“Vida Coetània”, de Ramon Llull. Cabut i dogmàtic que n’era el savi torsimany. Una edició deliciosa d’enSiola a cura de Gabriel Ensenyat, que ja és cognom ben curiós per a un (bon) investigador.
Avui m’he llegit el llibret “La leyenda del librero asesino de Barcelona”. Una bírria i, a sobre, resulta que en Gustave Flaubert va començar de (mal) plagiari (“Bibliomanie”). En canvi, si tingués calés, em compraria els dos volums de Bibliofília del gran R. Miquel i Planas. Estan gratis a Internet, però la bibliofília digital és
No havia vist mai una peli sencera de l’Albert Serra. Tampoc m’interessava massa fins que avui he començat a llegir El llibre “Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)” de l’Albert Forns. Doncs aquest vespre, sopant a Sant Pere, veig que l’ínclit dandi entra al restaurant. Casualitat?
Això de les teràpies alternatives si vol dir alguna cosa, vol dir una forma de fe. Les altres també, però no es nota tant. Què en farem de l’acupuntura? Cada vegada hi crec menys però (encara) crec en alguns acupuntors. I, sobretot, en la fe i la paciència dels pacients. Hi ha persones que es
Avui m’he netejat la sola de les botes. Hi duia, atapeïda i mig resseca, la gespa de Yorkshire. Amb el darrer bri que ha saltat, he sabut que ja sóc a Barcelona. Que ja no petjaré aquella herba sempre verda, la terra humida i les garrigues dels Moors; la sorra de platges inabastables que s’aprimen
– Ei Pere, com vas?, et veig cara de preocupat… – Hola Pau, seu. Vols una cervesa? No, preocupat no, però és que no ho acabo d’entendre. – Campanya electoral, noi. Sentirem totes les barbaritats que es puguin inventar. I sort que no llegeixen, que si ho fessin encara ens recitarien tots els penjaments que
En aquest moment ella torna de Xile. Si no fos així, si alguna cosa hagués passat, jo ho sabria. Demà serem junts de nou després de tres setmanes. De nou? No. Sentir quan estem junts o separats sempre m’ha estat molt difícil d’escatir. I no és per les xarxes; o sí. Però no és
Sorry, too lazy to write. Also, no ideas worth to be set in writing, no talent available either (I warned you from the very beginning).
Detachment és el camí, diuen antigues savieses. El camí a on? No se sap massa. El camí a res de per aquí, al desinterès que corca les il·lusions i et deixa sense sòl, sense fars ni projectes. El detachment té el seu què si no és detachment, si el teu interès és esdevenir desinteressat. Però
−Hola Pere, ja feia tems que no ens vèiem! −Ostres Pau, “¡dichosos los ojos!” −Que fots per aquí?, esperes algú? −No, no. Estava llegint una estona. A vegades em ve de gust fer-ho als bars i avui, amb aquest solet que fa, m’he posat a la terrassa. Tens temps? Va, seu i ens posem al
La Mireia s’ho està pensant, fa temps que li dóna voltes i no s’acaba de decidir. Quan de nits, cansada –la Mireia treballa molt– prepara el sopar per a ell i la menuda, pensa que tot és massa igual que ahir. Li pesa la certesa de saber que demà serà com avui i igual que
¡No estoy mintiendo, no estoy mintiendo! ¡Pero escucháme, cuando te digo que no estoy mintiendo es que no estoy mintiendo!! Un home jove i de parla argentina, amb una mà al manillar i l’altra al mòbil, circula en bicicleta desaforadament entre cotxes i autobusos amb molta habilitat. Quan arriba a la cruïlla, dóna una volta i puja per
He passat per l’Hugo i aquesta vegada tampoc hi eres. Millor, he pensat. Però he sentit que era una llàstima llarga i que segurament no marxarà.
Es mira Ponent i veu la terra calma. Un lloc per parar, per mirar-se i saber de què li cal desprendre’s.