segur que celebrarà aquesta fita més encara del que va celebrar els seus 40. No li ho critico, al contrari. Jo no sóc d’aquestes celebracions, però si penso en les raons que em fan fugir d’aquestes festes, més aviat són tristes